Rennes

Erro al crear miniatura:

Rennes

Rennes (pronunciat: /ʁɛn/; en galó: Resnn; en bretón: Roazhon) és una ciutat de França, capital de la regió de Bretanya i capital del departament Ille i Vilaine. Està localisada al noroest del país (Gran oest francés), en l'Arc Atlàntic, a 50 km del canal de la Mancha i a 80 km del oceà Atlàntic. Està situada en la confluència del riu Vilaine i del seu afluent, el riu Ille.

Rennes sorgix entre el segon i el primer sigle a. C. com a capital de la tribu gala dels redones. La ciutat es dia Condate. Durant l'Edat Mija, en l'arribada dels pobles bretones i la consolidació del ducado de Bretanya front al poder carolingi i dels reis de França, es confirma com una de les poblacions més importants de la regió fronteriça del ducado, la marca de Bretanya. Despuix de l'anexió del ducado de Bretanya al regne de França, es convertix en una capital provincial i acull el Parlament de Bretanya.

Despuix de la Segona Guerra Mundial, Rennes aumenta fortament la seua població, desenrolla el sector industrial (destacant la gran fàbrica de Citroën) i es consolida com a important centre educatiu gràcies a les seues universitats. Hui en dia, és un centre d'innovació digital i tecnològic reconegut en França.

Segons el cens de 2015, la ciutat contava en una població de 000000000221272221272 habitants (inclosos 00000000006779167791 estudiants en el curs 2017-2018) i 710 481 habitants en el seu àrea urbana.

Història

Edat Antiga

Rennes va sorgir entre els sigles II i I a. C. com a capital de la tribu gala dels Redones. Despuix de la conquista romana es va convertir en una important urbs fins a alcançar entre 80 i 100 hectàrees, com han demostrat excavacions recents. La crisis del Sigle III li va afectar fortament, reduint la seua població i superfície, com atesten les muralles construïdes a finals d'este sigle i que solament delimiten un recint de 8 hectàrees en l'actual barri de la catedral. Estes muralles seguiran en peu i aniran progressivament transformant-se en época migeval.

Edat Mija

En l'arribada dels pobles bretones i la consolidació del ducado de Bretanya front al Imperi carolingi i després dels reis de França, Rennes es confirma com una de les poblacions més importants de la regió fronteriça del ducado, la marca de Bretanya. Segons alvança l'Edat Mija, subjecta en poder ducal, es consolida com una de les ciutats més importants de l'oest de França, fins al punt de que en el XV es construïxen noves muralles per a protegir els arravals que havien creixcut més allà del recint de les antigues muralles romanes, i per a defendre la ciutat dels saquejos de les Grans Companyies que actuaven en la regió.

Edat Moderna

Despuix de l'integració del ducado de Bretanya al regne de França, Rennes es convertix en una capital provincial i acull el Parlament de Bretanya. L'urbanisme i l'arquitectura migeval en cases de fusta desapareixen en gran part de la ciutat pel gran incendi de 1720, pero encara perduren en certs barris com el de l'entorn de la plaça Sainte-Anne. Baix la direcció de l'arquitecte Jacques Gabriel, arquitecte de la Cort de Luis XV, es mamprén la reconstrucció de la ciutat en edificis en pedra i es regularisarà el traçat dels carrers.

Edat Contemporànea

En el XIX, i especialment en l'aplegada del ferrocarril, Rennes es desenrolla cap al sur i comencen a aparéixer barris residencials de caràcter burgués –bona prova d'això és la creació de l'edifici de l'Òpera en esta época–, a la parell que comencen a aparéixer noves indústries.

Des de 1945

Despuix del fi de l'ocupació alemana durant la Segona Guerra Mundial (1940-1944), Rennes aumenta fortament la seua població, desenrolla el sector industrial –destacant la gran fàbrica de Citroën– i es consolida com a important centre educatiu gràcies a les seues universitats i com a centre administratiu degut a que passa a ser la capital administrativa de la regió de Bretanya.

En 1950, un terç de les cases de Rennes encara no tenien accés a aigua corrent o a la ret de sanejament. En eixa década, la població de la ciutat va créixer ràpidament i l'administració local va construir llavors les primeres vivendes en els districtes de Cleunay (en el surest) i Maurepas (en el noreste) per a albergar als nous habitants. En els anys 1960-1970 es va desenrollar la construcció de complexos destinats a acollir als estudiants. En la década de 1980, es varen crear nous districtes, complint nous estàndarts: Patton al nort, Coëtlogon a l'oest, La Poterie al sur i Longs Champs a l'est.

La ciutat continua la seua expansió en la creació en 1984 del tecnopole Rennes-Atalante, que reunix a empreses de tecnologia i del camp paramédico. Ya en els anys 1990-2000 en Bruz (10 km al sur de Rennes), es va construir el campus universitari de Ker Lann que acull casi 0000000000060006000 estudiants. És aixina que entre 1982 i 2008, Rennes va guanyar 00000000001200012000 habitants.

Política

Ajuntament de Rennes.

Erro al crear miniatura:

Catedral Sant Pedro.

En Rennes varen nàixer personages polítics de nivell nacional com Georges Boulanger (1837-1891), general i polític de la Tercera República, Isaac Li Chapelier (1754-1794), polític jacobino, i René Pleven (1901-1993), dos voltes primer ministre de França. Des de la Lliberació, tres alcaldes han eixercitat un paper essencial en l'evolució i el desenroll de Rennes: Yves Milon (1944-1953), Henri Fréville (1953-1977) i Edmond Hervé (1977-2008).

En l'àmbit de l'Unió Europea (UE), el Fondo Social Europeu (FSE) contribuïx a l'integració professional de persones alluntades de l'ocupació. En la seua ajuda, Rennes Métropole va posar en marcha el Pla Local per a l'Integració i l'Ocupació (PLIE), finançat per una suma de € 8,4 millons entre 2014 i 2020. En el mateix sentit, el Fondo Europeu de Desenroll Regional (FEDER), va otorgar 33 millons d'euros a Rennes Métropole, en el mateix periodo.