Montsoreau
Montsoreau (pronunciación en francés: /mɔ̃baixʁo/) és una comuna del vall del Loira, situada en el departament de Maine i Loira, en la regió de Països del Loira, a l'oest de França, a 160 km de la costa atlàntica i a 250 km de París.[1] Es troba entre els pobles més bells de França i part del Patrimoni de la Humanitat del Valle del Loira, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.[2]
En 2015, el coleccioniste d'art contemporàneu francés Philippe Méaille es va associar en Christian Gillet, president del departament francés de Maine i Loira, que va firmar un acort per a convertir el Castell de Montsoreau en un museu d'art contemporàneu internacional durant els pròxims 25 anys.[3][4] El Castell de Montsoreau es va convertir en la sèu de l'extraordinària colecció Méaille de conceptualistes radicals Art & Language i va passar a cridar-se Castell de Montsoreau-Museu d'Art Contemporàneu.[5][6][7] Montsoreau es va identificar en el nom de Restis (cuerdo o ret de peixca) al final de l'antiguetat clàssica com a port en el Loira en la confluència del Loira i la Vienne. Durant l'Antiguetat tardana era conegut com Domaine de Rest o Restis, en alusió a l'activitat peixquera i portuària del lloc, ya que restis significa cuerdo o ret de peixca. Ha pres el seu nom actual, Montsoreau (Mont Soreau), d'un promontori rocós situat en el llit del riu Loira i rodejat d'aigua.[8] Hi ha hagut tres edificis principals en este promontori, un temple gal-romà o edifici administratiu, un castell fortificado i un palau renaixentiste.
Montsoreau va ser, fins a el XVII, un centre de jurisdicció i el señorío de Montsoreau s'estenia des del riu Loira fins a Seuilly-l'Abbaye i el castell de Coudray en el sur. Despuix de la Revolució francesa, l'explotació d'una pedra de construcció, la pedra de Tuffeau, va passar brutalment la seua població de 600 habitants a més de 1000, mantinguda durant la primera mitat de el XIX. Esta pedra, fàcil de treballar, es va agotar gradualment i la població va disminuir per a estabilisar-se novament al voltant de 600 persones. Montsoreau va concentrar llavors les seues activitats en l'agricultura, el va vindre i el comerç fluvial fins a finals de el XIX. Durant el XX, ha vist el comerç fluvial reemplaçat pel comerç terrestre i l'auge d'una economia turística.
Etimologia
[editar | editar còdic]
El nom Mount Soreau (Castrum Monte Sorello, Mons Sorello, Mountsorrell, Mont-Sorel, Monsorel, Munsorel, Muntesorel o Montsorel), apareix en el seu forma llatina, per primera volta, en 1086 en un cartulario. Mons o Mont (mont) es referix al promontori rocós, ubicat en el llit del riu Loira, i sobre el qual es va construir la fortalea de Montsoreau. No s'ha donat una interpretació del nom Sorello, que es troba en vàries formes latinizadas: Sorello, Sorel, Sorelli.
El seu primer nom registrat al final de l'época romana va ser el Domaine de Rest o Restis, Restis (cuerdo o ret de peixca) que es referix al seu port.
