Lignina
La lignina és una classe de polímero orgànics complexos que formen materials estructurals importants en els teixits de soport de plantes vasculars i d'algunes algues.[1] Les lignina són particularment importants en la formació de les parets celulars, especialment en la fusta i la corfa, ya que presta rigidea i no es podrixen fàcilment. Químicament les lignina són polímero fenòlics reticulados.[2]
La paraula lignina prové del terme llatí lignum, que significa ‘llenya, fusta’; aixina, a les plantes que contenen gran cantitat d'lignina li les denomina llenyoses. La lignina s'encarrega d'engrossar el talle de les plantes llenyoses.
La lignina està formada per l'extracció irreversible del aigua dels sucres, creant composts aromàtics. Els polímeros d'lignina són estructures transconectadas en un pes molecular de 10 000 o.
Es caracterisa per ser un complex aromàtic (no carbohidrat) del que existixen molts polímero estructurals (lignina). Resulta convenient utilisar el terme lignina en un sentit colectiu per a senyalar la fracció lignina de la fibra. Despuix dels polisacàrits, la lignina és l'polímero orgànic més abundant en el món vegetal. És important destacar que és l'única fibra no polisacàrit que es coneix.
Este component de la fusta realisa múltiples funcions que són essencials per a la vida de les plantes. Per eixemple, proporciona rigidea a la paret celular. Realment, els teixits lignificados resistixen l'atac dels microorganismes, impedint la penetració de les enzimes destructives en la paret celular.
Història
[editar | editar còdic]La lignina va ser mencionada per primera volta en 1813 pel botànic suís A. P. de Candolle, que la va descriure com un material fibroso, insípido, insoluble en aigua i alcohol, pero soluble en solucions alcalinas dèbils, i que es pot precipitar de la solució usant àcit.[3] Va nomenar la substància "lignina", que deriva de la paraula llatina lignum,[4] és dir, 'llenya'. És un dels polímero orgànics més abundants en la Terra, només superada per la celulosa. La lignina constituïx el 30% del carbono orgànic no fòssil[5] i el 20-35% de la massa seca de la fusta.[6]
Estructura química
[editar | editar còdic]
La molècula d'lignina presenta un elevat pes molecular, que resulta de l'unió de varis àcit i alcohols fenilpropílicos (cumarílico, coniferílico i sinapílico).[7] L'acoplament aleatori d'estos radicals dona orige a una estructura tridimensional, polímero amorfo, característica de la lignina.
La lignina és l'polímero natural més complex en relació en la seua estructura i heterogeneïtat. Per esta raó no és possible descriure una estructura definida de la lignina; no obstant, s'han propost numerosos models que representen la seua estructura.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Current Biology.19(2)
- 169–75.ISSN 0960-9822.doi:10.1016/j.cub.2008.12.031.
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ de Candolle (1813). Theorie Elementaire de la Botanique ou Exposition dones Principes de la Classification Naturelle et de l’Art de Decrire et d’Etudier els Vegetaux, París: Deterville.
- ↑ E. Sjöström (1993). Wood Chemistry: Fundamentals and Applications, Academic Press. ISBN 0-12-647480-X.
- ↑ Annu. Rev. Plant Biol..54(1)
- 519–549.doi:10.1146/annurev.arplant.54.031902.134938.
- ↑ Li Jingjing (2011) Isolation of Lignin from Wood. SAIMAA UNIVERSITY OF APPLIED SCIENCES.
- ↑ Taiz, Lincoln; Zeiger, {{{nom2}}} (2006). Fisiologia vegetal, Universitat Jaume I, p. 549. ISBN 9788480216012.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Lignina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.