Anar al contingut

Ursula von der Leyen

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Ursula von der Leyen


Ursula Gertrud von der Leyen (Plantilla:AFI-de (Ixelles, 8 d'octubre de 1958), naixcuda com Ursula Gertrud Albrecht,[1][2] és una política i mèdica alemana del Partit Popular Europeu,[3] actual presidenta de la Comissió Europea des de decembre de 2019. Ho va anar durant l'IX llegislatura, i ho és en l'actual X llegislatura despuix de les eleccions al Parlament Europeu de 2024.[4]

Va eixercitar el càrrec de ministra de Defensa de Alemània des de 2013 fins a 2019.[5]


Membre de l'Unió Demòcrata Cristiana (CDU), va ser la primera dòna en l'història alemana en ocupar el càrrec de ministra de Defensa i la primera en ser presidenta de la Comissió Europea.[3][6] Prèviament va ser ministra de Treball i Assunts Socials des de 2009 fins a 2013, i ministra de Família, Tercera Edat, Dònes i Joventut des de 2005 a 2009.[7] Ademés de la seua llengua materna, l'alemà, parla francés i anglés en fluïdea, ya que va passar la seua infància en Brusseles i va viure varis anys en Estats Units.[8]

El seu pare, Ernst Albrecht, va treballar entre 1954 i 1970 per a les institucions europees. Entre 1976 i 1990 va ser ministre-president de l'estat federat alemà Baja Sajonia.[9][5][10]


De 2001 a 2004 es va involucrar en la política local en la regió d'Hannover i va ser ministra d'Assunts Socials, Dònes, Família i Salut en el Govern estatal d'Baja Sajonia entre 2003 i 2005. En 2005 es va unir al gabinet federal, a on va permanéixer, en distintes carteres, fins a 2019.[7] També va ser considerada com la principal contendent per a succeir a Angela Merkel com a canceller[11] i com la favorita per a convertir-se en secretària general de l'OTAN.[12][13][14]

El 16 de juliol va ser elegida pel Parlament Europeu per a ocupar eixe càrrec i va iniciar el seu mandat l'1 de decembre de 2019.[5] En març de 2024, el Partit Popular Europeu la va triar com el seu Spitzenkandidat per a liderar la campanya en les eleccions del parlament europeu de 2024 i un segon periodo com a presidenta de la Comissió.[15] El 18 de juliol de 2024 és reelegida pel Parlament Europeu com a presidenta de la Comissió Europea.[16] Des de 2022, és considerada com la dòna més poderosa del món per Forbes.[17]

Família, primers anys i formació

[editar | editar còdic]

És descendent del baró Ludwig Knoop, un fabricant de teles de la ciutat de Bremen,[18] i un dels empresaris més exitosos de el XIX. És filla d'Heidi Adele Albrecht i Ernst Albrecht, va nàixer en el nom de Ursula Gertrud Albrecht,[1] en el municipi belga d'Ixelles (Brusseles) el 8 d'octubre de 1958.[3] El seu pare va ser un prominent polític de la conservadora Unió Demòcrata Cristiana d'Alemània (CDU)[3] que va aplegar a eixercir de director general de competència en la Comissió Europea (fins a 1970)[19] i de ministre-president de l'estat federat de Baja Sajonia (de 1976 a 1990).[3] Ursula von der Leyen té cinc germans varons, dos dels quals, Hans-Holger Albrecht i Donatus Albrecht, són coneguts empresaris.[20]

Ursula va nàixer[5] i va passar els seus primers anys en Brusseles, a on va estudiar en l'Escola Europea (l'institució en la que s'inscriuen molts fills de funcionaris comunitaris en Brusseles) i va ser educada bilingüe, en alemà i francés, deprenent el francés des del primer grau.[10][19]

Posteriorment la seua família es va radicar en Lehrte, en Hannover, quan el seu pare va ser designat director eixecutiu de la companyia de productes alimenticis Bahlsen.

