Emmanuel Macron

Emmanuel Macron (Amiens, 21 de decembre de 1977) és un economiste, escritor, empresari i polític francés, que s'eixercita com el vigesimoquinto president de la República Francesa i copríncipe d'Andorra des de 2017.

Exfuncionario públic i especialista en inversió bancària, empleat i associat del banc francés Rothschild & Cie i va eixercir posteriorment d'assessor econòmic del president de la República François Hollande (2012). En 2014 va ser nomenat ministre d'Economia, Recuperació Productiva i Assunts Digitals. En abril de 2016 va llançar el moviment polític centriste ¡En marcha!. En agost següent va dimitir com a ministre d'Economia per a dedicar-se al partit ¡En marcha!, sense descartar convertir-se en candidat en les eleccions presidencials de França de 2017 si Hollande desistia. Va deixar el càrrec sent el ministre millor valorat del Govern i el polític de l'esquerra preferit dels francesos. Macron també va confirmar en agost el seu alluntament del Partit Socialiste francés per a liderar un proyecte polític de centre, encara que en 2015 ya havia explicat que havia segut militant de dit partit pero ya no ho era.

A finals de 2016 va anunciar la seua candidatura per a les eleccions presidencials en abril de 2017, el primer regrés de les quals va guanyar en una votació propenca al 24 %. El 14 de maig del 2017 va obtindre la victòria en el segon regrés front a la candidata de dreta Marine Li Pen, líder del Front Nacional. Macron es va impondre en el 66,1 % dels vots sobre Li Pen, que va alcançar el 33,9 % dels sufragis. Als trentanou anys d'edat, es va convertir en el president més jove de l'història francesa, representant aixina al cap d'Estat francés més jove des de Napoleón Bonaparte i al membre més jove del G-20 actualment. Macron va ser reelecto en les eleccions presidencials de 2022 en derrotar una volta més a LePen en un segon regrés.

Des de que va assumir les seues funcions en 2017, el seu mandat ha estat marcat per moments de tensió social com la reforma del Còdic Laboral, la Llei de reforma de la companyia francesa de ferrocarrils, SNCF, el cas Benalla, el moviment dels jupetins grocs, sent este últim un dels més significatius del quinqueni del president Macron ya que, a partir de novembre de 2018, el president va estar en el centre de la protesta que va començar en acabant de que l'eixecutiu anunciara un aument en els imposts sobre el preu del combustible l'1 de giner de 2019. En resposta, Macron va renunciar a aumentar l'impost i va anunciar un increment del salari mínim (SMIC) de 100 euros per més en 2019.

D'igual manera, el president Macron ha segut l'abanderat de les principals propostes destinades la refundació de l'Unió Europea. És aixina que el 18 de maig de 2020, en una roda de prensa conjunta en la canceller alemana Angela Merkel, abdós mandataris varen presentar un pla per a l'UE en el marc de la crisis de la pandèmia. Les mides anunciades varen rellançar les expectatives sobre l'hipotètic moment històric pel que l'organisació europea estaria travessant. Macron defén una «refundació històrica» d'Europa. Ho va senyalar en el seu discurs de pren de possessió com a president de França. Va ser també el mensage llançat durant la seua primera visita a Berlín per a reunir-se en Angela Merkel. El dirigent inclús va publicar una carta titulada “Per a una renaixença europea” que va aparéixer en març de 2019 en 28 periòdics de l'UE.

Per una atra part, Macron considera que França deu mantindre tropes en el Sahel i que l'operació militar deu mantindre's pero demana respal a Alemània i a atres països europeus. El seu segon viage exterior despuix d'assumir la presidència del país, despuix d'Alemània, va anar per a visitar les tropes franceses que es troben en Mali.

Biografia

Emmanuel Macron és fill de Jean-Michel Macron, mege, professor de Neurologia en la CHU d'Amiens i cap d'educació de la facultat de medicina en esta mateixa ciutat; i Françoise Macron-Noguès, doctora i consellera de la seguritat social francesa. És el primer de tres germans: Emmanuel, Laurent (1979, radiólogo) i Estelle (1982, nefróloga). Va estudiar en el colege dels jesuïtes La Providence d'Amiens, obtenint bones notes i al mateix temps cursava en paralel, durant a lo manco sis anys, estudis de piano en el Conservatori d'Amiens.

