Immigració

Immigració

Immigrants europeus arribant a Argentina.

L'immigració és l'entrada a un país o regió de persones que varen nàixer o procedixen d'un atre país o regió. Representa una de les dos opcions o alternatives del terme migració, que s'aplica als moviments de persones d'un lloc a un atre i estos desplaçaments comporten un canvi de residència temporal o definitiu. Les dos opcions de dits moviments migratoris són: emigració, que és l'eixida de persones d'un país determinat, per a dirigir-se a un atre distint; i l'immigració, que és l'entrada en un país determinat procedent d'un atre. De manera que una emigració du com a contrapartida posterior una immigració en el país d'arribada. I sobre esta última idea cal aclarir que fins que un emigrant no aplega a un país nou no es deu considerar com a immigrant, cosa que ha vingut ocorrent en els últims anys, en la gran crisis migratòria en Europa ya que centenars i fins a mils de persones han vingut emigrant dels països conflictius d'Àfrica i del Mig Oriente i han mort en naufragis i atres accidents abans d'haver aplegat com a immigrants als països europeus.

La percepció individual de l'immigració

El barri de Chinatown en Manhattan, Nova York, en l'any 2009, és un barri que alberga una població d'orige asiàtic, principalment dels chinencs, d'ahí el seu nom.

Els processos migratoris són propis a l'espècie humana i a moltes atres espècies. Dits processos naixen de l'instint de conservació de l'espècie més que de l'individu, i es deuen sempre a una evaluació comparativa de l'entorn a on es viu sobre els recursos i possibilitats en que es conta, i d'un entorn diferent, en el que existix una percepció de que eixos recursos i possibilitats poden ser majors i millors. Esta comparació entre la vida quotidiana en un país i un atre s'origina actualment per l'àmplia facilitat de desplaçar-se d'un lloc a un atre, en lo que resulta cada volta més fàcil, enterar-se de cóm és la vida en atres països. Actua en un doble sentit: quan es té una percepció favorable al seu propi país i quan esta percepció és desfavorable, lo que és el motiu que explica l'immigració en el primer cas i el que descriu els motius d'emigració en el segon cas, com pot vore's en un artícul d'Axel Capriles en el periòdic L'Universal de Caracas del 24 de setembre de 2009 (). Evidentment, quan es tracta d'evaluar el nivell de vida que existix entre els diferents països, no solament es pot conseguir a través d'algun viage a l'exterior sino per multitut de vies i procediments que hui en dia s'han fet possibles pel desenroll tecnològic de les comunicacions i dels mijos de transport: comunicació en familiars en el país de possible entrada, referències de terceres persones, propaganda turística o d'atres activitats econòmiques, etc.

En el país d'orige

En el país de procedència de l'immigrant solen existir certs problemes llegals per a l'emigració, en gran part creats pel govern respectiu, que tracta d'evitar l'eixida d'emigrants, sobretot perque l'immensa majoria d'ells solen ser adults jóvens en edat de treballar i contribuir al desenroll del país o als objectius establits pel propi govern. En especial, els governs fascistes, comunistes o antidemocràtics en general, sempre han tractat de posar traves a l'emigració, com pot vore's en l'artícul sobre l'emigració italiana en la Wikipedia en este idioma. Aixina, encara que en este últim cas no va quedar molt clar els motius que tenia el govern de Mussolini per a restringir l'emigració, lo cert és que pràcticament va desaparéixer entre 1929 i el final de la Segona Guerra Mundial com se senyala a continuació:

L'emigrazione nelle Americhe fu enorme nella seconda metà dell'Ottocento i nei primi decenni del Novecento. Quasi si esaurì durant il Fascisme, ma ebbe una piccola ripresa subito dope la fine della seconda guerra mondiale

L'emigració a Amèrica va ser enorme en la segona mitat del sigle XIX i en les primeres décades del sigle XX. Casi va desaparéixer durant el fascisme pero va tindre un chicotet repunt en finalisar la segona guerra mundial.

L'Emigrazione italiana

No obstant, és en la pròpia Wikipedia en italià a on trobem la crítica a les polítiques governamentals opostes a l'emigració:

Cosa intende per nazione, signor Ministre? È una massa vaig donar infelici? Piantiamo grane ma senar mangiamo pane bianco. Coltiviamo la vite, ma senar beviamo il va vindre. Alleviamo animali, ma senar mangiamo carn. Ciò nonostante voi ci consigliate vaig donar senar abbandonare la nostra Pàtria? Ma è una Pàtria la terra dove senar si riesce a vivere del proprio lavoro?

¿Qué entén per nació, senyor ministre? ¿És una massa d'infelices?. Sembrem blat pero no mengem pa blanc. Cultivem la vinya pero no bevem vi. Criem ganado pero no mengem carn. No obstant, vosté nos aconsella que no abandonem la nostra Pàtria. ¿Pero és una Pàtria elloc a on algú no pot viure del seu propi treball?

Resposta anònima a un ministre italià, sigle XIX ()

L'eixemple de l'emigració italiana és molt clar en este sentit i tal volta emblemàtic perque la seua emigració tenia que ser a països en idioma diferent, principalment, als Estats Units, Argentina, Brasil, Veneçola despuix de la Segona Guerra Mundial i a atres països europeus en époques recents. I els descendents dels italians que varen emigrar durant el XX són més de 60 millons, lo que significa tant o més que la població italiana actual, encara que hem de tindre en conte que resulta difícil d'obtindre sifres precises en este sentit. Alguna cosa distint va succeir en França, a on els seus habitants sempre varen ser prou contraris a deixar el país, en algunes excepcions en les antigues colónies.

