Kaliningrado

Kaliningrado

Kaliningrado (en ruso: Калининград, Kaliningrad; en lituà: Karaliaucius); en polac: Kaliningrad; prèviament coneguda com Königsberg (pronunciat /ˈkøːnɪçsˌbɛɐ̯k/ (🔊 escoltar)) és una ciutat portuària d'Europa Oriental pertanyent a Rússia despuix de la seua anexió en 1945 i situada en l'exclavament homònim en la desembocadura del riu Pregel, que desagua en l'estany del Vístula, comunicada a la seua volta en el mar Bàltica pel estret de Baltiysk. És capital del óblast de Kaliningrado, que ocupa 15 125 km² i té una població de 000000000482443482443 habitants (2019). Dit óblast (regió o província) es troba aïllat del restant del territori rus, en fronteres al nort i a l'est en Lituània i al sur en Polònia, abdós membres de l'Unió Europea (UE).

• Königsberg va ser possessió prusiana fins a l'unificació alemana en 1871, de la que va passar a formar part. Despuix de la Primera Guerra Mundial, el territori de la Prusia Oriental, junt en Königsberg, va quedar aïllat del restant d'Alemània pel corredor polac i la ciutat lliure de Dánzig. Durant la Segona Guerra Mundial, concretament en l'ofensiva del Vístula-Óder entre giner i abril de 1945, es varen lliurar combats en les afores de la ciutat entre l'Eixèrcit Rojo i forces defensores alemanes, que varen culminar en la derrota alemana i la captura de casi 000000000100000100000 soldats alemans, incloent quatre generals, en la batalla de Königsberg en la que solament varen quedar en peu les ruïnes d'alguns edificis. Abans de l'arribada de l'Eixèrcit Rojo, mils d'habitants de Prusia Oriental havien segut evacuats cap a l'oest per a evitar les provables represàlies de les tropes soviètiques. Una important institució educativa de la ciutat és l'Universitat Estatal Immanuel Kant de Rússia. És especialment reconeguda pels seus estudis de matemàticas i astronomia.

Toponímia

• Kaliningrado va ser fundada en el nom de Königsberg en 1255 pel rei Otakar II de Bohèmia (könig, 'rei', i berg, 'mont'; 'Mont del rei' en alemà). Durant el XIX, i ben entrat el XX, Königsberg es latinizaba en edicions acadèmiques com Regimonte.

Hui en dia, existix cert debat sobre que la ciutat torne a dur el seu antic nom, de la mateixa manera que ha succeït en vàries ciutats de Rússia, com San Petersburgo i Tver, que durant gran part del periodo soviètic varen ser conegudes com Leningrado i Kalinin, respectivament. No obstant, sembla segur que se seguirà usant «Kaliningrado», a lo manco per als pròxims anys. «Kyonig» (forma abreviada del rus per a «Königsberg») s'utilisa a sovint en la publicitat de les empreses turístiques d'esta regió. Una atra possibilitat seria la de donar-li un nom rus similar al d'atres noms històrics eslaus.

Història

Pertinences històriques

Estat monàstic dels Cavallers Teutònics	1255 - 1525
Ducado de Prusia	1525 - 1701
Regne de Prusia	1701 - 1758
Imperi rus	1758 - 1763
Regne de Prusia	1763 - 1871
Regne de Prusia dins del Imperi alemà	1871 - 1918
Alemània (República de Weimar)	1918 - 1933
Alemània (Alemània nazi)	1933 - 1945
Rússia (Unió Soviètica)	1945 - 1991
Rússia	1991 - present

Cultura de Narva

Com Königsberg

Antiga image de la Königsberg prusiana.

Tractat de Königsberg (1384)

Tractat de Königsberg (1656)

Segona Guerra Mundial

Ruïnes com a resultat de la guerra.

