Jean Cocteau

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Jean Cocteau
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor, poeta, pintor i director de cine.
Naiximent: 5 de juliol de 1889
Lloc de naiximent: Maisons-Laffitte, França
Defunció: 11 d'octubre de 1963
Lloc de defunció: Milly-la-Forêt, França

Jean Cocteau (Maisons-Laffitte, França, 5 de juliol de 1889 - Milly-la-Forêt, França, 11 d'octubre de 1963) fon un escritor, poeta, dramaturc, crític d'art, ensagiste, pintor, director de cine i dissenyador francés.

Biografia[editar | editar còdic]

Fill de Georges Cocteau i de Eugénie Lecomte, naixqué en Maisons-Laffitte, una menuda ciutat prop de París, i fon el menor de tres germans, despuix de Marthe (1877-1958) i Paul (1881-1961). Son pare, advocat i rentiste, es va suïcidar en 1898 disparant-se una bala en el cap. Açò, junt en el posterior trasllat dels seus dos germans en els seus yayos, feu que sa mare fora sobreprotectora en el menut Jean.

En l'any 1900 ingressà en el Lycée Condorcet, del que fon expulsat per indisciplina quatre anys més tart, i en 1906 va continuar la seua educació en el Lycée Fénelon, a on mai va conseguir un rendiment regular per la seua falta d'interés.

Cocteau començà a escriure poemes a molt primerenca edat i en 1908, Édouard de Max, fanàtic de l'obra del jove, el va presentar com un jove prodigi en una matinée poètica en el Théâtre Fémina. A l'any següent, va publicar la seua primera compilació, La lampe d'Aladin.

En 1909, l'any en que es va mudar en sa mare al carrer parisenc d'Anjou, va tindre una fugaç relació en la comediant Madeleine Carlier i, gràcies a la seua amistat en Serguéi Diáguilev i a la revelació de la seua companyia de dansa, Jean Cocteau va ingressar en el círcul del ballet i el teatre.

La mort súbita del seu gran amor, Raymond Radiguet, el 12 de decembre de 1923 li va afectar terriblement i va aplegar a declarar: «Ya no escriuré». Desesperat, Cocteau s'aficiona a l'opi i a pesar de numeroses cures de desintoxicació, consumirà drogues fins al final de la seua vida. En 1925 coneix a Jean Desbordes (1906-1944) a qui dibuixarà en els 25 Dessins d'un dormeur de 1929.

En l'any 1930 va realisar la seua primera película La sanc d'un poeta i més tart fon hospitalisat durant 40 dies per un atac de febra tifoidea. Durant 1932 va mantindre una relació en Natalia Paléi, filla de gran duc rus Pablo Románov. La princesa va quedar embarassada, pero va sofrir un abort. Cocteau es referix ad esta tragèdia en Le passé défini, a on assegura que l'abort s'hauria degut per una violenta escena en Marie-Laure de Noailles. No obstant, be podria haver segut causat per l'opi, droga en la que Cocteau l'havia iniciat.

(Secció per completar)

Cites[editar | editar còdic]

Un got mig buit de vi és també un de mig ple, pero una mentira a miges, de cap modo és una mija veritat.
Jean Cocteau

Enllaços externs[editar | editar còdic]