Alejandro Dumas

Alejandro Dumas

Alexandre Dumas Davy de la Pailleterie, hispanizado com Alejandro Dumas (departament d'Aisne, 24 de juliol de 1802 ‑ departament del Sena Marítim, 5 de decembre de 1870) i conegut com "Alejandro Dumas, pare" (per a diferenciar-ho del seu fill, del mateix nom), fon un noveliste i dramaturc francés. El seu mencionat fill també va ser escritor.

Les obres de Dumas pare s'han traduït a casi cent idiomes, i és un dels autors francesos més llegits. Vàries de les seues noveles històriques d'aventures es varen publicar en format de séries, com El comte de Montecristo, Els tres mosqueteros, Vint anys despuix, El vescomte de Bragelonne, L'tulipán negre i La reina Margot/Margarita, entre unes atres, moltes d'elles frut de la seua colaboració en la seua negre lliterari, l'historiador Auguste Maquet, entre uns atres que tampoc apareixien com a colaboradors. Les seues noveles han segut adaptades des de principis de el XX en casi doscentes películes o séries de televisió. Escritor prolífic en diversos gèneros, va començar la seua carrera escrivint peces teatrals i va elaborar també artículs en revistes i llibres de viage. Els seus treballs sumen casi 100.000 pàgines.

El seu pare, el general Thomas-Alexandre Dumas, era un mestizo originari de la colónia francesa de Saint-Domingue, actual Haití, fill del noble francés Alexandre Antoine Davy de la Pailleterie i de l'esclava descendent de subsaharians Marie-Cessette Dumas. Ademés de ser fill del general Thomas Alexandre Davy de la Pailleterie, lo era de Marie-Louise Elisabeth Labouret. Quan tenia catorze anys, Thomas-Alexandre va ser dut pel seu pare a França, a on es va formar en una acadèmia militar per a despuix ingressar en l'eixèrcit francés, a on va forjar una lluenta carrera.

El ranc aristocràtic del seu pare va ajudar a Alejandro Dumas a començar a treballar para Luis Felipe I de França. Despuix es va dedicar a l'escritura, en la que va triumfar molt pronte. Décades despuix, en l'ascens de Luis Napoleón Bonaparte en 1851, Dumas va caure en desgràcia i es va marchar a Bèlgica, a on va viure varis anys. Va viajar a Rússia, a on va residir anys abans de traslladar-se a Itàlia. En 1861 va fundar i va publicar el periòdic L'Indipendente, que recolzava l'esforç d'unificació d'Itàlia. En 1864, va retornar a París.

A pesar d'estar casat, i en consonancia con la tradició dels francesos de classe alta de l'época, Dumas va tindre decenes d'amants i a lo manco quatre fills illegítims. Un d'ells, Alejandro Dumas, va aplegar a ser també un escritor de gran renom gràcies en part al respal del seu pare. El dramaturc anglés Watts Phillips, que va conéixer a Dumas al final de la seua vida, va descriure a l'escritor francés com «el ser humà més generós i en el cor més gran del món. Era la criatura més deliciosa i egotista sobre la faç de la Terra: la seua llengua era com un molí de vent, mai sabies quan anava a parar, especialment si el tema era ell mateixa».

