Cicle hidrològic
El cicle hidrològic o cicle de l'aigua és el procés de circulació del aigua entre els distints compartimento que formen la hidrósfera. Es tracta d'un cicle biogeoquímic en el que hi ha una intervenció mínima de reaccions químiques, perque l'aigua solament es trasllada d'uns llocs a uns atres, o canvia d'estat físic.[1]
L'aigua de la Terra es troba en la seua major part en forma líquida, en oceàs i marés, com aigua subterrànea, o formant llacs, rius i rieras en la superfície continental. La segona fracció, per la seua importància, és la de l'aigua acumulada com gèl(sòlit) sobre els conyes glaciars antàrtic i groenlandés, en una participació menuda dels glaciars de montanya de latitutés altes i miges, i de la banquisa.[2] Per últim, una fracció menor està present en l'atmòsfera en estat gaseós (com vapor) o en estat líquit, formant núvols. Esta fracció atmosfèrica és molt important per a l'intercanvi entre els compartimento per a la circulació horisontal de l'aigua, de manera que s'assegura un suministrament permanent d'aigua a les regions de la superfície continental alluntades dels depòsits principals.[2]
L'aigua de la hidrósfera procedix de la desgasificación del mant, a on té una presència significativa, pels processos del vulcanisme. Una part de l'aigua pot reincorporar-se al mant en els sediment oceànics, dels que forma part, quan estos acompanyen a la litósfera en la subducción.[3]
Fases del cicle hidrològic
[editar | editar còdic]L'aigua existix en la Terra en tres estats: sòlit (gèl o neu), líquit i gaseós. Oceans, rius, núvols i pluja estan en constant canvi: l'aigua de la superfície es evapora, l'aigua dels núvols precipita, la pluja es filtra per la terra, etc. No obstant, la cantitat total d'aigua en el planeta no canvia. La circulació i conservació d'aigua en la Terra es diu cicle hidrològic, o cicle de l'aigua.
El cicle hidrològic està dividit en dos cicles: el cicle intern i el cicle extern. El cicle intern consistix en lo següent: l'aigua d'orige magmático, formada per mig de reaccions químiques en l'interior de la terra, ix a través de volcans i fonts hidrotermales, es mescla en l'aigua externa. Es termina quan l'aigua dels oceans s'introduïxen per les zones de subducción fins al mant.
Quan es va formar, fa aproximadament quatre mil cinccents millons d'anys, la Terra ya tenia en el seu interior vapor d'aigua. En un principi, era una enorme bola en constant fusió en centenars de volcans actius en la seua superfície. El magma, carregat de gasos en vapor d'aigua, va emergir a la superfície gràcies a les constants erupció. Després la Terra es va gelar, el vapor d'aigua es condensó i va caure novament al sol en forma de pluja.
Les fases del cicle hidrològic extern són evotranspiración, condensació, precipitació, infiltració i escorrentía.
El cicle hidrològic extern comença en l'evaporament de l'aigua des de la superfície. A mida que s'eleva, l'aire humit es gela i el vapor es transforma en aigua: és la condensació. Les gotes es junten i formen un núvol. Després cauen pel seu propi pes: és la precipitació. Si en l'atmòsfera fa molt fret, l'aigua cau com a neu o graniç. Si és més càlida, cauran gotes de pluja.
Una part de l'aigua que aplega a la superfície terrestre serà aprofitada pels sers vius; una atra discorrerà pel terreny fins a aplegar a un riu, un llac o l'oceà. A este fenomen se li coneix com escorrentía. Un atre percentage de l'aigua es filtrarà a través del sol formant acuífero o capes d'aigua subterrànea, conegudes com capes freàtiques. Este procés és l'infiltració. De la capa freàtica, a voltes, l'aigua brota en la superfície en forma de font, formant rieres o rius. Vesprada o enjorn, tota esta aigua tornarà novament a l'atmòsfera, degut principalment a l'evaporament. Atres fases del cicle hidrològic són l'evapotranspiración, l'eliminació de components solubles pel drenage...
Un aspecte a destacar en el cicle hidrològic és el seu paper en el transport de substàncies: La pluja caiguda dissol i arrastra sals cap a la mar, a on es concentren i precipiten. Els sediments formats entren en els cicles geològics diagenéticos. En el seu conjunt el cicle hidrològic es pot considerar com una operació de lixiviado a escala planetària.
Reciclat d'aigües profundes
[editar | editar còdic]El cicle d'aigües profundes (també cridat cicle geològic de l'aigua) és l'intercanvi d'aigua en el mant de la Terra, a través de zones d'subducción i activitat volcànica, i es distinguix del cicle de l'aigua per damunt i en la superfície del planeta en el cicle hidrològic.[4]
El procés de reciclat d'aigües profundes implica que l'aigua que ingressa al mant és arrastrada cap a avall per mig de la subducción de les plaques oceàniques (un procés conegut com regasificación) que s'equilibra en l'aigua que es llibera en les dorsals oceàniques (desgasificación).[4] Est és un concepte central en la comprensió de l'intercanvi d'aigua a llarc determini entre l'interior de la terra i l'exosfera i el transport d'aigua continguda en minerals hidratados.[5]
S'ha propost un desequilibri en el reciclage d'aigües profundes com un mecanisme que pot afectar els nivells globals de l'mar.[4]
Processos del cicle hidrològic
[editar | editar còdic]El cicle de l'aigua té una interacció constant en l'ecosistema ya que els sers vius depenen d'esta per a sobreviure, i a la seua volta ajuden al funcionament del mateix. Per la seua banda, el cicle hidrològic presenta certa dependència d'una atmòsfera poc contaminada i d'un grau de purea de l'aigua per al seu desenroll convencional, i d'una atra manera el cicle s'entorpiria pel canvi en els temps d'evaporament i condensació.
