Ametrino
El ametrino, també cridat bolivianita, anahíta o ayoreíta, és una gema, varietat de cuarzo, formada per l'associació de zones en el color de l'amatista i zones en el color del citrino. El nom, que ha quedat en la lliteratura científica i comercial internacional, és la combinació de ametista (paraula portuguesa para amatista, ya que inicialment es va comercialisar en Brasil) i citrino. En eixemplars de bona calitat, utilisables com gema, solament es troba en el jaciment de les mines Anahí i Yuruti, en la província de Germán Busch, prop dels estanys Mandioré i La Gaiba en el municipi de Port Quijarro, departament de Santa Creu (Bolívia).[1]
Mineralogia
[editar | editar còdic]La mescla entre les dos pedres que originen el ametrino, amatista i citrino, es dona de manera natural a partir de processos hidrotérmicos, a on cuarzo en distintes impurees de ions de ferro es mesclen.
En particular, el color púrpura o violeta de la pedra es genera a partir dels ions de ferro de fòrmula Fe 3+ oxidados i convertits en Fe 4+, mentres que els tons dorats vénen de ions de ferro Fe 3+ estables.[2]
Història
[editar | editar còdic]El cuarzo en zonados de color repartits de forma sectorial es coneix des de el XIX, encara que els eixemplars no tenien suficient calitat per al seu us com gemas. A finals de la década de 1970 varen començar a aparéixer en el mercat mundial de gemas de molt bona calitat i tamany relativament gran de cuarzo en zones de dos colors bon diferenciats, amatista i citrino, als que es va atribuir com a orige una localitat indeterminada en l'àrea minera de Rio Gran do Sul,[3] encara que pronte es va determinar que la localitat de procedència estava situada en Bolívia.[4] Inicialment l'ocultació i la discrepància entre les localitats va dur a sospitar que els eixemplars que havien aparegut en el mercat podien ser producte d'un coloreado artificial, ya que materials en característiques semajentes podien obtindre's per combinació de processos de calfament i irradiació d'alguns tipos d'amatista.[5] Finalment es va determinar que els eixemplars eren autèntics, analisant en detalle les seues característiques mineralógicas i la geologia del jaciment.[6] Fins a 1989, la llegislació boliviana prohibia la mineria en la zona, considerada reserva fiscal, per lo que tota l'activitat d'extracció de ametrino es portava a terme de forma illegal, transportant clandestinament el mineral a Brasil, ya que també estava prohibida l'importació per este país, i registrant-ho en Corumbá com a producció brasilera. En 1989, va canviar la llegislació boliviana, autorisant l'explotació minera, i la brasilera autorisant l'importació, de modo que la societat Minerals i Metals de l'Oriente S.R.L. va poder registrar la concessió, donant a la mina el nom de Anahí. El mineral s'exportava en bruto a Brasil, per a ser treballat en Belo Horizonte, Governador Valadares, Teófilo Otoni, o reexportado en bruto a extrem orient.[6]
El 12 de giner de 2009, el president Evo Morales Ayma va promulgar la llei n.º 3998[7] que va declarar a la bolivianita com gema emblemàtica de l'identitat boliviana en el món. Ademés va declarar d'interés nacional l'industrialisació, processament i tallat de la bolivianita, l'existència de la qual com a recurs natural en Bolívia és única en el món, i prohibint l'exportació del mateix en bruto durant dèu anys, per a que el valor agregat de la trasformación del producte es quede en Bolívia.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Gems & Gemology, 30 (1), 4-23.
- ↑ «Ametrino». www.caminoenergetico.com. Consultat el 2022-10-18.
- ↑ Gems & Gemmology, 290-293.
- ↑ Lapidary Journal, 34, 1504-1506.
- ↑ Gems & Gemmology (1980), 37-39.
- ↑ 6,0 6,1 Gems & Gemmology (1994), 4-23.
- ↑ «Inicie Gasseta Oficial de l'Estat Plurinacional de Bolívia». www.gacetaoficialdebolivia.gob.bo. Archivat des d'el original, el 13 d'abril de 2010. Consultat el 2018-10-19.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Ametrino» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.