Anar al contingut

Baja Sajonia

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Baja Sajonia

Baja Sajonia (en alemán: Niedersachsen, pronunciat /ˈniːdɐˌzaksn̩/ (🔊 escoltar); Plantilla:Lang-nds; ) és un dels setze estats federats d'Alemània. La seua capital és Hannover. Llimita al nort en la mar del Nort, el riu Elba i els estats de Schleswig-Holstein, Hamburc, Brandeburgo i Mecklemburgo-Pomerania Occidental, a l'est en Sajonia-Anhalt, al sur en Turingia i Hesse, a l'oest en Renania del Nort-Westfalia i els Països Baixos, i en l'enclavament de Bremen.

Té una població de prop de huit millons d'habitants repartits sobre una superfície de 47 618 km². Es tracta del segon estat federat més extens del país, despuix de Baviera, i del quarto en població. En algunes zones rurals se seguix parlant encara el baix alemà o baix sajón (Plattdüütsch), i, en el districte de Cloppenburg, el frisón oriental (Seeltersk).

Història

Història regional abans de la fundació de Baja Sajonia

El ducado de Sajonia al voltant de l'any 1000
Círculs imperials al començament del XVI. En roig: el Círcul de Baja Sajonia, en marró clar: el Círcul de Baixa Renania-Westfalia
Regne d'Hannover (1815–1866), ducado de Brunswick, Gran Ducado de Oldemburgo i el principat de Schaumburg-Lippe en el XIX

El nom de Sajonia deriva del de la tribu germànica dels sajones. Abans del periodo migeval tardà, va haver un sol ducado de Sajonia. El terme "Baja Sajonia" es va usar despuix de la dissolució del ducado raïl a finals del XIII per a diferenciar les parts de l'antic ducado governades per la Casa de Welf del Electorat de Sajonia per un costat, i del ducado de Westfalia, per l'atre. Durant l'Edat Mija, vàries ciutats de Baja Sajonia varen formar part de la Lliga Hanseática.

Fins al Congrés de Viena (1814-1815)

El nom i escut d'armes de l'actual estat es remonten a la tribu germànica dels sajones. Durant el periodo de les grans migracions alguns dels pobles sajones varen deixar la seua terra natal en Holstein al voltant del III i varen espentar cap al sur creuant el Elba, a on es varen estendre per regions escassament poblades en el restant dels països baixos, en lo que actualment és el noroest d'Alemània i la part noreste de lo que hui en dia són els Països Baixos. Des d'al voltant del VII els sajones havien ocupat una zona d'assentament que es correspon aproximadament en l'actual estat de Baja Sajonia, de Westfalia i una série de zones a l'est, per eixemple, en lo que hui és l'oest i el nort de Sajonia-Anhalt. La terra dels sajones va ser dividida en al voltant de 60 Gaue. Els frisios no s'havien traslladat a esta regió; durant sigles, varen conservar la seua independència en la regió més al noroest del territori de l'actual Baja Sajonia. L'idioma original del poble de la zona de l'Antiga Sajonia va ser el baix sajón, una de les varietats de l'idioma en el grup de dialectes del baix alemà.

L'establiment de llímits permanents entre lo que més vesprada es convertiria en Baja Sajonia i Westfalia va escomençar en el XII. En 1260, en un tractat entre l'arzobispado de Colónia i el ducado de Brunswick-Luneburgo les terres reclamades pels dos territoris es varen separar una de l'atra.[1] La frontera corria a lo llarc del Weser fins a un punt al nort de Niemburgo. La part septentrional de la regió Weser-Ems es va colocar baix el govern de Brunswick-Luneburgo.


La paraula Niedersachsen es va usar per volta primera abans de 1300 en una crònica neerlandesa rimada (Reimchronik). Des del XIV es va referir al ducado de Sajonia-Lauemburgo (en oposició a Sajonia-Witemberg).[2] En la creació dels círculs imperials en 1500, es va distinguir un Círcul de Baja Sajonia diferent del Círcul de Baixa Renania-Westfalia. Este últim incloïa els següents territoris que, en tot o en part, pertanyen hui a l'estat de Baja Sajonia: el principat episcopal de Osnabrück, el principat episcopal de Münster, el comtat de Bentheim, el comtat de Hoya, el principat de Frisia Oriental, el principat de Verden, el comtat de Diepholz, el ducado de Oldemburgo, el comtat de Schaumburg i el comtat de Spiegelberg. Al mateix temps es va fer una distinció en la part oriental de les velles terres sajonas dels principats d'Alemània central més vesprada anomenada Alta Sajonia per raons dinàstiques. (Vore també → Electorat de Sajonia, Història de Sajonia).