En 1976 va iniciar els seus estudis universitaris, matriculant-se en Arqueologia en Gotinga. En 1977 va canviar la carrera i fins a 1980 va estudiar Economia en Gotinga i Münster, interromput per estudis en l'Escola d'Economia i Ciència Política de Londres en 1978.[7] Despuix de l'assessinat del president de la patronal Hanns-Martin Schleyer en 1977, per part del grup terroriste Fracció de l'Eixèrcit Rojo, el seu pare la va enviar a Londres per a protegir-la d'un possible atentat. Allí va estudiar baix un nom fals, Rose Ladson, i va tindre protecció de Scotland Yard.[21]


En 1980 va canviar de carrera una atra volta i va escomençar els estudis de Medicina en la Medizinische Hochschule Hannover (Hochschule/Escola Mèdica d'Hannover), a on es va graduar en 1987.[22] Es va especialisar en ginecologia[3] i en 1986 va contraure matrimoni en el mege Heiko von der Leyen[1] en el que ha tingut sèt fills.

Entre 1988 i 1992 va treballar com a mèdica assistent en la clínica per a dònes de la Medizinische Hochschule Hannover.[7] Despuix de finalisar els seus estudis de postgrau, es va graduar com doctora en Medicina en 1991.[23]

Des de 1992 a 1996, despuix del naiximent de les seues dos filles mellizas, Ursula von der Leyen va residir en Stanford, a on el seu marit treballava en l'Universitat Stanford i ella es va dedicar al recapte dels seus fills.[7] Va retornar a Alemània en 1996 i entre 1998 i 2002, va ser membre del Departament d'Epidemiologia, Medicina Social i Investigació del Sistema de Salut en la Medizinische Hochschule Hannover (Hochschule/Escola Mèdica d'Hannover).[22]

Quan vivien en Brusseles, la seua germana menuda Benita-Eva va morir a l'edat d'onze anys de càncer. Més vesprada va recordar "l'enorme impotència dels meus pares" davant el padecimiento de càncer, que va citar com una de les seues raons en 2019 per la que la seua Comissió de l'UE deuria "prendre l'iniciativa en la lluita contra el càncer".[24]

Trayectòria política

[editar | editar còdic]

Ursula von Leyen es va afiliar a l'Unió Demòcrata Cristiana (CDU) en 1990, iniciant la seua activitat política en 1999. En 2001 va entrar en la política local de la regió d'Hannover.[25]

Va ser elegida membre del Parlament d'Baja Sajonia en 2003, i de 2003 a 2005 va ser ministra de Família en el govern de l'Baja Sajonia, en el gabinet presidit per Christian Wulff.[21]

Govern d'Angela Merkel

[editar | editar còdic]

En 2003, von der Leyen va ser part d'un grup organisat per la líder i presidenta del seu partit polític (CDU) Angela Merkel. La tasca d'esta comissió va consistir en preparar una série d'alternatives per a reformar el sistema social en resposta a l'Agenda 2010 del llavors canceller federal Gerhard Schröder de Partit Socialdemócrata d'Alemània (SPD). La comissió va ser anomenada Herzog, com la seua president.[26]


Abans de les eleccions federals de 2005, Merkel va elegir a Ursula von der Leyen per a ocupar les carteres de Família i Seguritat social en la seua gabinet.[27][28] En les negociacions per a formar el govern despuix de les eleccions generals de setembre de 2005, von der Leyen va liderar la delegació de la CDU/CSU en el grup de treball sobre el tema Família; el seu copresidenta va ser Renate Schmidt.[29] En novembre següent, Ursula von Leyen va ser nomenada ministra d'Assunts Familiars, Tercera Edat, Dònes i Joventut en el gabinet de Merkel. Des d'este ministeri va introduir la Llei de Foment Infantil, que va destinar 4,3 mil millons d'euros a la creació de noves estructures per al conte dels chiquets.[30] Aixina mateix, va introduir la llicència per paternitat/maternitat, un permís pagat per a pares, seguint el modele escandinau, que reserva dos mesos adicionals per a pares que fan us d'este benefici. Esta secció de la llei va provocar protestes de part d'alguns alemans conservadors.[31] No obstant va buscar convéncer a l'opinió pública de la bondat de les seues reformes en una campanya publicitària de 3 millons d'euros. Posteriorment, la ministra va ser criticada per fer us de fondos públics per a conseguir respal polític i per amprar tècniques de màrqueting integrades.[32]


