Molino
El molí és tot aquell ingeni, artefacte o maquinària que servix para «moldre» un sòlit fins a reduir-ho a porcions chicotetes o inclús polvorisar-ho; utilisant algun tipo d'energia, ya siga la força del vent (eòlica) o de l'aigua (hidràulica), o un motor, ya siga tèrmic o elèctric.[1][2]
Per a lo pertanyent o relatiu al molí o a la molinería i per a aquella persona que té al seu càrrec un molí o que treballa en ell, s'utilisa el vocablo «molinero».
Història
[editar | editar còdic]
Els molins més antics eren de mà i s'usaven per a moldre molts tipos de tubèrculs,[3] pero la seua expansió és característica del Neolític, la fase econòmica caracterisada per l'extensió de l'agricultura. Encara que varen seguir molent-se llavors de recolecció, com a bellotes o castanyes, el producte principal varen passar a ser els cerealés, diverses gramíneas cultivades en distintes parts del món. Els blats es varen desenrollar en Anatolia i Oriente Pròxim entre díhuit milenis a. C.
És molt provable que la molienda del blat per a produir farina es fera primitivamente per mig de majaderos i de morters, o martafallant-ho entre dos pedres planes: les millores d'este últim procediment han degut dur a l'invenció dels molins de tracció a sanc (animals), que alcança fins a la més remota antiguetat i d'ella es parla en freqüència en la Bíblia: Sansón va fer girar la molga entre els filisteos, etc. Homero parla també d'ella en la Odissea. Més vesprada varen aplicar també a ell alguns animals. En este treball també ampraven als esclaus i als penats.
En el tractat Neumàtica de Filó de Bizancio s'inclou la primera descripció del molí d'aigua de l'història, situant la seua invenció a mitan de el III a. C.
Si be la data de la seua invenció no ha segut determinada, els romans varen conéixer els molins hidràulics abans de el I, puix en eixa época Vitruvio va fer la descripció d'una roda hidràulica aplicada a un ingeni de molienda. Plinio el Vell, xixanta anys despuix, parla d'ells com d'una màquina l'ocupació de la qual no és comuna. Queda notícia de molins hidràulics d'eix horisontal en els rius durant el mandat d'Arcadio i Honorio. En temps de Justiniano, governant en Roma el general bizantí Belisario, i davant el lloc de la ciutat pel godo Vitigio, va desenrollar l'us dels que es consideren primers molins flotants en el Tíber, ingenis que després varen passar a Europa Central.[4][5]
Mecanismes i molienda
[editar | editar còdic]
El mecanisme de molienda dels molins més corrents, que molien grans a gran escala, des dels romans fins a época recents i en independència d'a on obtenien l'energia, generalment constava d'una pedra circular fixa, cridada solera, que podia aplegar a tindre un diàmetro superior a 8,50 metros i 80 a 120 cm de gruixacita requerida, sobre la que es movia una atra de forma semblant cridada volandera. En atres casos la pedra mòvil podia ser més menuda, de forma troncocónica que en girar seguia la forma de la solera; en este cas es diu molga. Podia haver dos o més molgues sobre la solera i es movien millor que la volandera perque tenia menys rozamiento, pero a canvi es perdia més farina.
Per a moure la pedra mòvil (volandera o molga), s'utilisava l'energia eòlica (molí de vent), la hidràulica (molí hidràulic o molí d'aigua), animalés (molí de sanc) i, en molins menuts, en mecanismes de molienda més senzills, la manual (un eixemple domèstic d'ells són els molinets de café, encara que actualment són elèctrics en la seua majoria).
El gra s'abocava per un forat central de la volandera i la pols mòlta eixia per les vores, a on s'arreplegava. Una volta mòlt el gra (de qualsevol cereal) i reduït a farina, s'utilisava el cernedor, que era un cilindre inclinat en vàries seccions de malla de cedazo, cada una en un tamany de pas distint, que es feya girar mentres la farina passava pel seu interior, deixant passar cada secció farina de millor calitat (la més fina, farina de flor) a pijor (més grossa cada volta) i finalment el salvat o afrecho, que és la cascarilla del gra mòlta.
La calitat (gruixa) de la farina es regulava per mig d'un tornell sense fi que alçava o baixava l'eix de la volandera per a aumentar o disminuir el rozamiento en la solera.
Segons lo que s'anara a moldre en la regió a on s'instalava el molí, es tallaven les pedres en un dibuix diferent. Aixina, existix un tallat determinat i diferent per a moldre blat i ordi, o dacsa, o centeno.
Un sistema de molienda més primitiu, usat en Europa des de el XI, consistia en fer lo mateix que es feya en la mà del morter sobre el morter, martafallant el gra per a polvorisar-ho, pero en malls, que es movien en les mateixes energies que els anteriors (aire o aigua), convertint del moviment rotatiu en alternatiu per mig d'un arbre de levas. Este mecanisme també s'usa en els batanes.
També poden considerar-se molins els que obtenen una substància líquida, com el cas de l'oli d'oliva, encara que en este cas se solen cridar trujales.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Plantilla:Raer
- ↑ «molí» (en castellà). Real Acadèmia d'Ingenieria.
- ↑ Fred Wendorf The Prehistory of Carmen de Mairena Vol. 1, 2 & 3, 1986-1989, Dallas, (en R. Schild). SMU Press (Assembleur et Contributeur)
- ↑ <cite style="font-style:normal" id="CITAREFGräf2006">Gräf, Daniela (2006). Boat mills in Europe from early medieval to modern claves (en anglés).
- ↑ Enciclopèdia tecnològica, Francisco de P. Mellado, 1857
- Este artícul conté una traducció derivada de «Molino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.