Georges-Louis Leclerc de Buffon

Georges-Louis Leclerc de Buffon

Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon (Montbard, França, 7 de setembre de 1707-París, 16 d'abril de 1788), va ser un naturaliste, botànic, biòlec, cosmólogo, matemàtic i escritor francés.

En 1749 es va publicar el primer volum de la seua obra Histoire naturelle en 44 volums (encara que els últims 8 volums es varen publicar entre 1789 i 1804, despuix de la seua mort), en la qual Buffon va pretendre compendiar tot el saber humà sobre el món natural. El seu enfocament va influir en l'enciclopèdia de Denis Diderot i les seues idees també ho varen fer sobre les següents generacions de naturalistes i en particular sobre Jean-Baptiste Lamarck, Georges Cuvier i Charles Darwin.

Se li atribuïx ser el primer en estimar l'edat de la Terra utilisant senyes experimentals, pero Isaac Newton ya ho havia fet, encara que no va divulgar el seu experiment.

Biografia

Va nàixer en Montbard, en 1707, en una família de funcionaris. Despuix d'estudiar en el colege de jesuïtes de Dijon de 1717 a 1723, va estudiar Dret entre 1723 i 1726 també en Dijon i es va llicenciar en Dret en 1726. Preferint les ciències, per a descontent de la seua família, en 1728 va partir a Angers i sembla que allí va estudiar Matemàtiques, Medicina i Botànica. Va llegir ademés a Newton, pero, havent matat en duel a un jove anglés, es va vore obligat a abandonar Angers i refugiar-se en Dijon. A continuació va trobar a Evelyn Pierrepont, duc de Kingston, un jove aristócrata anglés que recorria Europa com a viage de llicenciatura junt a la seua preceptor Nathaniel Hickman; va entaular una estreta amistat en ell i va decidir seguir-los en el seu periple, que els va dur a La Rochelle, Bordeus, Toulouse, Béziers i Montpeller i després a Itàlia per Torí, Milà, Gènova, Florencia i Roma, aprofitant per a acumular llibres i teories matemàtiques.

Va retornar a Dijon quan va morir la seua mare i abans de l'imminent segon matrimoni del seu pare en 1732 per a assegurar la seua herència. Despuix d'afegir «de Buffon» al seu nom durant un viage en el duc, recompró el poble de Buffon, que el seu pare havia venut abans, junt en una fortuna heretada d'aproximadament 80.000 lliures franceses (equivalents en aquell llavors a casi 27 quilograms d'or).

A continuació va ser a París per a ser científic. Va ser elegit membre de l'Acadèmia de Ciències Francesa en sol vintisset anys, en 1734, per les seues contribucions al càlcul infinitesimal i a la teoria de la provabilitat. Després, en 1739, va ser elegit director del Jardin du Roi («el Jardí del rei», hui Jardin dones Plantes) en París. Va comprar terreny adicional i plantes i animals per al Jardin du Roi.

Llavors, contant treinta y dos anys, se li va demanar que fera una descripció metòdica de les coleccions conservades en el gabinet real, lo que va impulsar la seua dedicació a l'Història Natural durant els quarantanou anys següents que li quedaven de vida, distribuint el seu temps entre París i Montbard. Durant este periodo va transformar els jardins reals en un museu i centre d'investigació, ampliant considerablement el parc en l'inclusió de numeroses plantes i arbres procedents de tot lo món.

En 1752, Buffon es va casar en Marie-Françoise de Saint-Belin-Malain, filla d'una família noble empobrida de Borgoña, que havia estudiat en el colege del convent dirigit per la seua germana, la seua esposa jove va fallir en 1769, deixant-li un sol fill varó (que moriria guillotinat). En 1773 li va ser otorgat el títul de comte de Buffon i en 1782 va ser membre de l'Acadèmia Nortamericana de les Arts i les Ciències. Finalment va morir en honors en París en 1788.

Obra

Artícul principal → Histoire naturelle.