Per una atra part, va recolzar l'iniciativa de bloquejar la pornografia infantil a través dels servidors de servicis en la ret Internet en una llista de l'Oficina Federal d'Investigació Criminal (Alemània) (BKA), en la finalitat de crear una infraestructura bàsica que controlara les pàgines web considerades illegals per la BKA.[33] Per esta proposta se li va donar el renom de Zensursula, una composició de la paraula alemana zensur (censura) i del seu nom Ursula.[34][35] En este sentit, es va referir als problemes de la lluita contra la pedofilia pornogràfica en Internet, fent responsables a servidors situats en Àfrica o Índia, a on «la pornografia infantil és llegal».[36] Esta afirmació estava basada en estudis realisats en el 2006 pel Centre Internacional de Chiquets Desapareguts i Abusats.[37] No obstant, la pornografia infantil en realitat és illegal en Índia. De fet, la societat índia té regles més estrictes sobre l'erotisme en els mijos de comunicació que Alemània. Posteriorment, es va disculpar per haver citat una font incorrecta. També va solicitar prohibir i censurar l'àlbum Liebe ist für alle dona de Rammstein.[38]


Va ser elegida membre de la cambra baixa del parlament federal alemà, en les eleccions federals de setembre de 2009 representant al districte electoral número 42 d'Hannover junt en Edelgard Bulmahn del Partit Social Demócratico. En les subsecuentes negociacions per a formar un nou govern de coalició, va dirigir la delegació CDU/CSU en el grup de treball sobre salut, del que va ser copresidente Philipp Rösler del Partit Democràtic Lliure (FDP). Von der Leyen va ser reelegida ministra de Família,[39] al poc temps li va succeir Franz Josef Jung com a ministre de Treball i Assunts Socials el 30 de novembre de 2009.[40] Durant la seua gestió va ajudar a Merkel a dur a la CDU a una posició central en la política alemana recolzant l'increment del número de jardins maternals, l'introducció d'una quota de dònes en els càrrecs directius d'empreses, el matrimoni entre persones del mateix sexe i un salari mínim en tot el país.[41]

Aixina mateix va recolzar la disminució de les restriccions de l'ingrés als treballadors estrangers per a combatre l'escassea de treballadors calificats en Alemània.[42] En 2013, va fer un acort en el govern de Filipines per a facilitar l'ubicació d'empleats professionals de la salut filipins en Alemània. Un dels requeriments va ser que els treballadors de la salut filipins tindrien que ser empleats baix les mateixes condicions que els seus colegues alemans.[43]


Va ser considerada inicialment com a candidata principal per a les nominacions dels partits polítics de la CDU/CSU i FDP per a les eleccions presidencials del 2010,[44] pero finalment Christian Wulff va ser elegit com a candidat. Els mijos varen informar que la nominació de Wulff va ser un dur colp per a Merkel. Els ministres conservadors del seu propi partit varen bloquejar a la candidata elegida per la canceller.[45]

En novembre de 2010, va dir en el periòdic Bild que la CDU deuria considerar l'imposició d'un vot formal per a elegir al futur candidat per a canceller.[46] En les negociacions per a formar el govern despuix de les eleccions federals d'Alemània de 2013, va conduir la delegació de la CDU/CSU en el comité de treball sobre lleis laborals; el seu copresidente va ser Andrea Nahles del SPD.[25]

Ministra de Defensa

[editar | editar còdic]

En 2013, von der Leyen es va convertir en la primera dòna en ser nomenada ministra de Defensa en Alemània,[47] proponent una política exterior més ferma sobre el seu predecessor.[48][49] Al principi de la seua gestió, va prometre prendre el control del presupost de defensa d'Alemània despuix de publicar-se en l'informe de KPMG repetits fallos en el control dels proveïdors, costs i dates d'enviaments.[50] Pese a això en 2019, al final del seu mandat, es va establir un comité del Bundestag que deurà aclarir si durant el seu pas pel Ministeri de Defensa es varen adjudicar illegalment millons d'euros en contractes de consultoria.[51]


Durant la seua gestió va visitar vàries voltes les tropes de l'eixèrcit estacionades en Afganistan i va supervisar el retir gradual dels soldats alemans d'este país quan l'Organisació del Tractat de l'Atlàntic Nort (OTAN) va ser desmantellant paulatinament la missió de la Força Internacional d'Assistència per a la Seguritat (ISAF) despuix de 13 anys.[52] No obstant des de llavors els soldats alemans seguixen presents en el país asiàtic dins de la missió multinacional Respal Decidit en la que el govern de Merkel es va comprometre fins a març de 2020.[53]

