Refugiat

Erro al crear miniatura:

Refugiat

Una chiqueta vietnamita refugiada

Camp de refugiats, Beirut

Camp de refugiats d'Um Piam en Tailàndia (2009)

Un refugiat és una persona que es troba fòra del seu país o regió d'orige per fundats temors de persecució per raons d'ètnia, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques; o per qüestions de força major com a catàstrofe, guerres o desastres naturals, i que no pot o no vol reclamar la protecció del seu país per a poder tornar.

El terme és definit en l'artícul 1 de la Convenció de les Nacions Unides.

Significat

El significat de refugiat es va establir gràcies al Protocol de la Convenció de 1967 i les convencions regionals d'Àfrica i Amèrica Llatina per a incloure el fet de que havien fugit de la guerra i atres persecucions violentes al seu país. Les dònes i chiquets refugiats representen una subdivisió adicional de les persones refugiades que requerixen d'una atenció especial. En 1951 l'Organisació de les Nacions Unides definix al refugiat com la persona que:

Tenint un temor ben fundat de ser perseguit per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social particular, o opinió política, està fòra del seu país, de la seua nacionalitat i està inhabilitat o, a causa d'esta por, no vol optar per la protecció d'este país.

El terme refugiat és a sovint usat per a incloure persones desplaçades que podien quedar al marge de definició llegal en la Convenció, o be perque havien deixat els seus països per una guerra i no per la por a persecució, o perque havien segut forçats a emigrar en l'interior dels seus països. La Convenció que regula els aspectes propis dels problemes dels refugiats en Àfrica, adoptada per l'Organisació per l'Unitat Africana el 1969, utilisa una definició més àmplia de la Convenció, incloent les persones que varen deixar els seus països d'orige no només per la persecució, sino també per actes d'agressió exteriors, ocupació, dominació per potències estrangeres o greus alteracions de l'orde públic. Els refugiats varen ser definits com a grup llegal en resposta a la gran cantitat de persones que fugien d'Europa de l'Est despuix de la Segona Guerra Mundial. L'agència internacional encarregada de coordinar la protecció dels refugiats és l'Oficina del Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR), que va contar en 8,4 millons als refugiats de tot lo món a principis de 2006. Esta ha segut la sifra més baixa des de 1980. La principal excepció són els 4 600 000 refugiats palestins baix l'autoritat de l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina en el Próximo Oriente (UNRWA), que són l'únic grup que té reconegut l'estatut de refugiat també als seus descendents, d'acort en la definició anterior. El Comité dels EE. UU. per als Refugiats i Immigrants sifra un total de 62 millons de refugiats en tot lo món i més de 34 millons de desplaçats per la guerra, inclosos els desplaçats interns, que permaneixen dins de les fronteres nacionals. La majoria dels refugiats que abandonen el seu país demanen asil als països veïns. Les "solucions duradores" per a les poblacions de refugiats, definides per l'ACNUR i pels governs, són les següents: la repatriació voluntària en el país d'orige, l'integració al país d'asil i el reasentamiento en un tercer país. Al 31 de decembre de 2005 els països en major número de refugiats varen ser Afganistan, Iraq, Myanmar, Sudan i els territoris palestins. El país en el major número de desplaçats interns és Sudan, en més de cinc millons. A partir de 2006, en 800 000 refugiats i desplaçats interns, Azerbaiyan era el país en població de desplaçats interns més alta del món.

Història

Una refugiada armènia i el seu fill

Un milló d'armenis varen abandonar Turquia entre 1915 i 1923 per a fugir del genocidi.