Variacions del nom
[editar | editar còdic]- Montsoreau
- Monsoreau
Història
[editar | editar còdic]Edat Antiga
[editar | editar còdic]
Les chafades dels primers assentaments i els restants més antics es troben alluntats del riu, en el replanell en zones altes. El principal testic d'esta ocupació és el dolmen del Pierrelée, que provablement data de el ORD mileni a. C. i està format per sis imponents plaques de arenisca dura provinents de depòsits en el veïnat. Montsoreau es troba en els llímits dels territoris de les tribus galicas de Pictones, Turonos i Andecavos. Monedes, fragments i fragments de rajoletes galorromanos es varen trobar en Montsoreau, especialment en la vora del replanell, sobre la ciutat. L'eix d'una columna estriada, descoberta durant les excavacions del castell, podria atestar la presència d'un edifici públic notable en la part superior de la roca de Montsoreau.[9]
Edat Mija
[editar | editar còdic]
Els primers texts que mencionen el domini de Restis es remonten a el VI.[9] Un acte de Carlos el Calvo indica la presència, en 850, de cases, una pesquería i un port en Rest. A mitan de el X, segons les narracions hagiogràfiques, es fa menció de coves en les que el monge Absalon, procedent de Tournus, estava considerant per primera volta albergar les relíquies de Saint-Florent abans de dur-les més llunt i establir-se en Saumur.[10] En 990, el comte de Blois Odo I va construir una fortalea sobre la roca de Montsoreau i va transformar el poble en un bastió. El comte d'Anjou, Fulco Nerra, va prendre la fortalea en 1001 i la va incorporar a Anjou.[11] Fulco, que va ser un dels primers grans constructors de castells medievals, ho va modificar, i la fortalea va permanéixer baix el control d'Anjou, mai presa, durant més de 150 anys. En 1101, durant l'instalació de la comunitat Fontevraud, l'abadia de Fontevraud depenia de Gautier I de Montsoreau, vassall directe del comte d'Anjou. La sogra de Gautier, Hersende de Champagne, serà la primera gran priora durant la vida de Robert d'Arbrissel.[12] En 1156, Guillaume IV de Montsoreau es va posar del costat de Geoffroy Plantagenet contra el seu germà Enrique II Plantagenet, futur rei d'Anglaterra i espós de Leonor d'Aquitània. Este últim va sitiar el castrum i ho va prendre a fins d'agost de 1152, a pesar del conte que es va tindre en la seua fortificació. Est va ser l'únic assalt de la fortalea medieval de Montsoreau entre Fulco i Jean II de Chambes en 1450.[13]
Edat Moderna
[editar | editar còdic]L'història de la chicoteta ciutat de Montsoreau està altament intrincada en la Història del Renaixença en Europa i més específicament en l'història del Renaixença en França.[14] Al final de la Guerra dels Cent Anys, Carlos VII i Luis XI varen instalar el poder real en Chinon, i varen encorajar o varen ordenar als seus senyors que construïren nous edificis o reconstruïren antigues fortalees. Aixina va començar la construcció d'edificis en un nou estil en França, donant orige a l'arquitectura renaixentista, en castells que es diran més tarde "els castells del Loira".[14] En 1450, Jean II de Chambes, primer conseller de Carlos VII i embaixador en Venècia, va comprar la fortalea de Fulco III al seu cunyat i la va destruir per a construir un palau residencial en la part superior de la roca de Montsoreau (el mont Soreau). En un moviment sense precedents, va construir el Castell de Montsoreau en un estil residencial seguint l'arquitectura italiana de l'época, lo que ho convertix en el primer edifici renaixentiste en França.[15] El Castell de Montsoreau estava directament en la vora del riu i encara hui, seguix sent l'únic castell del Loira que s'ha construït en el llit del riu Loira.[16]
Matança de Sant Bartolomé
[editar | editar còdic]
Jean IV de Chambes va heretar el castell de Montsoreau i va vore les seues terres erigides en baronia en 1560.[17] Montsoreau va ser saquejat pels protestants en 1568; La colegiata Sainte Croix i les fortificacions de la ciutat són destruïdes. Quatre anys despuix, el 26 d'agost de 1572, Puygaillard va enviar a Jean IV de Chambes l'orde d'eliminar als hugonotes de Saumur, per a després fer lo mateix en Angers.[18] Quatre dies despuix de la massacre del dia de Sant Bartolomé (24 d'agost de 1572), va aplegar a Saumur i va assessinar a François Bourneau, tinent general de la ciutat. De Chambes va lluitar en el lloc de Lusignan i la captura de Fontenay-li-Comte, té la reputació més cruel. Desapiadat, Jean de Chambes regnava el terror en la regió. L'Iglésia Reformada de Saumur va ser casi eliminada.[19] Després va ser a Angers, va tancar les portes de les fortificacions i va començar a reunir personalitats hugonotes que es mata en les seues pròpies mans.[20] En ser advertit dels abusos i la violència del seu governador, Carlos IX finalment li va enviar una orde per a que ho ordenara el 14 de setembre de 1572. En 1573, la seua baronia va ser elevada al ranc de comtat.[21]