En el país d'immigració

300px]L'edifici Santillana en Caracas, nos recorda, pel seu nom i estil arquitectònic l'immigració en Veneçola procedent del Nort d'Espanya, durant la segona mitat del XX.

Mapa en la distribució territorial del idioma espanyol en els Estats Units segons el cens de 2000.

En cada país, els obstàculs per a l'entrada d'immigrants resulten molt més clars i tenen múltiples facetes, tant per part dels governs respectius com per part dels propis habitants del país i inclús d'atres immigrants ya establits, sobretot si procedixen de països distints. Una senzilla explicació del rebuig dels immigrants en el país d'entrada l'oferixen William F. Ogburn i Meyer F. Nimkoff en el seu llibre Sociologia

Els individus no sempre es mostren cordials davant els canvis introduïts en el grup al que pertanyen, sino que solen ser hostils a innovacions sugerides per gents de fòra o inclús per nouvinguts al grup... Estes distincions es comprenen millor des del punt de vista de la teoria de les relacions extragrupo i intragrupo, que pot dir-se que sorgixen quan grups que actuen un sobre un atre se senten estranys o hostils entre sí. Baix tals circumstàncies, tots els membres del mateix grup constituïxen un intragrupo o un «nosatres» com oposts a un extragrupo o un «ells».

No obstant, hi ha ocasions en les que esta immigració resulta favorida pels governs en la finalitat de trobar gent experta en determinats treballs, com es pot inferir de la composició de la població per edat i sexe en els països petrolers del Golf Pèrsic, a on abunden els adults jóvens, especialment els hòmens, mentres que els chiquets i la població de major edat són molt escassos. Les piràmides de població d'estos països del Golf Pèrsic tenen una gran semblança en la piràmide demogràfica de la població immigrant en Espanya, que pot vore's en este mateix artícul.

La dispersió territorial dels sers humans

Les primeres migracions humanes

Les migracions són tan antigues com la humanitat i apareixen en les relacions més antigues de casi totes les religions i cultures que existixen. En el cas de la tradició judeocristiana, l'expulsió de l'home pel Creador despuix del pecat original constituïx la primera referència a una espècie de migració forçosa. Atres eixemples es poden trobar en l'Èxodo o Fugida d'Egipte, els 40 anys de la vida en el desert del Sinaí, l'establiment en Canaán, etc. En la tradició islàmica es pot citar la fugida o trasllat de Mahoma des de La Meca a Medina, procés conegut com la Hègira, que pot traduir-se com a emigració. La mateixa teoria de l'evolució i la troballa de restants fòssils molt antics en Àfrica nos dona peu per a creure que els sers humans varen tindre un orige comú des d'a on varen emigrar en distintes direccions per a anar-se establint en llocs cada volta més apartats. En general, pot dir-se que el desenroll tecnològic sempre ha donat orige a una expansió territorial dels pobles i a l'establiment de nous grups humans en llocs cada volta més remots: el descobriment del fòc, per eixemple, va permetre als sers humans instalar-se en llocs que eren molt més frets. Lo mateix podem dir del descobriment de l'agricultura (la Revolució Neolítica), de la ganaderia i domesticació d'animals, de la metalúrgia, de les embarcacions de vela, de la Revolució industrial, del ferrocarril, del motor d'explosió (que va posar a valdre regions desérticas a on existia petròleu i a on es varen establir majoritàriament persones aplegades d'atres parts) i molts atres eixemples.

Una migració que es va vindre a conéixer mils d'anys despuix de produïda

Cronològicament, l'assentament de pobladors procedents del continent asiàtic que varen travessar l'estret de Behring durant el Pleistoceno, quan els grans glaciars continentals que cobrien grans extensions d'Amèrica del Nort i Europa havien donat orige a un descens del nivell de la mar de més de 100 m que va donar orige al desenroll d'una espècie de pont entre Eurasia i Amèrica, constituïx una fita de gran importància en l'història de la humanitat. Aixina, els glaciars del Pleistoceno, de la mateixa manera que la seua influència sobre l'aparició i expansió territorial dels sers humans en Amèrica s'explica en ellibre de Gwen Schultz Glaciers and the isse age. Earth and its inhabitants during the Pleistocene.

Senyala Schultz que els grans glaciars del nort d'Europa i d'Amèrica del Nort varen tindre durant la seua màxima extensió del Pleistoceno, un llímit occidental que no va coincidir exactament en cordilleres o mars, terminant progressivament en la cadena de llac que rodegen eixa màxima extensió pel costat oest, cadena que inclou en Europa, els llac, Ladoga, Onega, Malar, Peipus, els llac Masurianos, i uns atres; mentres que en Amèrica del Nort, la vora del Gran Glaciar Laurentiano (denominació presa del riu Sant Lorenzo, que ocupa la via de drenage natural de l'antic glaciar estava format pels Grans Llacs (Superior, Míchigan, Furó, Erie i Ontario) en el suroest, mentres que pel noroest, la vora del glaciar terminava en la ruta actual formada pel riu Mackenzie i que inclou els llac de Winipeg, Gran Llac dels Orsos, Gran Llac dels Esclaus i molts uns atres.

La revolució neolítica

Alvin Toffler, en la seua famosa obra La tercera ona senyala l'ocurrència de tres grans revolucions en el temps que varen transformar completament l'història de la Humanitat. La primera es referix a la Revolució Neolítica, l'invenció i desenroll de l'agricultura, que va donar orige a la sedentarisació dels sers humans. Gordon Childe es referix a esta Revolució com l'etapa que denomina Els Orígens de la Civilisació: en realitat, l'assentament estable dels sers humans entorn a pobles agrícoles cada volta més grans constituïxen un pas jagantesc en l'història de la civilisació ya que no devem oblidar que el terme civilisació procedix de ciutat (civitas en llatí) i les primeres ciutats varen ser assentaments agrícoles.

