Granate (mineral)
Els granates són un grup de silicat que han segut usats des de l'edat de bronze com a pedra preciosa i abrasivo. El seu nom procedix del llatí granatum, i fa referència a l'aspecte i color d'alguns d'ells, semblants als grans de la fruta coneguda com a granada (Punica granatum). La química dels granates és molt complexa. Es considera l'existència de séries de composicions químiques intermiges entre uns extrems que són els que es consideren espècies pròpiament. Un eixemplar donat rep el nom de l'espècie dominant, o, si esta no es coneix en seguritat, de la série. Aixina, podem tindre grosularia, andradita o un granate de la série grosularia-andradita.
Propietats físiques
[editar | editar còdic]Propietats
[editar | editar còdic]Les diferents espècies de granates es troben en gran varietat de colors, incloent roig, taronja, groc, vert, púrpura, marró, negre, rosat i inclús casi incoloro. Pràcticament tots els colors, llevat el blau; encara que les més apreciades en joyeria són de color granate (roig obscur). Les propietats de transmissió de llum dels granates fa que alguns puguen usar-se com gemas. La lluentor dels granates pot ser vítreo o resinoso. Degut a que la composició química dels granates varia, els enllaços atòmics en algunes espècies són més fortes que en unes atres. Com a resultat, este grup de minerals presenta un ranc de durea que va des de 6,5 a 7,5 aproximadament. Les espècies més dures, com el almandino, són a sovint utilisades com a abrasivo.
Estructura cristalina
[editar | editar còdic]
Els granates són nesosilicatos que tenen una fòrmula general X3I2(Si O4)3. El lloc X és usat usualment per cationes divalentes com (Ca2+, Mg2+, Fe2+) i el I per cationes trivalentes com (Al3+, Fe3+, Cr3+) en una estructura octaedral/tetraedral en [SiO4]4− ocupant el tetraedre.[1] Els granates freqüentment es troben cristalizados en dodecaedres, pero també li'ls troba com trapezoedros (icositetraedro deltoidal). Cristalizan en el sistema cúbic, tenint tres eixos de llongituts iguals i perpendicular entre sí. Els granates no mostren exfoliació, per lo que la seua fractura és sempre irregular.
Espècies de granates
[editar | editar còdic]Segons la IMA (Societat Mineralógica Internacional),[2] es consideren espècies de granate als següents térmens extrems:
D'entre ells, els més abundants,[2] i els que poden observar-se en coleccions i museus són:
Nom del mineral Color Fòrmula química Mostra Piropo de color vino tinto a roig sagne Mg3A el2[SiO4]3 Archiu:Granat, Madagaskar. caps block 8 Almandino dorat Fe3A el2(SiO4)3 Archiu:Almandine-rw02c.jpg Espesartina entre àmbar i rajola Mn3A el2[SiO4] 3 Archiu:Spessartine-153393.jpg Grosularia groc terroso. Variants: hesonita i tsavorita Ca3A el2(SiO4)3 Archiu:Grossular-142244.jpg Uvarovita de color vert Ca3Cr2[SiO4]3 Archiu:Uvarovite.jpeg Andradita de color groc o blau obscur Ca3Fe2(SiO4)3 Archiu:Andradite-dem16b.jpg
Estos sis granates purs tenen entre ells séries de solució sòlida substituint gradualment uns metals per uns atres, lo que produïx els numerosos minerals d'este grup, que apareixen en certa freqüència en els jaciments geològics, com són:[2]
Calderita groc obscur o groc-rojós (Mn, Ca)3(Fe, Al)2(SiO4)3 Goldmanita de color vert-pardo Ca3(V, Al, Fe)2(SiO4)3 Hibschita d'un pardo casi incoloro Ca3A el2[(OH)6-1/(SiO4)1.5-2.5] Katoíta incolora a blanc lechoso Ca3A el2[(OH)8-6/(SiO4)1-1.5] Kimzeyita color pardo negruzco Ca3(Zr, Tu)2[(Si, Al, Fe)O4]3 Knorringita vert blavenc Mg3Cr2[SiO4]3 Majorita pardo groguenc, en una variant roig púrpura Mg3(Fe, Si, Al)2[SiO4]3 Morimotoíta color negre Ca3(Tu, Fe)2[(Si, Fe)O4]3
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Mineral Structure Data». Garnet. University of Colorat. Archivat des d'el original, el 16 de giner de 2007. Consultat el 12 de giner de 2007.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Base de senyes de minerals: Granates. mindat.org.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Granate (mineral)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.