Anar al contingut

Pacte Vert Europeu

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Pacte Vert Europeu
Per a el conjunt de propostes sobre com abordar el calfament global i la crisis financera vore Nou pacte vert.
Erro al crear miniatura:
La presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen (en el centre), Frans Timmermans, exvicepresidente responsable del Pacte Vert Europeu, i Margrethe Vestager, vicepresidenta per a una Europa Adaptada a l'Era Digital.
Erro al crear miniatura:
Els ministres de mig ambient d'Àustria (Izq), Espanya (Centre) i Bèlgica (Der) durant el ENVI a on es va aprovar la llei de Restauració de la Naturalea. Destaca la primera degut a que esta va desobedir al cap de l'eixecutiu del seu govern i vot a favor de la norma i gràcies a açò va eixir avant.[1]

El Pacte Vert Europeu (PVE) o simplement Pacte Vert, aprovat en 2020, és un conjunt d'iniciatives polítiques de la primera Comissió Von der Leyen en l'objectiu general de fer que l'Unió Europea siga climáticamente neutral per a 2050.[2] Per a això, la Comissió treballa en un pla estratègic per a alcançar l'objectiu de reducció d'emissions de gasos d'efecte hivernàcul de l'UE per a 2030 a lo manco al 50 % i cap al 55 % en comparació als nivells de 1990. L'iniciativa pretén revisar cada llei existent sobre assunts climàtics i també introduir una nova llegislació sobre temes com l'economia circular, la renovació d'edificis, la biodiversitat, l'agricultura i l'innovació.[3]

L'estratègia de canvi climàtic de la Comissió Europea, llançada en 2020, se centra en la promesa de convertir a l'UE en un emissor zero net de gasos d'efecte hivernàcul per a 2050 i demostrar que les economies es desenrollaran sense aumentar l'us de recursos. No obstant, el Pacte Vert conté mides per a garantisar que els Estats membres que depenen dels combustibles fòssils no es queden arrere en la transició cap a les energies renovables.[3]

En giner de 2023, la Comissió Europea va presentar el Pla Industrial del Pacte Vert per a contrarrestar l'impacte de les subvencions estrangeres en l'economia de l'Unió Europea i desenrollar una llegislació per a un teixit de zero emissions abans de 2030. El pla consta de quatre pilars: «l'entorn normatiu, el financiamiento, les competències i el comerç». Ademés, la Comissió va reivindicar la Nova Bauhaus Europea com un catalisador del PVE.[4]

Història

[editar | editar còdic]
Prioritats inicials de la Comissió Von der Leyen
Erro al crear miniatura:
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen (en el centre), Frans Timmermans, exvicepresidente responsable del Pacte Vert Europeu, i Margrethe Vestager, vicepresidenta per a una Europa Adaptada a l'Era Digital.

Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Excerpt».

Von der Leyen va nomenar a Frans Timmermans vicepresident eixecutiu de la Comissió Europea per al Pacte Vert. El 13 de decembre de 2019, el Consell Europeu va decidir seguir avant en el pla, en l'exclusió voluntària de Polònia. El 15 de giner de 2020, el Parlament Europeu també va votar per a recolzar l'acort, en solicituts de major ambició.[5]

Varis Estats membres varen instar a la Comissió a utilisar el Pacte Vert Europeu com a palanca per a la recuperació econòmica pospandemia.[6] El Parlament Europeu va demanar ademés potenciar la digitalisació de l'economia de l'Unió per a alvançar en el desenroll del mercat únic.[7] En conseqüència, els principals grups parlamentaris varen reclamar un marc financer plurianual (MFP) «ambiciós», aixina com que el PVE fora central en pla de recuperació.[8]

Objectius

[editar | editar còdic]

El Pacte Vert Europeu és la full de ruta per a dotar a l'Unió Europea d'una economia sostenible.[9] Segons la Comissió Europea, el pacte «establix cóm fer d'Europa el primer continent climáticamente neutre en 2050 impulsant l'economia, millorant la salut i la calitat de vida dels ciutadans».[10] El pacte és, de fet —com a compromís de mandat de la comissió—, una resposta a una part de la societat europea que demanda alvanços en la qüestió climàtica. Este pacte, per tant, podria eventualment revivar la affectio societatis i contribuir a abordar el dèficit democràtic en l'Unió.[9] Ademés el PVE també comporta repercussions geopolítiques a través del seu impacte en la sostenibilitat energètica de l'UE i els mercats mundials; sobre els països productors d'hidrocarburs en el veïnat de l'UE; sobre la seguritat energètica europea; i en els patrons del comerç mundial, en particular a través del Mecanisme d'Ajust en Frontera per Carbono (CBAM per les seues sigles en anglés).[11]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Leonore Gewessler, l'activista ambiental en trage de ministra que va salvar la llei de Restauració de la Naturalea - Climàtica» (en és). Consultat el 2024-06-21.
  2. «Pacte Vert Europeu». Consell Europeu. Consultat el 20 de giner de 2023.
  3. 3,0 3,1 «Un Pacte Vert Europeu». Europa. Consultat el 20 de giner de 2023.
  4. «Brusseles reivindica la Nova Bauhaus com a catalisador del Pacte Vert Europeu». Swissinfo. Consultat el 22 de giner de 2023.
  5. «Parliament supports European Green Deal» (en en). Europeaninterest. Consultat el 20 de giner de 2023.
  6. «Els líders europeus plantegen «Recuperació Verda» despuix de la pandèmia». Canvie 16. Consultat el 16 d'abril de 2020.
  7. «Brusseles propon reforçar la despesa europea i deixa de costat els eurobonos que demanen Sánchez i Conte». ABC. Consultat el 16 d'abril de 2020.
  8. «Populars, socialistes, lliberals i verts de la Eurocámara demanen finançar la recuperació en deute comú». europapress. Consultat el 16 d'abril de 2020.
  9. 9,0 9,1 «El Green Deal és el nou contracte social». El Grand Continent. Consultat el 29 de novembre de 2021.
  10. «El Pacte Vert Europeu». Comissió Europea. Consultat el 16 d'abril de 2020.
  11. «El Pacte Vert Europeu: integrant l'acció climàtica en la política interior i exterior de l'UE». Fundació CIDOB. Consultat el 29 de novembre de 2021.