Maleabilidad
La maleabilidad és la propietat d'adquirir una deformació per mig d'una compressió sense trencar-se. A diferència de la ductilitat, que permet l'obtenció de fils, la maleabilidad favorix l'obtenció de primes o grosses làmines depenent del material usat. També és considerada com una de les poques propietats físiques que posseïx dos propietats que són: propietat quantitativa i propietat qualitativa.[1]
Georges-Louis Leclerc de Buffon nos diu que "la maleabilidad és el primer índex de ductilitat; pero, no obstant, solament nos dona una noció prou imperfecta del punt fins al que pot estendre's la ductilitat".[2]
L'element conegut més maleable és l'or. També presenten esta característica atres metals com el platí, l'argent, el coure i el ferro.[3]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Anusavice, Kenneth J. (2004). Phillips la ciència dels materials dentals. Elsevier Espanya. ISBN 9788481747461. Págs 95-96.
- ↑ Georges-Louis Leclerc de Buffon (1829). «Minerals», [[1] Obres completes de Buffon] (en francés), FD Pillot.
- ↑ González Cabrera, Victor Manuel (1996). «Física fonamental», Física fonamental, Editorial Progrés, p. 105-106. ISBN 9789706410979.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Maleabilidad» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.