Acadèmia Francesa
La Acadèmia Francesa (en francés: Académie française) és una institució encarregada de regular i perfeccionar l'idioma francés. Va ser fundada en 1635 pel moradura Richelieu durant el regnat de Luis XIII, lo que la fa una de les institucions més antigues de França. El fi fonamental en el que es va crear va ser el de normalisar la llengua francesa. Es compon de quaranta membres elegits pels seus iguals, cridats «els Immortals». És la primera de les cinc acadèmies del [[Institut de França]].
Funcions
editarL'Acadèmia Francesa complix un doble paper:
- «Velar per la llengua francesa»
La primera missió li va ser conferida en el seu orige pels seus estatuts. Per a portar-la a terme, l'Acadèmia va treballar en el passat per a fixar la llengua i fer d'ella un patrimoni comú a tots els francesos i a tots aquells que practiquen la llengua francesa. En efecte, l'artícul XXIV dels estatuts precisa que «la funció principal de l'Acadèmia serà la de treballar en tot el conte i tota la diligència possibles per a donar unes regles segures a la nostra llengua i tornar-la pura, eloqüent i capaç de tractar les arts i les ciències». En l'actualitat, actua en la finalitat de mantindre les «calitats» i seguir les evolucions que considera necessàries. L'Acadèmia definix aixina el «bon us». Ho fa a través del Diccionari de l'Acadèmia Francesa, que fixa l'us de la llengua, pero també a través de les seues recomanacions i de la seua participació en diferents comissions de terminologia. L'Acadèmia Francesa s'opon a tota menció de les llengües regionals en la constitució, segons una declaració del 12 de juny de 2008, menció que, segons els acadèmics, durà a França a ratificar la Carta Europea de les Llengües Minoritàries o Regionals.
- Mecenage
La segona missió, el mecenage, no prevista originàriament, ha segut possible gràcies a les donacions i els llegats que li han segut concedits. L'Acadèmia otorga al voltant de xixanta premis lliteraris a l'any, entre els quals destaca el Gran Premi de lliteratura de l'Acadèmia Francesa. El Gran Premi de la Francofonía mereix una menció especial; s'otorga anualment des de 1986 (primer escritor laureado: el poeta i dramaturc libanés Georges Schehadé) i atesta l'interés constant de l'Acadèmia per l'expansió de la llengua francesa en el món. L'Acadèmia concedix també subvencions a societats lliteràries o científiques, obres de caritat, ajudes a famílies numeroses, a viudes, a persones desfavorides, aixina com un cert número de beques.
Història
editarAl principi l'Acadèmia no va ser més que una reunió extraoficial de lliterats. El moradura Richelieu acodia freqüentment a estes taules redones de gramàtica i crítica lliterària fins que finalment, percebent l'interés de tal organisació per al seu proyecte d'unificació nacional, va donar a l'Acadèmia Francesa el seu caràcter oficial.
L'Acadèmia Francesa va ser fundada oficialment en 1634 pels estatuts i reglaments pretesos per la Moradura, junt en les cartes paleses firmades en 1635 per Luis XIII i registrades pel parlament en 1637, varen consagrar el caràcter oficial d'una companyia de doctos, que s'havien reunit fins a llavors de manera informal.
La missió que li va ser assignada des del seu orige va ser la de fixar la llengua francesa, donar-li unes normes i fer-la més pura i comprensible per a tots. Deu, per a ser fidel a eixe esperit, escomençar per compondre un diccionari. La primera edició del Diccionari de l'Acadèmia Francesa va ser publicat en 1694, les següents en 1718, 1740, 1762, 1798, 1835, 1878, 1932–1935, 1992. La novena edició està en procés de publicació.
L'Acadèmia celebrava les seues sessions, al principi, en casa de tal o tal membre, a partir de 1639 en casa del canceller Séguier, des de 1672 en el Louvre i, finalment, en el Colege de les Quatre Nacions, convertit en palau del Institut de França, des de 1805 fins als nostres dies.
Durant eixos tres sigles i mig d'existència, va saber mantindre les seues institucions, que varen funcionar en regularitat, llevat l'interrupció entre 1793 i 1803 durant la Revolució, el Directori i el Consulat.
La moradura Richelieu s'havia proclamat protector de l'Acadèmia. Despuix de la seua mort, esta protecció la varen assumir el canceller Séguier, Luis XIV i, despuix d'ells, tots els reis i caps de l'estat de França.
L'història d'esta primera etapa de l'Acadèmia es va donar a conéixer a través del relat detallat escrit per dos dels seus membres en Histoire de l’Académie Française, el primer volum de la qual, aparegut en 1653, és de Paul Pellisson i el segon, aparegut en 1729, del abad d'Olivet.