La revolució industrial

La segona ona va ser la revolució industrial, que va dur en si el desenroll de la producció massiva de productes industrials, el desenroll del ferrocarril i atres invents, que varen permetre el creiximent de les ciutats fins a un punt mai abans vist en l'història. A la seua volta, este creiximent de les ciutats va dur en si un procés enorme d'èxodo rural, primer en els països més industrialisats i despuix en tot lo món. Tant la Revolució Neolítica fa menys de 10 000 anys, com la Revolució industrial iniciada fa uns dos sigles, varen dur en si enormes desplaçaments de millons de persones i canvis enormes en les activitats humanes i els modos o estils de vida: de nómada a sedentari i de rural a urbà. I la Tercera Ona, el desenroll jagantesc de la tecnologia en la segona mitat del XX i començos del XXI, ha donat orige a uns moviments jagantescs de mils de millons de persones, tant espacial com temporalment. Les migracions han segut sempre molt importants. Històricament, les migracions han canviat totalment l'aspecte dels països, influint en la seua composició racial, llingüística i cultural, aixina com atres canvis importants de gran repercussió. Durant mils d'anys, els sers humans anaven estenent-se cap a nous territoris, a mida que la població aumentava i necessitaven nous espais en els que obtindre recursos, especialment, alimenticis. No podríem llavors parlar d'una verdadera immigració, ya que este terme es referix a la denominació dels nouvinguts a un lloc per part dels que ya residien en eixe lloc. Els centres poblats eren molt chicotets i estaven rodejats per les terres d'a on obtenien la seua subsistència. Podem dir que els conceptes relacionats en l'immigració sorgixen en l'Edat Antiga en la fundació i desenroll de colónies en el Mediterràneu, per part de les ciutats fenicias, gregues, cartaginesas i romanes, encara que en este últim cas, el procés d'ocupació del territori va adquirir un sentit distint, ya que va existir la formació d'una institució polític-territorial molt més semblada a la dels estats nacionals sorgits en l'Edat Moderna que, dit siga de pas, es varen inspirar en gran part en ellegat jurídic i forma de govern del Imperi romà (per eixemple, el Imperi carolingio i el Sacre Imperi Romà Germànic). En l'época de l'Imperi romà ya podia parlar-se d'immigració com ho entenem ara: Mèrida, per eixemple, en el nom d'Emèrita Augusta, va ser fundada en soldats llicenciats de l'eixèrcit romà (d'ahí el nom d'Emèrita ya que el nom romà per als soldats desmovilizar era el d'emèrits o jubilats). Pero com la ciutat ya existia des d'abans, els seus habitants varen acceptar eixa "immigració" a canvi de rebre el títul de "ciutadans" romans. Fa mil cinccents anys, en lo que actualment coneixem com Moscou, no hi havia un sol rus, en Nova York, ni un nortamericà, en Dubái no existien els emiratíes o àraps en Hongria no hi havia un sol hongarés, en Turquia no hi havia turcs, Espanya escomençava a ser visigoda, en Amèrica solament vivien indígenes, en Austràlia sol polinesios i melanesios, en la regió de Kosovo vivien en forma minoritària els albanés, en França i Alemània solament hi havia romans, lo que fa encara més complex el terme des del punt de vista històric. I les invasions bàrbares, que marquen el fi de l'Edat Antiga i el començ de l'Edat Mija, varen constituir un bon eixemple per a explicar el rebuig de la població nativa d'un lloc a gent procedent d'atres llocs, sobretot pel fet de que no es tracta d'una verdadera immigració sino d'un procés d'invasió i conquista. L'época migeval (V-XV) és l'época feudal, en la que els fluix migratoris eren minimisats per la vida tancada i autosuficient dels feus. Les relacions entre pobles o grups distints varen ser militars, de conquista i de desplaçaments forçosos de grups i pobles sancers. En els dèu sigles que va durar, es destaquen, ademés de les invasions bàrbares, la conquista àrap en el Mediterràneu, la reconquista en la península ibèrica, l'establiment dels normandos en territori de la França actual, el desenroll del feudalisme en el continent asiàtic, en les invasions dels pobles mongoles i la llenta pero contínua expansió i poblament dels pobles americans (descendents d'asiàtics que varen creuar l'Estret de Behring en l'últim periodo glacial) a lo largo y ancho de tot el continent.

Immigrants procedents d'Europa desembarcant en Ellis Island en Nova York (Estats Units), en 1902.

En el passat, grans fluix d'immigrants varen fer que països americans es convertiren en pròspers i actius. Els Estats Units són els que tradicionalment varen rebre (i seguixen rebent) a immigrants de todas partes del món.

En l'actualitat se senyala que els processos d'immigració han adquirit característiques distintes com pogueren ser majors controls fronteriços i polítiques restrictives per part dels Estats nació, aixina com canvis en els perfils sociodemogràfics a on es destaca la major participació de les dònes i atres actors involucrats durant la movilitat i l'establiment.