El fill del Comte Negre

El seu pare, el general Thomas-Alexandre Dumas, conegut com el comte Negre, héroe oblidat de la Revolució francesa, va nàixer en Haití en 1762, fill d'Alexandre Antoine Davy de la Pailleterie, un aristócrata de l'Hexàgon que es va anar en busca de fortuna al Carib i va terminar arruïnat. Durant eixos obscurs anys trenta va viure en unió lliure en l'esclava negra Marie-Césette Dumas. Com Alexandre Antoine era donat per mort per la seua prolongada absència, va tindre que retornar per a recuperar la seua fortuna despuix de vendre a Thomas-Alexandre com a esclau per a poder obtindre els diners per a anar a França, pero una volta recupera la seua herència, llibera al seu fill i li'l du a la metròpoli en catorze anys. Allí Thomas-Alexandre rep entrenament en l'acadèmia d'esgrima de Versalles, convertint-se ràpidament en un dels millors espadachines del país. Entra en l'eixèrcit com a soldat ras i, durant la revolució, aprofita les vacants d'oficials deixades pels nobles eixecutats o exiliats i conseguix en un any convertir-se en el primer general mestizo d'un eixèrcit occidental. El seu eixercite com a estratega va ser tan notable que es va erigir una estàtua en el seu honor en París, destruïda en 1940 pels nazis durant el seu ocupació de França; pero el nom del general està gravat entre els de atres héroes nacionals francesos en la columna 23 del Arc de Triumfo. El general mor de càncer als quarantatrés anys, quan Alexandre Dumas tenia quatre anys.

Una investigació recent de l'escritor i periodiste neoyorquí Tom Reiss sobre la vida d'Alejandro Dumas, compilada en el seu llibre El Comte Negre, revela que les experiències vixcudes pel pare de Dumas, el general Thomas Alexandre Dumas, varen ser les que varen inspirar bona part de El comte de Montecristo i de Els tres mosqueteros.

Infància i joventut

Donada la pensió de que disponia la seua mare, Dumas va rebre una escassa educació escolar. En uns estudis deficients va escomençar a treballar com a mensager, venedor de tabac i com pasante d'un notari. Dumas tenia un caràcter indómito i somiador, dedicava el seu temps a la caça i al corteig de les chicones de la seua edat.

En 1822 va realisar el seu primer viage a París, finançat en el producte de la caça. Va quedar fascinat per la ciutat i el teatre. Per això, uns mesos despuix va decidir tornar en algunes cartes de recomanació per als antics amics del seu pare, afectes casi tots ells als Borbones.

En 1823 s'instala en París i entra al servici del duc d'Orleans com escribiente, gràcies a la seua perfecta caligrafia i a la recomanació del general Foy. Continua escrivint i completant la seua formació de manera autodidacta. En 1825 s'estrena el seu primer vaudeville, La caça i l'amor i en 1826 publica la seua primera novela en prosa, Blanca de Beaulieu.

Primeres obres

En la representació, per la Comédie française en 1830, de Enrique III i la seua cort, conseguix gran notorietat i, en 1831, en Antony alcança el seu primer èxit. Èxit que continuarà a lo llarc de la seua carrera lliterària en el gènero de la seua predilecció: el drama romàntic i la novela històrica. Es diu que va ser el introductor del Romanticisme en el teatre francés, mostrant personages orgullosos i rebels.

Repartia el temps entre el treball, l'estudi i l'amor, que en 1824 ho va sorprendre en un fill, Alejandro Dumas fill, frut de la seua romançada en la costurera Marie-Catherine Lebay. El 5 de març de 1831 vi al món Marie-Alexandrine, frut de la seua relació en l'actriu Belle Krebsamer, qui ho va obligar a reconéixer a la recent naixcuda, aixina com al seu primogènit.

En 1832 Dumas va realisar el seu primer viage a l'estranger (Suïssa). Varen seguir Itàlia (1835), Bèlgica i Alemània (1838). Aixina va iniciar la seua producció de diaris de viages. També en 1838 va sofrir la pèrdua de la seua mare, a qui sempre va dedicar els seus majors contes. En 1840 es casa en l'actriu Anada Ferrer i, encara que no va durar molt el matrimoni, va continuar lligat a ella per assunts llegals i econòmics.