Va acabar el bachillerat en el liceu Henri IV de París. En dit establiment va cursar també els seus tres primers anys universitaris, en les classes preparatòries a les grans escoles de Lletres i Ciències Socials (1995-1998), sense aplegar a entrar en l'Escola Normal Superior. Va obtindre el títul de Filosofia en l'Universitat de París-Nanterre, va fer la tesis sobre Hegel, es va graduar en Ciències Polítiques en l'Institut d'Estudis Polítics de París (2001) a l'hora que es va convertir en militant del Partit Socialiste, als vintiquatre anys. Va ser l'assistent del filòsof Paul Ricoeur mentres redactava el seu llibre Memòria, història i oblit. Va continuar els seus estudis i en 2004 va eixir de l'Escola Nacional d'Administració (ENA), a on es formen les èlits franceses, com a inspector de finances.

Trayectòria com a alt funcionari i banquer

Com a alt funcionari, va ser relator de la «Commission Attali» en 2007. Un any despuix, en 2008 va fichar per la Banca Rothschild, a on va permanéixer durant quatre anys. Com a soci d'esta banca es va encarregar de l'OPA de Nestlé a una filial de Pfizer, per un preu de 9000 millons de dólars i sustanciosos dividents.

Va cultivar contactes i va fer amistat en persones influents com el patró de Nestlé, Peter Brabeck, l'economiste Jacques Attali en el que va redactar en 2008 un informe sobre creiximent econòmic encarregat per Nicolas Sarkozy o Jean-Pierre Jouyet, amic d'Hollande i secretari general en l'Elíseu. Estos dos últims varen ser els qui li varen introduir en el círcul del president francés entre 2006 i 2007.

Trayectòria política

Va escomençar a militar en el Moviment dels Ciutadans durant casi dos anys, pero l'adheriment a este partit no va ser estable. Va votar a Jean-Pierre Chevènement en el primer regrés de les eleccions presidencials franceses de 2002. Membre del Partit Socialiste des dels vintiquatre anys va ser actiu i va pagar la quota de militant de 2006 a 2009. També colabora en la Fundació Jean-Jaurés.

En 2006, va conéixer a François Hollande a través de Jean-Pierre Jouyet i es va comprometre al seu costat com a assessor a partir de 2010. En les eleccions presidencials de 2007 va formar part del grup dels Gracques, compost per antics alts funcionaris i empresaris socialistes que reclamaven una aliança entre Ségolène Royal i François Bayrou. En estes dates va intentar ser elegit candidat a les eleccions llegislatives del Partit Socialiste en Picardía pero els socialistes d'esta regió li rebugen. El seu fracàs sumat a la victòria de Sarkozy en les eleccions presidencials de 2007 li animen a donar un nou bolque a la seua carrera. En 2010 va rebujar la proposta plantejada per Antoine Gosset-Grainville i validada pel Palau de l'Elíseu de convertir-se en director adjunt del gabinet del primer ministre François Fillon.

Macron va ser nomenat secretari general adjunt de la Presidència el 15 de maig de 2012, en tàndem en Nicolas Revel i a les órdens del nou secretari general Pierre-René Lemes. Ya llavors l'ala esquerra del Partit Socialiste francés va criticar la seua designació junt al president. «És un error potenciar a eixa classe de colaboradors», va comentar la senadora Marie-Noëlle Lienemann. Macron tenia la confiança de les empreses i en els seus dos anys en l'Elíseu va ser l'encarregat de mantindre el nexe del president en els grans patrons. La seua estreta colaboració en el president socialiste va donar un gir a la política econòmica d'Hollande qüestionada per l'ala izquierdista del socialisme francés.

El 26 d'agost de 2014 va ser nomenat ministre d'Economia, Recuperació Productiva i Assunts Digitals del segon govern de Manuel Valls substituint a Arnaud Montebourg, una decisió especialment criticada per part d'alguns parlamentaris socialistes oposts a les medides reformistes d'Hollande inspirades per Macron.

«Volem preservar el model social francés. No farem una política en detriment dels asalariado, pero cal reconéixer la necessitat de tindre un motor en l'economia, i eixe motor és l'empresa» va explicar Macron en una entrevista, sintetisant les reformes d'Hollande. En agost de 2016 va dimitir com a ministre per a dedicar-se de ple al moviment polític que acabava de crear: ¡En marcha!, del centre polític.

