Espinela (mineral)
La espinela és un mineral de fòrmula química[1] MgAl2O4. Pertany al grup dels òxits, cristaliza en sistema cúbic, té una durea de 8 en l'escala de Mohs, fractura irregular, lluentor vítreo i ralla blanca.[2] La espinela constituïx una família de gemas de colors molt diversos deguts a la presència d'impureas en els seus cristals. La més popular de totes elles, la espinela noble[2] o espinela roja, era molt apreciada en l'Edat Mija.
Etimologia
[editar | editar còdic]L'orige del nom d'este mineral és confús. Alguns experts creuen que procedix de la paraula llatina spina, per la forma puntaguda dels seus cristals més habituals, els octaèdrics. Uns atres, en canvi, opinen que deriva del terme grec spinos, que significa "purna", en alusió al color lluent de la seua varietat roja i a la seua lluentor centelleante. En qualsevol cas, la paraula espinela és un préstam del nom del mineral en italià, "spinella".[3]
Les seues diverses coloració
[editar | editar còdic]Els colors i tonalitats baix els que es presenta la espinela han donat lloc a diferents varietats:
Gahnoespinela
[editar | editar còdic]La gahnoespinela o gahnita (denominada aixina en honor del químic suec Johan Gottlieb Gahn)[4] és una varietat d'un atractiu color blau per la presència de ferro, zinc i, en menor freqüència, cobalt.
Pleonasto
[editar | editar còdic]El contingut en ferro d'esta varietat li conferix un color negre a vert obscur.[5] També és coneguda com ceilanita, pel nom de l'illa de Ceilan (actual Sri Lanka), a on existixen importants jaciments.[6]
Espinela roja
[editar | editar còdic]És la varietat de color roig intens, relacionat en la presència de cromo, que es pot intercanviar en alumini.[4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Espinela». Asturnatura.com. Consultat el 12 d'agost de 2025.
- ↑ 2,0 2,1 (1971) Atles de Mineralogia, Jover, S.A., pp. C/3.
- ↑ Diccionario de la lengua española Del it. spinella: f. Pedra fina, semblada pel seu color roig al rubí, composta d'alúmina i magnesia, teñir per òxit de ferro i cristalizada en octaedres, que s'ampra en joyeria.
- ↑ 4,0 4,1 Cally Hall (1995). Pedres precioses, Barcelona: Edicions Omega, pp. 64-65. ISBN 8428209960.
- ↑ «Pleonasto». FMF Minerals Gallery. Consultat el 12 d'agost de 2025.
- ↑ «Ceilanita». Tesor dels diccionaris històrics de la llengua espanyola. Consultat el 12 d'agost de 2025.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Espinela (mineral)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.