Bombardeig de Königsberg

Batalla de Königsberg

Vore també: Evacuació de Prusia Oriental

Época soviètica

Castell de Königsberg, destruït per les autoritats soviètiques per constituir un símbol del fascisme i del militarisme prusiano.

Artícul principal → Repartixc polac-soviètic de Prusia Oriental.

En finalisar la guerra, en la Conferència de Potsdam, celebrada en l'estiu de 1945, es va acordar el reajustament de les fronteres en Europa Oriental consistent en l'anexió per part de l'Unió Soviètica dels territoris polacs a l'est del riu Bug. Com a compensació, la República Popular de Polònia es anexionó les regions alemanes de Silesia i Pomerania oriental. A la seua volta, la Prusia Oriental, pertanyent fins a llavors a Alemània, va ser dividida en dos parts: la meridional es va adjudicar a Polònia, mentres que la septentrional va ser anexada per l'Unió Soviètica, incloent Königsberg, que va ser rebatejada com Kaliningrad, en homenage a Mijaíl Kalinin. Un motiu estratègic pel qual Kaliningrado va ser anexionada a l'Unió Soviètica despuix de 1945 va ser la constant busca de l'Estat soviètic per accedir a ports lliures de gèl en hivern, tal com ocorre en el port d'esta ciutat. La majoria dels residents alemans que quedaven en finalisar la guerra, estimats en 200 000 sobre una població de 316 000 en 1939, varen ser expulsats de la ciutat. l'URSS va seguir llavors una política de rusificació del territori, sense incorporar la regió a la República Socialista Soviètica de Lituània. Kaliningrado va ser una de les principals bases navals soviètiques del Mar Bàltica, junt en Riga i l'illa de Kronstadt. Despuix de la dissolució de l'Unió Soviètica i l'independència de Lituània en 1991, el territori va quedar baix sobirania russa i separat del restant de Rússia.

Época postsoviética

Mapa de Kaliningrado.

Despuix de la caiguda de l'Unió Soviètica, el óblast de Kaliningrado es va convertir en un enclavament rus geogràficament separat del restant de Rússia. Este aïllament del restant de Rússia es va accentuar encara despuix de l'adheriment de Polònia i Lituània a l'Unió Europea en 2004. Per esta raó, tots els russos que volen passar d'esta regió al restant de Rússia tenen que fer-ho a través d'Estats membres de l'Unió Europea, i requerixen visat. El president Vladímir Putin va declarar que este requeriment de visa era una violació de la sobirania russa, ademés, va propondre la creació d'una zona de lliure comerç en la regió, per a convertir a Kaliningrado en el «Hong Kong del Bàltic». Poc despuix, Rússia i Lituània varen aplegar a un acort: els russos que desigen creuar Lituània rebran un permís especial per a creuar les fronteres rus-lituanes.

En 2004, Alemània va establir la seua primera missió diplomàtica en la ciutat, lo que és interpretat com un signe de confiança entre Rússia i Alemània.

Segons una enquesta realisada per l'alcalde de Kaliningrado en 2005, el 18% dels habitants respecten a Lenin, lo que va motivar que s'erigira una estàtua de Lenin en la ciutat.

En juliol de 2007, el vicepresident del Govern de Rússia Serguéi Ivánov va declarar que si Estats Units desplegava un escut antimissils en Polònia, es desplegarien armes nuclears en Kaliningrado. Kaliningrado és una important base naval per a Rússia, ya que és l'únic port rus en el mar Bàltica les aigües de la qual no es congelen en hivern.

En 2018 Kaliningrado va aplegar a ser una de les ciutats organisadores del Copa Mundial de Fútbol de 2018.

Vore també: Relacions Rússia-Unió Europea

Geografia

Riu Pregolya al seu pas per Kaliningrado.