L'idea o concepte que una persona que buscava refugi en un lloc sagrat no podia ser capturat sense sanció divina era ya familiar entre els antics grecs i egipcíacs. Aixina i tot, el dret a buscar asil en una iglésia o qualsevol un atre lloc sagrat va ser codificat per primera volta en la llei d'Ethelbert de Kent vers en 600. Durant l'Edat Mija es varen dictar lleis similars en tot Europa. El concepte d'exiliat polític, prou relacionat, també té una llarga història: Ovidi va ser enviat a Tomis, Voltaire es va exiliar en Anglaterra. La Pau de Westfalia de 1648 va significar el reconeiximent de la sobirania entre les diferents nacions firmants. No obstant, no va ser fins a l'arribada del nacionalisme romàntic d'el XVIII quan va guanyar força i significat el concepte "país de nacionalitat" i es requeria la presentació d'identificació per a creuar la frontera. El terme refugiat a sovint és aplicat en efectes retroactius a grups que es troben en situacions delimitades per la convenció de 1951. Per eixemple, despuix del Edicte pretori de 1685 pel que es va prohibir el protestantisme en França, centenars de mils d'Hugonotes varen marchar a Anglaterra, Països Baixos, Suïssa, Suràfrica, Alemània i Prusia. Les onades de Pogrom que varen sacsar l'Imperi rus a finals d'el XIX i començos d'el XX varen provocar l'emigració de dos millons de judeus entre 1881 i 1920. Simultàneament, durant el XIX una bona part dels pobles musulmans (Molt fer) que habitaven els Balcans, el Caucas, Grimita i Creta es guarecieron a l'actual Turquia, conformant l'actual país. Durant les Guerres balcàniques de 1912-1913 unes 800 000 persones tingueren que abandonar la seua llar. Alguns d'estos grups varen ser considerats oficialment com a refugiats despuix de la Primera Guerra Mundial.

Societat de Nacions (SDN)

La primera coordinació internacional sobre els refugiats va aplegar en el nomenament per part de la Societat de Nacions del primer Alt Comissionat per als Refugiats, Fridjof Nansen. Esta Comissió va ser creada el 1921 per a ajudar al casi un milló i mig de refugiats provocats per la Revolució Russa i la següent guerra civil (1917-1921), molts d'ells aristócrates fugint del govern comuniste. El 1923, el mandat de la comissió va ser ampliat per a incloure el més d'un milló d'armenis que havien fugit del Àsia Menor turca entre 1915 i 1923 (genocidi armeni). Uns anys més tarde el mandat va ser ampliat per a incloure els refugiats assiris i turcs. L'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923) va implicar al voltant de dos millons de persones, la majoria convertits en refugiats forçats i privats d'iure de la seua nacionalitat de sigles, en un tractat promoure i supervisat per la comunitat internacional com a part del Tractat de Lausana. el Congrés dels Estats Units va aprovar el 1921 la Llei de Quotes d'Emergència i el 1924 la Llei d'Immigració Johnson-Reed, que tenia com a finalitat restringir encara més l'entrada d'emigrants d'Europa meridional i oriental, especialment judeus, italians i eslaus, que havien escomençat a entrar en gran número a partir de la década de 1890. La majoria de refugiats europeus (principalment judeus i eslaus) que fugien de Stalin, dels nazis i de la Segona Guerra Mundial els va ser prohibida l'entrada en els Estats Units. El 1930 es va establir l'Oficina Internacional Nansen pels Refugiats com a successora de l'Alt Comissionat per a Refugiats, i que entre les seues principals fites va ser l'establiment del passaport Nansen per als refugiats, cosa que li va fer meréixer el premi Nobel de la Pau de 1938. L'Oficina Nansen es va enfrontar a problemes com la carència de finançació, l'aument del número de refugiats, i la falta de cooperació per part d'alguns Estats membres, cosa que li va restar èxit. No obstant, va conseguir que catorze nacions ratificaren la Convenció de Refugiats de 1933, una solució ràpida i relativament modesta, antecedent de carta dels drets humans, i va conseguir assistència per al cercant d'un milló de refugiats en tot lo món.

Chiquets preparats per a ser evacuats d'Espanya durant la guerra civil espanyola de 1936 a 1939

L'arribada al poder del nazisme va provocar un fort increment en el número de refugiats d'Alemània, de tal manera que el 1933 la Societat va crear l'alta Comissió per a Refugiats d'Alemània. El 4 de juliol de 1936 es va firmar un acort baix els auspicis de la SDN que definia refugiat provinent d'Alemània com «qualsevol persona que estava establida en este país, que no posseïra cap atra nacionalitat que l'alemana i respecte de les quals s'establix que de fet o de dret no goja de la protecció del Govern del Reich» (artícul 1). El mandat d'esta Alta Comissió va ser expandit per a incloure als refugiats d'Àustria i de Sudetenland. Des de l'1 d'octubre de 1938 uns 150 000 checs varen ser desplaçats quan l'eixèrcit alemà va invadir Checoslovàquia segons l'establit en l'acorde de Munich. El 31 de setembre de 1938 tant l'Oficina Nansen com l'Alta Comissió varen ser dissoltes i substituïts per l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Refugiats baix la protecció de la SDN. Açò va coincidir en l'arribada a França de numerosos refugiats republicans despuix de ser derrotats pels franquistes en la Guerra Civil Espanyola.