L'obra més célebre de Buffon és la seua Història natural, general i particular (L’Histoire Naturelle, générale et particulière, avec la description du Cabinet du Roi, 1749-1788) presentada en trentassís volums en huit volums adicionals publicats a la seua mort (per Bernard de Lacépède). Esta obra engloba el coneiximent del món natural fins a la data, excloent les plantes, els insectes, els peixos i els moluscs. Les descripcions d'animals no varen anar provablement escrites per ell, ya que eixes descripcions ho avorrien i les confiava a sovint als seus colaboradors: es reservava per a sí les grans visions de conjunt i les hipòtesis sobre l'estructura del món i de l'organisació gradual i les transformacions successives de la matèria inanimada o vivent. El verdader Buffon deu buscar-se en les Époques de la Naturalea.

Història de la Terra

Buffon va expondre les seues idees sobre Geologia en Història i teoria de la terra, publicada en 1744, un tractat que venia a constituir el principi de la seua Història natural. Este discurs, no molt extens, va seguit de Proves distribuïdes en dèneu artículs que constituïxen una espècie d'expedient justificativo, ya que Buffon distinguix entre teoria (història a on solament figuren fets demostrats i degudament comprovats) i sistema (hipòtesis incomprobable sobre els orígens). Ell pretén escriure solament teoria. Sobre matèria geològica, el desorde de la terra és solament aparent, ya que la terra es deposita en forma d'estrats; atribuïx esta estratificació a l'obra de l'aigua, tant la de la mar com la del cel, que, per mig de l'erosió, desfà l'orde estratificado per l'aigua marina. Esta explicació, que atribuïx les modificacions del paisage a l'obra exclusiva de l'aigua, és cridada neptunismo. Pero a partir de 1745, data en que està datada la primera de les Proves, afig a esta explicació la formació pel fòc, hipòtesis anomenada plutoniana o plutonismo. Més vesprada va reconéixer que el fòc era l'agent principal de les trasformaciones geològiques i va desenrollar magníficament eixa hipòtesis en les seues Époques de la Nature (1778).

Els époques de la Nature

Quan Buffon va publicar Els époques de la Nature (1778) contava ya setenta y uno anys, per lo que constituïx el seu testament intelectual i una #síntesis de tots els seus treballs. En l'introducció afirma que vol anotar els canvis successius de la Naturalea. Establix sèt époques:

• En la primera, la formació de la Terra, la matèria del globo es trobava derretida pel fòc i la Terra adquiria la seua forma, s'elevava en l'Equador i es achataba pels pols a causa del moviment de rotació.

• En la segona, les grans cordilleres, la matèria es trobava consolidada ya formant grans masses de matèries vitrescibles.
• En la tercera, inundació continental, la mar, que cobria la terra actualment habitada, alimentava als animals proveïts de closca o moluscs, que els seus despojos han format les substàncies calcáreas.
• En la quarta, retirada de les aigües, es va produir la retirada de les mars que cobrien els continents.
• En la quinta, fauna tropical en el nort, els elefants, hipopótams i atres animals del tròpic varen habitar les terres de l'àrtic.
• En la sexta, separació dels continents es varen separar els continents: Amèrica i Eurasia.
• En la sèptima época, aparició de l'home, l'home es va desenrollar.

Defuig els entropeçons que li oferien els texts religiosos afirmant que l'interpretació del Génesis no deu ser lliteral i els sèt dies de que parla Moisés són precisament les sèt époques per ell descobertes.

«La verdadera glòria de l'home és la ciència, i la pau la seua verdadera felicitat».