En el cim

És un autor prolífic (tragèdies, drames, melodrames, aventures...) encara que, per a atendre a la creixent demanda del públic, va tindre que recórrer a l'ajuda, notòria, de "colaboradors" entre els que va destacar Auguste Maquet (1839-1851) que va intervindre en vàries de les seues noveles, entre elles algunes tan notables com Els tres mosqueteros i El Comte de Montecristo (1844). La discussió entorn a este tema ha conclós gràcies l'aparició de les paperetes en les que de manera autógrafa consta que va ser ell qui va trobar les Memòries de D´Artagnan, obra de Gatien Courtilz de Sandras (editades en espanyol per Emecé en 1961), fonament de la seua famosa novela. Va ser Auguste Maquet qui va investigar el trasfondo històric i Alejandro Dumas qui li va donar forma a la novela. Maquet publicaria poc despuix la seua pròpia versió, pero tant esta com la de Gatien són verdaders esperpentos lliteraris, mentres la d'Alejandro Dumas és molt àgil i divertida^{cita requerida}. Les seues noveles històriques, plenes de vivacitat, varen gojar del beneplàcit del públic, propiciades per la seua publicació en barates entregues en els periòdics.

En 1846, quan es trobava en el cim de la seua carrera i la seua fama desbordava les fronteres del seu país natal, el ministre d'Instrucció Pública de França, Narcisse-Achille de Salvandy, va invitar a Dumas a viajar a Argèlia, a a on va ser junt al seu fill i a un grup d'amics. Varen recórrer Espanya, a on Salvandy situaria algunes de les seues noveles i a on seria embaixador, i després varen prendre el barco La Veloce en el port de Càdis, que els va conduir a Argèlia i Tunis. Les vivències durant eixos dos viages s'arrepleguen en els seus llibres De París a Càdis i La Veloce.

Amasó una considerable fortuna que va dilapidar en prodigalidad en festes i sopars. Es va fer construir un castell en Li Port-Marly denominat Mont-Crist. Per a això va dur decoradores d'Argèlia i va comprar els mobles clàssics més cars. Mantenia als seus fills, a les mares d'ells i a vàries amants, moltes d'elles actrius. Vivia en gran lux i malbarat; i encara que va aplegar a guanyar sumes enormes de diners, sempre estava endeutat.

Decliu econòmic

Va prendre part activa en la Revolució de 1848, en lo que es va vore involucrat en problemes polítics. En eixe mateix any va trencar la seua relació en Maquet, el qual li va denunciar per haver-se aprofitat d'ell. El juí va dictar que tenia que pagar-li 145.200 francs en dèu anys. Sitiat pels acreedors, va fugir a Brusseles en 1850, en a on va terminar d'escriure les seues Memòries.

Va retornar a París en 1853 i es va embarcar en diverses empreses, cada cual més ruïnosa. En 1847 havia fundat el Théâtre Historique que, quatre anys més tart, va anar a la bancarrota. Va ser també fundador del semanari Li Monte-Crist (1857-1860) que també va quebrar.

Els seus "Llibres de viage" i "Reportes de Guerra"

En 1858 va ser invitat per una acabalada família russa a un viage de plaure, que ho va dur a San Petersburgo, Moscou, Astracán, Bakú, Geòrgia i les costes del mar Negra. Eixe viage de nou mesos va ser de gran profit per al seu treball lliterari. A la seua tornada va publicar varis llibres sobre eixe tema, aixina com traduccions d'importants autors russos d'eixa época.

En 1859 va viajar a Itàlia. Ahí va conéixer al general Giuseppe Garibaldi, a qui s'unix en Sicília i ajuda en la compra d'armes en Marsella, que ell mateixa transportaria en el seu buc Emma. Després es va dirigir a Terra Santa. Camí cap a allà rep la notícia de que Garibaldi ha desembarcat en Nàpols, per lo que es trasllada a Palermo, des d'a on comença a transmetre a La Presse els seus escrits sobre la situació de la guerra. (Els Garibaldinos).

Despuix de la victòria, Garibaldi nomena a Dumas Cap d'Excavacions i Museus de Nàpols, a on va viure fins a 1864. D'eixe periodo és el seu llibre La Sant Felice i també per eixos dies va nàixer la seua atra filla Micaela, de la seua relació sentimental en Emilia Cordier. Ademés, en 1863 es va produir un fet insòlit: El 22 de juny els Dumas, pare i fill, sofrixen abdós la condena de totes les seues noveles romàntiques per part de la Santa Sèu i la consegüent inclusió en l'Índex de Llibres Prohibits.

