Escorrentía
Es diu escorrentía o escurrimiento a la corrent d'aigua que s'aboca en reglotar el seu depòsit o caixer naturals o artificials. En hidrologia, la escorrentía fa referència a la làmina d'aigua que circula sobre la superfície en una conca de drenage, és dir, l'altura en milímetros de l'aigua de pluja escurrida i estesa. Normalment es considera com la precipitació menys la evapotranspiración real i la infiltració del sistema sol.
Segons la teoria d'Horton, es forma quan les precipitacions superen la capacitat d'infiltració del sol. Açò solament és aplicable en sols de zones àrides i de precipitacions torrencials. Esta deficiència es corrig en la teoria de la saturació, aplicable a sols de zones de pluviosidad elevada i constant. Segons dita teoria, la escorrentía es formarà quan els compartimento del sol estiguen saturats d'aigua.
La escorrentía és un dels processos bàsics propis del cicle de l'aigua. Fa referència al fluix d'aigua procedent de les pluges o desgel de neu que circula sobre la superfície del sol una volta supera la seua capacitat de evaporización i d'infiltració de la mateixa, segons expliquen des del Programa de les Nacions Unides per al Desenroll (PNUD). Existixen diferents tipos que van des de la superficial, hipodérmica i subterrànea.
La escorrentía superficial és una de les principals causes d'erosió a nivell mundial. Sol ser particularment amoladora en sols poc permeables, com els arcillosos, i en zones en una coberta vegetal escassa.
La proporció d'aigua que seguix cada u d'estos camins depén de factors com el clima, el tipo de roca o la pendent del terreny. De modo similar, en llocs en els que hi ha abundants materials solts o molt porosos, és molt alt el percentage d'aigua que s'estanca.
Paràmetros que influïxen en la escorrentía
[editar | editar còdic]Els principals paràmetros que afecten la escorrentía són:[1]
- La intensitat de la precipitació;
- La capacitat d'infiltració d'una superfície particular; s'ha produït un extraordinari desplaçament del balanç hídric en favor de les escorrentías –en lloc de les infiltracions– com a conseqüència de l'impermeabilisació de grans superfícies prop de les ciutats i zones metropolitanes.[2]
- La condició hidràulica a la que es troba el sol o la roca; i,
- Les característiques hidràuliques del sol o roca.
La comparació entre estes variables permet obtindre informació sobre els processos que es poden presentar baix diferents situacions. Les condicions en les que es troba el sol en el moment en que es produïx la precipitació, afectarà de forma substancial el escurrimiento o escorrentía. Es poden distinguir els següents casos:
- Si la intensitat de la precipitació és menor que la capacitat d'infiltració i el contingut d'humitat del sol és menor al seu capacitat de camp, el escurrimiento sobre la superfície del terreny serà reduït, ya que el sol serà capaç de captar una part important del volum d'aigua que precipita sobre est. El fluix subsuperficial serà molt reduït, ya que l'aigua captada és retinguda per la capilaridad i aumentarà el contingut d'humitat inicial en el sol.
- Quan l'intensitat de la precipitació és menor que la capacitat d'infiltració i el contingut d'humitat del sol està pròxim o igual a la capacitat de camp, part de la precipitació es convertirà finalment en escurrimiento sobre el terreny; no obstant, els volums seguiran sent de poca quantia. El fluix subsuperficial serà important. Es pot notar que esta segona situació freqüentment es deriva de la primera, quan la precipitació dura ininterrompudament un cert periodo de temps.
- Si la intensitat de la precipitació és major que la capacitat d'infiltració i el contingut d'humitat del sol o roca és menor a la seua capacitat de camp. El sol, presentant una deficiència d'humitat important, permetrà que l'aigua que precipite, a pesar de que la capacitat d'infiltració és reduïda, s'utilise parcialment en abastir d'humitat al sol, escurriendo solament una porció relativament menuda.
- Finalment, quan la intensitat de la precipitació és major que la capacitat d'infiltració i el contingut d'humitat del sol o roca és major o igual a la seua capacitat de camp. En este cas, en trobar-se el sol en condició propenca a la saturació, no permetrà una infiltració important, de modo que la major part de l'aigua precipitada es convertirà en escurrimiento sobre el terreny. El fluix subsuperficial també serà important. Quan la part somera d'un sol no permet una infiltració important, la saturació en un sol tindrà lloc sol en una porció propenca a la superfície, sent incapaç el front d'humitat d'alvançar a major profunditat, favorint d'esta manera el escurrimiento sobre el terreny.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Principis i Fonaments de l'Hidrologia Superficial. Consultat el 23 d'agost de 2013.
- ↑ «Planificació hídrica i riscs biològicos, una assignatura pendent» (en és-es). Revista Mètode. Consultat el 2021-11-30.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Escorrentía» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.