Biologia

• En embriologia, Buffon va defendre una teoria epigenetista. Front al preformacionismo dominant en l'época, Buffon va postular l'existència de «molècules orgàniques», entitats primitives i incorruptibles que constituirien a tots els sers vius, unint-se per «intususcepción» a lo llarc de la embriogénesis.
• Sobre la seua concepció de l'organisme, en el seu Discours sur la Nature dones Animaux Buffon distinguix entre les partixes animal i vegetal dels animals, una distinció que seria més tart desenrollada per Xavier Bichat i Georges Cuvier: les funcions vegetatives o orgàniques estan sempre actuant i són realisades pels òrguens interns, dels quals el cor és l'orgue principal; les funciones animals són realisades per les parts externes (els òrguens dels sentits i les extremitats). Aixina, podria dir-se que un animal és un complex d'òrguens que complixen totes les funcions vegetatives (assimilació, creiximent i reproducció) cobert per un bolic format per les extremitats, els òrguens dels sentits, els nervis i el cervell, que seria el centre d'este bolic. Els animals poden diferir els uns dels atres en les seues parts externes, sense mostrar grans diferències en l'ordenació de la seua parts internes. No obstant, si els òrguens interns canvien, les parts externes canviaran infinitament.
• Buffon és un dels grans exponents de l'idea de scala naturae. Aixina, Buffon ordena als sers orgànics de manera gradual, si be la gradació no és de tipo morfològic, sino funcional.
• Buffon va anar també un ferm creent en l'unitat del pla estructural dels vertebrats. Per volta primera, i encara que siga a modo d'hipòtesis, s'explica l'unitat de pla per unitat d'orige.
• Buffon rebuja l'objectivitat de la sistemàtica, especialment la linneana, a la que considera totalment artificial. No obstant, propon un concepte d'espècie molt pròxim al concepte biològic modern, fonamentat en la permanència dels caràcters a lo llarc de les generacions i en l'impossibilitat d'obtindre descendents fecundos entre dos espècies diferents. En opinió de Buffon, els buits entre espècies són l'única discontinuïtat mostrada per la Naturalea.
• El transformismo de Buffon està llimitat a l'interior de les espècies. Si ben Buffon especula sobre la possibilitat d'un tipo original d'a on haurien descendit el restant dels animals per mig de transformacions morfològiques:

Podrem també dir que l'home i mona, com a cavall i asno, tenen un orige comú; que en tota família, tant animal com a vegetal hi ha un únic tronc, i inclús que tots els animals procedixen d'un solament que en el pas del temps, en anar perfeccionant-se o degenerando, ha donat orige a totes les demés races animals.

Finalment rebuja esta hipòtesis basant-se en la constància de les espècies i l'infertilitat dels híbrits:

¡Pero no! Per la revelació sabem en certea que tots els animals són igualment conseqüència de l'acte de creació; que la primera parella de cada gènero i de tots els gèneros va eixir en la seua total perfecció de les mans del creador. I devem creure que llavors eren casi iguals a com se nos presenten hui en dia en els seus descendents.

La tesis de que Buffon era un evolucioniste convençut de que va corregir les seues opinions per por a l'Iglésia, no és acceptada ya per cap dels experts en l'obra de Buffon. Com senyala Russell, Buffon refuta la possibilitat transformista apelant a criteris racionals i no a un acte de fe: ¿Cóm podria succeir que dos individus «degenerasen» en la mateixa direcció? ¿Cóm és que no trobem enllaços intermijos entre les espècies? Per a Buffon, les «#degeneració» han pogut afectar tan sol al tipo original d'una espècie per influència especialment del clima. No obstant, el seu cuestionamiento de la constància absoluta de l'espècie, les seues reflexions sobre l'història de la Terra, la fecunditat dels híbrits, el paper del mig i la biogeografía, obrirà la via a la biologia lamarckiana.

• En anatomia comparada, la seua obra no destaca per les seues observacions detallades, pero oferix un programa d'investigació que demostrarà una forta influència. Per un costat, insistix en l'importància de l'estudi de les estructures internes (i no solament de la morfologia externa) per a la comprensió del funcionament dels organismes. Este proyecte serà posat en marcha per Louis Jean Marie Daubenton i Vicq d'Azyr i conduirà a la gran #síntesis de Georges Cuvier. Per un atre costat, Buffon, desconfiant de la causalitat final, tendix a adoptar un enfocament purament morfològic, considerant les formes independentment de la seua funció. Esta via conduirà als treballs de Johann Wolfgang von Goethe i Étienne Geoffroy Saint-Hilaire.