Vellea i mort

A pesar de la vellea i la malaltia, els relats de Dumas continuaven omplint els diaris de París. Aixina que fins als seus últims dies els seus seguidors varen poder gojar de El cavaller Hector de Sainte-Hermine, la seua última novela publicada per entregues en Li Moniteur Universal. També des de 1869 va treballar en la recopilació de receptes de cuina de varis països que havia visitat, per a publicar-les en un gran volum. Eixe llibre es va terminar pòstumament (1873), baix el títul de Gran diccionari de cuina.

En 1870 Dumas es refugia en la casa de camp del seu fill en Puys, impossibilitat de retornar a la capital, sitiada per la guerra en Prusia i el seu estat de salut. Mor d'un atac al cor el 5 de decembre, el mateix dia en que els prusianos entrabar en el poble.

Va publicar aproximadament 300 obres i numerosos artículs, convertint-se en un dels autors més prolífics i populars de França. Les seues noveles van des de l'aventura a la fantasia, passant per l'història.

Obres atribuïdes a Dumas

En moltes ocasions, en fins de vendes, s'han atribuït a Dumas algunes obres que mai varen ser escrites per ell. El cas més notori és La mà del mort, continuació de El comte de Montecristo. Esta obra no va ser escrita per Dumas, sino per l'escritor portugués Alfredo Hogan.

La llista d'obres atribuïdes a Dumas és llarga,  es poden mencionar La novela de Violeta, El fill de Portos, Confessions de la marquesa, Els cavallers templarios, entre unes atres. Algunes publicades baix el seu nom, són sol traduccions, com Ivanhoe de Walter Scott. Una atra, de fama imperecedera, és L'home de la caraça de ferro, escrita per Emile Ladoucette, la versió del qual Dumas es troba, a manera d'ensaig, en el seu llibre Crims célebres.

Reconeiximent pòstum

Els seus restants varen estar sepultats en el cementeri del seu poble natal Villers-Cotterêts fins al 30 de novembre de 2002, quan el president francés Jacques Chirac va ordenar fora sepultat en el Panteón de París.

El seu cos va ser exhumat i en una cerimònia televisada va ser depositat en el mausoleu, junt a atres ilustres escritors de França. El president francés va reconéixer que este fet no s'havia portat a terme abans pel racisme que prevalia en la societat i reconeixia que França ha tingut molts escritors ilustres, pero cap tan llegit com Dumas, ya que els seus llibres s'han traduït a més de cent idiomes.

En la seua alocució, el president Chirac va dir:

... En Ud, nosatres vàrem ser D'Artagnan, Mont Crist o Bàlsem; vàrem recórrer els carrers de França, participem en batalles, visitem palaus i castells; en Ud, nosatres somiem...

Dumas també té un monument en la plaça de Malesherbes de París, que va ser inaugurat en 1883. Esta estàtua va ser dissenyada per Gustave Vaig dorar, i junt a l'image en bronze de l'escritor, apareix el seu personage més destacat, el famós mosquetero D'Artagnan.

Hi ha també un museu en el seu nom (i del seu fill) en Villers-Cotterêts.

Obres

Noveles curtes i contes

• Cherubino i Celestina (1836)
• El cochero del cabriolé (1836)
• Un ball de caraces (1836)
• Bernardo (1836)
• Don Martin de Freytas (1836)
• El retor Chambord (1836)
• Pascual Bruno (1838)
• Pedro el cruel (1839)
• Monsenyor Gaston Febus (1839)

• El pardal evasivo (1841) - Compartix l'autoria en Joseph Méry.
• Praxede (1841)
• Un ànima per nàixer (1844)
• Erminia (1845)
• El retor de Boulogne (1851)
• Les estreles viajantes del comerç (1854)
• Mariana (1859)
• Un viage a la lluna (1860)
• Desig i possessió (1861)