Solament quatre països promouen actualment l'immigració (Austràlia, Canadà, Israel i Nova Zelanda), en el cas d'Israel a qualsevol judeu que estiga en la diàspora, en els atres, llimitant-se a aquells interessats que demostren el seu 'empleabilidad' potencial i un nivell adequat d'adaptació a les cultures locals. Atres països li permeten en circumstàncies especials, per eixemple per a cobrir llocs a on l'oferta local és escassa, per a inversionistes, en cas de matrimoni, o asil polític, o baix acorts multilaterals com en la Unió Europea. Les diferències salarials poden ser tan importants que la immigració indocumentada pot tornar-se una important "indústria". Atres raons que impulsen els fluix migratoris inclouen la persecució política i la reagrupació familiar. Molts negocis (llegítims o illegítims) s'han desenrollat com a resposta a la presència de les comunitats immigrants: enviament de diners, locutoris, restaurants típics i especialitats pròpies de la cuina del país lluntà. Alguns economistes afirmen que un mercat laboralliure a nivell mundial, sense restriccions a l'immigració, contribuiria a llarc determini, a impulsar la prosperitat general, tenint un efecte més beneficiós que la lliure circulació de bens i capitals. Uns atres estan en desacort, senyalant que eixa situació afectaria negativament als salaris i a la sindicalisació dels treballadors, i dispararia la població immigrant a nivells insostenibles. En pro d'esta última idea es troba el fet de que el desenroll tecnològic està deixant sense ocupació a millons de persones cada any, tant en els països desenrollats com a subdesenrollats. I una atra idea que cal tindre en conte és la del fantasma de la superproducció, tant de productes agrícoles com a industrials, a pesar de que cada volta existixen més millons de persones fòra dels nivells mínims de consum. Ademés dels països que encoragen l'immigració, provablement països típics d'immigrants són Alemània, Austràlia, Argentina, Brasil, Canadà, Costa Rica, Estats Units, França, Mèxic, Nova Zelanda, Regne Unit, Veneçola, entre uns atres; sent en ells a on podem estudiar el fenomen dels estrangers que van per a treballar. Aixina mateix els típics països que ara tenen un alt percentage d'emigració serien Albània, Bulgària, China, Colòmbia, Cuba, Equador, Índia, Marroc, Mèxic, Nicaragua, Perú, Romania, Turquia, Uruguay i Veneçola, entre uns atres, els quals registren taxes de migració neta negatives, constituint-se aixina com regions expulsoras o protagonistes de grans moviments migratoris, sent l'Amèrica Llatina, Europa Oriental, Àsia i Àfrica, les principals regions expulsoras d'emigrants cap al món més desenrollat. Molts països i regions han travessat diverses etapes o cicles sobre les migracions i de ser nacions de forta emigració (com Espanya abans de 1960) han passat a ser receptores d'immigrants. Els motius solen ser econòmics, polítics (règims dictatorials o militaristes), guerres, etc. També ha succeït en molta freqüència el cas invers: Argentina va ser durant el primer terç del XX (i encara abans) un país receptor de millons d'immigrants procedents principalment d'Itàlia, Espanya, Anglaterra, França i d'atres parts d'Europa, hui seguix sent un país receptor pero de països veïns, Paraguay, Bolívia, Uruguay, Perú, i d'atres països llatinoamericans destacant-se Veneçola, Colòmbia, d'Àfrica, continent asiàtic (Coreja, China, Líban), i d'alguns països d'Europa, pero en goteig migratori des de 1973. Cap a 2009 Argentina té més d'1,5 millons d'estrangers concentrant-se en la seua majoria en la ciutat de Buenos Aires, i les províncies de Buenos Aires, Santa Fe, Còrdova, i el restant dispersos en atres províncies. En Centroamérica i el Carib destaquen dos països; Belize i Costa Rica, que són els principals receptors percentuals d'immigrants en la regió i posseïxen una de les taxes migratòries per càpita més altes del món. En el cas de Belize, en la seua població es troben casi 15% d'immigrants, principalment d'Hondures, Guatemala, Mèxic i Estats Units. Açò convertix al país en un dels majors receptors percentuals d'immigrants en el continent americà. Mentrestant, Costa Rica es perfila com el major receptor percentual d'immigrants en Amèrica Llatina, i el principal destí migratori de tot l'istme, en al voltant d'entre 9% i 11% d'immigrants en la seua població i prop de mig milló d'estrangers radicats en el país, la sifra més alta en América Central. La immigració en Costa Rica es compon principalment de llatinoamericans (Nicaragua, Colòmbia, República Dominicana, El Salvador, entre molts uns atres), pero també habiten en el país mils de nortamericans, canadencs, afroantillanos, europeus (Regne Unit, Itàlia, França, Espanya i Alemània), africans (Ghana, Marroc i Egipte) i asiàtics (Líban, Emirats Àraps Units, China, Taiwan i Hong Kong). Estos fluix migratoris es mantenen des del XIX, puix des de llavors Costa Rica és el tradicional, principal i més popular destí centroamericà per a italians, espanyols, francesos, libanesos i chinencs. Igualment, en Mèxic sempre han existit importants comunitats estrangeres des del XIX, pero des del 2000 va haver un creiximent exponencial de la població immigrant respecte a les décades anteriors; en el país existix una població important de nortamericanes, donada la rodalia, durant el cens de 2014 es varen contar 1,010,103 nortamericans vivint en Mèxic, convertint-se en el país a on viuen més nortamericans anara d'Estats Units en el món, es destaca també una taxa considerable d'immigració procedent d'Espanya, Guatemala, Colòmbia, Itàlia, Canadà, Argentina, Alemània, Austràlia, Japó, Cuba, Veneçola i Corea del Sur. També durant el XX es destaca una taxa de migració suramericana cap a Mèxic per problemes que tenien alguns països suramericans en eixe temps. Hui en dia Mèxic enfronta certs problemes d'immigració illegal o descontrolada que ingressa al seu territori, l'orige del qual són principalment països llatinoamericans, caribenys i asiàtics. Hui en dia, els països americans en els quals s'observa major diversitat ètnica i cultural són: Estats Units, Canadà, Argentina, Brasil, Costa Rica, Mèxic, Puerto Rico, Uruguay i Veneçola. Llunt de la persecució política i les crisis econòmiques d'este periodo, la majoria dels argentins varen emigrar a països del Continent Americà i atres nacions tals com Espanya, Itàlia, Regne Unit, Austràlia i Israel, els dos primers països dels quals varen eixir moltes de les persones que varen emigrar a Argentina en el sigle passat. Fins al 2008, el número d'immigrants es va incrementar per la necessitat de treballadors de les economies desenrollades i al menor preu dels passages internacionals.