La ciutat va ser construïda sobre l'estuari del Pregolya (en rus: Преголя; en alemà Pregel), riu navegable que desemboca en l'estany del Vístula, un entrante natural del mar Bàltica, ocupant les dos riberes del riu, aixina com una illa central, el Kneiphof, la peculiar disposició del qual va inspirar el conegut problema matemàtic dels ponts de Königsberg plantejat per Euler, i que aborda la ciència de recórrer grafos i trobar els cridats camins eulerianos. El port està separat naturalment del Bàltic per la península de Samland, tancant l'estany del Vístula (en alemà Frisches Haff). Un canal de 50 km de llongitut conecta la ciutat al port marítim de Baltiisk (Pillau). La península del Samland es freqüenta molt en l'estiu per les seues ciutats balnearias: Zelenogradsk (Cranz), Svetlogorsk (Rauschen), Yantarny (Palmenicken) i Pionerski (Neukuhren).

Clima

• Kaliningrado té un clima templat fret, en hiverns frets i nuvolats, i estius suaus, en pluges freqüents. Les temperatures miges oscilen entre -1,5 i 18,1 °C i les precipitacions varien de 36,0 milímetros/més a 97,0 milímetros/més. En general es tracta d'un clima marítim humit i, per lo tant, variable i suau. Les estacions estan clarament diferenciades. La primavera comença en març i, primer, és freda i en vent freqüent, per a despuix convertir-se en una época agradable i, a sovint, molt solejada. L'estiu comença en juny, és predominantment càlit (la temperatura pot alcançar els 30-35 °C) en molt sol intercalado en fortes pluges. Les hores de sol promig anuals de Kaliningrado són 1 700, similar a atres ciutats del nort. Per la seua banda, juliol i agost són els mesos més calorosos. L'autumne comença en setembre i sol ser càlit i solejat els primers dies, mentres que el temps fret, la humitat i la boira apareix a mediats o finals d'octubre o novembre. L'hivern dura de decembre a març i inclou els periodos de neu. Giner i febrer són els mesos més frets i la temperatura sol baixar fins a -15 °C.

Demografia

Simultàneament en el desenroll polític i econòmic, la població de l'antiga Königsberg ha anat aumentant constantment. Al voltant de 1400 hi havia aproximadament 10 000 habitants en la ciutat. En dos grans epidèmies de grip de 1601 a 1602 i de 1709 a 1711 va morir la quarta part dels habitants. En 1813 la ciutat tenia 50 000 habitants i en 1864 es va alcançar la sifra de 100 000 habitants. A través de numeroses incorporacions ha anat aumentant la població fins que en 1910 va aplegar a 246 000 habitants. Despuix de la Primera Guerra Mundial es va frenar el creiximent, en 1925 hi havia 280 000 residents en la ciutat. En 1933 la població va incrementar fins als 316 000 en numeroses reorganisació. Poc abans de l'esclat de la Segona Guerra Mundial, 372 000 persones habitaven en la llavors Königsberg. En juny de 1945, la població de la ciutat despuix de l'impacte de la guerra —la fugida i expulsió de la població alemana— era de 73 000. A través d'una solució orientada per la política soviètica, la població russa en la nova ciutat de Kaliningrado s'elevava a 204 000 en 1959 i es va duplicar per a 1989. En 2005 hi havia 435 000 residents de Kaliningrado. Les següents senyes són estimacions en la seua majoria a 1813, des de 1819 fins a 2002 són els resultats dels censos en 2006.

1400	1663	1708	1711	1813	1819	1825	1831	1837	1840	1846	1852	1855
10 000	40 000	40 600	30 000	48 729	63 869	67 125	67 580	69 600	70 839	75 234	79 887	83 593
1858	1864	1871	1875	1880	1885	1890	1895	1900	1905	1910	1916	1917
87 267	101 500	112 092	122 636	140 909	151 151	161 666	172 796	189 483	223 770	245 994	229 007	224 758
1919	1925	1933	1939	1945	1956	1959	1970	1979	1989	2002	2006	2010
260 895	279 926	315 794	372 164	73 000	188 000	204 000	296 962	354 788	401 280	430 003	423 651	431 402

Economia

Port de Kaliningrado.