Segona Guerra Mundial i la UNRRA

El conflicte i l'inestabilitat política durant la Segona Guerra Mundial varen provocar grans cantitats d'emigrats forçats (vejam l'evacuació i expulsió durant la Segona Guerra Mundial). En acabar la guerra hi havia en Europa més de 400 millons de refugiats. El 1943 els Aliats de la Segona Guerra Mundial varen crear l'Administració de Recobre i Rehabilitació de les Nacions Unides (UNRRA) per a proporcionar ajuda a les zones lliberades de les potències de l'Eix, incloent parts d'Europa i China. Açò incloïa la tornada de més de sèt millons de refugiats, comunament coneguts com a persones desplaçades, al seu país d'orige i l'establiment de campaments de persones desplaçades per a un milló de refugiats que es negaven a ser repatriats. En els últims mesos de la Segona Guerra Mundial uns cinc millons de civils alemans de les regions alemanes de Prusia Oriental, Pomerania i Silesia varen fugir de l'ofensiva del Eixèrcit Rojo i es varen convertir en refugiats en Mecklemburgo, Brandeburgo i Sajonia. Despuix de la capitulació de la Wehrmacht el maig de 1945 els aliats varen ocupar Alemània en les fronteres reconegudes el 31 de decembre de 1937, segons lo acordat en la Declaració de Berlín de 5 de juny de 1945. Des de la primavera de 1945 els polacs havien forçat enèrgicament l'expulsió dels alemans d'estes províncies en un programa de neteja ètnica. Quan els aliats es varen reunir a Potsdam el 17 de juliol de 1945 en la Conferència de Potsdam es varen tindre que enfrontar a una situació caòtica en els refugiats. El 2 d'agost de 1945, es va establir el protocol de Potsdam. L'artícul IX posava una quarta part del territori d'Alemània baix l'administració provisional de Polònia i l'artícul XIII va ordenar que els alemans ètnics de Polònia, Checoslovàquia i Hongria anaren transferits a Alemània Occidental d'una manera "ordenada i humana". Encara que no havia segut aprovat pels aliats en Potsdam, centenars de mils d'alemans ètnics de Yugoslàvia i Romania varen ser deportats a treballs forçats a l'Unió Soviètica, en les zones d'ocupació aliada d'Alemània i posteriorment a la República Democràtica Alemània, Àustria i la República Federal d'Alemània, en la que és considerada com la major transferència de població de l'història. En total es varen vore afectats 15 millons d'alemans, i més de dos millons de persones varen morir durant l'expulsió de la població alemana. (vejau expulsió dels alemans d'Europa de l'Est.) Entre el final de la Segona Guerra Mundial i la construcció del mur de Berlín el 1961 més de 563.700 refugiats d'Alemània Oriental varen marchar a Alemània Occidental fugint de l'ocupació soviètica.