Contes i noveles infantils

• El capità Pànfil (1839)
• Aventures de Lyderic (1842)
• Història d'un Cascanueces (1844)
• Les gachas de la comtesa Berta (1845)
• La Joventut de Pierrot (1854)
• El rei dels talps i la seua filla (1858)
• Els dos germans (1858)
• Les mans jagantesques (1858)
• Sant Joan Nepomuceno i el sabater (1858)
• El silbato encantat (1859)
• L'home sense llàgrimes (1859)
• El rei de les birles (1860)
• La vanidosa (1861)

Noveles

• Paulina (1838)
• Actea (1839)
• Aventura de John Davys (1840)
• El mestre d'armes (1840)
• Ascanio (1843)
• Georges (1843)
• El castell de Eppstein (1843)
• Sylvandira (1843)
• Amaury (1843)
• Cecilia de Marsilly (1844)
• Els germans #cors (1844)
• Gabriel Lambert (1844)
• Els tres mosqueteros, trilogia D'Artagnan 1, (1844)
• El comte de Montecristo (1845)
• Vint anys despuix, trilogia D'Artagnan 2, (1845)
• La reina Margot, serie Guerres de religió 1, (1845). S'ha traduït en el títul La reina Margarita, Margarita de Borgoña, i Margarita de Valois.
• La guerra de les dònes (1845)
• La dama de Monsoreau, serie Guerres de religió 2, (1846) (Seqüela de la Reina Margot).
• El bastardo Agenor de Mauleon (1846)
• Els quarantacinc, serie Guerres de religió 3, (1847) (Seqüela de la dama de Monsoreau).
• Les dos Dianes (1847)
• El vescomte de Bragelonne, trilogia D'Artagnan 3, (1848)
• L'tulipán negre (1850)
• La boca de l'infern (1850)
• Deu dispon (1851)
• La coloma (1851)
• Olimpia de Cleves (1852)
• El salteador (1854)
• El capità Richard (1854)
• Els mohicanos de París (1854-59)
• El paje del duc de Saboya (1855)
• L'horòscop (1858)
• Les llobes de Manchecoul (1859)
• El tio la ruïna (1860)
• Un llance d'amor (1860)
• El fill del presidiario (1860)
• Una nit en Florencia (1861)
• El comte de Moret (1865)
• El cas de la viuda Lafarge (1866)
• Creació i redenció (1870)

Noveles d'impressions de viages

• Impressions de viage: En Suïssa (1833)
• Quinze dies en el Sinaí (1839)
• Impressions de viage: Sur de França (1841)
• A la vora del Rhin (1841)
• Un any en Florencia (1841)
• El capità Arena (1842)
• El Speronare (1842)
• El Corricolo (1843)
• La vila Palmieri (1843)
• De París a Càdis (1847)
• La Veloce (1848)
• Un Gil Blas en Califòrnia (1852)
• Impressions de viage: El Caucas (1859)
• Impressions de viage: En Rússia (1860)
• El camí de Varennes (1860)

Noveles d'horror

Va cridar Els mil i un fantasmes a un grup d'històries que inclou:

• Fontenay de les roses (1849)
• La dòna del collar de vellut (1851)
• El testament de M. de Chauvelin (1850)
• La llebre del meu yayo (1855)
• Un menjar en casa de Rossini (1849)
• Els matrimonis del tio Olifo (1849)
• Història d'un mort contada per ell mateixa (1844)
• La dama pàlida (1849).