Les relacions més estretes des del punt de vista històric entre els dominis del Círcul de Baja Sajonia hui en la moderna Baja Sajonia, varen sobreviure durant sigles, especialment des del punt de vista dinàstic. La majoria dels territoris històrics la terra dels quals queda hui dins de Baja Sajonia eren subprincipados dels estats güelfos migevals del ducado de Brunswick-Luneburgo. Tots els príncips güelfos es dien a sí mateixos ducs "de Brunswick i Luneburg" a pesar de que a sovint governaven parts d'un ducado que sempre estava sent dividit i reunit en la mida en que les diferents llínees güelfas es multiplicaven o s'extinguien.

Al començament del XIX, i com a conseqüència de les guerres Napoleòniques, el territori que comprén este estat va passar a formar part de la Confederació del Rin. El Regne d'Hannover i el Gran Ducado de Oldemburgo varen estar radicats en aquella zona.

Fins al final de la Segona Guerra Mundial

A lo llarc del temps, varen sobreviure dos grans principats a l'est del Weser: el regne d'Hannover i el ducado de Brunswick (despuix de 1866 Hannover es va convertir en una província prusiana; despuix de 1919 Brunswick es va convertir en un estat lliure). Històricament varen existir llaços estrets entre la casa real d'Hannover (Electorat de Brunswick-Luneburgo) en el Regne Unit com a resultat del seu unió personal en el XVIII.


A l'oest del riu Hunte va escomençar un procés de "dones-westfalianisació" en 1815:[3] Despuix de la caiguda de Napoleón, els territoris de l'actual Baja Sajonia varen recuperar la seua independència. Despuix del congrés de Viena els territoris de lo que posteriorment serien les regions administratives (Regierungsbezirki) d'Osnabrück i Aurich es varen transferir al regne d'Hannover. Despuix de la guerra de les Sèt Semanes en 1866, la zona va ser anexionada per Prusia. Fins a 1946, el Gran Ducado de Oldemburgo i el principat de Schaumburg-Lippe varen conservar la seua autoritat estatal. A pesar de tot, tota la regió Weser-Ems (inclosa la ciutat de Bremen) es va agrupar en 1920 en una Associació de Circumscripció de Baja Sajonia (Wahlkreisverband IX (Niedersachsen)). Açò indica que en aquella época l'administració occidental de la província prusiana d'Hannover i l'estat de Oldemburgo es percebien com a part de "Baja Sajonia".

En una conferència el 14 de setembre de 2007, Dietmar von Reeken va descriure l'emergència d'una "consciència de Baja Sajonia" en el XIX, que la seua la base geogràfica es va usar per a inventar un constructo territorial: les resultants societats d'història local (Heimatvereine) i les seues revistes associades rutinariamente varen usar els térmens "Baja Sajonia" o "Baix Sajón" en els seus noms. A finals de la década de 1920, en el context de discussions sobre una reforma del Reich, i promocionat pel moviment d'herència local en expansió (Heimatbewegung), un conflicte de vinticinc anys va escomençar entre "Baja Sajonia" i "Westfalia". Recolzaven esta disputa oficials administratius i polítics, pero científics centrats regionalment de vàries disciplines se supon que varen alimentar les discussions. En els anys 1930, no existia encara una verdadera Baja Sajonia, pero sí una plétora d'institucions que es cridarien a sí mateixes "bajosajonas". Els motius i arguments en les disputes entre "Baja Sajonia" i "Westfalia" eren molt semblades en abdós costats: interessos econòmics, objectius polítics, interessos culturals i aspectes històrics.[4]