President de França

Primer mandat

Campanya presidencial

Artícul principal → Eleccions presidencials de França de 2017.

En novembre de 2016 va confirmar la seua candidatura a les eleccions presidencials de França de 2017. En el primer regrés, Emmanuel Macron va quedar en primer lloc en el 24.01% dels vots. El 7 de maig de 2017, Macron va guanyar el segon regrés de les eleccions presidencials franceses en un 66,1% dels vots vàlits front al 33,9% conseguit pel seu rival del Front Nacional Marine Li Pen, convertint-se, als trentanou anys d'edat, en el president més jove en l'història del país.

Despuix de la seua victòria electoral en les eleccions presidencials, va ser proclamat i investit president de França el 14 de maig de 2017 en successió de François Hollande.

Pandèmia de COVID-19

Protestes contra el confinament per la pandèmia

Seguritat

Per una atra part, el govern «amplia la duració de la detenció administrativa a noranta dies (quarantacinc anteriorment), inclús per a les famílies en chiquets; introduïx el registre de menors no acompanyats, trivializa les audiències d'asil per videoconferència, restringix l'accés a un permís de residència per als pares de chiquets francesos, llimita el dret a la terra en Mayotte, etc».

Segon mandat

Governe Born

Reforma de les pensions en 2023 En 2023, l'índex de popularitat de Emmanuel Macron és només del 22%.

Protestes per la mort de Nahel Merzouk

Govern Attal

Vore també: Crisis política en França de 2024

Govern Barnier

Emmanuel Macron va convocar eleccions llegislatives anticipades en juliol de 2024, que varen ser guanyades pel Nou Front Popular, una coalició de partits d'esquerra. No obstant, va nomenar com a nou primer ministre a Michel Barnier, del partit de dreta Els republicans.

En setembre de 2024, el nivell de popularitat de Emmanuel Macron és del 18%.

El 4 de decembre, una majoria de diputats va votar per a derrocar al govern de Barnier, que es va convertir en el primer en perdre una moció de censura des de la de Georges Pompidou en 1962.

Govern Bayrou

El 13 de decembre de 2024, Macron va nomenar primer ministre a François Bayrou, president del Mòdem i el seu antic ministre de Justícia.

François Bayrou va anunciar en juliol de 2025 un pla d'ajust presupostari a quatre anys, en un esforç anual de 43.800 millons per a reduir la despesa. La congelació de les pensions, la reducció de l'ocupació pública o la retallada de la despesa social i sanitari per a frenar lo que desembossa l'Estat són algunes de les mides que ha esbossat Bayrou. L'oposició va criticar estos anuncis i va reprochar a François Bayrou que no demanara un esforç als més rics. La proposta de l'impost Zucman als ultraricos aprovada per l'Assamblea Nacional, i cridada aixina per l'economiste que la va propondre, Gabriel Zucman, ha segut rebujada de pla pel govern. La proposta buscava gravar fins al 2% del partrimonio de les persones que tenen més de 100 millons d'euros.

En setembre de 2025, el nivell de popularitat de Emmanuel Macron és del 15 %, un nivell més baix que durant el moviment dels jupetins grocs.

François Bayrou és destituït per una votació de l'Assamblea Nacional el 8 de setembre de 2025. És substituït com a primer ministre per Sébastien Lecornu, antic ministre de les Forces Armades.

En setembre, les manifestacions contra la política del Govern reunixen a més d'un milló de persones.

Unió Europea

Vore també: Eleccions al Parlament Europeu de 2019 (França)

Anunci conjunt en Olaf Scholz (2023)

Vore també: Presidència alemana del Consell de l'Unió Europea (2020), Pacte Vert Europeu, i Pla de recuperació de l'Unió Europea

Política econòmica

El mandat de Emmanuel Macron s'ha caracterisat per vàries reformes fiscals favorables a les empreses i a les llars més acomodades. Entre elles figuren la substitució del impost de solidaritat sobre el patrimoni (ISF) per l'impost sobre el patrimoni immobiliari (IFI), la creació de la retenció única a tant alçat (PFU) sobre els ingressos del capital, la reducció progressiva del tipo del impost de societats (IS) del 33,3 % al 25 % en cinc anys, aixina com la transformació del crèdit fiscal per a la competitivitat i l'ocupació (CICE) en una reducció permanent de les cotisacions socials. Estes mides formen part d'una estratègia econòmica destinada a estimular l'inversió, el creiximent i l'ocupació, un enfocament d'acort en la teoria del derrame. Per a finançar esta política, el govern ha aumentat alguns imposts (com els imposts sobre el tabac i l'energia) i ha retallat la despesa social.

