Presupost de l'Unió Europea
El presupost anual de l'Unió Europea[1] és la previsió normativa i vinculant de tots els ingressos i totes les despeses de l'administració comunitària i els programes d'estos en el periodo d'un any. Ho elabora, propon i gestiona anualment la Direcció general de Presupost de la Comissió en la finalitat d'ordenar i regular els contes públics de l'Unió per a l'any següent, computat des de l'1 de giner fins al 31 de decembre.[2][3] Si be ha anat aumentant a lo llarc del temps, actualment el seu llímit està fixat en l'1,27 % del PIB de l'Unió. El presupost anual es fixa dins del marc financer plurianual (MFP) prèviament establit per a un periodo no inferior a cinc anys (actualment 7 anys).
Ya que l'administració de l'Unió Europea conformen una entitat política i jurídicament distinta i independent dels Estats que componen l'Unió, està cridada aixina mateix a gestionar de forma autònoma i independent els mijos d'ingrés, despesa i gestió financera propis, dirigits a sostindre i impulsar les polítiques comunes de l'Unió. Aixina, per eixemple, per a fer front a les seues necessitats financeres en 2020, l'UE va dispondre d'un presupost de 172 500 millons d'euros en compromisos, i 155 400 millons d'euros en pagaments. En abril d'eixe any, el Consell va adoptar rectificacions destinades a proporcionar ajuda adicional: es varen destinar 3100 millons d'euros a la lluita contra la Pandèmia de malaltia per coronavirus i 350 millons més per a ajudar a Grècia en la seua resposta al increment de la pressió migratòria.[4]
La preparació i aprovació del presupost es porten a terme per mig d'un procés llegislatiu de caràcter especial, que involucra a diverses institucions comunitàries, entre elles la Comissió Europea, encarregada de presentar el proyecte i eixecutar el presupost, i el Parlament Europeu en el Consell, que eixercixen la funció d'aprovar o rebujar el proyecte presupostari presentat per la Comissió. Els mecanismes jurídics i institucionals que donen vida, sostenen i culminen els presuposts conformen el cridat procediment presupostari segons lo establit en l'artícul 314 del Tractat de Funcionament de l'Unió Europea.[5]
L'UE es nutrix dels recursos que li transferixen els Estats membres i que li corresponen per dret, els coneguts com a recursos propis, els quals provenen fonamentalment de les exacció agrícoles, dels drets d'aduana, d'una quota sobre l'IVA i d'una quota en relació en el PIB. Mentres que el restant de recursos tenen fonamentalment un caràcter testimonial, ya que suponen solament un 1 % dels ingressos de l'Unió, com són les multas impostes per la Comissió Europea o l'excedent positiu, si hi ha, de l'any anterior.[6]
Les despeses de l'UE es dividixen en cinc blocs principals: creiximent sostenible (ocupació, innovació, educació, política social, etc.); ciutadania, seguritat i justícia; política exterior de l'UE; despeses d'administració i compensació (ajudes als països membres en menor desenroll).[7]
Història
[editar | editar còdic]La Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer (SECA) establida en 1952 estava finançada per un sistema de recursos propis, de recursos europeus, basat en una taxa per cada tonellada d'acer produïda, pagada directament per les empreses productores del Carbó i l'Acer al presupost de la SECA. En el marc del Tractat de Roma de 1957, la Comunitat Econòmica Europea anava a ser finançada per contribucions nacionals per un periodo de transició per a ser seguit per un canvi a un sistema de recursos propis. Este canvi va tindre lloc el 21 i 22 d'abril de 1970, quan el Consell Europeu va acordar posar fi a la contribució nacional i va dispondre l'introducció d'un nou sistema de finançació basat en dos recursos propis de la Comunitat, que va substituir les contribucions financeres dels Estats membres.[8]
En 1988, el Consell Europeu va crear un quart recurs "adicional" basat en contribucions del producte nacional brut (PNB) de cada Estat membre, que devia substituir a l'IVA com a recurs d'equilibri del presupost.[9] En el transcurs del temps, este recurs s'ha convertit en el recurs clau del presupost de l'Unió Europea.[10]
L'introducció del quart recurs va ser el començ de la desnaturalización del sistema de recursos propis i la discussió entre els contribuents nets i beneficiaris nets.
L'UE post-Brexit i la pandèmia de malaltia per coronavirus
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Refundació de l'Unió EuropeaEl Fondo Europeu de Reconstrucció i el Marc financer plurianual (2021-2027).
Principis constitucionals
[editar | editar còdic]El Reglament financer reafirma els principis del dret presupostari que figuren en el Tractat de Funcionament de l'Unió Europea (TFUE) i llimita les excepcions a lo estrictament necessari en un marc rigorós.