Els antepassats de lo que és l'estat actual de Baja Sajonia varen ser terres que estaven geogràficament i, fins a cert punt, institucionalment interrelacionadas des de molt primerenc. El comtat de Schaumburg (que no deu confondre's en el principat de Schaumburg-Lippe) al voltant de les ciutats de Rinteln i Hessisch Oldendorf de fet varen pertànyer a la província prusiana d'Hesse-Nassau fins a 1932, una província que també incloïa àmplies parts de l'actual estat de Hesse, incloent les ciutats de Kassel, Wiesbaden i Fráncfort del Meno; pero en 1932, no obstant, el comtat de Schaumburgo es va convertir en part de la província prusiana d'Hannover. També abans de 1945, concretament en 1937, la ciutat de Cuxhaven havia segut completament integrada en la província prusiana d'Hannover per la Llei del Gran Hamburc, de manera que en 1946, quan es va fundar l'estat de Baja Sajonia, només es va necessitar fusionar quatre estats. En l'excepció de Bremen i les zones que varen ser cedides a la zona d'ocupació soviètica en 1945, totes aquelles zones assignades al nou estat de Baja Sajonia en 1946, ya s'havien fusionat en la "Associació Circumscripció de Baja Sajonia" en 1920. Els aliats varen destruir bona part de les ciutats i l'infraestructura de la regió durant els bombardejos de la Segona Guerra Mundial.

Despuix de la Segona Guerra Mundial

Despuix de la Segona Guerra Mundial, la major part del noroest d'Alemània va quedar en la zona d'ocupació britànica. El 23 d'agost de 1946, el Govern militar britànic va emetre l'Ordenança n.º 46 "En relació en la dissolució de les províncies de l'anterior estat de Prusia en la Zona Britànica i la seua reconstrucció com a estats independents", que inicialment va establir l'Estat d'Hannover sobre el territori de l'anterior província prusiana d'Hannover. El seu ministre president, Hinrich Wilhelm Kopf, ya havia sugerit en juny de 1945 la formació de l'estat de Baja Sajonia, que inclouria tant com fora possible de la regió en el mig de la Zona Britànica. Ademés de les regions que realment varen passar a ser Baja Sajonia, Kopf va demanar, en un memoràndum que data d'abril de 1946, que s'incloguera l'anterior districte prusiano de Minden-Ravensberg (per eixemple la ciutat westfaliana de Bielefeld aixina com els districtes westfalianos de Minden, Lübbecke, Bielefeld, Herford i Trobe), el districte de Tecklemburgo i l'estat de Lippe.[5] El pla de Kopf es va basar en definitiva en un borrador per a la reforma de l'Imperi Alemà de finals dels anys vint, elaborat per Georg Schnath i Kurt Brüning. Les fortes connotacions güelfas d'este borrador, segons Thomas Vogtherr, no simplificaven el desenroll d'una identitat bajosajona despuix de 1946.[6]

Un model alternatiu, propost pels polítics de Oldemburgo i Brunswick, tenia pensat la fundació de l'estat independent de "Weser-Ems", que estaria format a partir de l'estat de Oldemburgo, la ciutat hanseática de Bremen i les regions administratives de Aurich i Osnabrück. Varis representants de l'estat de Oldemburgo varen exigir inclús l'inclusió dels districtes hannoverianos de Diepholz, Syke, Osterholz-Scharmbeck i Wesermünde en el propost estat de "Weser-Ems". De la mateixa manera, es va propondre un estat de Brunswick ampliat en el surest per a incloure el Regierungsbezirk d'Hildesheim i el districte de Gifhorn. D'haver fructificat este pla, el territori de l'actual Baja Sajonia hauria estat dividit entre tres estats d'un tamany més o menys semblat.


El consell de districte de Vechta va protestar el 12 de juny de 1946 contra ser incorporat a l'àrea metropolitana d'Hannover (Großraum Hannover). Si l'estat de Oldemburgo anava a ser dissolt, el districte de Vechta preferiria ser inclós en la regió westfaliana.[7] Particularment en els districtes a on va haver un catolicisme polític esta idea es va difondre prou, que Oldenburg Münsterland i el Regierungsbezirk de Osnabrück deurien formar part d'un novament format estat de Westfalia.[8]

Des de la fundació dels estats de Renania del Nort-Westfalia i Hannover el 23 d'agost de 1946 la frontera septentrional i oriental de Renania del Nort-Westfalia ha segut en gran mida idèntica en la de la província de Westfalia prusiana. Solament l'Estat Lliure de Lippe no es va incorporar a Renania del Nort-Westfalia fins a giner de 1947. En això la majoria de les regions a l'esquerra del Weser superior es varen convertir en part de Renania del Nort-Westfalia.