Refugiats alemans de Prusia Oriental, 1945

Durant el mateix periodo millons d'antics ciutadans russos varen ser repatriats contra la seua voluntat a l'URSS. L'11 de febrer de 1945, com a conclusió de la Conferència de Yalta, els Estats Units i Regne Unit varen firmar un acort de repatriació en l'URSS. L'interpretació d'este Acort va donar lloc a la repatriació forçosa de tots els soviètics, independentment dels seus desijos. Quan la guerra va acabar el maig de 1945, les autoritats civils britàniques i nortamericanes varen ordenar a les seues forces militars en Europa deportar a l'Unió Soviètica millons dels antics residents incloent moltes persones que havien eixit de Rússia feya décades i que tenien atres nacionalitats. Les operacions de repatriació forçosa es va portar a terme des de 1945 fins a 1947. Al final de la Segona Guerra Mundial hi havia més de cinc millons de «desplaçats» de l'Unió Soviètica en Europa Occidental. Al voltant de tres millons havien segut somesos a treballs forçats (Ostarbeiters) en el Tercer Reich i els territoris ocupats. Els presoners de guerra soviètics i els hòmens de Vlàsov varen ser posats baix la jurisdicció de la SMERSH (Mort als espies). Dels 5,7 millons de presoners de guerra soviètics capturats pels alemans, al final de la guerra 3,5 millons havien mort durant el seu captiveri alemà. Els supervivents a la seua tornada a l'URSS varen ser tractats com a traïdors (vejau l'Orde núm. 270). Més d'1,5 millons de soldats de l'Eixèrcit Rojo encarcerats per Alemània i que havien sobrevixcut varen ser enviats al Gulag. Polònia i l'Ucrània Soviètica varen portar a terme intercanvis de població: els polacs que vivien a l'est de la nova frontera entre Polònia i l'Unió Soviètica varen ser deportats a Polònia (al voltant de 2.100.000 persones) (vejau la repatriació dels polacs 1944-1946) i ucranians que residien a l'oest de la nova frontera varen ser deportats a l'Ucrània soviètica. El trasllat de població de l'Ucrània soviètica es va produir a partir de setembre de 1944 fins a maig de 1946 (al voltant de 450.000 persones) (vejau la repatriació dels ucranians de Polònia a l'Unió Soviètica). Alguns ucranians (al voltant de 200.000 persones) varen abandonar el surest de Polònia, més o menys voluntàriament (entre 1944 i 1945). La UNRRA va ser clausurada el 1947, moment en el qual es va fer càrrec la recentment creada Organisació Internacional per als Refugiats. Mentres que l'entrega estava prevista originalment portar-la a terme a principis de 1947, no es va produir fins a juliol de 1947. L'Organisació Internacional pels Refugiats era una organisació temporal de les Nacions Unides (ONU), en el mandat d'acabar la tasca de la UNRRA de repatriació o reasentamiento dels refugiats europeus. Va ser dissolta el 1952 despuix de reasentamiento de prop d'un milló de refugiats. La definició de refugiat llavors era la d'una persona en passaport Nansen o un "Certificat d'Elegibilidad", emés per l'Organisació Internacional per als Refugiats.

Establiment de l'ACNUR

Erro al crear miniatura:

Pintada de benvinguda als refugiats. Sant Cugat del Vallès.

l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR o UNHCR) va ser establit el 14 de decembre de 1950 i té la seua sèu a Ginebra, en la missió de protegir i recolzar als refugiats, a petició d'un govern o de les Nacions Unides i ajudar a la seua tornada o reasentamiento. Tots els refugiats del món estan baix el mandat de l'ACNUR, llevat els àraps palestins que varen fugir del nou Estat judeu entre 1947 i 1948 (vejau més alvance). No obstant, els palestins que varen fugir dels territoris palestins despuix de 1948 (per eixemple, durant la guerra dels Sis Dies de 1967) estan baix la jurisdicció de l'ACNUR. L'ACNUR proporciona protecció i assistència no solament als refugiats, sino també a atres categories de persones desplaçades o necessitades. Estos inclouen els solicitants d'asil, els refugiats que han tornat a casa pero que encara necessiten ajuda en la reconstrucció de les seues vides, les comunitats civils locals directament afectades pels moviments dels refugiats, els apátridas i els cridats desplaçats interns (IDP). Els desplaçats interns són els civils que s'han vist obligats a fugir de la seua casa, pero que no han aplegat a un país veí i, per lo tant, a diferència dels refugiats, no estan protegits pel dret internacional i els pot resultar difícil rebre qualsevol forma d'assistència. A mida que la naturalea de la guerra ha canviat en les últimes décades, en més i més conflictes interns en lloc de guerres entre Estats, el número de desplaçats ha aumentat de manera significativa a una estimació de 5 millons de persones en tot lo món. L'ACNUR ha rebut el premi Nobel de la Pau de 1954 i 1981. L'agència té el mandat de dirigir i coordinar l'acció internacional, la cooperació per a protegir els refugiats i resoldre els problemes dels refugiats en tot lo món. El seu objectiu principal és salvaguardar els drets i el benestar dels refugiats. S'esforça per a garantisar que tot lo món puga eixercir el dret de demanar asil i trobar refugi segur en un atre Estat en l'opció de tornar a casa de manera voluntària, integració local o reasentamiento en un tercer país. Moltes celebritats estan associats en l'agència com a Embaixadors de Bona Voluntat de l'ACNUR, incloent Angelina Jolie, Giorgio Armani entre uns atres. L'individu que ha recaptat més diners en actuacions benèfiques i treball voluntari en nom de l'ACNUR ha segut Luciano Pavarotti. El mandat de l'ACNUR s'ha anat ampliant per a incloure la protecció i la prestació d'assistència humanitària als descrits com atres persones "d'interés", incloent els desplaçats interns (IDP) que s'ajusten a la definició llegal de refugiat baix la Convenció de Refugiats de 1951 i al Protocol de 1967, la Convenció de l'Organisació per l'Unitat Africana de 1969, o algun atre tractat si varen eixir del seu país, pero que actualment permaneixen en el seu país d'orige. ACNUR té també missions en Colòmbia, República Democràtica del Congo, Sèrbia i Montenegro i Costa d'Ivori per a ajudar i prestar servicis als desplaçats interns.