- Unitat i veracitat presupostària
Estos principis impliquen que tots els ingressos i despeses de l'UE, aixina com els de l'Unió (que es facen en càrrec al presupost) deuen consignar-se en el presupost.
Açò inclou les despeses i ingressos de l'UE, inclosos les despeses administratives de les institucions relatives a la posada en pràctica de les disposicions del Tractat de l'Unió Europea en l'àmbit de la política exterior i de seguritat comuna de l'Unió Europea (PESC). Les despeses de funcionament en l'àmbit de la PESC també deuen registrar-se si són assumits pel presupost de l'UE.
- Anualidad
En ell s'establix que els crèdits consignats en el presupost s'autorisaran per un eixercici presupostari; la duració del mateix coincidirà en l'any natural.
- Equilibri
Este principi significa que el presupost deu estar equilibrat en ingressos i despeses, ya que l'UE no està autorisada a recórrer al empréstito per a cobrir les seues despeses. Esta disposició s'entendrà sense perjuí de les operacions d'empréstitos i préstams.
- Unitat de conte
En principi, l'euro és l'unitat de conte aplicable a l'elaboració, eixecució i rendició de contes del presupost europeu. No obstant, algunes operacions poden efectuar-se en les monedes nacionals segons les condicions precisades en les normes de desenroll del Reglament financer.
- Universalitat
El principi d'universalitat significa que el total dels ingressos del presupost cobrix el total de les despeses. Este principi implica dos normes importants: la no assignació i la no contracció.
La norma de no assignació impedix que un ingrés específic finance una despesa específica. El Reglament financer preveu derogació a este principi. És el cas, en particular, de la contribució financera dels Estats membres a alguns programes d'investigació, o també les participacions de tercers països en activitats de l'UE, en el marc del Espai Econòmic Europeu per eixemple.
La norma de no contracció dispon que no pot existir contracció entre ingressos i despeses en la finalitat de garantisar una presentació exhaustiva i completa del presupost. Aixina que, els ingressos i les despeses es consignen pel seu import íntegre. Només s'admeten algunes excepcions autorisades pel Reglament financer o les seues normes de desenroll.
- Especialitat
Per a evitar la confusió entre els distints crèdits, cada u d'ells deu tindre un destí determinat i destinar-se a una despesa específica. El presupost s'estructura en seccions, títuls, capítuls, artículs i partides. No obstant, ya que resulta indispensable per a les institucions una certa flexibilitat de gestió, el Reglament financer establix les normes per a les transferències dels crèdits. Les transferències poden ser conseqüència d'un dret autònom de l'institució o estar someses a l'informació prèvia o a la decisió de l'autoritat presupostària (el Consell Europeu i el Parlament Europeu).
- Bona gestió financera
Este principi es definix per referència als principis d'economia, eficiència i eficàcia. L'aplicació d'este principi passa per la definició d'objectius comprobables que són seguits a través d'indicadors de resultats mensurables, en la finalitat de passar d'una gestió orientada cap als mijos a una gestió orientada cap als resultats. Les institucions deuen realisar evaluacions prèvies i a posteriori, de conformitat en les orientacions definides per la Comissió Europea.
- Transparència
Es tracta de garantisar la transparència en l'elaboració i l'eixecució del presupost, aixina com per a la rendició dels contes. Esta transparència es traduïx, entre atres coses, en la publicació del presupost i dels presuposts rectificatius en el Diari Oficial de l'Unió Europea.[11] Esta publicació s'efectua en un determini de dos mesos a partir de la data de l'aprovació definitiva del presupost pel Parlament Europeu.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Presupost anual de l'Unió | consilium. europa. eu».
- ↑ «Qué fa la Comissió sobre el presupost | commission. europa. eu».
- ↑ «Com funciona el presupost anual de l'Unió | commission. europa. eu».
- ↑ «El presupost de l'UE per a 2020». Consell Europeu - Consell de l'Unió Europea. Consultat el 20 de maig de 2020.
- ↑ «Cóm funciona el presupost de l'UE». Consell Europeu - Consell de l'Unió Europea. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «Fonts d'ingressos de l'UE». europa. eu. Consultat el 17 de setembre de 2011.
- ↑ «Where does the money go?» (en anglés). Consultat el 17 de setembre de 2011.
- ↑ «L'evolució cap a l'Acta Única Europea». Parlament Europeu. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «Mecanisme de recursos propis». EUR-Lex. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «El sistema de Recursos Propis de l'Unió Europea: Evolució, propostes de reforma i participació d'Espanya en el mateix». Universitat de Valladolit. Consultat el 21 de maig de 2020.
- ↑ «Reglamente financer de l'Unió Europea». Consultat el 3 de giner de 2013.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Presupuesto de la Unión Europea» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.