Al final, en la trobada del Consell Assessor de Zona el 20 de setembre de 1946, la proposta de Kopf en relació en la divisió de la zona d'ocupació britànica en tres grans estats va demostrar ser capaç d'obtindre una majoria.[9] Degut a que esta divisió de la seua zona d'ocupació en estats relativament grans també va trobar l'interés dels britànics, el 8 de novembre de 1946 es va emetre la Regulació n.º 55 del govern militar britànic, en virtut de la qual es va fundar l'estat de Baja Sajonia en la seua capital en Hannover, antedatada a l'1 de novembre de 1946. L'estat es va formar per mig de la fusió de tres estats lliures: el de Brunswick, el de Oldemburgo i el de Schaumburg-Lippe en el prèviament format estat d'Hannover. Pero va haver excepcions:

Les exigències dels polítics neerlandesos de que als Països Baixos se'ls devia donar les regions alemanes a l'est de la frontera germà-neerlandesa com reparacions de guerra, es varen rebujar en rotunditat en la conferència de Londres de 26 de març de 1949. De fet només al voltant d'1,3 km² de Baja Sajonia occidental es va transferir als Països Baixos, en 1949.

→ Vore l'artícul principal Pla Bakker-Schut.

Història de Baja Sajonia com a estat

Ordenança n.° 55 en la que el 22 de novembre de 1946 el govern militar britànic va fundar l'estat de Baja Sajonia retroactivamente a l'1 de novembre de 1946.

El primer parlament de Baja Sajonia o Landtag es va reunir el 9 de decembre de 1946. No havia segut elegit; més be, va ser establit per l'Administració de l'ocupació britànica (un cridat "parlament nomenat"). Eixe mateix dia el parlament va elegir al social-demócrata, Hinrich Wilhelm Kopf, l'anterior president hannoveriano (Regierungspräsident) com el seu primer president. Kopf va liderar una coalició de cinc partits, la tasca bàsica dels quals va ser reconstruir les ciutats destruïdes pels aliats durant la guerra. Hinrich Wilhelm Kopf va permanéixer – interromput pel periodo en el càrrec d'Heinrich Hellwege (1955-1959) – com a cap del govern de Baja Sajonia fins a 1961.

El problema més gran al que el primer govern de l'estat es va enfrontar en el temps de l'immediata posguerra va ser el desafiu d'integrar a centenars de mils de refugiats dels anteriors territoris alemans en l'est (com Silesia i Prusia Oriental), que s'havien anexionado Polònia i l'Unió Soviètica. Baja Sajonia estava en l'extrem occidental d'una via d'escape directa des de Prusia Oriental i tenia la frontera més llarga en la zona soviètica. El 3 d'octubre de 1950 Baja Sajonia va assumir la defensa d'un número molt elevat de refugiats de Silesia. En 1950 faltaven encara 730.000 llars segons les sifres oficials.

Durant el periodo en el que Alemània va estar dividida el pas fronteriç de Helmstedt bajosajón va resultar ser la principal artèria de transport a Berlín Occidental i, des de 1945 fins a 1990 el punt fronteriç més actiu de tota Europa.

De significat econòmic per a l'estat va ser l'empresa Volkswagen, que va reemprendre la producció de vehículs civils en 1945, inicialment baix administració britànica, i en 1949 transferit a la propietat del recent creat país d'Alemània Occidental i l'estat de Baja Sajonia. En el seu conjunt, Baja Sajonia, en les seues àmplies zones rurals i pocs centres urbans, va anar durant molt temps una de les zones menys industrialisades de la república federal. En 1960, el 20% de la població treballava la terra. En el restant del territori federal la sifra era de sol 14 %. Inclús en les époques econòmicament pròsperes el percentage de parats en Baja Sajonia solen ser més alts que en la mija d'Alemània.