No obstant, les idees de Buffon no varen estar exentes de controvèrsia. En particular la seua llarga disputa en Thomas Jefferson i atres estudiosos nortamericans en estar ell convençut de que en Amèrica prevalia un estat d'evolució retardada tant per a les plantes i animals com per als indígenes, encara que va reconéixer el seu error quan va rebre un espècimen d'alce. També va sostindre una curiosa polèmica per correspondència en Lord Monboddo, qui, en contra de l'opinió escèptica de Buffon, insistia obertament en la rodalia del parentesc d'hòmens i simis.

Astronomia

En Els époques de la nature (1778) Buffon estudia l'orige del sistema solar, sugerint que els planetas podrien haver-se format per la colisió successiva de cometas contra el Sol.

Geologia

També va sugerir que l'edat de la Terra era molt superior a la que alguns teòlecs cristians varen creure deduir de la Bíblia (el primer que va fer un càlcul va ser James Ussher, en "Annals of the Old Testament" (1650), concretant el seu orige en el 4004 a. C.) Basant-se en el temps de refredat del ferro, va calcular que l'edat de la Terra era a lo manco de 50.000 anys. Estes asseveracions no varen agradar a alguns teòlecs de la Facultat de Teologia de la Sorbona, els qui li varen enviar el 15 de giner de 1751 una carta exigint-li retractar-se. Per a evitar-se problemes, es va disculpar per carta, explicant que havia segut una "pura suposició filosòfica". Esta carta i la de la Sorbona les va incloure en 1753 a l'inici del quart volum del seu Histoire Naturelle. Va proseguir les seues investigacions afinando els seus càlculs i aplegant a una sifra per a l'edat de la Terra de 75.000 anys, i va publicar els seus resultats en edat alvançada ya sin temor a les #censura eclesiàstiques. Aixina i tot el Comte de Buffon es mostrava partidari d'una edat major, inclús fins als 168.000 anys, basant-se en l'imprecís registre fòssil.

Matemàtica

Artícul principal → Agulla de Buffon.

En matemàtica Buffon és recordat per la seua teoria de la provabilitat i el problema clàssic de l'agulla de Buffon, plantejat en 1733 i reproduït per ell mateixa ya resolt en 1757. Es tracta de llançar una agulla sobre un paper en el que s'han traçat rectes paraleles distanciades entre sí de manera uniforme. Es pot demostrar que si la distància entre les rectes és igual a la llongitut de l'agulla, la provabilitat de que l'agulla creue alguna de les llínees és de $2/\pi$.

Lliteratura

Sobre lliteratura Buffon va escriure un ensaig, el Discurs sobre l'estil, compost per al seu ingrés en l'Acadèmia Francesa, per a la que va ser elegit sense que presentara la seua candidatura. Elogia les qualitats intelectuals del estil: unitat, pla, claritat. Distinguix l'estil de l'orador, que és eloqüent i pretén animar les passions, de l'escritor que es dirigix a l'esperit, per al qual l'estil deu ser «l'orde i el moviment en el pensar». L'orde interessa per damunt de tot i sempre cal seguir algun pla o método; inclús sembla que el moviment mateixa naix de l'orde, i cal evitar tot quant siga busca o afectació, elegint les expressions en delicadea i gust i rebujant els tecnicismos, ajustant a la naturalea de l'assunt el to.

«Escriure be és al mateix temps pensar be, sentir be i expressar-se be; és posseir al mateix temps ingeni, ànima i gust». Solament l'estil pot salvar una obra de l'oblit, perque els coneiximents i els descobriments es transporten en facilitat: «Estes coses estan fòra de l'home, pero l'estil és l'home mateix: l'estil no pot furtar-se ni transportar-se».

