Gema

Archiu:Gem.pebbles.800pix.jpg

Archiu:Tallado.svg

Alguns tipos de brot de gemas.

Una gema, també cridada pedra preciosa, és una roca, mineral, vidre o producte orgànic d'orige natural, que en ser tallat o poliment es pot usar en la confecció de joyas o objectes artístics. Són pedres precioses minerals com per eixemple rubí, diamant, esmeralda, safir; semipreciosas com espinela, alejandrita, tanzanita, malaquita o granate; vidres naturals com la obsidiana; roques com el lapislázuli o el ónix, productes fòssils d'orige orgànic com el azabache o el àmbar i productes biogénicos com les perlas (produïda per una ostra) o el coral (format per la secreció calcárea de menuts pòlips marins).

Per a la Confederació Mundial de Joyeria una gema és, en sentit estricte, una pedra preciosa —sempre d'orige natural—, de molt alta calitat o perfecció.

Generalitats

Archiu:Piedras-preciosas-semipreciosas.jpg

Pedres precioses i semipreciosas.

Algunes pedres són manufacturadas per a imitar a atres gemas. No obstant, les gemas sintètiques no són necessàriament una imitació. Per eixemple el diamant, el rubí, el safir i la esmeralda creades en laboratoris posseïxen les mateixes característiques físiques i químiques que l'artícul original. Menuts diamants artificials han segut manufacturados massivament durant varis anys, encara que només recentment han segut creats grans diamants de calitat, especialment els de colors variats i cridaners.

Una gema és evaluada principalment per la seua bellea i perfecció. De fet, l'apariència és lo més important. La bellea també deu ser duradora; si una gema és danyada d'alguna manera, pert el seu valor instantàneament. Les característiques que fan a una pedra bella són el seu color, un fenomen òptic inusual, una incrustación com en un fòssil, la seua rarea i, algunes voltes, la forma peculiar del cristal.

Tradicionalment, les gemas eren dividides en dos grans grups: les pedres precioses i les pedres semipreciosas, sense més. Es consideren, fins a l'actualitat, quatre gemas precioses:

• Diamant
• Esmeralda
• Rubí
• Safir

I semipreciosas, com:

• Àgata
• Aguamarina i atres varietats del berilo
• Alejandrita
• Amatista
• Àmbar
• Ametrino
• Apatito
• Azurita
• Calcedonia i les seues varietats
• Cornalina
• Crisocola
• Cuarzo i les seues varietats
• Espinela
• Jade
• Jaspi
• Lapislázuli
• Malaquita
• Obsidiana
• Ull de tigre
• Ópal
• Peridoto (una varietat del olivino)
• Perla
• Pirita
• Topacio
• Turmalina
• Turquesa
• Zircón

No obstant, hui en dia, les gemas són descrites i diferenciades pels especialistes per certes especificacions tècniques. Entre elles, de qué estan fetes, la seua composició química i inclús el seu color. Els diamants, per eixemple, són de carbono (C). En el cas dels diamants tallats, per eixemple, el seu valor dependrà dels cridats «quatre C», per les seues sigles en anglés: carat (quilat), cut (talla), colour, (color) i clarity (transparència).

Per un atre costat, moltes gemas i cristals són classificats per la seua forma, en distints grups, espècies i varietats. Per eixemple, l'esmeralda és de la varietat verda; aguamarina, és de la blava, la bixbita és de la varietat roja i la morganita, rosa. Totes estes varietats són de l'espècie del berilo.

Propietats de les gemas

Bellea

• Color
  • Incoloro (leucozafiro, diamant)
  • Gemas de color: roig (rubí, rodonita), blau obscur (safir, tanzanita), verda herba (esmeralda), blava clar (aguamarina), groc (topacio), rosa (morganita)
  • Idiocromáticos: en un color propi
  • Alocromáticos: per impurees
  • Seudocromáticos: efectes òptics
• Llustre: depén de la naturalea de la gema i del tipo d'enllaç.
  • Adamantino: diamant
  • Resinoso adamantino: circón
  • Nacarado: perlas
  • Sedoso: materials en inclusions orientades (cuarzo rutilado, ulls de gat)
  • Craso: turquesa
  • Resinoso: àmbar
  • Céreo: jade
  • Gras: azabache
• Transparència
  • Transparents
  • Semitransparentes/translúcidos
  • Opacs
• Efectes òptics:
  • Opalescencia: lechosidad en el material
  • Aventurescencia: reflexió de la llum en les inclusions, lluentor metàlica.
  • Joc de colors: difracció de la llum (ópals nobles)
  • Adularescencia: reflex azulado
  • Labradorescencia: reflexió de la llum en una pedra opaca, lluentor metàlica (labradorita)
  • Asterisme: inclusions en forma d'agulla orientades en forma d'estrela (rubíés i safirs estrela) o en quatre puntes (estreles de l'Índia)
  • Ull de gat: inclusions en una direcció
  • Fòc: dispersió de la llum (necessita facetes) diamant, circón, fabulitas, granate
  • Iridiscència: interferència de la llum en colors per una fissura en la pedra (cuarzo iris)

Durabilitat

• Durea: resistència al rayado (vore escales de durea)
  • Vectorial: propietat que canvia segons la direcció
• Exfoliació: Es poden separar els minerals en làmines planes (mai es pot tallar una faceta segons el pla d'exfoliació)
  • Completa: en romboedros (mica)
  • Mijana: (apatito)
  • Nula: (cuarzo, granates)
• Partició o falsa exfoliació: maclas (corindones, rubíes i safir)
• Segons el número de plans d'exfoliació: 2 (esmeralda), 4 (diamant), 6 (calcita).
• Fractura:
  • Fràgil: no soporta un colp brusc (cuarzo,topacio)
  • Tenaz: no es trenquen (diamant,jade)
• Resistència: als agents físics i químics
  • Perlas: àcits i alcohol/àmbar: alcohol
  • Calor: no ho soporten (àmbar, azabache, ópal, perla); canvien de color (amatista)

Rarea

• Escassea: els diamants han segut durant molt temps majoritàriament propietat de De Beers, encara que des de l'any 2004 tenen menys del 50% del mercat.^{cita requerida}
• Classes de gemas: propietats d'un material, depenen de la composició química i de l'estructura.
  • Gemas naturals, fines o verdaderes: en tractaments permesos (calfament dels circones i aigua marines, fritura de les esmeraldes)
  • Gemas sintètiques: de laboratori (es distinguixen per les inclusions)
  • Gemas artificials: la seua composició i estructura varia del natural (circonita, fabulita)
  • Gemas compostes: es fabriquen unint trossos d'atres gemas.
  • Gemas reconstituidas: per calor i pressió (àmbar, carey)
  • Gemas d'imitació
  • Vidres
• Perles
  • Naturals: les generen moluscs (calcio i conquiolina)
  • Orientals: d'ostres pintades i madreperla
  • Cultivades: criades en piscifactoría
  • Imitació: cristal en barniz (no estan considerades gemas oficialment)