En 1961 Georg Diederichs va assumir el càrrec de ministre president de Baja Sajonia com el successor de Hinrich Wilhelm Kopf. Va ser reemplaçat en 1970 per Alfred Kubel. Els arguments sobre el cementeri nuclear de Gorleben, que va escomençar en l'época en el càrrec de ministre president Ernst Albrecht (1976–1990), ha tingut un paper important en la política estatal i federal des de finals dels anys 1970.

En 1990 Gerhard Schröder va assumir el càrrec de ministre president. L'1 de juny de 1993 la nova constitució de Baja Sajonia va entrar en vigor, reemplaçant a la "Constitució provisional de Baja Sajonia" de 1951. Autorisa Referèndum i plebiscits i establix protecció migambiental com un principi fonamental de l'estat.

L'antic Amt Neuhaus hannoveriano en les seues parròquies de Dellien, Haar, Kaarßen, Neuhaus (Elba), Stapel, Sückau, Sumte i Tripkau aixina com les localitats de Neu Bleckede, Neu Wendischthun i Stiepelse en la parròquia de Teldau i la regió històrica hannoveriana en el districte forestal de Bohldamm en la parròquia de Garlitz transferits en efecte des del 30 de juny de 1993 de Mecklemburgo-Pomerania Occidental a Baja Sajonia (Districte de Luneburgo). En estes parròquies es va crear el nou municipi de Amt Neuhaus l'1 d'octubre de 1993.

En 1998 Gerhard Glogowski va succeir a Gerhard Schröder que s'havia convertit en canceller federal. Degut a que va estar relacionat en varis escàndals en la seua ciutat natal de Brunswick, va dimitir en 1999 i va ser reemplaçat per Sigmar Gabriel.


Des de 2003 fins a la seua elecció com a president federal en 2010 Christian Wulff va ser ministre federal en Baja Sajonia. El d'Osnabrück va liderar una coalició dirigida per la CDU en el FDP com va fer el seu successor, David McAllister. Despuix de les eleccions el 20 de giner de 2013 McAllister va ser rebujat.[10]

En 2014, va protagonisar la moneda commemorativa de 2 euros d'Alemània, en l'iglésia de Sant Miguel.

Subdivisions administratives

Entre 1946 i 2004, els districtes de l'estat i les ciutats independents es varen agrupar en huit regions, en diferent estatus per a les dos regions (Verwaltungsbezirke) que comprenien els anteriors estats lliures de Brunswick i Oldemburgo. En 1978 les regions es varen fusionar en quatre governacions (Regierungsbezirki): des de 2004 els Bezirksregierungen (governs regionals) han segut dividits de nou.

1946-1978:

1978-2004:

L'1 de giner de 2005 les quatre regions administratives o governacions (Regierungsbezirki), en les que hi havia estat dividida fins a llavors Baja Sajonia, es varen dissoldre.[11] Eren les governacions de Braunschweig, Hannover, Luneburgo i Weser-Ems.

Organisació polític-administrativa

Baja Sajonia es compon de 37 districtes rurals (Landkreise)
1. Ammerland
2. Aurich
3  Comtat de Bentheim
4. Celle
5. Cloppenburg
6. Cuxhaven
7. Diepholz
8. Emsland
9. Frisia
10. Gifhorn
11. Goslar
12. Gotinga
13. Hameln-Pyrmont
14. Regió Hannover
15. Harburg
16. Heide
17. Helmstedt
18. Hildesheim
19. Holzminden
20. Llegir		 21. Lüchow-Dannenberg
22. Luneburgo
23. Nienburg/Weser
24. Northeim
25. Oldemburgo
26. Osnabrück
27. Osterholz
28. Pentine
29. Rotemburgo
30. Schaumburg
31. Stade
32. Uelzen
33. Vechta
34. Verden
35. Wesermarsch
36. Wittmund
37. Wolfenbüttel