Eixemples de conflictes armats actuals en refugiats

Europa

Guerra de l'est d'Ucrània: també denominada guerra del Donbás, fa referència a una série d'enfrontaments armats en les regions de l'est a partir del 7 de setembre del 2008. Es calculen 260.000 desplaçats interns i 814.000 ucranians refugiats en Rússia.

Àsia

Conflicte de Gaza entre Palestina i Israel: Conflicte que sorgix en giner de 2009, el govern israelita d'Ehud Ólmert va desencadenar la denominada «Operació plome fos» contra Hamás. El número de desplaçats interns en la franja ha desbordat les previsions de l'ONU, que calcula al voltant de 460.000 persones.

Guerra civil síria: La guerra civil síria és un conflicte armat procedent d'un ampli moviment contestatario contra el règim baasista que va escomençar per manifestacions antir-règim i pro-règim pacífiques el 15 de març del 2011. El 9 d'octubre de 2012, l'Alt Comissionat dels Nacions Unides per als refugiats (ACNUR) va informar que el número de refugiats siris es va situar entre 355.000 i 500 000 persones. El març de 2013, l'ACNUR va declarar que el número de refugiats siris havia superat ya el milló de persones. Actualment existix un conflicte de refugiats en relació en Europa. En el conjunt d'Espanya, Catalunya és la comunitat autònoma més activa que ha donat resposta a la crisis de persones refugiades i migrants. La seua població s'ha organisat en varis eixos per a denunciar l'incompliment de la promesa que va fer el Govern d'Espanya d'acollir 17 680 persones refugiades; tan solament s'ha acollit un 4%. El 18 de febrer del 2017, en el marc de la campanya Casa Nostra, Casa Vostra, va tindre lloc en Barcelona la Manifestació “Volem Acollir”, la manifestació més multitudinària d'Europa a favor de l'acolliment de persones migrants i desplaçades. Iraq: Invasió d'Iraq de 2003, una coalició multinacional principalment nortamericana i britànica, va ocupar Iraq. El conflicte subsecuentemente ha tingut gran transcendència: l'aument de la violència civil, política desglossament, l'eliminació i eixecució de l'expresident Sadam Huseín, i els problemes en el desenroll de l'equilibri polític, econòmic i l'us de les reserves de petròleu del país. Esta situació de conflicte que s'ha desencadenat en els últims anys va situar a Iraq com el segon país més inestable del món el 2007; despuix del Sudan. L'alt comissari de Nacions Unides per als Refugiats, Antonio Guterres, va informar que 600.000 iraquí han segut desplaçats per l'ofensiva dels militants suní. Se sumen a un atre mig milló de desplaçats enguany, quan el grup yihadiste va prendre el control de vàries ciutats en l'oest del país. Pakistan: Aparte de la disputa que manté per l'estat de Cachemira, que actualment pertany a Índia pero que els pakistaní reclamen com a propi, Pakistan sofrix des de fa prop d'una década un conflicte en el noroest del país, que enfronta a l'eixèrcit governamental en grups armats religiosos, moviments locals i elements de la delinqüència organisada, recolzats per grups terroristes i contingents de muyahidines. El conflicte en el noroest de Pakistan ha causat més de dos millons de desplaçats interns, la majoria dels quals sofrien ya situacions d'extrema pobrea. A lo manco 500.000 persones han tingut que abandonar les seues llars en la regió de Waziristan nortenya, des de que l'eixèrcit va iniciar una ofensiva actual contra de grups rebels.

