Sòlit

Tros de gèl (aigua en estat sòlit).

El sòlit (de el llatí solĭdus) és un estat d'agregació de la matèria, que es caracterisa perque opon resistència a canvis de forma i de volum. Les seues partícules es troben juntes i també es veuen correctament ordenades. Les molècules d'un sòlit tenen una gran cohesió i adopten formes ben definides. Existixen vàries disciplines que estudien els sòlits:

• La física de l'estat sòlit estudia de manera experimental i teòrica la matèria condensada, és dir, de líquits i sòlits que continguen més de 10¹⁹ àtoms en contacte entre sí.
• La mecànica de sòlits deformables estudia propietats microscòpiques des de la perspectiva de la mecànica de mijos continus com tensió, deformació i magnituts termodinàmiques i ignora l'estructura atòmica interna perque per a cert tipo de problemes esta no és rellevant.
• La ciència de materials s'ocupa principalment de propietats dels sòlits com a estructura i transformacions de fase.
• La química de l'estat sòlit s'especialisa en la síntesis de nous materials.

Mantenint constant la pressió a baixa temperatura els cossos es presenten en forma sòlida i trobant-se entrellaçats formant generalment estructures cristalinas. Açò conferix al cos la capacitat de soportar forces sense deformació aparent.

El sòlit més llauger conegut és un material artificial, el aerogel en una densitat de 3 mg/cm³ o 3 kg/m³, el vidre, que té una densitat d'1,9 g/cm³, mentres que el més dens és un metal, el osmi (Vos), que té una densitat de 22,6 g/cm³.

Descripció microscòpica

Model d'àtoms estretament empaquetats dins d'un sòlit cristalí.

Els àtoms, les molècules o els ions que componen els sòlits poden estar disposts en un patró de repetició ordenat, o de forma irregular. Els materials que els seus constituents estan disposts en un patró regular es coneixen com cristals. En alguns casos, l'ordenament regular pot continuar ininterrompudament a gran escala, per eixemple els diamants, a on cada diamant és un Monocristal. Els objectes sòlits que són lo suficientment grans com per a vore'ls i manipular-los rara volta estan composts per un sol cristal, sino que estan formats per un gran número de cristals individuals, coneguts com cristalitos, el tamany de la qual pot variar des d'uns pocs nanómetros fins a varis metros. Este tipo de materials es denominen policristales. Casi tots els metals comuns, i molts ceràmics, són policristalinos.

En atres materials, no existix un orde de llarc alcanç en la posició dels àtoms. Estos sòlits es denominen sòlits amorfos; alguns eixemples són el poliestireno i el vidre.

El fet de que un sòlit siga cristalí o amorfo depén del material del que es tracte i de les condicions en les que s'haja format. Els sòlits que es formen per refredat llent tendixen a ser cristalins, mentres que els sòlits que es congelen ràpidament són més propensos a ser amorfos. Aixina mateix, la estructura cristalina específica que adopta un sòlit cristalí depén del material en qüestió i de cóm es va formar.

Mentres que molts objectes comuns, com un cubito o una moneda, són químicament idèntics en la seua totalitat, molts atres materials comuns estan formats per una série de substàncies diferents empaquetades entre sí. Per eixemple, una roca típica és un agregat de varis minerals i mineraloides diferents, sense una composició química específica. La fusta és un material orgànic natural format principalment per fibres de celulosa incrustades en una matriu de lignina orgànica. En la ciència dels materials, els composites de més d'un material constituent poden ser dissenyats per a tindre les propietats desijades.

Propietats d'un sòlit

• Elasticitat: Un sòlit recupera la seua forma original quan és deformat. Un resort és un objecte en que podem observar esta propietat ya que torna a la seua forma original.
• Fragilitat: Un sòlit pot trencar-se en molts fragments (trencadiç).
• Durea: La durea és l'oposició que oferixen els materials a alteracions com la penetració, l'abrasió, el rayado, la cortadura, i les deformacions permanents entre unes atres.. El diamant és un sòlit en durea elevada.
• Forma definida: Tenen forma definida, són relativament rígits i no fluïxen com ho fan els gasos i els líquits, llevat baix pressions extremes del mig.
• Alta densitat: Els sòlits tenen densitat relativament altes per la rodalia de les seues molècules per això es diu que són més “pesats”

• Flotació: Alguns sòlits complixen en esta propietat, solament si la seua densitat és menor a la del líquit en el qual es coloca.
• Inèrcia: és la dificultat o resistència que opon un sistema físic o un sistema social a possibles canvis, en el cas dels sòlits posa resistència a canviar el seu estat de repòs.
• Tenacitat: En ciència dels Materials la tenacitat és la resistència que opon un material a que es propaguen fissures o clavills.
• Maleabilidad: És la propietat de la matèria, que presenten els cossos a ser llaurats per deformació. La maleabilidad permet l'obtenció de primes làmines de material sense que este es trenque, tenint en comú que no existix cap método per a quantificar-les.
• Ductilitat: La ductilitat es referix a la propietat dels sòlits de poder obtindre fils d'ells.
• Rigidea: Alguns sòlits poden resistir més que uns atres els dobleces i torceduras.
• Deformació: Alguns sòlits poden deformar-se sense trencar-se, adquirint una forma diferent a la que tenien.
• Aleabilidad: Propietat que tenen els materials per a formar aleacions que donen lloc a nous materials millorant les seues prestacions.
• Calor específica: La capacitat calorífica d'una substància és l'energia necessària per a aumentar 1 °C la seua temperatura