Geografia

Principals ciutats
Ciutat Districte Habitants
31/12/2000 30/06/2005
Hannover Regió Hannover 515 001 515 772
Brunswick Districte urbà 245 816 245 895
Osnabrück Districte urbà 164 101 164 066
Oldemburgo Districte urbà 154 832 162 341
Gotinga Gotinga 124 132 121 865
Wolfsburgo Districte urbà 121 805 121 829
Salzgitter Districte urbà 112 302 108 340
Hildesheim Hildesheim 103ª909 102 767
Wilhelmshaven Districte urbà 85 287 83 765
Delmenhorst Districte urbà 76 644 76 046
Luneburgo Luneburgo 67 398 71 532
Celle Celle 72 127 71 402
Garbsen Regió Hannover 63 269 62 960
Hamelín Hamelín-Pyrmont 58 807 58 789
Wolfenbüttel Wolfenbüttel 54 690 54 537
Nordhorn Comtat de Bentheim 51 968 53 026
Cuxhaven Cuxhaven 53 391 52 384
Emden Districte urbà 50 963 51 719
Lingen Emsland 51 684 51 318
Langenhagen Regió Hannover 49 432 50 613
Pentine Pentine 49 494 49 885
Melle Osnabrück 45 390 48 600
Stade Stade 44 929 45 928
Laatzen Regió Hannover 42 260


l'Estat Federat de Baja Sajonia té una superfície de 47 618 km². Precisant, llimita al nort en la mar del Nort i en l'estat federat de Schleswig-Holstein, ademés de les ciutats-estat d'Hamburc i Bremen, al noreste en Mecklemburgo-Pomerania Occidental tocant llaugerament Brandeburgo, a l'est en Sajonia-Anhalt, al sur en Turingia i en Hesse, al suroest en Renania del Nort-Westfalia i a l'oest en els Països Baixos. Les principals ciutats són Hannover, Brunswick, Osnabrück, Oldemburgo i Gotinga.

El mont més alt de Baja Sajonia és el Wurmberg en 971 m d'altura i es troba ubicat en les montanyes del Harz. La majoria de les montanyes d'este estat es troben al suroest. La depressió més profunda de l'Estat es troba en Freepsum en Frisia oriental.

Clima

El clima en Baja Sajonia està entre el clima templat típic dels països de l'oest d'Europa i el continental dels països de l'est. Els hiverns mostren temperatures baixes en mesos de neu i en estiu les temperatures són suaus sense aplegar als 30 °C. La temperatura mija oscila entre els 8 °C (7,5 °C en alten Land i els 8,5 °C en el districte de Cloppenburg). Les pluges són abundants i es nota en la verda vegetació que rodeja les poblacions.

Regions

Economia

El major fabricant d'automòvils d'Europa, la companyia Volkswagen,[12] que ademés és un dels més importants del món, té la seua sèu central en la ciutat de Wolfsburgo.[13] L'Estat de Baja Sajonia té 20 % del grup industrial Volkswagen.

Les dos grans ventages de Baja Sajonia per a competir com a lloc de negocis són la seua cèntrica situació dins del mercat europeu, especialment despuix de l'ampliació de la Unió Europea en 2004, i una destacada infraestructura.

En Baja Sajonia està l'empresa de turisme que més clients alemans té: TUI.[14]

La ganaderia porcina té un lloc preeminent en este estat que ha aplegat a contar en una proporció d'un porc per cada habitant.[15]


l'indústria cervecera de Baja Sajonia i Bremen forma la principal d'Alemània en este sector sobre volum d'exportació.[16]

Cultura

Evangeliario d'Enrique el León (Evangeliar Heinrichs dones Löwen).

En 1983 el Evangeliario d'Enrique el León (llavors el llibre més car del món) va passar a ser la propietat conjunta del Estat federal, els estats federats de Baja Sajonia i Baviera, i la Fundació del Patrimoni Cultural Prusiano, que s'ocupen de la seua conservació.[17]

Sobre la cultura popular, Klaus Meine i la seua célebre agrupació de hard roc els Scorpions són originaris de Baja Sajonia.[14]

Els principals clubs de fútbol de l'estat són l'Hannover 96, VfL Wolfsburg i Eintracht Braunschweig.

Religió (2018)

Iglésia Evangèlica en Alemània 70,6 %,[18]
Iglésia catòlica 10,6 %.[19]

Educació

En total 43 docents i investigadors de Baja Sajonia, en la seua majoria de l'Universitat de Gotinga, han segut guardonats en premis Nobel.[14]

Llocs d'interés

Baja Sajonia oferix diverses activitats turístiques, depenent de l'época de l'any poden realisar-se unes o unes atres, la més important en totes les époques és el senderisme, el qual pot eixercitar-se pel bosc de teutoburgo o pels monts del Harz o els paisages del Lüneburger Heide[20] En hivern es pot degustar i gojar en qualsevol part de Baja Sajonia les costums del Grünkohlessen i en estiu de les típiques Schützenfest a l'aire lliure plenes de colorit i tradició. En qualsevol cas es pot celebrar la cuina de la regió plena d'aires festius i d'olors rurals.