Àfrica

República Democràtica del Congo: La permanència en les províncies fronterices congolenyes de les milícies hutus de Ruanda, fugades del seu país despuix de perpetrar el genocidi dels tutsis en 1994, ha constituït el principal factor de desestabilisació en l'història més recent de la República Democràtica del Congo (RDC). Encara que el Govern va firmar en giner de 2008 un acort de cessació de les hostilitats, els enfrontaments entre l'Eixèrcit i les milícies de Nkunda es varen reprendre en octubre de 2008. Nkunda, acusat de crims de guerra i contra la humanitat, va anar finalment arrestat en Ruanda en giner de 2009. Més de 2,7 millons de persones s'han vist obligades a fugir de les seues llars, moltes d'elles de varis llocs en pocs mesos, i més de 398.000 viuen en 31 camps de desplaçats i depenen exclusivament de l'ajuda humanitària. Guerra Civil en Somàlia: Somàlia viu sense un Govern estable central des de que en 1991 va ser derrocat el dictador Mohamed Siad Agrana (l'Eixecutiu actual té caràcter transitori), i en mig de lluites entre els clans, liderats pels "senyors de la guerra" que s'han disputat el control de les regions des de llavors. Encara que al començament dels noranta el país va ser escenari d'una guerra civil, en el temps els diferents dominis es varen consolidar, si ben els enfrontaments entre clans per disputes territorials varen continuar. Des de 1991 el conflicte somalí ha causat més de 400.000 morts (3.150 en 2013). En 2012, l'Agència per als Refugiats de l'ONU va informar que més d'un milló de somalí havien fugit ya cap als països veïns. Ademés més d'1,3 millons de somalí es trobaven desplaçats internament en el país. Sudan del Sur: En juliol de 2011, en acabant de proclamar-se l'independència de Sudan del Sur, elíder del Moviment Popular de Lliberació de Sudan, ala política de l'Eixèrcit Popular de Lliberació de Sudan, Salva Kiir, va jurar com a primer president de la nova república. El primer any d'independència va estar protagonisat de nou pels conflictes fronteriços en el govern de Sudan, i també per les lluites tribals en l'interior del país. Ademés, en giner de 2012, el conflicte petrolífer entre els dos països va provocar que Sudan del Sur parara la producció de petròleu al no conseguir un acort sobre la tarifa de trànsit del cru a través del seu veí norteny, de moment l'única via d'exportació en la qual conta. Es calcula que en 2011 al voltant de 1000 persones varen morir en els enfrontaments entre les comunitats Murle i Lou Nuer. Sobre el conflicte fronteriç en Jartum, el número de desplaçats ascendix ya a 150.000, segons sifres d'ACNUR de juny de 2012. Els camps de refugiats, que carixen de recursos per a alimentar i traslladar als desplaçats llunt de les zones fronterices de conflicte, estan saturats.

Amèrica

Colòmbia: En el cas de Colòmbia este país ha vist un increment de persones desplaçades, per la prolongació del seu conflicte intern. Els historiadors com senyalen que és una guerra que s'ha mantingut per més de 50 anys, els grups armats irregulars, l'eixèrcit nacional i el mateix govern, semblen defendre la seua posició en mires a protegir negocis relacionats en el tràfic de drogues i armes afectant a les poblacions més vulnerables.

Número de refugiats

A finals de 2007 el número de refugiats en el món era de 14 047 300, el número més elevat des de 2001. Aixina, entre el 2005 i el 2006 la segona guerra d'Iraq havia provocat l'aument de la població mundial de refugiats. El 2007 uns 500.000 vivien en Síria, mentres que uns atres es varen establir en elíban, Yemen, Turquia i Europa. Més de 8,5 millons de refugiats viuen desplaçats despuix de 10 anys, privats dels seus drets de treballar i circular lliurement. El 2004 els refugiats afgans formaven el segon grup nacional de refugiats més important, despuix dels palestins. Una revisió de 23 estudis que examinen els resultats dels refugiats que han segut part d'un programa de reasentamiento, va trobar que cap dels estudis complia en els criteris d'inclusió per a la revisió. Per això, no se sap en certea com ajudar a que els refugiats milloren la seua integració econòmica. Açò no implica que estos programes no tinguen efectes, solament que no se sap quins són. Resulta sorprenent esta falta de coneiximent, donada l'importància política de tals programes, els nivells d'inversió i el número de persones afectades. Esta brecha de coneiximent deu ser superada en investigacions més rigoroses.