Immigració durant les époques recents de crisis econòmiques

La taxa de desocupació per als immigrants està pujant més ràpit que la dels treballadors natius. Els immigrants estan cancelant els seus plans per a mudar-se i els governs reduïxen les quotes dels immigrants.

Els fluix de població recents donen orige a una diferenciació tant jurídica per part de cada Estat (Espanya, Itàlia, Alemània, etc.), com a social per part de la població nativa sobre els drets dels immigrants. I no es tracta solament dels immigrants, sino també els antics emigrants "retornats" que, encara que provablement en majors ventages que els immigrants pròpiament dits, no disponen tampoc de tots els drets i beneficis dels nacionals residents de molt temps.

L'immigració en els diferents continents

Amèrica

Erro al crear miniatura:

Hotel d'immigrants en Argentina.

Després de que els europeus aplegaren a Amèrica, una part dels indígenes originaris varen ser desplaçats o diezmados pels europeus i una atra gran part va terminar també mesclant-se en ells, donant orige al mestiçage, que forma en Hispanoamèrica principalment, la major part de la població actual. Entre els pobles europeus que varen participar activament en estes emigració massives cap a Amèrica, ademés dels espanyols, podem citar als anglesos, portuguesos, francesos, alemans, italians, danesos, neerlandesos. Per l'escassea de mà d'obra, sobretot en el treball de les cridades plantacions, es varen importar esclaus africans de raça negra procedents dels països del Golf de Guinea, lo que va canviar novament la composició de la població i noves mescles racials: mulatos, zambos, i atres denominacions que ya no solen amprar-se. Els descendents, cada volta més mesclats en els atres grups racials, varen predominar en les regions de clima càlit pròximes a la costa, a on constituïen la mà d'obra de les principals facendes o plantacions de canya de sucre, cacao i cotó, entre atres cultius. En les illes del Carib, a on l'impacte de la conquista diezmó a la població indígena molt pronte (sobretot per l'introducció de malties desconegudes en el continent americà), els europeus varen substituir el treball dels indígenes en el dels esclaus, per la qual cosa, l'impacte africà en el poblament va ser, en algunes regions costeres, més important que l'indígena: podríem dir que, mentres que els Andes sempre han segut indoamericans, les Antilles es varen convertir en afroamericanes. També el surest dels Estats Units va rebre una gran cantitat d'esclaus com a mà d'obra per a treballar en les plantacions de cotó. Les costes del Golf de Mèxic i del Carib (per eixemple, en Mèxic i Nicaragua) també varen rebre una important immigració d'esclaus d'orige africà i en este últim país, es varen establir en la cridada Costa dels Mosquits, un nom impròpiament derivat dels indis Misquitos que poblaven la zona. I en el XIX, molts llauradors de Jamaica, fugint de l'esclavitut, varen escapar de dita illa per a establir-se en esta regió costera dels Mosquits com ho recorda l'existència de poblacions en nom anglosaxó, com és el cas de Bluefields, la ciutat i port més important de la zona caribenya de Nicaragua. I també va ser molt important el poblament en esclaus africans en les regions costeres del Brasil per al treball en les plantacions. Els països de Sudamérica també varen rebre gran cantitat d'immigració a lo llarc del temps, sent Argentina un cas emblemàtic ya que cap a l'any 1900 el cinquanta per cent de la població estava constituïda per recentment arribats. Existix en el país gran cantitat de colectivitat immigrants com la vasca, la polaca, la russa i moltes atres més. Per eixemple, la immigració japonesa en l'Argentina s'inicia en el XIX en alguns arribos individuals, i en 1908 en el contingent que va arribar a Brasil en el barco Kasato Maru, del com un grup continua cap a l'Argentina. Pronte sorgixen emprendimientos nipons cóm tintoreries, cultius, inclusivament cafens com l'històric Café El Japonés i el Bar Yokohama. En la Patagonia, és notori el cas de la colónia galesa de Gaiman. La colonisació galesa en Argentina en nom i autorisació del govern argentí, va donar alguns dels passos inicials del poblament de la Patagonia argentina.

Europa

Carnecía àrap en la que es venen productes llatinoamericans situada en el barri Agra del Orzán, un dels que conta en major població immigrants de La Corunya, Galícia (Espanya).

Ademés de les citades en anterioritat, Europa ha sofrit importants canvis de població en el XX, quan millons d'alemans varen ser expulsats de Prusia Oriental despuix de la Segona Guerra Mundial i transferits a l'Alemània del territori en que va ser reduïda despuix de la guerra. Aixina, l'antiga Königsberg, va passar a cridar-se Kaliningrado i esta ciutat solament està habitada per russos, quan abans vivien alemans. Els polacs varen ser espentats a la Pomerania i tot l'antic territori oriental deixat pels alemans, i la zona cedida per Polònia a la Unió Soviètica, a la seua volta va ser poblada per russos (principalment, russos blancs) i ucranianos. En Estònia, Letònia i Lituània va haver una forta immigració de russos. Els turcs varen ser expulsats de Bulgària i atres països dels Balcans. Els alemans que poblaven atres països europeus varen ser expulsats, com en Checoslovàquia a Alemània i molts uns atres varen ser duts per la força a Kazakhstan i atres repúbliques d'Àsia Central. Més recentment, molts suramericans, africans i asiàtics, aixina com europeus orientals, emigren a Europa Occidental. En Espanya, hi ha una forta immigració de llatinoamericans, en especial, d'equatorians i colombians. En l'Unió Europea s'ha creat la Targeta Blava.