Revolució francesa i industrialisació
[editar | editar còdic]El 14 de juliol de 1789, durant l'assalt a la Bastilla, Yves Marie du Bouchet de Sourches va ser el Comte de Montsoreau i propietari del castell de Montsoreau.[22] L'11 de novembre de 1789, l'assamblea nacional constituent va decretar que "hi haurà un municipi en cada ciutat, poble, parròquia o comunitat de camp".[22] Encara que la revolució francesa va tindre un impacte important en ell com el Comte de Montsoreau, este impacte va ser molt més llimitat en la seua propietat del castell de Montsoreau que va permanéixer en les seues mans fins que es va vendre en 1804. La revolució va donar pas a un periodo de prosperitat. per la chicoteta ciutat, que va ser famosa des de el XVII per la calitat dels seus tocs, vins i frutas.[23] l'industrialisació de l'extracció de pedra va ser la conseqüència directa de l'extraordinari creiximent urbà, que va consumir volums desconeguts fins a llavors.[24] Va ser possible, ademés de facilitat, pel riu, lo que va permetre l'intensificació del comerç i el transport fluvial. La toba de pedra va ser exportada regionalment, a ciutats a lo llarc de les vores dels rius, Angers, Rennes, Nantes i Li Mans, pero també sorprenentment fins al Carib. Els molins de barcos varen ser reemplaçats per molins de vent, ya que la població de la chicoteta ciutat casi s'havia duplicat. L'industrialisació dels mijos de producció en Montsoreau i, al mateix temps, la transformació de l'abadia de Fontevraud en una presó, per orde de Napoleón, va transformar la fisionomia de la ciutat.[25] Al principi, la construcció de la carretera de Chinon a Saumur al voltant de 1830, lo que va permetre al poble guanyar terres en el Loira, i per segona volta en 1896, en la construcció de la llínea de tramvia Saumur-Montsoreau-Fontevraud.[26]
Segona Guerra Mundial: Els Cadets de Saumur
[editar | editar còdic]«En Montsoreau, Saumur i Gennes, en juny de 1940, estudiants adolescents de l'escola de cavalleria, encara en formació i en armes irrisorias (inclosa una pistola d'artilleria del museu de l'escola), es varen enfrontar heroicamente a tota una divisió panzer alemana durant casi tres dies. I en fer-ho es va convertir en una llegenda en França.» - Per honor sol, Roy Macnab, giner de 1989.[27]
La batalla de Saumur, és considerada com el primer acte de resistència de la Segona Guerra Mundial en França,[28] els dies següents a l'orde de Mariscal Petain de cessar el fòc el 17 de juny de 1940.[29] Despuix de l'ofensiva alemana de maig de 1940, l'enemic va alvançar cap al Sena, el general Weygand, va ordenar defendre tots els rius que provablement bloquegen el sur de la ruta de l'invasió. Aixina es va decidir el principi de la Defensa del Loira.[28] l'Escola Nacional de Cavalleria, comandada pel coronel Michon, va rebre l'àrea des de la confluència dels rius Vienne i Loire en Montsoreau, fins a Gennes, un front de 40 km.[30] Encara que el mariscal Petain va donar l'orde de cessar els combats el 17 de juny, el coronel Michon va considerar que el prestigi i l'honor de l'Escola Nacional de Cavalleria ho varen obligar, a pesar d'esta orde, a lluitar en Saumur i evitar (inclús en mijos dèbils), els alemans Per a creuar el Loira. 790 aspirants vacants de la Reserva de Cavalleria, entrenats en Saumur des de maig de 1940 es varen desplegar en 27 brigades en varis punts estratègics. La nit del 18 de juny, la seua primera acció de guerra va ser explotar els quatre ponts estratègics en el riu Loira, un en Montsoreau, dos en Saumur i un en Gennes.[30] Durant tres dies, al voltant de 2,000 hòmens varen sostindre tres divisions Panzer alemanes, en 40,000 hòmens en fracàs, en material d'entrenament, sense respal aéreu, sense esperança, pero no sense garbo. A estos jóvens combatents inexpertos a els qui ells mateixos varen cridar "Kadetten" (els Cadets), els ginets alemans, soldats de la tradició, no els varen prendre presoners i els varen lliberar rendint homenage al seu valor. Este nom es va mantindre a partir de llavors.[31]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Chateau de Montsoreau - FIAC». www.fiac.com. Archivat des d'el original, el 30 de setembre de 2018. Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ Bureau d'études G.H.E.C.O.. «Ville de Montsoreau SitePatrimonial Remarquable».
- ↑ «[1]». Consultat el 6 de giner de 2019 (en fr).