Esta política ha tingut resultats considerats decepcionants. A pesar de la disminució del desocupació, l'indústria francesa ha seguit decaent, el creiximent econòmic és dèbil i la taxa d'endeutament ha aumentat considerablement. Les desigualtats econòmiques també s'han accentuat considerablement: entre 2017 i 2025, la fortuna dels multimillonaris francesos s'ha duplicat, mentres que la taxa de pobrea ha aumentat fins a alcançar el 15,4 %. En 2025, el 74 % dels francesos té una opinió negativa de la gestió econòmica de Emmanuel Macron.

#Controvèrsia

Macron també s'ha vist envolt en polèmiques de cort més popular, havent tingut enfrontaments verbals en varis ciutadans, entre ells, un jove al que va recriminar que es dirigira a ell com «Manu», en lloc de com a «Senyor President» i un horticultor que li va demanar treball, al que va respondre que era suficient creuar el carrer per a trobar treball.

Presunt autoritarisme

Durant la presidència de Macron, el Govern ha tractat d'impondre reformes impopulars reprimint als manifestants, i a voltes inclús botant-se el Parlament. Aixina mateix, la Llei de Seguritat Global 2021, va aumentar els poders de la policia, i la llei que consolida el respecte dels "principis de la República", que socava les llibertats d'associació. Vàries institucions franceses i internacionals, com el Comissari de Drets Humans del Consell d'Europa, el Relator Especial de l'ONU sobre les llibertats d'associació, la Lliga de Drets Humans i la Contrôleuse générale dones lieux de privation de vaig llibertar, han advertit d'una possible «tendència autoritària»:

Vida privada

Emmanuel Macron es va casar el 20 d'octubre de 2007 en la seua antiga professora del liceu, Brigitte Trogneux, quan ell tenia 29 anys i ella 54. Brigitte era la seua antiga professora de lliteratura francesa en el colege jesuïta La Providence, pertanyent a una família d'empresaris chocolateros d'Amiens.

Llavors, Brigitte Trogneux era professora de lliteratura clàssica vinticinc anys major que Emmanuel Macron, i tenia tres fills d'una unió anterior en el banquer André-Louis Auzière (de qui es va separar en 1994 i es va divorciar en 2006). Emmanuel Macron va conéixer a Brigitte en 1993, durant un taller de teatre que va dirigir en el seu escola secundària francesa, quan ell tenia setze anys i ella contava en 40 anys.

Condecoracions

En calitat de president de la República

• Gran maestre de la Legió d'Honor (França)
• Gran maestre de l'Orde Nacional del Mèrit (França)

Condecoracions franceses

• Gran creu de la Legió d'Honor (França, 2017, de dret en calitat de gran maestre de l'orde)
• Gran creu de l'Orde Nacional del Mèrit (França, 2017, de dret en calitat de gran maestre de l'orde)

Condecoracions estrangeres

• Gran oficial de l'Orde de la Creu del Sur (Brasil, 2012)
• Comendador de l'Orde de l'Imperi Britànic (Regne Unit, 2014)
• Gran creu de l'Orde del Salvador (Grècia, 2017)
• Gran creu de l'Orde Nacional del #León de Senegal (Senegal, 2017)

• Gran cordonera de l'Orde de la República (Tunis, 2018)
• Cavaller de l'Orde de l'Elefant (Dinamarca, 2018)
• Gran creu de l'Orde de la Rosa Blanca en collar (Finlàndia, 2018)
• Gran cordonera de l'Orde de Leopoldo (Bèlgica, 2018)
• Gran creu de l'Orde del #León Neerlandés (Països Baixos, 2023)
• Cavaller de l'Orde dels Serafines (Suècia, 2024)
• Orde de la Llibertat (Ucrània, 2026)

Enllaços externs

• Biografia de Emmanuel Macron per CIDOB (en espanyol)
• X de Emmanuel Macron