Gema
Una gema, també nomenada pedra preciosa, és una roca, mineral, vidre o producte orgànic d'orige natural, que en ser tallat o polimentat es pot usar en la confecció de joyes o objectes artístics.
Són pedres precioses minerals com per eixemple rubí, diamant, esmeralda, safir; semipreciosas com espinela, alejandrita, tanzanita, malaquita o granate; vidres naturals com l'obsidiana; roques com el lapislázuli o l'ónix, productes fòssils d'orige orgànic com l'azabache o l'àmbar i productes biogénicos com les perles (produïda per una ostra) o el coral (format per la secreció calcárea de chicotets pòlips marins).
Per a la Confederació Mundial de Joyeria una gema és, en sentit estricte, una pedra preciosa —sempre d'orige natural—, de molt alta calitat o perfecció.
Generalitats
Algunes pedres són manufacturades per a imitar a atres gemes. No obstant, les gemes sintètiques no són necessàriament una imitació. Per eixemple el diamant, el rubí, el safir i l'esmeralda creades en laboratoris posseïxen les mateixes característiques físiques i químiques que l'artícul original. Chicotets diamants artificials han segut manufacturados massivament durant varis anys, encara que només recentment han segut creats grans diamants de calitat, especialment els de colors variats i cridaners.
Una gema és evaluada principalment per la seua bellea i perfecció. De fet, l'apariència és lo més important. La bellea també deu ser duradora; si una gema és danyada d'alguna manera, pert el seu valor instantàneament. Les característiques que fan a una pedra bella són el seu color, un fenomen òptic inusual, una incrustació com en un fòssil, la seua rarea i, algunes voltes, la forma peculiar del cristal.
Tradicionalment, les gemes eren dividides en dos grans grups: les pedres precioses i les pedres semipreciosas, sense més. Es consideren, fins a l'actualitat, quatre gemes precioses:
- Diamant
- Esmeralda
- Rubí
- Safir
I semipreciosas, com:
- Àgata
- Aguamarina i atres varietats del berilo
- Alejandrita
- Amatista
- Àmbar
- Ametrino
- Apatito
- Azurita
- Calcedonia i les seues varietats
- Cornalina
- Crisocola
- Espinela
- Jade
- Jaspi
- Lapislázuli
- Malaquita
- Obsidiana
- Ull de tigre
- Ópal
- Peridoto (una varietat del olivino)
- Perla
- Pirita
- Quars i les seues varietats
- Topazi
- Turmalina
- Turquesa
- Zircón
No obstant, hui en dia, les gemes són descrites i diferenciades pels especialistes per certes especificacions tècniques. Entre elles, de qué estan fetes, la seua composició química i inclús el seu color. Els diamants, per eixemple, són de carbono (C). En el cas dels diamants tallats, per eixemple, el seu valor dependrà dels cridats «quatre C», per les seues sigles en anglés: carat (quilat), cut (talla), colour, (color) i clarity (transparència).[1]
Per un atre costat, moltes gemes i cristals són classificats per la seua forma, en distints grups, espècies i varietats. Per eixemple, l'esmeralda és de la varietat verda; aguamarina, és de la blava, la bixbita és de la varietat roja i la morganita, rosa. Totes estes varietats són de l'espècie del berilo.
Propietats de les gemes
Bellea
- Color
- Incoloro (leucozafiro, diamant)
- Gemes de color: roig (rubí, rodonita), blau obscur (safir, tanzanita), verda herba (esmeralda), blava clar (aguamarina), groc (topacio), rosa (morganita)
- Idiocromáticos: en un color propi
- Alocromáticos: per impurees
- Seudocromáticos: efectes òptics
- Llustre: depén de la naturalea de la gema i del tipo d'enllaç.
- Transparència
- Transparents
- Semitransparentes/translúcidos
- Opacs
- Efectes òptics:
- Opalescencia: lechosidad en el material
- Aventurescencia: reflexió de la llum en les inclusions, lluentor metàlica.
- Joc de colors: difracció de la llum (ópals nobles)
- Adularescencia: reflex blavenc
- Labradorescencia: reflexió de la llum en una pedra opaca, lluentor metàlica (labradorita)
- Asterisme: inclusions en forma d'agulla orientades en forma d'estrela (rubíés i safirs estrela) o en quatre puntes (estreles de l'Índia)
- Ull de gat: inclusions en una direcció
- Fòc: dispersió de la llum (necessita facetes) diamant, circón, fabulites, granate
- Iridiscència: interferència de la llum en colors per una fissura en la pedra (cuarzo iris)
Durabilitat
- Durea: resistència al rayado (vore escales de durea)
- Vectorial: propietat que canvia segons la direcció
- Exfoliació: Es poden separar els minerals en làmines planes (mai es pot tallar una faceta segons el pla d'exfoliació)
- Partició o falsa exfoliació: macles (corindones, rubíes i safir)
- Segons el número de plans d'exfoliació: 2 (esmeralda), 4 (diamant), 6 (calcita).
- Fractura:
- Fràgil: no soporta un colp brusc (cuarzo,topacio)
- Tenaz: no es trenquen (diamant,jade)
- Resistència: als agents físics i químics
Rarea
- Escassea: els diamants han segut durant molt temps majoritàriament propietat de De Beers, encara que des de l'any 2004 tenen menys del 50% del mercat.
- Classes de gemas: propietats d'un material, depenen de la composició química i de l'estructura.
- Gemes naturals, fines o verdaderes: en tractaments permesos (calfament dels circones i aigua marines, fritura de les esmeraldes)
- Gemes sintètiques: de laboratori (es distinguixen per les inclusions)
- Gemes artificials: la seua composició i estructura varia del natural (circonita, fabulita)
- Gemes compostes: es fabriquen unint trossos d'atres gemas.
- Gemes reconstituidas: per calor i pressió (àmbar, carey)
- Gemes d'imitació
- Vidres
- Perles
- Naturals: les generen moluscs (calci i conquiolina)
- Orientals: d'ostres pintades i madreperla
- Cultivades: criades en piscifactoría
- Imitació: cristal en barniz (no estan considerades gemes oficialment)
Referències
- ↑ Solans Huguet, Joaquín (1984) Gemes d'ahir, de hui i de matí: introducció a l'estudi de les pedres precioses, p. 86. Edicions Universitat Barcelona. En Google Books. Consultat el 31 de decembre de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Gema» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.