Sobre la guerra contra l'Estat Islàmic, en l'estiu de 2014 la ministra va tindre una participació decisiva en la decisió d'Alemània de reabastecer als combatents kurdo Peshmerga en assistència letal.[54] Dins del mateix context i despuix de la crítiques per part de varis oficials alemans al president turc Recep Tayyip Erdoğan per la repressió armada contra els militants kurdo en agost de 2015, la ministra va decidir cessar la missió dels missils Patriot en el sur de Turquia.[55]

El 27 de setembre de 2015 la pàgina web VroniPlag Wiki va afirmar haver trobat «elements de plagi» en 27 pàgines de la tesis doctoral de Ursula von Leyen. Ella va negar les acusacions i va solicitar a un comité independent que investigara les acusacions. Despuix d'un procediment preliminar, l'universitat va organisar una investigació formal.[56][57] El comité de l'universitat que va investigar el cas va determinar en setembre de 2016 que el text presentava «defectes obvis, particularment en l'introducció», pero que el «el patró de plagi no era evidència d'un intent de frau».[58]


Durant la seua gestió, el Parlament alemà va aprovar el pla del govern en el 2016 d'enviar 650 soldats a Mali, aumentant la presència de les Nacions Unides en la Missió Multidimensional Integrada d'Estabilisació de les Nacions Unides en Mali (MINUSMA) en este país d'Àfrica occidental.[59] Ademés va votar a favor de la participació alemana en atres missions de pau de l'Unió Europea en Àfrica: Atalanta i EUTM Somàlia (2009-2015) Darfur/Sudan (2010-2015) Sudan del Sur (2011-2015), Mali (2013-2015), la República Centroafricana (2014) i Llibèria (2015).

Sobre la deterioració de la relació entre Europa i Rússia durant la crisis de Crimea en 2014, va demanar a l'OTAN que recolzara als països bàltics en les seues desavenències en Moscou.[60] No obstant, durant la conferència de Seguritat de Munich de 2015, va defendre públicament la decisió d'Alemània de no proveir d'armes a Ucrània, resaltant que era important mantindre unida a Europa sobre Ucrània, agregant que les negociacions en Rússia eren possibles. Ademés, va mencionar que Rússia té un infinit recapte de #armament que pot enviar a Ucrània.[61] Pel contrari, va afirmar que donar-li a Ucrània armes per a defendre's podria dur resultats fatídics.[62]

Per una atra part, quan Hongria va usar canons d'aigua i gas llacrimògen per a fer retrocedir als refugiats a la frontera serbo-hongaresa durant la crisis migratòria en Europa de 2015, va criticar públicament al primer ministre Viktor Orbán i va calificar a estes mides com a «inacceptables i contràries a les normes europees».[63]

Von der Leyen també va buscar impulsar un programa de 100 millons d'euros per a fer a les Forces Armades més atractives per als nous reclutes, incloent la creació de guarderies infantils per als fills dels soldats, fent coincidir els desplaçaments dels soldats en les vacacions escolars, i incrementant pagaments extres al personal que ocupa llocs més difícils.[64][65]

Unió Europea

[editar | editar còdic]

En 2011 en una entrevista de la revista Der Spiegel, von der Leyen va expressar la seua preferència pels «Estats Units d'Europa» seguint el model dels estats federats, un sistema que segons ella beneficiaria la resolució d'assunts relatius a les finances, els imposts, l'economia o la política en l'Unió Europea (UE).[66] Dins de la mateixa perspectiva europeista ha sostingut que la creació d'un eixèrcit europeu seria un objectiu a llarc determini. En 2015 va afegir que considerava possible la creació d'un eixèrcit combinat, i de que «tal volta no el meu fills, pero els meus nets van a viure l'experiència dels Estats Units d'Europa».[67] Eixe mateix any, ella i els seus colegues de França i Polònia, Jean-Yves Li Drian i Tomasz Siemoniak, varen revitalisar l'acort de cooperació entre els tres Estats membre de l'UE que conformen el denominat Triàngul de Weimar.[68]

En el marc del centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial en 2014, en el seu càrrec de ministra de Defensa, va inaugurar un monument en memòria del Dia de l'Armistici en Ablain-Saint-Nazaire junt en el president de França François Hollande i la ministra de Renania del Nort Hannelore Kraft, junt a atres funcionaris belgues i britànics.[69]

Comissió Europea

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Comissió Von der Leyen.