Vore també: Migració en l'Unió Europea i Immigració en Espanya

Oceania

En Austràlia i Nova Zelanda els aborigen australians i els maoríes varen ser desplaçats per blancs d'orige europeu (vejau: Austràlia Blanca). Oceania és un continent insular de la Terra constituït per la plataforma continental d'Austràlia, les illes de Nova Guinea, Nova Zelanda i els archipèlecs coralinos i volcànics de Micronesia, Polinèsia i Melanèsia. Un sector dels experts considera que Insulindia també forma part d'Oceania. Totes estes illes estan distribuïdes per l'Oceà Pacífic. En una extensió de 9.008.458 km², es tracta del continent més chicotet del planeta. En atres models continentals, per eixemple en els de parla anglesa, s'usa Austràlia (continent) en lloc d'Oceania, pero en este cas la seua definició no inclou les illes del Pacífic.

Àfrica

Àfrica és el tercer continent del món per extensió territorial. Llimita al nort en la mar Mediterrànea, a l'oest en l'oceà Atlàntic, al sur en la conjunció dels oceans Atlàntic i Índic i a l'est en la mar Roja i l'oceà Índic. Encara que posseïx una superfície total de 30.272.922 km² (621.600 en massa insular), la qual representa el 32% del total terrestre, la població és de mil millons d'habitants, menys del 15%. El continent s'organisa en 54 països, sent tots ells membres de l'Unió Africana. Despuix de la Segona Guerra Mundial, escomença un procés de descolonisació, en la que els països que havien aplegat a eixe continent i entrat més allà de les costes fins a ocupar pràcticament tot el seu territori, com França, el Regne Unit, Alemània, Itàlia, Espanya i Portugal, els varen concedir l'independència despuix d'acorts mutus o de guerres. En els anys posteriors a esta, els habitants de les noves repúbliques, davant les dificultats que presenciaven en els seus països decidixen emigrar principalment a Europa, en especial a aquells països en els que havien tingut vínculs culturals durant la colónia.

Problemàtica

Piràmide de població dels estrangers censats en Espanya en el 2007.

Les migracions presenten problemes diferents: els que es van eixercixen un efecte similar al de la disminució de la natalitat, lo que per als països de natalitat alta serà un consol. En canvi, en el país de recepció d'immigrants, la composició de la població sofrix uns canvis substancials, com pot vore's en la piràmide de la població immigrant d'Espanya, en la que abunden tant els hòmens com les dònes en edat de treballar, mentres que la proporció de població menor de 20 anys o major de 65 és molt més escassa que la nacional. Els que vénen tenen que integrar-se en el nou país, primer laboralment en una llegalitat en permissos, identificació, seguritat social i educació; al mateix temps culturalment, per l'idioma nou quan és diferent del seu, i en qualsevol cas deuen assumir les noves costums i formes de vida. Els valors seran de diferent intensitat, per eixemple el concepte d'amistat, de servici comunitari, de temps lliure, d'horaris, de menjars, de família, de folore, de gusts artístics; estos nous o modificats valors es deuran superpondre o intercalar en els seus d'orige per a evitar problemes inútils i encara que la diversitat cultural, d'idiomes i de religions pot ser enriquecedora a voltes, pugues també ser creadora de conflictes greus en atres casos. De totes formes no seran estes qüestions els principals problemes, llevat que hi haja una forta discriminació pels nacionals o per atres grups d'emigrants.

Els problemes més greus i de diferent intensitat segons els països giren entorn a l'obtenció de documents llegals d'identitat o permissos de trebalegal. Per a sobreviure els adults i les seues famílies necessiten treballar, llevat que siguen jubilats i vengen per reagrupació familiar. Els problemes de molts immigrants es deuen a que l'Estat d'a on procedixen no els donen sempre l'orientació necessària, per lo que els que estan decidits a abandonar els seus països cauen en ocasions en mans de verdaderes màfies de tràfic de persones, els qui els oferix matrimoni, estabilitat, pero en realitat això no és aixina, sino que terminen sent seqüestrats, eixercint d'esclaus sexuals de traficants de droga, mules o prostitutes, i això ocasiona problemes d'identificació i assistència en el país d'acolliment que s'afigen als problemes laborals encara que solament vengen a treballar en alguna ocupació rebujada pels natius: com els mateixos emigrants reclamen: només venim a treballar en llabors que els nacionals no volen fer, encara que en molts casos, els immigrants més vells abandonen eixos treballs i són substituïts pels nous immigrants. Els migrants solen treballar en ocupacions que tenen un risc elevat de lesió o maltia. Per eixemple els immigrants hispans sofrixen una càrrega desproporcionada de lesions ocupacionals fatals en Estats Units. Ademés dels perills físics en el treball, l'elecció d'emigrar implica en freqüència canvis en l'estil de vida induïts pel treball que afecten la salut física, la salut mental i la salut social.