- ↑ «artpress | chateau-de-montsoreau-copie» (en fr-fr). Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ «Everybody talks about collecting with their eyes not their ears few do it like Philippe Méaille». Art Market Monitor. Archivat des d'el original, el 27 de març de 2019. Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ «Largest Art & Language Collection Finds Home» (en en-us). artnet News. Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ «Art & Language Uncompleted. The Philippe Méaille Collection». www.macba.cat. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2019. Consultat el 6 de giner de 2019.
- ↑ «Commune de Montsoreau site patrimonial remarquable». www.ville-montsoreau.fr. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ 9,0 9,1 (2003) Société française d'archéologie (ed.). Congrès National d'Archéologie, Paris, p. 255.
- ↑ (2013) 303 (ed.). Fontevraud l'Abbaye et Montsoreau, un regard sur li saumurois, Nantes.
- ↑ (1972) Li Comte d'Anjou et són entourage au XIe siècle, Paris, p. 310.
- ↑ (1965) Archives Départementales du Maine-et-Loire (ed.). Notice historique sur la commune et li château de Montsoreau, Angers, p. 304-314.
- ↑ «CHATEAU DE MONTSOREAU - MUSEE D'ART CONTEMPORAIN: Castles France, Pays de la Loire» (en en). www.paysdelaloire.co.uk. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ 14,0 14,1 «Charles VII et Louis XI - Connaître - Val de Loire patrimoine mondial». www.valdeloire.org. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ «Château de Montsoreau-Musée d'Art Contemporain» (en fr-fr). Els Châteaux de la Loire. Archivat des d'el original, el 7 de giner de 2019. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ «Château de Montsoreau, l'art contemporain à portée de fleuve» (en fr-fr). Parangone. Archivat des d'el original, el 28 de juliol de 2017. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ (1772) Dictionnaire de la noblesse, Paris, p. 158.
- ↑ (2001) Belin (ed.). Els nobles, la ville et li Roi : l'autorité nobiliaire en Anjou pendant els guerres de religion. 1560-1598., Paris, p. 46.
- ↑ (2001) Belin (ed.). Els noble, la ville et li Roi : l'autorité nobiliaire en Anjou pendant els guerres de religion. 1560-1598., Paris. ISBN 2-7011-2976-1.
- ↑ Guilbert, Aristide Matthieu (1845). Histoire dones villes de France, avec unix introduction générale pour chaque province (en fr), Furne et Cie..
- ↑ Joubert, A.. Louis De Clermont Sieur De Bussy D'amboise (en fr), Рипол Классик. ISBN 9785874520366.
- ↑ 22,0 22,1 texte, France Assemblée nationale constituante (1789-1791) Auteur du (1875-1889). Archives parlementaires de 1787 à 1860 ; 8-17, 19, 21-33. Assemblée nationale constituante. 10. Du 12 novembre 1789 au 24 décembre 1789 / impr. parell ordre du Sénat et de la Chambre dones députés ; sous la dir. de M. J. Mavidal,... et de M. E. Laurent,... (en FR).
- ↑ «Els fours à pruneaux de Montsoreau» (en fr). Patrimoine dones Pays de la Loire. Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2021. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ (2013) 303 (ed.). Fontevraud l'Abbaye et Montsoreau, un regard sur li saumurois, Nantes.
- ↑ «Loire River Valley» (en en). Bob Cromwell: Travel, Linux, Cybersecurity. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ «Evolution dones paysages dans la parc naturel régional Loire-Anjou-Touraine.». www.parc-loire-anjou-touraine.fr. Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2020. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ «For Honour Alone | History Today». www.historytoday.com. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ 28,0 28,1 «Els Cadets de Saumur - Connaître - Val de Loire patrimoine mondial». www.valdeloire.org. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ «Ceux qui es battaient li 18 juin 40 : els cadets de Saumur» (en fr-fr). Boulevard Voltaire. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ 30,0 30,1 «99 - Combat dones Cadets de Saumur sur la Loire». www.anac-fr.com. Archivat des d'el original, el 24 d'abril de 2011. Consultat el 7 de giner de 2019.
- ↑ «Els Ecrivains combattants - Els Cadets de Saumur, Juin 1940». www.lesecrivainscombattants.fr. Archivat des d'el original, el 23 d'abril de 2021. Consultat el 7 de giner de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Montsoreau» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.