Jaspi
El jaspi és un agregat de cuarzo microgranular junt en atres fases minerals. Es tracta d'una varietat de calcedonia opaca i impura, generalment de color roig, groc, marró o vert; i rara volta blava. El color roig comú es deu a inclusions d'òxit de ferro(III). Es pot polir i utilisar en floreros, sagells i, temps arrere, li la va utilisar per a caixes de tabac. Posseïx una superfície suau i s'utilisa per a ornamentació o com gema. Els colors són rojos o violáceos, grisos a negres, a voltes verts, grocs o pardos. En ocasions apareixen varis combinats. La «jaspilita» és varietat de jaspi vetejat en nivells ferruginosos i manganesíferos molt distintius. El jaspi pell de lleopart és un mineral molt curiós, ya que posseïx patrons que s'assemblen al pelage d'un guepardo i es pot trobar en Mèxic.
Formació i mineralogia
El jaspi es troba en roques opaques de pràcticament qualsevol color, derivat del contingut mineral dels sediment o cendres originals. Durant el procés de consolidació, sorgixen patrons que formen fluix i patrons de sedimentació en els sediment originals rics en sílice o cendres volcàniques. Es considera que la circulació hidrotermal és necessària per a la formació del jaspi. Els jaspi no contenen grans detrítics i la fractura és plana o astillosa, a voltes concoidal, mat i opaca.
En alguns casos, el jaspi pot formar-se per la diagénesis de radiolaritas, en les que la sílice dels esquelets de radiolaris es recristaliza en calcedonia o cuarzo. Açò ocorre en ambients a on hi ha altes concentracions de sílice i processos metamòrfics o hidrotermals. Un eixemple són els jaspi associats a sílex en formacions geològiques antigues.[1] Alguns eixemples d'este cas són
- Monte Olimp en Grècia: hi ha jaspi rojos associats a radiolaritas del Jurásico, a on la sílice d'orige biogénico (radiolarios) va ser alterada posteriorment.[2]
- Cinturó de Jaspi de Brasil. Algunes varietats podrien tindre sílice derivada de fonts biogénicas, encara que predominen els processos hidrotermals.[3]
Formacions de ferro bandeado
El jaspi és el component principal en les parts riques en sílice de les formacions de ferro bandeado, lo que indica cantitats baixes pero presents d'oxigen dissolt en l'aigua, com durant la Gran Oxidació o les terres bola de neu. Les bandes roges són sílex roig microcristalino o jaspi.
Jaspi roig
El jaspi roig pertany a la gran família dels jaspi, que han segut molt apreciades des d'antany per la seua gran varietat de colors i la geometria dels seus dissenys. La varietat monocromàtica és molt rara. S'han trobat bells eixemplars en Suràfrica. El jaspi roig s'utilisa com a pedra ornamental i a voltes com a pedra preciosa. D'esta pedra es parla en els escrits d'Alejandro Magne, Plinio el Vell i els alquimistes migevals; el poeta Dante Alighieri la menciona en la Divina comèdia i trobem numeroses referències, junt a atres pedres, tant en l'Antic Testament com en el Nou Testament.
Referències
- ↑ Boggs, Sam (2014). Principles of Sedimentology and Stratigraphy, 5. ed., Pearson New International Edition edició, Pearson Education Limited. ISBN 978-1-292-02128-7.
- ↑ «Element supply to surface manganese nodules along the Aitutaki-Jarvis Transect, South Pacific».Journal of the Geological Society.151(2)
- 391–401.ISSN 0016-7649.doi:10.1144/gsjgs.151.2.0391.Consultat el 2025-03-30.
- ↑ Klein, Cornelis; Dutrow, Barbara; Dana, {{{nom3}}}; Klein, {{{nom4}}} (2008). The 23rd edition of the manual of mineral science: after James D. Dana, 23rd ed edició, J. Wiley. ISBN 978-0-471-72157-4.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Jaspe» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.