L'ACNUR estima que a finals de 2006 hi havia un total de 21 018 589 persones baix la seua jurisdicció en tot lo món. Esta sifra comprén uns 2 381 886 apatrias. El seu repartiment en tot lo món és:

Àrea geogràfica	Número de refugiats
Orient Mig	2.580.638
Surest asiàtic	2.974.316
Àsia central	218.584
Àsia meridional	1.304.189
Àsia de l'Est i Pacífic	901.525
Total Àsia	7.979.251
Europa oriental	1.617.214
Europa del Surest	708.132
Europa central i Estats bàltics	616.132
Europa occidental	1.798.914
Total Europa	4.740.392
Àfrica central i Grans Llacs	1.359.175
Àfrica oriental i Banya d'Àfrica	2.105.314
Àfrica occidental	1.031.030
Àfrica Austral	434.427
Àfrica del Nort	139.177
Total Àfrica	5.069.123
Norteamérica i Antilles	717.545
Amèrica del Sur	2.512.277
Total Amèrica	3.229.822

El número ha anat aumentant a lo llarc dels anys. Aixina el 2015 el número de refugiats era de més de 16 millons, la mitat dels desplaçats interns.

Naturalización de refugiats

Tanzània

El 17 d'octubre de 2014 el govern de Tanzània va donar la ciutadania a 162.156 refugiats polítics de Burundi en el que ha ocorregut el cas de naturalización més important de l'història. Ademés el govern va iniciar el procés de naturalización de 40.000 persones més. Estos refugiats han vixcut sobretot en l'oest del país, en les regions de Tabora i de Katavi des de 1972 i han treballat sobretot en la recolecció de tabac i café. La ciutadania els dona dret a viure a on vullguen en el país. Abans Tanzània ya hi havia naturalizado a 32.000 refugiats de Ruanda i 3.000 bantús de Somàlia (Wazigües). Ademés en el país hi ha uns 60.000 refugiats de la República Democràtica del Congo.

Llegislació sobre Refugiats

Argentina

En Argentina la Llei 26.165 considera que són refugiats les persones que:

• Estan fòra del seu país perque temen ser perseguides per la seua raça, religió, nacionalitat, pertinença a un grup social o opinions polítiques i no poden o no volen ser protegits per eixe país.

• Les persones que no tenen nacionalitat i estan fòra del país a on residien i no volen o no poden retornar a ell.

• Les persones que varen fugir del seu país perque la seua vida, seguritat o llibertat estan amenaçades per la violència generalisada, l'agressió d'un atre país, els conflictes interns, la violació massiva dels drets humans o atres circumstàncies que alteren l'orde públic en el seu país. Les persones que demanen ser considerades refugiats no poden ser tornades al seu país, ni rebujades en la frontera del nostre territori, ni sancionades per ingrés illegal al país, i les proteccions generals s'apliquen des del mateix moment que la persona demana que la reconeguen com a refugiat. El tràmit per a ser considerat refugiat en Argentina comença en una solicitut, que pot fer l'interessat o el seu representant, verbalment o per escrit. També pot iniciar el tràmit l'autoritat que haja rebut el demanat de refugi, siga una autoritat regional, municipal, de policia, fronteres, migracions o qualsevol funcionari habilitat. Mentres dura el tràmit la persona té certs drets: assistència gratuïta d'un intérpret o traductor si no comprén o no parla l'idioma nacional, el temps i mijos necessaris per a defendre els seus interessos i assistència d'un defensor. El tràmit no té cap cost per a la persona que demana ser refugiada. Mentres dura el tràmit per a reconéixer-li la condició de refugiat, se li dona un document provisorio a ell i a la seua família, en este document provisorio poden permanéixer llegalment en el país, treballar, accedir als servicis socials bàsics, salut i educació. Quan el tràmit termina i se li dona la condició de refugiat, la persona pot tindre un document d'identitat com qualsevol atre estranger que residix en el nostre país. La condició de refugiat beneficia també al cònjuge de la persona, o a la persona en la qual conviu, ascendents, descendents i germans que depenen econòmicament de la persona refugiada.[1]

Existixen suposts en els que es pot negar la condició de refugiat: quan hi haja motius per a considerar que la persona va cometre un delicte contra la pau, un delicte de guerra o un delicte contra la humanitat o quan hi haja motius per a considerar que la persona va cometre un greu delicte comú o actes contraris a les finalitat i principis de Nacions Unides. Una persona deixa de ser refugiada quan:

• Torna a estar protegida pel seu país o torna voluntàriament al seu país.

