Persona desplaçada
Una persona desplaçada és aquella que s'ha vist obligada a abandonar la seua llar o residència habitual en el marc d'un fenomen conegut com migració forçosa.
Aproximadament 59,5 millons de persones es troben baix esta condició per tot lo món, lo que constituïx la sifra més elevada des de la Segona Guerra Mundial la qual va deixar a 9,5 millons de persones refugiades, 1,8 millons es trobaven en asil humanitari i 38,2 millons constaven com desplaçats interns.[1]
Orige del terme
El terme es va escomençar a popularisar durant la Segona Guerra Mundial i el consegüent èxodo de refugiats procedents d'Europa de l'Est.[2] En aquell llavors s'amprava, en concret, per a referir-se a aquelles persones a els qui se'ls expulsava del seu país natal en calitat de refugiats, presos o nous esclaus.
A partir de la segona mitat del XX, el terme ha experimentat un increment significatiu de les seues accepcions. Per lo demés, a atres conceptes com a migrant forçós i refugiat se'ls dona a sovint un us equivalent, generant confusió entre la categoria genèrica de tot aquell que abandona la seua llar i la figura del refugiat que, goja d'un ampar específic per part del dret internacional.
La major part de les víctimes de la Segona Guerra Mundial aixina com dels refugiats polítics i dels desplaçats que va deixar aquella lluita, eren ciutadans que procedien d'Ucrània, Polònia, països eslaus o els Estats bàltics i que es negaven a retornar als seus països d'orige despuix del teló d'acer.
Es creu que va ser Eugene M. Kulischer qui va falcar el terme.[3]
Aspectes del dret internacional
Des del moment en que la persona desplaçada creua una frontera internacional i s'acull als instruments jurídics pertinents, adquirix la condició de refugiat en virtut de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats.[4] El migrant forçós que ha abandonat la seua llar per la violència generalisada o a la persecució política, pero que no ha creuat cap frontera internacional, pertany a la categoria de desplaçat intern (IDP) i rep una protecció jurídica internacional més difusa.
El desplaçament, per la força, de refugiats i desplaçats interns, segons polítiques d'Estat reconeixibles, constituïx un dels casos de trasllat poblacional forçós. Quan el desplaçat creua una frontera internacional sense el permís del país d'acolliment, es convertix en immigrant illegal.
El desplaçat que fuig de la pobrea és un exponent de la migració econòmica. En eixa categoria cal ubicar el cas concret del desplaçament induït pel desenroll, en el qual la població es veu obligada a abandonar el seu lloc d'orige a causa de proyectes desarrollistas com la construcció d'assuts o centrals hidroelèctriques. El terme desplaçat intern sol referir-se a migrants per causes no econòmiques; per eixemple, la guerra o la persecució.
Els desplaçaments poblacionals també poden ser conseqüència de desastres naturals o catàstrofe provocades pel ser humà, com la desertificació o la pujada del nivell de la mar, derivats d'un canvi climàtic a llarc determini.
Tota persona que es veja obligada a desplaçar-se per este tipo de causes rep el títul de refugiat migambiental, i pot fer-ho dins del seu país o transfronterer. Si be les nacions estrangeres oferixen ajuda en estes circumstàncies, els refugiats migambientals no poden acollir-se a cap instrument de dret internacional.
Els desplaçament interns es categorizan a partir dels desplaçaments per risc, que són aquells motivats per deportacions, conflictes i desastres; i els desplaçaments per adaptació, relacionat en fluix voluntaris, induïts pel desenroll o associats a causes migambientals.
Despuix dels efectes devastadors del Huracà Katrina en 2005, es varen registrar casos baix el terme refugiat per a referir-se a les víctimes d'esta catàstrofe climàtica i les seues seqüeles, pero despuix d'un debat de va acordar utilisar el terme evacuat.[5] Organismes com ACNUR s'oponen a la denominació de refugiat, que té una estricta definició jurídica, per al cas de migrants migambientals.[6]
Vore també
Referències
- ↑ «UNHCR – Global Trends –Forced Displacement in 2014». UNHCR (18 de juny de 2015).
- ↑ Mark Wyman: Dps: Europe's Displaced Persons, 1945-1951. Cornell University Press 1998 (reimpressió). ISBN 0-8014-8542-8.
- ↑ Kulischer, Eugene M.; Jaffe, A. J.(1962).«Notes on the Population Theory of Eugene M. Kulischer».The Milbank Memorial Fund Quarterly.40(2): 187–206.ISSN 0026-3745.doi:10.2307/3348648.Consultat el 2022-11-04.
- ↑ O. N. Convention relating to status of Refugees
- Archivat el 9 de març de 2008 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «Associated Press story on debat». MSNBC. Consultat el 18 d'agost de 2012.
- ↑ United Nations High Commissioner for Refugees. «Environmental refugees: myth or reality?, Richard Black». UNHCR. Consultat el 20 d'agost de 2012.
Bibliografia
- Luciuk, Lubomyr, "Ukrainian Displaced Persons, Canada and the Migration of Memory," University of Toronto Press, 2000.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Persona desplazada» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.