Despuix de les eleccions al Parlament Europeu en maig de 2019, el Consell Europeu va iniciar el procés per a nomenar a qui seria presentat al parlament per a reemplaçar a Jean Claude Juncker com a president de la Comissió Europea (CE).[70] Durant vàries reunions no concloents, es varen barallar varis noms per al càrrec, inclosa la possibilitat de postular a Angela Merkel per al lloc.[71] No obstant, va anar Ursula von der Leyen qui va resultar elegida en un cim del Consell en Brusseles el 2 de juliol de 2019.[6]


Va ser el president de França Emmanuel Macron qui va propondre el nom de Ursula von der Leyen per a reemplaçar a Juncker.[72] Macron s'ha presentat a sí mateixa com un europeiste i des de l'inici de la seua presidència en maig de 2017 va abanderar l'idea d'impulsar la refundació de l'Unió Europea.[73] Dins d'esta llínea va ser una de les principals figures en les negociacions que varen conduir a l'elecció de Von der Leyen.

La seua nominació va ser confirmada pel Parlament Europeu el 16 de juliol de 2019, per lo que Von der Leyen va iniciar les seues funcions al front de la comissió l'1 de decembre de 2019.[74] En anterioritat a la nominació, varis líders europeus com el propi Juncker o el president del Govern d'Espanya, Pedro Sánchez es varen mostrar partidaris de fusionar els càrrecs de president de la Comissió en el de president del Consell,[75][76] pero dita opció no va ser acordada pel cim.

De nou, el Consell Europeu va propondre a Von der Leyen per a la reelecció en el càrrec de presidenta de la Comissió Europea el 2 de juliol de 2024, sent ratificada la proposta pel Parlament Europeu el 18 de juliol de 2024, càrrec que eixercix des de l'1 de decembre de 2024 fins al 31 d'octubre de 2029. [77][78][16]

Posicionament sobre l'igualtat de gènero

[editar | editar còdic]

En lo que referix a l'igualtat de gènero, en 2013 Ursula von der Leyen va iniciar una campanya infructuosa per a establir una quota reglamentària de participació femenina en els consells supervisors de les empreses alemanes, exigint en els consells directius de les companyies a lo manco un 20% de dònes fins a 2018, i un increment al 40% per al 2023.[79]


Per una atra part, quan la Talle Federal Constitucional va fallar a favor dels imposts equitatius per a les parelles del mateix sexe en el 2013, també va recolzar els drets d'adopció equitatius, argumentant que «no conec cap estudi que diga que els chiquets que creixen en parelles del mateix sexe siguen diferents als chiquets que creixen en parelles o matrimonis heterosexuals».[80]

Vida privada

[editar | editar còdic]

Està casada en Heiko von der Leyen, professor de Medicina, director eixecutiu d'una companyia d'ingenieria mèdica i membre de la família von der Leyen, una família aristocràtica d'industrials de la seda.[81] Va conéixer al seu marit en el cor de l'Universitat de Göttingen i tenen 7 fills: David (1987), Sophie (1989), Donata (1992), les mellizas Victoria i Johanna (1994), Egmont (1998) i Gràcia (1999). Fins a l'any 2014 la família va viure en una finca prop d'Hannover.[82]

«Rosie» ha segut el seu sobrenom des de menuda.[83]

Sobre el seu eixercite electoral, mentres alguns membres de la CDU, com Merkel, varen ser elegits en percentages de més d'un 90% en el Comité eixecutiu en la convenció del partit en 2014, von der Leyen va alcançar el 70,5 %.[84] També en les seues #reelecció en 2016 i 2018 va rebre el pijor de tots els resultats en 72,4% i 57,47%.[85][86][87]

Publicacions

[editar | editar còdic]
  • Ursula von der Leyen, C-reaktives Protein als diagnostischer Parameter zur Erfassung eines Amnioninfektionssyndroms bei vorzeitigem Blasensprung und therapeutischem Entspannungsbad in der Geburtsvorbereitung, doctoral dissertation, Hanover Medical School, 1990[88]
  • Ursula von der Leyen, Maria von Welser, Wir müssen unser Land für die Frauen verändern. Bertelsmann, Munich, 2007, ISBN 978-3-570-00959-8
  • Ursula von der Leyen, Liz Mohn, Familie gewinnt. Bertelsmann Stiftung, 2007, ISBN 978-3-89204-927-2