• Recobra la seua nacionalitat voluntàriament o adquirix una nova.

• Ya no pot negar-se a rebre la protecció del seu país degut a que s'hagen terminat les causes per les quals va ser acceptat com a refugiat.

Protestes

En el conjunt d'Espanya, Catalunya és la comunitat autònoma més activa que ha donat resposta a la crisis de persones refugiades i migrants. La seua població s'ha organisat en varis eixos per a denunciar l'incompliment de la promesa que va fer el Govern d'Espanya d'acollir 17.680 persones refugiades; tan solament s'ha acollit un 4%. El 18 de febrer del 2017, en el marc de la campanya Casa Nostra, Casa Vostra, va tindre lloc en Barcelona la Manifestació “Volem Acollir”, la manifestació més multitudinària d'Europa a favor de l'acolliment de persones migrants i desplaçades.

Vore també

• Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats
• Camp de refugiats

Bibliografia

• Luc Cambrézy, Réfugiés et exilés : crise dones societas, crise dones territoires, Éd. dones Archives contemporaines, Paris, 2001, 216 p. ISBN 2-914610-11-4
• Olivier Forcade et Philippe Nivet (dir.), Les réfugiés en Europe du XVIe au XXe siècle (actes du colloque tenu à Amiens les 23 et 24 mars 2007, organisé parelli Centre d'histoire dones sociétés, dones sciences et dones conflits de l'Université de Picardie Jules Verne), Nouveau Monde, Paris, 2008, 351 p. ISBN 978-2-84736-306-7
• André Guichaoua, Exilés, réfugiés, déplacés en Afrique centrale et orientale, Karthala, Paris, 2004, 1066 p. ISBN 9782845865235
• Michel Rapoport, Les réfugiés : parias ou citoyens, Le Monde Poche, Paris, 1998, 221 p. ISBN 2-501-02354-4
• Virginie Tallio, La fabrique dus réfugié : du camp au rapatriement, lieux et processus de la construction du « réfugié » : l'eixemple dones camps de refugiara de Dadaab (Kènia) te de Nkondo (R. D. C.), École dones hautes études en sciences socials, Paris, 2007, 340 p. (tesis doctoral d'Antropologia social i etnologia)

• Alexander Betts Protection by Persuasion: International Cooperation in the Refugee Regime, Ithaca: Cornell University Press, 2009
• Guy S. Goodwin-Gill and Jane McAdam The refugee in internationalaw, Oxford: Oxford University Press, 2007
• Matthew J. Gibney, "The Ethics and Politics of Asylum: Lliberal Democracy and the Response to Refugees," Cambridge University Press 2004
• Alexander Betts Forced Migration and Global Politics, London: Wiley-Blackwell, 2009
• James Milner The Politics of Asylum in Africa, London: Palgrave MacMillan, 2009
• James C. Hathaway The rights of refugees under internationalaw, Cambridge: Cambridge University Press, 2005
• Christina Boswell The ethics of refugee policy, Aldershot: Ashgate, 2005
• Jane McAdam Complementary Protection, Oxford: Oxford University Press, 2007
• Sarah Kenyon Lischer, Dangerous Sanctuaries, Ithaca: Cornell University Press, 2008
• Susan F. Martin The uprooted - improving humanitarian responses to forced migration, Lanham, MD: Lexington Books, 2005

• Stephen John Stedman & Fret Tanner (ed.) Refugee manipulation - war, politics, and the abuse of human suffering, Washington, D. C.: Brookings Institution Press, 2003
• Arthur C. Helton The price of indifference - refugees and humanitarian action in the new century. Oxford: Oxford University Press, 2002

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Refugiat.
• (anglés) l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats
• (francés) Web oficial de l'Oficina francesa de protecció dones refugiats i apatrias
• (anglés) Committee for Refugees and Immigrants [2] archivat en Wayback Machine.
• (anglés) Número de refugiats per país
• (anglés) Guia de Refugiats
• (anglés) World Refugee Survey
• «Refugiats i desplaçats» (Tema). Comité Internacional de Creu Roja, 06-11-2014. [Consulta: 13 de giner de 2017].