A banda, atres obres d'horror:

• Crims Célebres (1839-41). No es tracta de noveles.
• Història maravellosa de don Bernardo de Zúñiga (1849)
• Capità de llops (1857). tal volta la primera novela sobre hòmens llop.
• Black (1858)
• L'illa de fòc (1860)

Novela històrica

• Blanca de Beaulieu (1826)
• Galia i França (1833)
• Isabel de Baviera (1835)
• La comtesa de Salisbury (1839)
• El cavaller de Harmental (1843) També s'ha traduït com "Els Conspiradores".
• Una filla del regente (1844) (Seqüela del Cavaller de Harmental)

• José Bàlsem, Memòries d'un mege, serie Revolució Francesa 1, (1846)
• El collar de la reina, serie Revolució Francesa 2, (1849)
• La regència (1849)
• Els drames de la mar (1851)
• Ángel Pitou, serie Revolució Francesa 3, (1853)
• La comtesa de Charny, serie Revolució Francesa 4, (1853)
• El cavaller de la casa roja, serie Revolució Francesa 5, (1853)
• El terror prusiano (1867)
• L'home de la caraça de ferro (1867). Esta novela és part de la trilogia dels Tres Mosqueteros. En l'original Francés era l'últim tom de la Tercera Novela, el El vescomte de Bragelonne, pero en les seues versions anglesa i espanyola, moltes publicacions la varen separar com una novela aparte.
• La trilogia de Sainte-Hermine:
• Els companyers de Jéhu (1857)
• Els blancs i els blaus (1867)
• El cavaller Hector de Sainte-Hermine (1869). Esta obra ha segut exhumada dels fondos de la Biblioteca Nacional de França i publicada per primera volta en 2005, gràcies a la recopilació de Claude Schopp.

Noveles sobre Itàlia

• Memòries de Garibaldi (1860)
• Els garibaldinos (1861)
• Els Borbones de Nàpols (1862)
• La Sant Felice (1863-65) (3 volums "La Sant Felice", "Emma Lyonna" i "El destí de la Sant Felice")

Noveles sobre episodis contemporàneus

• Montevideo o una nova Troya (1850)

Noveles biogràfiques

• Napoleón (1840)
• Els Estuardos (1840)
• Juana d'Arc (1842)
• Luis XIV i el seu sigle (1844)
• Els Médicis (1845)
• Luis XV i la seua cort (1849)
• Memòries de Talma (1850)
• Luis XVI i la Revolució (1850)
• L'últim rei dels Francesos (1852)
• Aventures d'un comediante (1854)
• Juliol César (1855)
• Carlos el temerari (1857)
• Memòries d'una favorita (1865)

Noveles autobiogràfiques

• Les meues memòries (1852-55)
• Històries dels meus animals (1868)
• Bric-A-Brac (1861)
• Charrades o Causeries (1860)
• Història d'un fardacho (1867)

Teatre

• Enrique III i la seua cort (1829)
• Cristina (1830)
• Antony (teatre) (1831)
• La torre de Nesle (1832)
• Catalina Howard (1834)
• Kean o Desorde i geni (1836)
• Don Juan de Feltre (1836)
• Piquillo (1837)
• Calígula (1837)
• Mademoiselle de Belle-Isle (1839)
• El comte de Hermann (1849)

Órdens

Monarquia de Juliol

• Cavaller de l'Orde Real de la Legió d'Honor.

Estrangeres

• Cavaller de primera classe de la Decoració del Mèrit baix el títul de Sant Luis, (Ducado de Lucca)
• Comendador de l'Orde Espanyola i Americana d'Isabel la Catòlica. (Regne d'Espanya)  

Bibliografia

• Balda, Mercedes i Manuel Galguera. Alejandro Dumas. Vida i obres. Editorial Balam, Mèxic, 2009. ISBN 978-987-23805-7-1
• Clouard, Henri. Alejandro Dumas (biografia). 1957
• Goñi, Roberto . Alejandro Dumas. L'autor i la seua obra. Edició Malfenti, no 4, 2002.

• Maurois, André. Els tres Dumas (biografia). 1961.

Enllaços externs

• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alejandro Dumas.
• Commons
• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alejandro Dumas.
• Alejandro Dumas en Viquidites.
• 15px|link=|alt= Wikisource contiene obras originales de Alejandro Dumas.
• Obres d'Alexandre Dumas: text, concordancias i llista de freqüència
• Audiolibros en les obres de Alejandro Dumas disponibles en la biblioteca digital gratuïta de domini públic de "LibriVox"