Algunes publicacions

• Histoire naturelle, générale et particulière, avec la description du Cabinet du Roy, comprenent a:
  • De la manière d’étudier l’histoire naturelle, seguida de la Théorie de la Terre, 1749
  • Histoire générale dones animaux, 1749
  • Histoire naturelle de l’homme, 1749
  • Els quadrupèdes, 1753-1767
  • Histoire naturelle dones oiseaux, 1770-1783
  • Histoire naturelle dones minéraux, 1783-1788, contenint el Traité de l’aimant et de ses usages
  • Els suppléments, 1774 - 1789, dont els Époques de la nature, à partir de 1778
• Discours sur li style, discurs pronunciat en l'Académie française la jornada de la seua recepció, el 25 de agost de 1753
• Mémoires de mathématique et de physique, tirés dones registres de l’Académie Royale dones Sciences:

• • De la cause de l’excentricité dones couches ligneuses qu’on apperçoit quand on coupe horizontalement li Tronc d’un Arbre ; de l’inégalité d’épaisseur, & du différent nomene de ces couches, tant dans li bois vaig formar que dans l’aubier, 1737
  • Dones différents effets que produisent sur els Végétaux, els grans gelées d’Hiver & els petites gelées du Printemp, 1737
  • Moyen facile d’augmenter la solidité, la force et la durée du bois, 1738
  • Mémoire sur la conservation et li rétablissement dones forests, 1739
  • Expériences sur la force du bois, 1740
  • Expériences sur la force du bois, 1741
  • Dissertation sur els couleurs accidentelles, 1743
  • Mémoire sur la culture dones forests, 1745
  • Réflexions sur la loi de l’attraction, 1745
  • Addition au mémoire qui a pour titre: Réflexions sur la Loi de l’Attraction, 1745
  • Seconde Addition au Mémoire qui a pour titre: Réflexions sur la Loi de l’Attraction, 1745
  • Invention dones miroirs ardens, pour brusler à unix gran distance, 1747
  • Découverte de la liqueur séminale dans els femelles vivipares et du réservoir qui la contient, 1748
  • Nouvelle invention de miroirs ardens, 1748
• Traduccions
  • Stephan Hales, La Statique dones végétaux, 1735
  • Isaac Newton, La Méthode dones fluxions et dones suites infinies, 1740

Nomenclatura astronòmica

• El cràter llunar Buffon du este nom en el seu honor.
• l'asteroide (7420) Buffon també commemora el seu nom.

Bibliografia

• Cobb, Matthew. «Erudit de l'estil», Revista de Llibres, 153, setembre de 2009, págs. 7-9.
• Lanson, G. i Truffau, P. (1956). Història de la lliteratura francesa, Barcelona: Lábor

Enllaços externs

• Pròlec a la traducció de l'Història Natural del Comte de Buffon
• Ilustracions de les obres de Buffon
• «Buffon en el darwinismo». Archivat des d'el original, el 6 de febrer de 2023. Consultat el 6 de febrer de 2023.
• Obres completes de Buffon, aumentades en artículs suplementaris sobre diversos animals no coneguts de Buffon, per Cuvier; traduïdes al castellà (58 vv)
• Publicació de l'obra de Buffon en ilustracions [2] archivat en Wayback Machine.
• (1749) Histoire naturelle, générale et particuliére (vol. 3) (en fr), Paris: Imprimerie Royale.
• (1753) Histoire naturelle, générale et particuliére (vol. 4) (en fr), Paris: Imprimerie Royale.
• (1755) Histoire naturelle, générale et particuliére (vol. 5) (en fr), Paris: Imprimerie Royale.
• (1756) Histoire naturelle, générale et particuliére (vol. 6) (en fr), Paris: Imprimerie Royale.
• (1756) Histoire naturelle, générale et particuliére (vol. 7) (en fr), Paris: Imprimerie Royale.

• (1763) Histoire naturelle, générale et particuliére (vol. 10) (en fr), Paris: Imprimerie Royale.
• (1754) Histoire naturelle, générale et particuliére (vol. 11) (en fr), Paris: Imprimerie Royale.
• (1765) Histoire naturelle, générale et particuliére (vol. 13) (en fr), Paris: Imprimerie Royale.
• (1766) Histoire naturelle, générale et particuliére (vol. 14) (en fr), Paris: Imprimerie Royale.
• (1767) Histoire naturelle, générale et particuliére (vol. 15) (en fr), Paris: Imprimerie Royale.