Persones notables

Artícul principal → .


Referències

  1. ↑ «Landschaftsverband Westfalen-Lippe: ''Die Interessengebiete Kölns und Braunschweigs nach dem Vertrag von 1260 (map)» (en de). Lwl.org. Consultat el 29 d'octubre de 2012.
  2. ↑ «Land Niedersachsen: ''Der Weg zoom Land Niedersachsen''». Niedersachsen.de. Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2011. Consultat el 29 d'octubre de 2012.
  3. ↑ Zur räumlichen Zuordnung dones Begriffs „Westfalen/westfälisch“ vgl. Karl Ditt: Der Raum Westfalen in der Historiographie dones 20. Jhs.
  4. ↑ «Martin Dröge: ''Räume, Grenzen, Identitäten – Westfalen als Gegenstand landes- und regionalgeschichtlicher Forschung''». Hsozkult.geschichte.hu-berlin.de. Consultat el 29 d'octubre de 2012.
  5. ↑ [enllaç trencat]
  6. ↑ «Thomas Vogtherr: ''100 Jahre Historische Kommission für Niedersachsen und Bremen – Personen, Geschichtsbilder, Forschungsfelder, Netzwerke 1910-2010''. 27 de maig de 2010». Hsozkult.geschichte.hu-berlin.de. Consultat el 29 d'octubre de 2012.
  7. ↑ Landkreis Vechta. «Landkreis Vechta: ''Zeitzeichen im Landkreis''». Landkreis-vechta.de. Archivat des d'el original, el 17 de maig de 2013. Consultat el 29 d'octubre de 2012.
  8. ↑ Joachim Kuropka: Katholizismus, Kirche und südoldenburgische Identität. In: Heimatbund für dones Oldenburger Münsterland (Hrsg.): Jahrbuch für dones Oldenburger Münsterland 2004. Vechta. p. 50f.
  9. ↑ [enllaç trencat]
  10. ↑ Machtverlust: David McAllisters politischer Herzstillstand [1] archivat en Wayback Machine.. Consultat el 21 de giner de 2013.
  11. ↑ siehe Text Gesetz zur Modernisierung der Verwaltung in Niedersachsen [2] archivat en Wayback Machine. vom 5. November 2004 (Nds. GVBl. S. 394–401), siehe dort Artikel 1 Gesetz zur Auflösung der Bezirksregierungen
  12. ↑ «Ya ho dia Kahneman» (en espanyol). Deutsche Welle 11.10.2002. Consultat el 11 de novembre de 2007.
  13. ↑ «Nubarrones sobre Wolfsburgo» (en espanyol). Deutsche Welle 08.03.2004. Consultat el 11 de novembre de 2007.
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 «Baja Sajonia» (en espanyol). Deutschland magazine 15.11.2004. Archivat des d'el original, el 29 de decembre de 2007. Consultat el 11 de novembre de 2007.
  15. ↑ «Alemània, el rostre d'un país» (en espanyol). Deutsche Welle 04.11.2006. Consultat el 11 de novembre de 2007.
  16. ↑ «Alemània ven més cervesa» (en espanyol). Deutsche Welle 27.01.2005. Consultat el 11 de novembre de 2007.
  17. ↑ «El llibre més car del món» (en espanyol). Deutsche Welle 05.02.2007. Consultat el 11 de novembre de 2007.
  18. ↑ EKD http://www.ekd.de/download/kirchenmitglieder_2007.pdf
  19. ↑ chiesa cattolica [enllaç trencat]
  20. ↑ «Lüneburg: primer va ser la sal» (en espanyol). Deutsche Welle 28.03.2006. Consultat el 11 de novembre de 2007.

Enllaços externs

Commons


Referències


Obtingut de «https://lenciclopedia.org/w/index.php?title=Baja_Sajonia&oldid=1489141»