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Ursula von der Leyen: Kinder, Ausbildung und weitere private Infos» (en alemà). Sitie web de la revista Focus. Archivat des d'el original, el 28 de giner de 2020. Consultat el 21 de juliol de 2020.
  2. ↑ «Ursula» i «Gertrud» són els seus noms de pila, «von der Leyen» és el seu llinage i abans de casar-se el seu llinage va ser «Albrecht».
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 RTVE (ed.): «Ursula von der Leyen, la primera dòna que presidirà la Comissió Europea». Archivat des d'el original, el 17 de juliol de 2019. Consultat el 5 de juliol de 2019.
  4. ↑ Comissió Europea (ed.): «EU Presidents – who does what? President de la Comissió Europea: Ursula von der Leyen». Archivat des d'el original, el 30 de juny de 2020. Consultat el 21 de juliol de 2020.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Encyclopaedia Britannica, Inc. (ed.): «Ursula von der Leyen. German politician» (en anglés). Enciclopèdia Britànica en llínea. Archivat des d'el original, el 21 d'abril de 2020. Consultat el 21 de juliol de 2020.
  6. ↑ 6,0 6,1 «[1]». Consultat el 5 de juliol de 2019.
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 Bundestag, la Cambra baixa del Parlament alemà (ed.): «Dr. Ursula von der Leyen, CDU/CSU. Biografie» (en alemà). Archivat des d'el original, el 11 d'abril de 2020. Consultat el 21 de juliol de 2020.
  8. ↑ «[2]». Consultat el 27 de juny de 2016 (en alemà).
  9. ↑ Govern de Baja Sajonia (ed.): «Ernst Albrecht. Niedersächsischer Ministerpräsident a. D.» (en alemà). Archivat des d'el original, el 7 de juny de 2011. Consultat el 7 de juny de 2011.
  10. ↑ 10,0 10,1 «[3]». Consultat el 22 de juliol de 2020 (en alemà).
  11. ↑ «[4]». Consultat el 5 de juliol de 2019.
  12. ↑ An interview with NAT Secretary-General Jens Stoltenberg, Foreign Policy
  13. ↑ Wird von der Leyen die nächste Nat-Generalsekretärin?, FAÇ
  14. ↑ Von der Leyen als Nat-Generalsekretärin im Gespräch, Die Welt.
  15. ↑ «Von der Leyen elegida pel PPE per a les eleccions europees» (en és). euronews. Consultat el 2024-06-12.
  16. ↑ 16,0 16,1 «a-presidenta-de-la-comision-europea El Parlament reelegix a von der Leyen com a presidenta de la Comissió Europea | Notícies | Parlament Europeu» (en és). www.europarl.europa.eu. Consultat el 2025-12-08.
  17. ↑ «The World’s Most Powerful Women 2023» (en en). Forbes. Consultat el 2024-06-12.
  18. ↑ «[5]». Consultat el 22 de juny de 2016 (en alemà).
  19. ↑ 19,0 19,1 «[6]». Consultat el 5 de juliol de 2019.
  20. ↑ «[7]». Consultat el 5 de juliol de 2019.
  21. ↑ 21,0 21,1 «[8]». Consultat el 5 de juliol de 2019.
  22. ↑ 22,0 22,1 «CV of the Minister of Defence» (en anglés). Sitie web del Ministeri Federal de Defensa d'Alemània. Archivat des d'el original, el 8 de juliol de 2019. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  23. ↑ «[9]». Consultat el 5 de juliol de 2019.
  24. ↑ Thorsten Maybaum: EU-Kommission Von der Leyen sagt Krebs donen Kampf an, Deutsches Ärzteblatt 2019, Jahrgang 116, Heft 49 vom 6. Dezember 2019, Seite A2277, Link abgerufen am 15. Dezember 2019, 18:40 Uhr CEST
  25. ↑ 25,0 25,1 «La ministra que posa ferma a Merkel». El País. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  26. ↑ «German Opposition Split Over Reforms» (en anglés). Consultat el 6 de juliol de 2016.
  27. ↑ «Merkel unveils 'cabinet' ahead of German elections» (en anglés). Consultat el 6 de juliol de 2016.
  28. ↑ «Merkel puts small team forward» (en anglés). Consultat el 6 de juliol de 2016.
  29. ↑ «Koalitionsverhandlungen - Union und SPD haben bei der zweiten Runde die Finanzfragen in Angriff genommen.» (en alemà). Archivat des d'el original, el 10 de giner de 2016. Consultat el 6 de juliol de 2016.