Entre atres problemes que du en si el desplaçament que fan els immigrants cap a atres països per la pobrea en la que es troben i a que els seus països estan en guerra, és que molts moren en l'intent, com són els casos a on els migrants moren en les aigües del Mediterràneu, o en el cas d'aquells que moren per les altes temperatures a les que estan exposts durant el trayecte. Semblants horrors ocorren en el desplaçament que deuen realisar els immigrants, els quals deuen portar-se a terme com a polissons en trens de càrrega, i per a evitar ser trobats, deuen pujar-se als sostres o llançar-se del tren en moviment, lo que provoca que molts perguen les seues extremitats en caure en les vies i uns atres moren asfixiats per la calor dels vagons. No obstant, aquells migrants que sobreviuen sofrixen moltes conseqüències com pot ser el fet que siguen capturat pel grup cridat "Zetas", que són cartells de droga. Estos últims fan que els immigrants illegals treballen per a això i més tarde els lliberen, mentres que uns atres són assessinats. Entre atres conseqüències es troba el fet de que les mateixes víctimes anteriors són extorsionades per funcionaris corruptes els qui els fan cobrar soborns altíssims per a deixar-els passar, ya que sino ho fan els entreguen a les autoritats. També, aquelles dònes que decidixen creuar les fronteres són víctimes d'abús sexual per part dels maleantes, els seqüestradors, els cartells de droga... etc. Ademés, els denominats "coyots", avisen a les dònes per a evitar embarassos per part dels violadors. El balanç final, l'actitut d'uns (població nativa) i uns atres (immigrants) varia considerablement segons els països i en general, l'immigració resulta enriquecedora, ya que el naiximent de pràcticament tots els països ha segut per moviments o processos inmigratorios. Les motivacions són diverses i van des de la fam i la misèria al somi d'una terra pròpia que llaurar i a les aspiracions d'ascens social. En l'actualitat, en les noves realitats en molts països, les coses s'han revertit, són els jóvens dels països que abans varen ser colónies els que partixen cap als països més desenrollats en l'ilusió de vore realisat els seus somis. Alguns polítics es queixen de que els immigrants estigueren competint en els locals per ocupacions i incrementant el cost dels programes de salut i educació públics.

Postures sobre l'immigració

Vore també: Oposició a l'immigració

L'immigració és un dels fenomens mundials més controvertits. Totes les nacions desenrollades (i bona part de les subdesenrollades) restringixen fortament l'immigració, justificant econòmicament esta política en la competència deslleal que representaria per als ciutadans una mà d'obra a baixos costs i la càrrega que representarien els immigrants als servicis socials de caràcter públic. A pesar de les raons aduïdes, la política de tancament de fronteres planteja sérios problemes de respecte als drets humans i es produïx una clara violació de l'artícul 13 de la Declaració Universal dels Drets Humans, que resa aixina:

1. Tota persona té dret a circular lliurement i a elegir la seua residència en el territori d'un Estat.

2. Tota persona té dret a eixir de qualsevol país, inclús del propi, i a retornar al seu país.

Sobre els efectes en les economies receptores, tenint en conte la dificultat que comporta l'estudi per la cantitat de variables a tindre en conte, varien en funció de les característiques d'estes i de l'immigració a assimilar. En els estudis consultats, relatius a països receptors que assumixen de forma més o menys ordenada estos fluix migratoris sobre l'arribada d'immigració es podria afirmar que es traduïx en auments de la capacitat productiva de l'economia receptora, en estimular l'inversió i promoure l'especialisació productiva, sense afectar a penes a les oportunitats d'ocupació dels treballadors natius. Per un atre costat, incidint més en la percepció subjectiva de l'immigració, en este cas de la població espanyola, segons es desprén de l'Estudi 3019 del CIS. El 67% dels espanyols estan d'acort o molt d'acort en que els immigrants fan que baixen els salaris en acceptar salaris més baixos. El 48.5% es mostra prou o molt d'acort en l'afirmació de que els immigrants lleven el treball als espanyols. Pero estes afirmacions són molt discutibles i llunt de la demostració empírica i científica segons senyes i estudis coneguts fins a la data. Sobre la vinculació de la desocupació i la delinqüència en els emigrants, vejau: Xenofòbia. Per l'aument de l'immigració, moltes persones l'idioma de les quals és diferent alocal utilisen servicis públics. En principi, totes les persones deurien tindre accés a estos servicis, ya que en molts casos l'accés igualitario és requerit per la llei. Aixina mateix, una bona comunicació és important per a que estos puguen proveir una ajuda eficaç a els qui els utilisen. En este sentit, problemes de comunicació poden dur a prendre decisions equivocades i a resultats deficients, per lo que es deurien oferir comunicacions que s'adapten a les persones en habilitats llimitades en l'idioma del país en el que residixen. Una revisió sistemàtica de quatre estudis comparatius va examinar l'eficàcia de les ajudes comunicacionals entre els servicis públics i els immigrants. Estes ajudes es varen dividir en tres categories:

• Comunicació verbal o directa.
• Comunicació escrita.
• Ajudes més àmplies. Els resultats sugerixen que no hi ha indicis clars sobre si un enfocament particular d'interpretació funciona millor que un atre. Per un atre costat, un estudi sugerix que un curs d'anglés com a segona llengua que integra el coneiximent dels pares i el seu comportament, va ser més eficaç que un curs estàndar. Donada la poca cantitat d'estudis, estes troballes pogueren no ser fiables.

Chiquets que migran sense companyia d'adults

La Conferència celebrada en 2014 en Managua va calificar com a crisis humanitària l'increment de chiquets que migran sense companyia dels adults. Aixina mateix, es va senyalar la necessitat urgent de protegir els drets dels chiquets i adolescents quan retornen als seus països d'orige i garantisar la reunificació familiar. La “Declaració Extraordinària de Managua” va expressar la preocupació per la vulneració de drets dels chiquets, chiquetes i adolescents que migran sols. Segons la Declaració, és prioritari l'interés del chiquet i per a això és perentori l'us i també aument de recursos destinats a la protecció del menor no acompanyat. També senyala l'importància d'erradicar el tràfic ilícit i la tracta de persones. Per a conseguir açò últim, té que existir una cooperació i un compromís internacional. Solament aixina poden detectar-se les rets de tratantes i traficants aixina com els delictes relacionats en el tràfic ilícit i la tracta de menors i adolescents no acompanyats. La cooperació també és necessària en quant permet destinar recursos suficients al desenroll de programes de reinserció dels chiquets en els seus països i comunitats d'orige.