Els principals processos implicats en el cicle de l'aigua són:
- Evaporament: l'aigua s'evapora en la superfície oceànica i també pels organismes, en el fenomen de la transpiració en plantes i suoración en animals. Els sers vius, especialment les plantes, contribuïxen en un 10% a l'aigua que s'incorpora a l'atmòsfera. En el mateix capítul podem situar la sublimació, cuantitativamente molt poc important, que ocorre en la superfície gelada dels glaciars o la banquisa.
- Condensació: l'aigua en forma de vapor puja i es condensa formant les núvols, constituïdes per aigua en gotes minúscules.
- Precipitació: es produïx quan les gotes d'aigua, que formen els núvols, es gelen accelerant la condensació i unint-se les gotes d'aigua per a formar gotes majors que terminen per precipitar-se a la superfície terrestre en raó al seu major pes. La precipitació pot ser sòlida (neu o graniç) o líquida (pluja).
- Infiltració: ocorre quan l'aigua que alcança el sol, penetra a través dels seus poros i pansa a ser subterrànea. La proporció d'aigua que s'infiltra i la que circula en superfície (escorrentía) depén de la permeabilidad del substrat, de la pendent i de la cobertura vegetal. Part de l'aigua infiltrada torna a l'atmòsfera per evaporament o, més encara, per la transpiració de les plantes, que l'extrauen en raïls més o menys extenses i profundes. Una atra part s'incorpora als aqüífers, nivells que contenen aigua estancada o circulant. Part de l'aigua subterrànea alcança la superfície allí a on els aqüífers, per les circumstàncies topogràfiques, intersecan (és dir, tallen) la superfície del terreny.
- Escorrentía: este vocablo es referix als diversos mijos pels que l'aigua líquida s'esgola costera avall per la superfície del terreny. En els climes no excepcionalment secs, inclosos la majoria dels cridats desérticos, la escorrentía és el principal agent geològic d'erosió i de transport de sediments.
- Circulació subterrànea: es produïx a favor de la gravetat, com la escorrentía superficial, de la que es pot considerar una versió. Es presenta en dos modalitats:
- Primer, la que es dona en la zona vadosa, especialment en roques karstificadas, com són a sovint les calcàreas, i és una circulació sempre pendent avall.
- Segon, la que ocorre en els aqüífers en forma d'aigua intersticial que ompli els poros d'una roca permeable, de la qual pugues inclús remontar per fenomens en els que intervenen la pressió i la capilaridad.
- Fusió: este canvi d'estat es produïx quan la neu passa a estat líquit en produir-se el desgel.
- Solidificació: en disminuir la temperatura en l'interior d'un núvol per baix de 0 °C, el vapor d'aigua o l'aigua mateixa es congelen, precipitant-se en forma de neu o graniç, sent la principal diferència entre els dos conceptes que en el cas de la neu es tracta d'una solidificació de l'aigua del núvol que es presenta, per lo general, a baixa altura. En anar-se congelant la humitat i les chicotetes gotes d'aigua del núvol, es formen copos de neu, cristals de gèl polimòrfics (és dir, que adopten numeroses formes visibles al microscopi), mentres que, en el cas del graniç, és l'ascens ràpit de les gotes d'aigua que formen un núvol lo que dona orige a la formació de gèl, el qual va formant el graniç i aumentant de tamany en eixe ascens. Aixina mateix, quan sobre la superfície de la mar es produïx una tromba marina (espècie de tornado que es produïx sobre la superfície de la mar quan està molt caldeada pel sol), este gèl s'origina en l'ascens d'aigua per adherencia del vapor i aigua al núcleu congelat de les grans gotes d'aigua. El procés es repetix des de l'inici consecutivament, per lo que mai es termina ni s'agota l'aigua.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ LIMA-PERÚ.Consultat el 27 de novembre de 2015..
- ↑ 2,0 2,1 Fundamentals of Physical Geography 2nd Edition.Consultat el 27 de novembre de 2015.
- ↑ Els sistemes terrestres i les seues implicacions migambientals. Escrit per Carlos Ayora Ibáñez en Google Libros
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Implications of Subduction Rehydration for Earth's Deep Water Cycle».Geophysical Monograph Séries.American Geophysical Union.
- 263–276.ISSN 0065-8448.doi:10.1029/168gm20.
- ↑ “Deep water recycling through clave” (en) . Geochemistry, Geophysics, Geosystems 15 (11): 4203–4216. doi:. ISSN 1525-2027. PMID 26321881. Bibcode: 2014GGG....15.4203M.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ciclo hidrológico» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.