L'orige dels quaranta sillons
editarL'orige dels quaranta sillons de l'Acadèmia Francesa ho relata l'acadèmic Charles Pinot Duclos: «Antigament no hi havia més que un silló en l'Acadèmia, que era el lloc del director. Tots els demés acadèmics, anaren del ranc que anaren, no tenien més que cadires. El moradura d'Estrées, havent-se quedat inválido, va buscar un consol per al seu estat en l'assiduïtat a les nostres assamblees: veem a sovint a els qui l'edat, les desgràcies o el hastío de la grandea forcen a renunciar, vindre a buscar consol en nosatres o desenganyar-se. La moradura va demanar que se li permetera solicitar un assent més cómodo que una cadira. Es varen rendir contes a Luis XIV qui, preveent les conseqüències de tal distinció, va ordenar a l'intendent del guardamuebles fer dur quaranta sillons a l'Acadèmia i va confirmar per a sempre l'igualtat acadèmica. La companyia no podia esperar menys d'un rei que havia volgut declarar-se el protector».
El «silló 41»
editarUn gran número d'escritors, en freqüència ilustres, no han travessat mai les portes de l'Acadèmia, be perque mai han segut candidats, o be perque la seua candidatura ha segut desestimada, o inclús perque han mort prematurament. L'expressió «41º silló» la va forjar l'escritor Arsène Houssaye en 1855 per a designar a estos autors, entre els que poden citar-se Descartes, Molière, Pascal, De la Rochefoucauld, Rousseau, Diderot, Beaumarchais, Chénier, Honoré de Balzac, Alejandro Dumas (pare), Gautier, Flaubert, Stendhal, Nerval, Maupassant, Baudelaire, Émile Zola, Daudet, Marcel Proust, Gide, Jean Giraudoux o Albert Camus, entre uns atres.
Estatuts i organisació
editarEn virtut de la llei de programa per a l'investigació (2006), l'Acadèmia Francesa és una persona jurídica de dret públic en un estatut particular gestionat pels seus membres en assamblea. Elegix al seu secretari perpetu que, com el seu nom indica, eixercix fins al seu decés o la seua dimissió. Esta permanència li convertix en el personage més important de l'institució. L'assamblea elegix igualment, cada tres mesos, un president encarregat de presidir les sessions.
Els «Immortals»
editarL'Acadèmia Francesa es compon de quaranta membres elegits pels seus iguals. Des de la seua fundació, ha rebut en el seu sen a més de 700 membres. Agrupa a poetes, novelistes, dramaturcs, filòsofs, historiadors, meges, científics, etnólogos, crítics d'art, militars, personalitats de l'Estat, personalitats de l'Iglésia, que han ilustrat especialment la llengua francesa.
Els acadèmics deuen el seu sobrenom d'immortals al lema «A l'immortalitat», que figura sobre el sagell cedit a l'Acadèmia pel seu fundador, el moradura Richelieu, i que es referix a la llengua francesa i no als acadèmics. En freqüència, se'ls ha cridat a ser juges ilustrats del bon us de les paraules, a precisar les nocions i els valors dels que estes paraules són portadores. Esta autoritat moral en matèria de llenguage es enraíza en usos, tradicions, un fasto.
L'elecció en l'Acadèmia Francesa és a sovint considerada per l'opinió pública com una consagració suprema. Dit açò, sempre ha existit una «contra cultura» encapçalada per autors que l'Acadèmia ha rebujat o que no han segut proposts. Estos autors critiquen en virulència a l'Acadèmia i als acadèmics, que esperen en va passar a la «prosteridad» [sic], segons la paraula de Jean Cocteau.
Edmond Rostand, acadèmic, es burla de l'Acadèmia en Cyrano de Bergerac (teatre) evocant en ironia als membres oblidats de la primera generació.
En 1980, Marguerite Yourcenar, noveliste i ensagiste, va ser la primera dòna elegida en l'Acadèmia Francesa. Des de llavors, l'Acadèmia ha acollit a Jacqueline Worms de Romilly en 1988, a Hélène Carrère d’Encausse en 1990, a Florence Delay en 2000, a Assia Djebar en 2005 i a Simone Veil en 2008.
El célebre trage vert que visten els acadèmics, en el bicornio, la capa i l'espasa, durant les sessions solemnes baix la Coupole, va ser dissenyat durant el Consulat, pel pintor Jean-Baptiste Isabey. És comú a tots els membres de l'Institut de França. Els «Immortals» i els eclesiàstics estan exents de dur-ho, aixina com l'espasa. Romilly, Carrère d’Encausse i Delay varen optar pel trage vert durant la seua investidura. Carrère d’Encausse va ser la primera dòna en dur l'espasa, un arma que va crear per a l'ocasió l'orfebre georgià Goudji. Delay i Djebar també varen triar dur l'espasa. Sobre la helenista Jacqueline de Romilly, va rebre un fermall simbòlic durant la seua elecció en l'Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues en 1975.