Feminisació de les migracions

Artícul principal → Feminisació de les migracions.

Gràcies la globalisació, en el XXI, s'observa una creixent feminisació de les migracions. A diferència de sigles anteriors, en este sigle, les dònes constituïxen l'alvançada del fenomen migratori i són les primeres en aplegar al país de destí. El fenomen de la creixent feminisació de les migracions constituïx un important canvi en els rols de gènero i crea nous reptes per a les polítiques públiques. El canvi en relació en époques anteriors és que cada volta més dònes migran de forma independent en busca de treball i no ho fan seguint als seus esposos o per a reunir-se en ells que migraren abans. Les dònes, els qui tenen un menor control sobre els recursos materials, són les enviades a treballar a l'estranger per a enviar diners a la seua família en el seu país d'orige. En els casos en que migran en busca de millors oportunitats laborals i econòmiques moltes voltes ho fan per a poder enviar diners als seus fills. En 1970, les dònes que migraban soles representaven el 2% de tots els migrants del món, mentres que en l'any 2000, el 48% dels 175 millons de migrants del món eren dònes. En el XXI, el model d'immigrant varó, jove i en edat de treballar que abandona el seu país en busca d'oportunitats econòmiques ha donat lloc a dònes que migran soles, és dir, a una feminisació de les migracions. Els motius de l'aument i de la feminisació de les migracions són, fonamentalment, la desigualtat de gènero i la fugida de situacions de violència extrema.

Política migratòria

Erro al crear miniatura:

Migrant mexicà intentant entrar de Mèxic a USA per la frontera Tijuana-San Diego

En distints països d'Europa s'han endurit les polítiques en contra de l'immigració, en especial, en la immigració irregular, com és el cas d'Itàlia que va conseguir aprovar en la Cámara una llei que facilita l'expulsió dels immigrants irregulars i també obliga als empleats públics a denunciar-els; li'ls castigaria en penes entre els 5000 i 10 000 euros, i contempla la presó fins a de 3 anys als que els lloguen als immigrants irregulars. Més de 36 000 immigrants varen aplegar a Itàlia en el 2008. Per una atra part, en Grècia, el 12 de juliol de 2009 es va destruir en màquines excavadores un campament d'immigrants irregulars en la ciutat de Patrás.

Vore també

• Anex:Països per població immigrant
• Crisis migratòria en Europa
• Demografia
• Emigració
• Exili
• Èxodo rural
• Geografia de la població
• Geografia humana
• Migració humana
• Globalisació
• Individualisme
• Lliberalisme

Bibliografia

• Bermudo, José María: Ciutadania i immigració. Barcelona: Scripta Nova, Revista Electrònica de Geografia i Ciències Socials, N.º 94-32, 1 d'agost de 2001 (ub. es/geocrit/sn-94-32. htm)
• Dahrendorf, Ralf: Algunes veritats sobre l'immigració. Caracas: El Nacional, 22-09-2002, p. A-13.
• Lacomba, Joan (Universitat de Valéncia). Teories i pràctiques de l'immigració. Dels models explicatius als relats i proyectes migratoris. Barcelona: Scripta Nova, Revista Electrònica de Geografia i Ciències Socials (III Coloqui Internacional de Geocrítica). Universitat de Barcelona [ISSN 1138-9788], N.º 94 (3), 1 d'agost de 2001 (http://www. ub. es/geocrit/sn-94-3. htm).
• Requena Hidalgo, Jesús: Immigració, ciutat i policia. Barcelona: Scripta Nova, Revista Electrònica de Geografia i Ciències Socials, n.º 94-35, 1 d'agost de 2001 (http://www. ub. es/geocrit/sn-94-35. htm)
• SIPI, Quadern: una mirada cap a la primera infància en contexts de migració internacional. http://www. sipi. siteal. org/publicaciones/1014/cuaderno-una-mirada-cap a-la-primera-infancia-en-contextos-de-migracion
• Teixeira, Carlo: Construindo uma economia ètnica em Toronto. Scripta Nova. Revista Electrònica de Geografia i Ciències Socials, Universitat de Barcelona, vol. V, n.º 94 (77), 1 d'agost de 2001 (portugués) (http://www. ub. es/geocrit/sn-94-77. htm)
• Velasco, Juan Carlos: "csic. es/handle/10261/8134 Desafius polítics dels països d'immigració", en Confluència XXI. Revista de Pensament Polític, Mèxic, vol. 3 (2008), pp. 23-35.
• Velasco, Juan Carlos: "handle. net/10261/19107 Transnacionalisme migratori i ciutadania en mutació", en Claus de raó pràctica, Madrit, n.º 197 (2009), pp. 32-41.
• La Cadira Trencada. (18 d'abril de 2021). 10 perills als que s'enfronten els migrants en creuar la frontera a EU. https://lasillarota. com/nacion/10-peligros-a-els-que-se-enfrentan-els-migrantes-al-cruzar-la-frontera-a-eu/138955

Enllaços externs

Erro al crear miniatura: Immigració en el Viccionari. Tens que especificar títul = i url = al usar {{cita web}}..

• eurostat. ec. europa. eu/statistics_explained/index. php/Migration_and_migrant_population_statistics/es Eurostat - Statistics Explained: Estadístiques de migració i població migrant.
• archive. org/web/20140408211444/http://www. iom. int/cms/es/sites/iom/home. html Organisació Internacional per a les Migracions