Peridoto
El peridoto és una variant de forsterita pertanyent al grup dels olivinos en calitat de gema. Té una gran cantitat de magnesi en la seua estructura i posseïx una lluentor vítrea. El seu composició química és Mg2SiO4.[1] És una de les gemas "idiocromáticas", és dir que el seu color ve de la composició química bàsica del mateix mineral, i no d'impurees, i per lo tant es troba solament en tons verts,[2] és una de les poques pedres precioses en esta característica.
Són comunament confosos en les esmeraldes encara posseint un to més groguenc en el seu color.
Etimologia
El nom de peridoto es creu que deriva de la paraula àrap "faridat" per a gema.
Es diu també crisolita (derivat de la paraula grega "χρυσόλιθος" (chrysólithos, pedra d'or).
També se li crida olivino, a causa del seu color i la pertinença al grup d'olivino.
Atres noms que se li donaven al peridoto són "esmeralda bastarda" i "esmeralda de la vesprada".[1]
Història
Els antics egipcíacs extreen el peridoto en l'illa del Mar Rojo de Zabargad, la font de moltes de les grans peridotos fins en els museus del món. Els egipcíacs ho varen cridar la "joya del sol." Hui en dia esta joya encara és molt apreciada per les seues tonalitats de color vert groguenc.
El peridoto és mencionat en la Bíblia baix el nom hebreu "pitdah". Gemes de peridoto junt en atres gemes varen ser usades en els llegendaris petos dels sums sacerdots judeus, artefactes que hui en dia se seguixen buscant. La llegenda conta que el peridoto va ser la pedra preciosa favorita de Cleopatra. Els creuats varen dur peridoto a Europa Central a on es troba en moltes iglésies migevals, com en la catedral de Colónia. En l'época barroca, la pedra preciosa verda intens va experimentar una atra curta etapa de prosperitat, abans de ser oblidada de nou.
Napoleón va usar peridoto per a assegurar-li a l'emperatriu Josefina el seu etern amor i admiració, la qual cosa, va succeir ans que ell anulara el seu matrimoni.
A lo llarc de l'història, el peridoto ha segut confòs en atres pedres precioses, inclús en l'esmeralda. Moltes "esmeraldes" dels tesors reals han resultat ser peridotos.
El peridoto més gran tallat va ser trobat en l'illa Zabargad, pesa 319 quilats i pertany a l'Institució Smithsonian en Washington D. C.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 «Peridot» (en inglés). Mindat.org. Consultat el 16 Abril 2023.
- ↑ «Peridot R040018 - RRUFF Database: Raman, X-ray, Infrared, and Chemistry». rruff.info. Consultat el 2023-04-17.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Peridoto» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.