  30. ↑ «Ursula von der Leyen: "Der Weg zoom Ausbau der Kinderbetreuung ist frei"» (en alemà). Archivat des d'el original, el 23 de març de 2010. Consultat el 10 d'agost de 2016.
  31. ↑ «The Good Mother, and Modern Politician» (en anglés). Consultat el 10 d'agost de 2016.
  32. ↑ «Die fragwürdigen PR-Kampagnen der Bundesregierung» (en alemà). Archivat des d'el original, el 21 de decembre de 2016. Consultat el 10 d'agost de 2016.
  33. ↑ «Kinderpornografie: Der Traum von der Internetsperrung» (en alemà). Archivat des d'el original, el 2 d'octubre de 2017. Consultat el 10 d'agost de 2016.
  34. ↑ «BaFin zeigt kompletten VW-Vorstand an» (en alemà). Consultat el 10 d'agost de 2016.
  35. ↑ «FDP-Sieg bei Bürgerrechten: Stoppschild für Zensursula» (en alemà). Consultat el 10 d'agost de 2016.
  36. ↑ «Familienministerium hält an Zahlen zur Verbreitung von Kinderpornographie fest» (en alemà). Consultat el 10 d'agost de 2016.
  37. ↑ «Ächtung von Kinderpornografie: Von der Leyen brüskiert Indien mit falscher Anschuldigung» (en alemà). Consultat el 10 d'agost de 2016.
  38. ↑ «"Liebe Ist Für Alle Dona" wird verboten» (en alemà). Consultat el 10 d'agost de 2016.
  39. ↑ «Merkel moves German family minister to llabor job» (en anglés). Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 7 de juliol de 2016.
  40. ↑ «Nachfolge von Franz Josef Jung: Von der Leyen wird Arbeitsministerin» (en alemà). Consultat el 7 de juliol de 2016.
  41. ↑ «Ursula von der Leyen appointed as Germany's first female defence minister» (en anglés). Consultat el 7 de juliol de 2016.
  42. ↑ «Merkel says German multiculturalism has failed» (en anglés). Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 7 de juliol de 2016.
  43. ↑ «Philippines and Germany conclude agreement to deploy Filipí health care professionals to Germany» (en anglés). Archivat des d'el original, el 14 d'octubre de 2016. Consultat el 7 de juliol de 2016.
  44. ↑ «Köhler-Nachfolge: Arbeitsministerin Von der Leyen Favoritin» (en alemà). Consultat el 7 de juliol de 2016.
  45. ↑ «Germans want opposition president in blow to Merkel» (en anglés). Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 7 de juliol de 2016.
  46. ↑ «Big German protests pressure Merkel before CDU meet» (en anglés). Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 7 de juliol de 2016.
  47. ↑ «New Government, New Responsibilities: Will Merkel's Team of Rivals Do Anything Differently?» (en anglés). Consultat el 20 de juliol de 2016.
  48. ↑ «Spurred by Global Crises, Germany Weighs a More Muscular Foreign Policy» (en anglés). Consultat el 10 d'agost de 2016.
  49. ↑ «No more shirking» (en anglés). Consultat el 10 d'agost de 2016.
  50. ↑ «seu-eixercite-massa-car-mal-i-caotico_QfsQX6asVnb2ADTZPGHNT5/ Alemània fa front al seu eixèrcit: "Massa car, mal i caòtic"». L'Informació. Consultat el 14 d'agost de 2019.
  51. ↑ «Escàndal sobre assessors externs sacsa al Ministeri alemà de Defensa». Deutsche Welle. Consultat el 14 d'agost de 2019.
  52. ↑ «German defense minister makes surprise Afghanistan visit» (en anglés). Consultat el 20 de juliol de 2016.
  53. ↑ «Alemània estén un any desplegue de tropes en Afganistan». Deutsche Welle. Consultat el 14 d'agost de 2019.
  54. ↑ «Ursula von der Leyen, una aliada de Merkel en la CE». El Periódico. Consultat el 14 d'agost de 2019.
  55. ↑ «Estats Units i Alemània retiraran els seus missils Patriot de Turquia». La Vanguardia. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  56. ↑ «German defence minister denies plagiarism» (en anglés). Consultat el 27 de juny de 2016.
  57. ↑ «Ursula von der Leyen als Exempel?» (en alemà). Consultat el 27 de juny de 2016.
  58. ↑ Politico.
  59. ↑ «German parliament approves more soldiers for Mali, Iraq» (en anglés). Consultat el 20 de juliol de 2016.