Fins a 1900 els bucs de més de 2 m de calat no podien passar la barrera i entrar a la ciutat, i els bucs majors tenien que ancorar en Pillau (ara Baltiysk), en a on la mercaderia es trasbordaba en embarcacions més chicotetes. En 1901 es va completar un canal entre Königsberg i Pillau en un cost de 13 millons de marcs, lo que va permetre als bucs de més de 6,5 m de calat amarrar junt a la ciutat. En 1996 es va designar en Kaliningrado una Zona Econòmica Especial. Els fabricants disponen ací d'una base d'imposts i drets d'aduana sobre les mercaderies. Encara que la corrupció política va ser una de les primeres causes de dissuasió, la regió és ara un centre de fabricació. Un de cada tres televisors fabricats en Rússia procedix de Kaliningrado i és la sèu de les plantes d'automòvils BMW i Hummer. Ara Kaliningrado dispon d'importants indústries de fabricació, transport marítim, peixca i els productes relacionats en l'àmbar. Moscou ha declarat que convertirà a la regió en "l'Hong Kong de Rússia".

la Comissió Europea dispon de fondos per a proyectes empresarials en virtut del seu programa especial per a Kaliningrado. La regió ha escomençat a vore un increment del comerç en els països de l'Unió Europea, aixina com un aument del creiximent econòmic i de la producció industrial. En un promig de creiximent del PIB de més del 10% durant tres anys, Kaliningrado va créixer en 2006 més ràpidament que qualsevol atra regió de Rússia, superant inclús l'èxit de l'Unió Europea.

Fins a 1990, l'agricultura era la principal activitat econòmica de Kaliningrado. Al dissoldre's l'Unió Soviètica, els mercats de Moscou i Sant Petersburgo varen ser accessibles a tot lo món, i el 70% de les raberes d'animals en Kaliningrado varen tindre que ser destruïts. La presència permanent de casi 250.000 tropes soviètiques durant la guerra freda va significar una font d'ingressos segura per als habitants de Kaliningrado, pero en l'actualitat solament 20 000 efectius militars permaneixen en la regió.

L'inclusió de Polònia i Lituània en l'Unió Europea va significar l'aument de la separació econòmica entre Kaliningrado i el restant de Rússia. Actualment, els ciutadans russos necessiten visats per a viajar per terra fòra de Kaliningrado, lo que supon un óbstaculo per a mantindre el comerç en el restant de Rússia. En 2002, ans que fora necessari el visat per a eixir del óblast de Kaliningrado, solament el 15% de les persones jóvens havien visitat el restant de Rússia, mentres que el 80% havien visitat atres països europeus.

En 2010, l'ingrés per càpita promig eren 18 628.5 rublos o Plantilla:USD mensuals.

En el marc de la preparació per al Copa Mundial de Fútbol de 2018 varen ser construïts 4 hotels, inclusivament un de cinc estreles: el apart-hotel Crystal House.

Transport

Estació de Kaliningrado.

Tramvia.

l'aeroport de Jrabrovo està situat 24 km al nort de Kaliningrado i té servicis a tota Europa. També hi ha un aeroport més chicotet destinat a aviació general, l'aeròdrom de Kaliningrado-Devau. En Kaliningrado està aixina mateix la base aérea naval de Chkálovsk. L'aeroport de Jrabrovo oferix principalment conexions en Rússia, Polònia, i des de 2005 en Berlín. L'aeroport s'està ampliant per a realisar servicis a Munich, Düsseldorf i Hamburc. Des de Baltiysk en Kaliningrado circula un transbordador a San Petersburgo i també a Copenhague, Riga i Kiel. La carretera principal que unix a la ciutat en el cor de Rússia corre parala a les vies del tren en Chernyajovsk, Chernyshévskoye, Lituània i Bielorússia. l'estació ferroviària Kaliningrado Passazhirski es troba al sur de l'estació principal. Des de l'Estació del Nort circulen trens de rodalies per Zelenogradsk i Svetlogorsk, i una volta al dia per Sovetsk. El 26 de maig de 1881 es va inaugurar la Societat ferroviària de cavalls de Königsberg, el primer tramvia tirat a cavalls, i el 31 de maig de 1895 els primers tramvies elèctrics municipals. El tràfic es va tancar en giner de 1945 i es va recomençar el 7 de novembre de 1946. el trolebús va funcionar del 15 d'octubre de 1943 al 27 de giner de 1945. Despuix de trenta anys d'interrupció, es va recomençar el 5 de novembre de 1975. Una gran part del transport públic de viagers s'efectua per mig d'autobusos diésel.

