Anar al contingut

Suspensió (química)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:WaterAndFlourSuspensionLiquid.jpg
Suspensió de farina en un got d'aigua.

En química, una suspensió és una mescla heterogénea formada per un sòlit en pols o per menudes partícules no solubles (fase dispersa) que es dispersen en un mig líquit (fase dispersante o dispersora). Quan un dels components és líquit i els atres són sòlits suspesos en la mescla, són conegudes com a suspensions mecàniques. Les partícules que formen part d'una suspensió poden ser microscòpiques, i de distints tamanys, depenent del tipo de substància.[1] D'igual manera este tipo de suspensions pot requerir de distintes formes d'energia, per a l'elaboració de mescles homogénees i coloides distints entre sí.[2]

Composició d'una suspensió

[editar | editar còdic]

Les suspensions es definixen com a dispersió heterogénees sòlit-líquit constituïdes per dos fases:[3][4]

  • Fase sòlida: Fase interna, discontínua, o dispersa: està formada per partícules sòlides, insolubles, finamente dividides i suspeses en el vehícul o mig dispersante.
  • Fase líquida: Fase externa, contínua o dispersante: consistix en un líquit, acuoso o un semisólido, que té certa consistència i que pot ser acuoso o gras.
  • Tensoactivos: agents dispersantes: els tensoactivos són substàncies que impedixen que les partícules s'agreguen, ya que a major tamany, les partícules tenen major tendència a sedimentar. Una suspensió estable sol tindre en la seua fòrmula algun agent tens actiu.
  • Estabilizantes: qualsevol substància que s'inclou en la formulació de la suspensió que impedixca que esta perga la seua estabilitat. Ací s'inclouen espesantes, anticongelants, conservants.

Són sistemes que, en el temps, decanten les partícules sòlides disperses en el mig dispersante. Per a evitar este procés, les suspensions químiques meta estables solen tindre una viscosidad alta per a evitar que estes partícules sedimenten.

Estabilitat de les suspensions

[editar | editar còdic]

Les suspensions no són estables. L'estabilitat física de les suspensions podria definir-se com una condició en la qual les partícules no s'agreguen i permaneixen distribuïdes de forma homogénea en la suspensió a lo llarc d'un temps determinat, sense sedimentar ni separar-se fases.[3][5]

Per a disminuir la velocitat de segmentación cal:

  • Disminuir el tamany de les partícules.
  • Aumentar la viscosidad de mig.
  • Evitar canvis bruscs de temperatura durant l'almagasenage, transport...
  • Evitar cristalisació per mig de l'inclusió d'anticongelants en la formulació.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Partícules en suspensió». Consultat el 20 d'agost de 2014.
  2. Herrera, M.. «Suspenciones». Archivat des d'el original, el 18 de febrer de 2015. Consultat el 20 d'agost de 2014.
  3. 3,0 3,1 Solid-Liquid Two Phase Flow, Elsevier, p. 534. ISBN 978-0-444-52237-5.
  4. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada 20eixemples
  5. “Food emulsions, principles, practices and techniques” CRC Press 2005.2- M. P. C. Selvada, E. A. Decker, McClements Food hydrocolloids 13 (1999) 419–424.