Fondo Social Europeu

El Fondo Social Europeu (FSE) és el principal instrument financer de la Comissió Europea per a fomentar l'ocupació en els Estats membres i promoure una major cohesió econòmica i social. La despesa del FSE representa aproximadament el 10% del presupost total de l'UE.

El FSE forma part dels Fondos Estructurals de l'Unió Europea, la finançació de la qual es destina a millorar la cohesió social i el benestar econòmic en totes les regions de l'Unió. Els Fondos Estructurals són instruments financers de redistribució que contribuïxen a millorar la cohesió dins d'Europa, ya que concentren la despesa en les regions menys desenrollades. Concretament, les ajudes del FSE pretenen respalar la creació d'un major número de llocs de treball i la millora de les condicions laborals dins de l'UE. Per a això, el fondo cofinanciar proyectes nacionals, regionals i locals que milloren els nivells d'ocupació, la calitat dels treballs i les possibilitats d'integració en el mercat laboral en els Estats membres i les seues regions.

Història

El Fondo Social Europeu va nàixer en la constitució del Tractat de Roma en 1957: és el Fondo Estructural de major antiguetat. Si ben el FSE sempre ha tingut com a objectiu prioritari aumentar la taxa d'ocupació, en els anys ha adaptat el seu enfocament per a abordar nous reptes. En els primers anys de la posguerra, es va concentrar en gestionar la migració dels treballadors dins d'Europa; més alvance, va passar a lluitar contra la desocupació entre els més jóvens i els treballadors menys qualificats. En el periodo de finançació actual (2007-2013), les ajudes del FSE no solament es destinen als sectors de la població en més dificultats per a trobar treball (com les dònes, els jóvens, els treballadors de major edat, els immigrants i els discapacitats), sino que el fondo també està contribuint a l'adaptació al canvi d'empreses i treballadors. Per a això, recolza l'innovació en el lloc de treball, l'aprenentage permanent i la movilitat dels treballadors.

Lloc que ocupa el FSE en les polítiques i estratègies europees

L'estratègia fonamental de l'Unió Europea es troba recollida en l'Estratègia UE2020, que substituïx a l'Agenda de Lisboa. El seu objectiu era que en 2010 Europa s'haguera convertit en l'economia basada en el coneiximent més dinàmica i competitiva del món, en un creiximent econòmic sostenible, més i millors llocs de treball, i una major cohesió social i respecte del mig ambient. Els objectius de l'Agenda de Lisboa determinen les prioritats del FSE.

Molts instruments financers i polítics europeus contribuïxen al compliment de l'Agenda de Lisboa. Entre ells, es troba la política de cohesió, que té com a objectiu reduir les disparitats econòmiques i socials entre els distints països i regions de l'UE. Per a conseguir-ho, esta política es val de recursos financers (Fondos Estructurals) obtinguts del presupost de l'Unió (inclós el FSE) que respalen el desenroll econòmic i social de les regions menys desenrollades.

En vista de la necessitat d'incrementar la competitivitat i l'ocupació, en el teló de fondo de la globalisació i l'envelliment de la població, l'Estratègia Europea d'Ocupació proporciona un marc coordinador per a que els Estats membres de l'UE acorden prioritats i objectius comuns en el camp de l'ocupació. Estes prioritats comunes s'arrepleguen en les Directrius d'Ocupació i s'incorporen als distints Programes Nacionals de Reforma que preparen els Estats membres. La finançació del FSE ajuda als Estats membres en els seus Programes Nacionals de Reforma i els seus Marcs Estratègics Nacionals de Referència (MENR). Estos determinen les principals prioritats dels Estats membres en la despesa dels Fondos Estructurals europeus que reben.

L'Agenda Social Europea també contribuïx a establir les prioritats en l'assignació del FSE. L'Agenda Social pretén actualisar el “model social europeu” modernisant els mercats laborals i els sistemes de protecció social, de modo que treballadors i empreses puguen beneficiar-se de les oportunitats propiciades per la competència internacional, els alvanços tecnològics i els models de canvi de la població, sense deixar de protegir als sectors més vulnerables de la societat. Ademés, el concepte de flexiguridad contribuïx a les iniciatives del FSE actuals. La flexiguridad es pot definir com una estratègia política per a millorar, per un costat, la flexibilitat dels mercats laborals, les organisacions i les relacions laborals, i, per un atre, la seguritat en l'ocupació i la retribució. El terme flexiguridad comprén un nou enfocament de l'ocupació que implica un model de “treball de per vida” en lloc del model de “lloc de per vida” del passat. Est encoraja als treballadors a que prenguen les regnes de les seues trayectòries professionals a través de la formació permanent, adaptant-se al canvi i la movilitat.

Vore també

• Fundació Tripartita/Tripartida per a la Formació en l'Ocupació