Educació

Estàtua d'Immanuel Kant en Kaliningrado.

• Kaliningrado conta en vàries universitats i escoles tècniques, instituts d'investigació i bibliotecas.

Universitat Estatal Immanuel Kant de Rússia

Atres institucions

Atres importants institucions educatives en Kaliningrado, Acadèmia Estatal de la flota peixquera del mar Bàltica, l'Institut d'Economia i Finances, l'Institut Militar marí del Bàltic, una branca de l'Internacional eslaves G.-R. Derschawin Universitat, una branca de l'Institut Metropolità d'Humanitats, una branca de l'Esperit de Moscou JPDaschkowa Institut de la Ciència, una branca de l'Institut de Relacions Econòmiques Exteriors de Sant Petersburgo, Economia i Dret, l'Institut «Escola Superior d'Administració de Kaliningrado», l'Acadèmia del Ministeri de l'Interior de Rússia en Kaliningrado, l'Escola de Negocis Internacionals de Kaliningrado i l'Universitat Tècnica Estatal de Kaliningrado.

Cultura

Porta del Rei en Kaliningrado, reconstruïda en 2005.

La ciutat estava rodejada per una muralla d'el XIX en vàries portes monumentals que donaven accés a la ciutat, entre les que destaquen: la Porta de Rosgertner (Gorodskiye vorota Rosgertnerskiye), la Torre Vrangel (Bashnia Vrangelia), la Torre del Don (Baschnia Dona), la Porta del Rei (Korolevskiye vorota), la Porta de Zakkhaim (Gorodskiye vorota Sakkhaimskiye), la Porta de Fridland (Gorodskiye vorota Fridlandskiye), la Porta de Brandeburgo (Gorodskiye vorota Brandenburskiye) i la Porta de Friedrichsburg (Gorodskiye vorota Fridrichsburskiye). L'artícul de Leonhard Euler de 1736 sobre el rompecabezas dels Sèt Ponts de Königsberg (conexió dels sèt ponts per un camí simple i tancat), va ser una proposició fonamental i pionera en el camp de la teoria de grafos i la topología. Només dos de les estructures de la seua época sobreviuen.

Edificis religiosos

Catedral de Kaliningrado.

Catedral de Königsberg

Artícul principal → Catedral de Königsberg.

la Catedral de Königsberg va ser mencionada en documents històrics en 1333 i construïda provablement uns pocs anys abans d'eixa data. L'estil edilicio és gòtic, i la construcció va continuar fins a mediats d'el XVI; de fet, podria considerar-se que no ha segut finalisada: la torre del costat oest mai va ser conclosa. En la torre principal es troba la famosa biblioteca Wallenrodt, donada per Martin von Wallenrodt en 1650. L'iglésia conté murals dels sigles XIV i XV i monuments d'estil renaixentiste. Per eixemple, una estàtua d'Alberto, duc de Prusia, feta per Cornelio Floris de Vriendt en 1570. La catedral va ser sériament danyada durant els bombardejos en la Segona Guerra Mundial. Despuix la ciutat va ser anexada a l'Unió Soviètica i renombrada Kaliningrado. Les autoritats soviètiques no varen restaurar la catedral despuix de la guerra. La restauració va escomençar en la década de 1990.

