Baró


Baró[2], o baronesa en la seua forma femenina, és un dels títuls nobiliarios europeus en els que els monarques mostren la seua gratitut a certes persones. La seua posició en la jerarquia nobiliaria és superior al títul de senyor i immediatament inferior al de vescomte. El seu senyoriu és cridat baronia.
Etimologia
Durant l'Alta Edat Mija, baró significava al varó lliure en distints dialectes i idiomes antics germànics, com el franc, i per açò en la possible calitat de noble, pero esta procedència no és ben coneguda.[3]
En temps dels merovingios el títul s'ampra per a significar vagament varó poderós i alguna volta marit. En l'época feudal, el títul designa a un Senyor ilustre gojant de tots els drets feudals en perfecta plenitut:
- Es dia a Guillermo el Conquistador el baró famós
- Els grans vassalls de França o d'Anglaterra eren els alts barons.
- Els Montmorency es titulaven en orgull primers barons cristians
- Godofredo de Bouillón es va cridar baró del Sant Sepulcre.[4]
La dòna que ostenta el títul (Dòna esposa del Baró) és coneguda com baronesa. El territori sobre el que els barons eixercien la seua jurisdicció era nomenat baronia. Els patrimonis dels infants de França eren donats en comtat i baronia (in comitatum et baroniam). En Anglaterra, es va cridar barons als parells del regne, als juges del tribunal de l'Échiquier, als notables de Londres, de York, etc.[4] Per lo general, els títuls espanyols de baró anteriors a el XIX corresponen a nobles procedents de l'antiga Corona d'Aragó, cridant-se senyor en la Corona de Castella, denominant-se el territori al com dominava com senyoriu. A partir de mediats del XIX, este títul carix de jurisdicció territorial i és purament honorífic.
En Espanya és immediatament inferior al vescomte. L'orde d'importància des del XIX dels títuls nobiliarios és:
Sense Grandea d'Espanya:
Segons De Mayoralgo y Lodo (2007, p. 208) en França les baronia no eren concedides pels reis, sino que les titulaven les terres als seus amos, sempre i quan el posseïdor anara una persona noble, de gran llinage i de certa riquea. Posteriorment va quedar abolit en la Revolució francesa per a ser repost per Napoleón Bonaparte.
Gran Bretanya i Irlanda
En la noblea d'Anglaterra, la noblea de Gran Bretanya, la noblea d'Irlanda i la noblea del Regne Unit (pero no en la noblea d'Escòcia), els barons formen el ranc més baix, situat immediatament baix dels vescomtes. Una dòna de ranc baronial té el títul de baronesa. En el Regne d'Anglaterra, la paraula llatina migeval baro, baronis, es va usar originalment per a denotar a un inquilí en cap dels primers reis normants que posseïa les seues terres per la tinença feudal de "baronia" (en llatí per baroniam), i que tenia dret a assistir al Gran Consell (Magnum Concilium) que en el XIII s'havia convertit en el Parlament d'Anglaterra.[5] Les baronia feudals (o "baronia per tinença") ara són obsoletes en Anglaterra i sense cap força llegal, pero dits títuls històrics es mantenen en bruto, és dir, es consideren envolts dins d'un títul de noblea existent més modern que també posseïx el titular, a voltes junt en drets senyorials vestigiales. [6] [7] [8]
Com a terme polític
En Espanya, la paraula "baró" s'utilisa també com a terme polític. En tal cas, quan s'aplica este significat de "baró", és sinònim de persona important i influent en el partit polític del que es parla, generalment per ostentar la presidència d'alguna comunitat autònoma. En el PSOE, és costum cridar baró a aquell que és o ha segut important en el partit, com per eixemple, Alfonso Guerra González, Juan Carlos Rodríguez Ibarra, José Bono Martínez, Manuel Chaves González o Felipe González Márquez. En el PP, en lloc de baró s'usa el t érmino "vella guàrdia" o "aparat del partit"; hi ha voltes que en el Partit Popular s'ampra el terme baró, per eixemple, en referir-se a líders autonòmics influents com: Ramón Luis Valcárcel, Juan Vicente Herrera, Juan Manuel Moreno Bonilla o Alberto Núñez Feijóo.
Heràldica
- Artícul principal → Corona de baró.
La corona de baró és un círcul en pedreria rodejat de fils de perles o per un braçalet doble.[1]
En la cultura popular
- Les llegendes de Robin Hood situen a este com a futur espós de Mariana Gilewater, filla del baró de Arlongford.
- Tant en la película Dune com en la novela homònima de Frank Herbert el vilà és encarnat pel baró Harkonnen.
- Manfred von Richthofen, el llegendari as alemà d'aviació de la Primera Guerra Mundial, és conegut pel seu renom de "el Baró Rojo".
En la ciutat chilena de Valparaíso, el Cerro Baró pren el seu nom com un homenage al governador Ambrosio O'Higgins, qui anara nomenat baró de Ballenary.[9][10]
Bibliografia
- De Mayoralgo y Lodo, José Miguel (2007). Historia y régimen jurídico de los títulos nobiliarios: manual de nobiliaria I, Hidalguía. ISBN 9788489851566.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Corona de barón». Diccionario de la Real Academia Española.
- ↑
- ↑ «Barón, esa». Diccionario de la Real Academia Española.
- ↑ 4,0 4,1 Diccionario enciclopédico popular ilustrado Salvat (1906-1914)
- ↑ Powicke, M. R.(1957-07).«Feudal Military Service in England: A Study of the Constitutional and Military Powers of the Barones in Mediaeval England. I. J. Sanders».Speculum.32(3): 611–614.ISSN 0038-7134.doi:10.2307/2849930.Consultat el 19 de abril de 2020.
- ↑ https://www.fpa.es/es/sar-la-princesa-de-asturias/ [S.A.R la princesa de Asturias ostenta a la vez elEl de Condesa de Cervera y Duquesa de Montblanc]
- ↑ https://diario.icesi.edu.pe/2026/03/10/pedro-ariza-fernandez/
- ↑ https://huellas.com.mx/2026/03/24/la-princesa-leonor-cursa-sus-estudios-en-el-internado-uwc-atlantic-college/
- ↑ «Descubre el origen de los cerros porteños, Parte 1» (en es). Orgullo Porteño (23 de abril de 2018). Consultat el 9 de marzo de 2020.
- ↑ «Experto en Valparaíso contó el origen del nombre y de algunos de sus cerros.». www.soychile.cl (2018-03-20). Consultat el 9 de marzo de 2020.