  60. ↑ «German defense chief von der Leyen calls for stronger NAT backing in Ukraine crisis» (en anglés). Consultat el 10 d'agost de 2016.
  61. ↑ «Ukraine Insists Any Pact With Russia Must Adhere to Terms of September Accord» (en anglés). Consultat el 20 de juliol de 2016.
  62. ↑ «Berlín es mostra en contra d'enviar armes a Kiev». W Radi. Consultat el 14 d'agost de 2019.
  63. ↑ «Germany says Hungary’s use of tear gas is ‘not acceptable’» (en anglés). Consultat el 20 de juliol de 2016.
  64. ↑ «German army to offer soldiers crèches and flat-screen TVs» (en anglés). Consultat el 5 d'agost de 2016.
  65. ↑ «After army creches and cosy barracks, Germany has new idea for troops – shorter working hours» (en anglés). Consultat el 5 d'agost de 2016.
  66. ↑ «Ursula von der Leyen: Germany's next chancellor?» (en anglés). Consultat el 18 d'agost de 2016.
  67. ↑ «Juncker calls for collective EU army» (en anglés). Consultat el 18 d'agost de 2016.
  68. ↑ «MoD Siemoniak: EU needs new security strategy» (en anglés). Consultat el 18 d'agost de 2016.
  69. ↑ «Hollande, von der Leyen, Europe observe Armistice Day» (en anglés). Consultat el 18 d'agost de 2016.
  70. ↑ «Aixina hem contat el cim de l'Unió Europea despuix de les eleccions del 26-M». El País. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  71. ↑ «Macron diu que recolzaria a Merkel si presenta la seua candidatura per a presidir la Comissió Europea». europapress. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  72. ↑ «Alemana Ursula von der Leyen presidirà la Comissió Europea». El Nou Sigle. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  73. ↑ «L'europeisme tébeu de Macron». L'Asterisc. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  74. ↑ «Processe de nomenament de nous alts càrrecs de les institucions de l'UE en 2019». Consell Europeu. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  75. ↑ «Una Europea sense duplicidades». esdiario. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  76. ↑ «Pedro Sánchez aposta per fusionar les presidències de la Comissió i el Consell Europeu per a ser més eficaços». El Diari. Consultat el 6 d'abril de 2018.
  77. ↑ «Wayback Machine». data.consilium.europa.eu. Archivat des d'el original, el 2025-06-09. Consultat el 2025-12-08.
  78. ↑ «Formation of von der Leyen Commission advances». European Commission - European Commission. Consultat el 2025-12-08.
  79. ↑ «Merkel #faç snub over women board quotas» (en anglés). Consultat el 10 d'agost de 2016.
  80. ↑ «Vater and Vater: Gay Adoption Debat Flusters Conservatives» (en anglés). Consultat el 18 d'agost de 2016.
  81. ↑ «Ursula von der Leyen» (en alemà). Archivat des d'el original, el 2 de març de 2016. Consultat el 18 d'agost de 2016.
  82. ↑ «Merkel Succession Beckons After Von der Leyen’s Defense Posting» (en anglés). Consultat el 18 d'agost de 2016.
  83. ↑ «Dones Röschen geht in die Verteidigung» (en alemà). Consultat el 21. juny de 2016.
  84. ↑ «on-es-lluita-per-ser-segon/20141210/nota/2545354.aspx Merkel i la CDU: partit de liderage fort a on es lluita per ser segon». W Ràdio. Archivat des d'el on-es-lluita-per-ser-segon/20141210/nota/2545354.aspx original, el 23 de juliol de 2021. Consultat el 8 de juliol de 2019.
  85. ↑ Schlechtes Ergebnis für von der Leyen, Spiegel Online, 7 de decembre de 2018
  86. ↑ Merkels Erben, Philipp Wittrock, Spiegel Online, 6 de decembre de 2016
  87. ↑ Hintergrund: Dones neue CDU-Präsidium, General-Anzeiger, 9 de decembre de 2014
  88. ↑ «DNB, Session abgelaufen» (en alemà). Portal.d-nb.de. Archivat des d'el original, el 5 de març de 2016. Consultat el 1 de decembre de 2011.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Commons


Referències

[editar | editar còdic]
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Ursula_von_der_Leyen&oldid=798609»