La calitat d'acadèmic és un privilegi inamovible. Ningú pot dimitir de l'Acadèmia Francesa. Tot aquell que es declare dimisionario no serà remplazado abans de la seua mort: Pierre Emmanuel i Julien Green són dos eixemples recents.
L'Acadèmia pot sentenciar les exclusions per motius greus, sobretot per aquells que taquen l'honor. Estes exclusions a lo llarc de l'història han segut molt poc freqüents. Vàries varen ser posades en marcha despuix de la Segona Guerra Mundial per colaboració: Charles Maurras, Abel Bonnard, Abel Hermant, Philippe Pétain.
Membres actuals
editar- Artícul principal → Anexe:Membres de l'Acadèmia Francesa.
Rectificacions ortogràfiques
editarEl 24 d'octubre de 1989, es va propondre al Consell Superior la reflexió sobre cinc punts concernents a l'ortografia:
- el guion;
- el plural de les paraules compostes;
- l'accent circunflejo;
- el participi passat dels verps pronominals;
- diverses anomalies.
Sobre estos cinc punts s'han fixat les propostes de l'Acadèmia Francesa. No concernixen solament a l'ortografia del vocabulari existent, sino també el vocabulari que sorgixca, en particular en l'àmbit de les ciències i la tecnologia.
Estes rectificacions, presentades pel Consell Superior de la Llengua Francesa, varen obtindre crítiques favorables per part de tots els membres de l'Acadèmia Francesa, aixina com per l'acort del Consell de la Llengua Francesa de Quebec i el de la comunitat francesa de Bèlgica.
Les rectificacions, moderades en el seu contingut i extensió, varen ser publicades pel Journal Officiel el 6 de decembre de 1990 i podrien resumir-se en els següents punts:
- certes paraules prescindiran del guion per al seu enllaç;
- les paraules compostes seguiran en el plural les regles de les paraules simples;
- l'accent circunflejo no serà obligatori en les lletres «i» i «o» llevat en les terminacions verbals i algunes excepcions;
- el participi passat serà invariable en cas de «deixar» seguit d'un infinitiu;
- anomalies:
- per a l'accentuació i el plural dels préstams se seguiran les regles de les paraules franceses; les grafies s'escriuran conforme a les regles de l'escritura francesa, o coherentment seguint una série en particular.
L'Acadèmia en la ficció
editar- En la novela de ficció Li fauteuil hanté (1909) de Gastón Leroux, els successius membres d'un mateix silló moren en circumstàncies misterioses.
- En la película L'aile ou la cuisse (de Claude Zidi), l'actor Louis de Funès (interpretant el paper de director d'una famosa guia gastronòmica) es convertix en un dels Quaranta Immortals.
- Jean-Pierre Brisset (1837-1919) fa diferents alusions en els seus llibres als trages verts dels acadèmics.
Grans Premis
editar
- Anex:Gran Premi de lliteratura de l'Acadèmia Francesa
- Anex:Gran Premi de Filosofia de l'Acadèmia Francesa
- Anex:Gran Premi de lliteratura Paul Morand
- Gran Premi de Novela de l'Acadèmia Francesa
- Anex:Guanyadors del Gran premi del teatre de l'Acadèmia Francesa
- Anex:Gran Premi de poesia de l'Acadèmia Francesa
- Anex:Premi d'ensaig de l'Acadèmia Francesa
- Anex:Premi de biografia de l'Acadèmia Francesa
- Anex:Premie moradura Grente
- Gran Premi Gobert
- Anex:Gran Premi de la Francofonía
Vore també
editar- Anex:Membres de l'Acadèmia Francesa
- Diccionari de l'Acadèmia Francesa
- Real Acadèmia de la Llengua i Lliteratura Francesa de Bèlgica, homòloga belga de l'Acadèmia Francesa, fundada en 1920.
- Oficina Quebequesa de la Llengua Francesa, homòloga canadenca de l'Acadèmia Francesa, fundada en 1961.
Notes i referències
editarBibliografia
editar- Jean-Pol Caput: L'Académie Française (colecció Que Sais-Je?), 1986.
- Jacques Véron: «L'Académie Française et la circulation dones èlits: unix approche démographique», en Population, n.º 3, págs. 455-471, any 1985.
Enllaços externs
editar- Pàgina web oficial de l'Acadèmia Francesa (francés).
- Història del Diccionari de l'Acadèmia Francesa (francés).
- Diccionari de l'Acadèmia Francesa, octava edició (francés).
- Diccionari de l'Acadèmia Francesa, novena edició (francés).
- Pàgina de l'Acadèmia Francesa en la Francósfera Mèxic-França (en castellà).
- Este artícul conté una traducció derivada de «Academia Francesa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.