Perla

Archiu:Various pearls.jpg

Perla

Archiu:White pearl necklace.jpg

Collar de perles

Una perla és un objecte dur i lluent produït dins del teixit bla (específicament en el mant) d'un molusc en clafoll viu o un atre animal com un conulariida. De la mateixa manera que la closca d'un molusc, una perla està composta de carbonat de calcio (principalment aragonita o una mescla del mateix en calcita) en forma cristalina diminuta que s'ha depositat en capes concèntriques

La perla ideal és perfectament redona i plana, no obstant poden aparéixer atres formes conegudes com la perla barroca. La calitat de les perles naturals és molt valorada, són catalogades com a pedres precioses i com a objectes de bellea a través del temps. Per açò, la perla s'ha convertit en una metàfora d'alguna cosa rar, fi, admirable i valiós.

Les perles naturals es formen quan un cos estrany s'introduïx a l'interior del cos del molusc, que reacciona cobrint llentament la partícula en una mescla de cristals de carbonat de calcio (CaCO₃) i una proteïna cridada conchiolina, formant la substància coneguda com nacre, que és la substància que recobrix la cavitat paleal de l'animal (les parets interiors de les valvas). A la veta d'un periodo variable la partícula termina coberta per una o més capes de nacre, formant una perla, i tarden aproximadament 10 anys en crear-se.

Les perles són de tamany, color i forma variables. El valor de la perla es determina en funció de criteris varis pero pot dir-se que se centren en tres: una forma desijable (per eixemple, les esferes perfectes o les "llàgrimes"), la rarea del seu color (casi tota la gama entre el blanc i el negre) i naturalment la talla. Encara que les característiques estètiques i de tamany són fonamentals en la valoració d'una perla, el preu final depén en gran mida de les tendències de la moda del moment.

La lluentor de la perla prové de la reflexió lluminosa en la superfície cristalina, mentres que l'iridiscència prové de la refracció i difracció lluminoses en les múltiples capes de nacre translúcido que formen una perla qualsevol. Les perles han segut apreciades per prou pobles des de l'antiguetat per la seua rarea, bellea i extraordinari valor.

Propietats físiques

Archiu:Nacre microscopic structure.png

Estructura de les capes de nacre, en les que les plaques de aragonito estan separades per biopolímers, com quitina, lustrina i proteïnes similars a la seda.

Archiu:Bruchfläche eines Perlmuttstücks. caps block 0

Image de microscopía electrònica d'una superfície fracturada de nacre.

La lluentor única de les perles depén de la reflexió, refracció i difracció de la llum de les capes translúcidas. Quant més fines i numeroses siguen les capes de la perla, més fi serà la lluentor. l'iridiscència que presenten les perles es deu a la superposició de capes successives, que descompon la llum que incidix sobre la superfície. Ademés, les perles (sobretot les cultivades d'aigua dolça) poden teñir de groc, vert, blau, marró, rosa, morat o negre. Les perles més valioses tenen una lluentor metàlica molt reflectante.

Com les perles estan compostes principalment de carbonat càlcic, poden dissoldre's en vinagre. El carbonat càlcic és sensible inclús a una solució àcida dèbil perque els cristals reaccionen en l'àcit acètic del vinagre i formen acetat càlcic i diòxit de carbono.

Història

Archiu:Alonso Sánchez Coello 001c.jpg

l'Infanta Isabel Clara Eugenia adornada en perles (Alfonso Sánchez Coello, 1531/1532

S'ignora quin va ser el primer poble que va extraure les perles de les ostres, per a després usar-les com a decoració. Pero, degut a que les perles tenen llustre i lluentor casi immediatament eixides de l'ostra que les va produir, és molt possible que s'hagen utilisat com a adorn des d'époques prehistòriques.

Lo que sí pot dir-se és que la fabricació de joyas a pur de perles era una activitat prou estesa i favorida entre els pobles antics. No obstant, per la seua extrema rarea, les perles eren una de les gemas més valioses conegudes pels pobles del món antic, reservades per a la noblea i personages extremadament acabalats.

Sembla que la costum d'adornar-se en perles va tindre orige en l'Índia i atres punts d'Àsia, des d'a on els fenicios la varen propagar per Europa. Els grecs varen cridar a la perla margarites, pero no sembla que es generalisara el seu us fins al cap de la guerra dels perses i de les conquistes d'Alejandro. En Àsia Menor es va estendre la seua ocupació despuix de la conquista de Brega per Ciro. En els Proverbis es parla repetides voltes de les perles, la qual cosa indica que els hebreus les coneixien. Durant la dominació dels Ptolomeos en Egipte, l'us de les perles va adquirir proporcions extraordinàries, i més tart els grans senyors de les corts d'Europa se servien de les perles no solament per a adorn, empleades en collarés, braçalets, pendents, sortijas, etc., sino para brodats de vestits o simplement com a guarnició d'estos.

Actualment les perles no tenen tant valor monetari com en époques passades, principalment degut a que la majoria d'elles són cultivades, lo que les ha devaluado per aument en l'oferta.

D'ahí que numeroses paràboles i dits que nos han aplegat al present referents al proverbial valor de les perles no tinguen la mateixa resonància i valor semàntic hui en dia.

La perla Pelegrina

Artícul principal → Perla Pelegrina.

La perla Pelegrina és una perla de tamany i forma inusual, considerada una de les gemas més valioses i llegendàries de l'història d'Europa. Descoberta en aigües del archipèlec de les Perles en Panamà en el XVI, va passar a mans del rei Felipe II d'Espanya, formant part de les joyes de la Corona d'Espanya.

En 1969 la Peregrina ix a subasta, i Richard Burton l'adquirix per la simbòlica cantitat de 37 000 dólars, com a regal a la seua amada Elizabeth Taylor. Liz Taylor va ser la seua propietària fins a la seua mort en 2011, si be es diu que un caniche de l'actriu va dentellejar la perla i li va causar algunes muescas.