Iglésia de Crist el Salvador

Artícul principal → Catedral de Crist Salvador (Kaliningrado).

la Catedral de Crist Salvador és l'iglésia major del óblast de Kaliningrado. Està situada prop de la plaça central de la ciutat. El seu disseny és una varietat moderna de l'estil rus-bizantino, que va ser popular en la Rússia imperial. Té 70 m d'altura i va ser terminada en 2006.

Iglésia de la Sagrada Família

Iglésia de la Sagrada Família.

Museus

Museu de l'àmbar: va ser inaugurat en 1979. Està compost de 28 sals en una extensió de 1000 metros quadrats. Es poden observar mostres úniques d'àmbar del Bàltic, i artesania que es produïxen en este material.
Museu de Transport Ferroviari de Kaliningrado: es troba darrere de l'estació d'autobusos en l'extrem de les plataformes de ferrocarril.
Museus d'art: Museu Parc de les escultures, Museu-Casa de l'artiste Oleg Melekhov i el Centre Nacional d'Art Contemporàneu.

Zoològic de Kaliningrado

Artícul principal → Zoològic de Kaliningrado.

El parc zoològic va ser fundat en 1896 i, per lo tant, és un dels més antics de Rússia i un dels majors. S'estén al voltant de 16,5 hectàrees i comprén 315 espècies, en un total de 2300 animals. Inclou plantes exòtiques, com el ginkgo, aixina com escultures d'animals, que es poden apreciar en l'entrada al parc. En el recint també hi ha edificis anteriors a la guerra i fonts d'aigua. Al final de la Segona Guerra Mundial solament 4 animals varen sobreviure, entre ells l'hipopótam conegut carinyosament com Hans o Gans en rus.

Parc Central (Luisenwahl)

Gastronomia

Königsberger Klopse

Deport

La ciutat conta en el club de fútbol FC Baltika Kaliningrado, que juga en la Lliga Nacional de Fútbol de Rússia (la segona lliga del país, per baix de la Lliga Premier). El club va ser fundat el 22 de decembre de 1954 com Pishchevik Kaliningrad. En 1958 va rebre el seu actual nom. El camp central de l'equip és l'Estadi Baltika, que ademés de ser usat per a partits de fútbol s'utilisa per a atres deports. La capacitat de l'estadi és de 14 500 persones. El nou Estadi de Kaliningrado va escomençar la seua construcció en 2014 i va finalisar en 2018, contant en una capacitat per a 00000000004501545015 espectadors

En 2018 va ser construït l'estadi «Kaliningrad Arena». Està ubicat en l'illa Oktiábrski, prop del malecón del riu Stáraya Prégola. La seua capacitat és de 35 000 espectadors.

Campeonat Mundial de Fútbol 2018

• Kaliningrado va ser una de les sèus de la Copa Mundial de Fútbol de 2018. En la ciutat es varen jugar 4 partits:

• 16 de juny, 22:00, Croàcia 2-0 Nigèria
• 22 de juny, 21:00, Sèrbia 1-2 Suïssa,
• 25 de juny, 21:00, Espanya 2-2 Marroc
• 28 de juny, 21:00, Anglaterra 0-1 Bèlgica,

Es va organisar una zona fan en la Plaça Central, front a la Casa dels Soviets (carrer Shevchenko). La capacitat del recint per al festival és de 15 000 persones. Els unfles varen poder vore els partits en una pantalla gran (prop de 120 metros quadrats). Ademés, es va organisar un punt d'alimentació, un concert i una zona d'hospitalitat.

Persones destacades

Artícul principal → .

• Immanuel Kant
• Christian Goldbach
• Johann Georg Hamann

Ciutats germanes

• Kaliningrado està hermanada en:

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Kaliningrado.
• [1] (rus)
• d'empreses en Kaliningrado (rus)