Transbordador

Transbordador

Per a Transbordador STS, vore el mig de transport espacial conegut com "transbordador".

Un transbordador en la ciutat d'Hong Kong.

Transbordador RO-PAX en escala en proa (també coneguda com visera de proa), per a facilitar la maniobra d'eixida de vehículs.

Un transbordador o trasbordador (també cridat ferri o ferry) és una embarcació que enllaça dos punts duent passagers i a voltes vehículs, normalment en horaris programats. Formen part del transport públic en algunes ciutats situades en la costa, en baïes, grans llac o rius, permetent el trànsit directe entre dos punts i el seu cost és molt menor que la construcció de ponts i túnels. En algunes regions la paraula transbordador s'usa per al buc que unix distàncies curtes (dos vores d'un riu, per eixemple), mentres que ferry es denomina a un buc que cobrix majors recorreguts i és també de majors dimensions. cal destacar que en països com Veneçola, el transbordador de distàncies curtes (que sol ser de reduïdes dimensions i descobert) rep el nom de chalana.

Història

En l'antiguetat

La professió del barquero està encarnada en la mitologia grega en Caronte, el barquero que transportava ànimes a través del Riu Estigia al Inframundo. L'especulació de que un parell de bous propulsaron un barco que tenia una roda hidràulica es pot trobar en la lliteratura romana del IV en "Anonymus De Rebus Bellicis". Encara que no és pràctic, no hi ha cap raó per la que no puga funcionar i un transbordador d'este tipo, modificat per mig de l'us de cavalls, es va utilisar en ellac Champlain en els Estats Units del XIX. En 1850, el ferry de càrrega rodada (ro-ro), Leviatán, dissenyat per a transportar vagons de càrrega de manera eficient a través del Firth of Forth en Escòcia, va començar a operar entre Granton, prop d'Edimburc, i Burntisland en Fife. El disseny de l'embarcació va ser molt innovador i la capacitat de moure càrrega en grans cantitats i en una mà d'obra mínima va marcar el camí a seguir per al transport marítim, convertint al transbordador ro-ro d'un tipo de barco experimental i marginal en un d'importància central en el transport de mercaderies i passagers.

En 1871, es va crear en Estambul el primer transbordador del món. El barco de vapor de ferro, cridat "Suhulet" (que significa "facilitat" o "conveniència"), va ser dissenyat pel director general de Şirket-i Hayriye (Companyia de Navegació a Vapor del Bósforo), Giritli Hüseyin Haki Bey, i construït per un constructor naval britànic. Pesava 157 tonellades. Media 45,7 metros de llarc, 8,5 metros d'ample i tenia un calat de 3 metros. Era capaç de viajar a una velocitat de fins a 6 nucs en la roda lateral impulsada pel seu motor de vapor de dos temps, monocilíndrico i de 450 cavalls de potència. Llançat en 1872, les característiques úniques de Suhulet consistien en una entrada i eixida simètrica per a carruages tirats per cavalls, junt en un sistema dual d'escotillas. El ferry operava en la ruta Üsküdar-Kabataş, que encara conta en un servici de transbordadors moderns en l'actualitat.

Tipos

MV Spirit of Vancouver Island' de B. C. Ferries.

El seu disseny depén de les distàncies a cobrir, la capacitat i velocitat requerida, aixina com les condicions de l'aigua.

Naus de passage de gran velocitat

Més coneguts popularment com fast ferris, tenen com a principal característica la d'alcançar altes velocitats de travessia, superiors als 25 nucs (46 km/h). Poden ser de tipo monocasco, multicasco (com els catamarans), de sustentació dinàmica o sobre matalaf d'aire. Els aeroesgoladors o hovercraft funcionen en èxit en el canal de la Taca, encara que en l'actualitat han segut desplaçats pels catamarans d'alta velocitat que ara competixen en els ferris convencionals i l'Eurotúnel per a on circula el tren Eurostar.

Hidroala

Hidroala rus Meteor.

Les hidroalas són una solució pràctica, ràpida i relativament econòmica en les Illes Canàries (a on també se li atribuïa el nom de Jet-Foil) encara que la seua tongada per transbordadors de coches d'alta velocitat és considerat per alguns crítics com a pas arrere, ya que consumixen molt més combustible i fomenten l'us inadequat dels coches en les illes, que sofrixen ya de l'impacte del turisme de masses. Pese a això, varen deixar de prestar servici fa alguns anys sent substituïts per flotes de catamarà i atres embarcacions d'alta velocitat, permetent aixina millorar la comunicació a més baix cost i realisar més servicis en menor temps. Actualment la flota es troba navegant en zones del mediterrànea, especialment en rutes en Itàlia i entre illes gregues.

Catamarà

Catamarà HSV-2 Swift.

Un catamarà és una nau de dos caixcos, normalment associada en bucs d'alta velocitat, lo que fa adequat este tipo de bucs per a actuar com ferris ràpits o fast ferrys (encara que també els hi ha de vela o militars). Fred Olsen Express opera el major catamarà del món, en capacitat per a 1598 passagers i 357 vehículs. Aplegant als 37 nucs, cobrix la ruta entre Gran Canària i Fuerteventura. En l'Argentina són comunes en tots els punts turístics en activitats llacustres i de mar: poden gojar-se en les passejades pel llac Nahuel Huapi en Bariloche; en passejades per la delta del Tigre, inclús el parc de la costa (parc de diversions) té les seues pròpies embarcacions com un atre atractiu per als visitants; en el port de Mar de l'Argent. En Buenos Aires hi ha vàries empreses que brinden servicis turístics i per a events privats, algunes unixen el port argentí en el seu país veí Uruguay, en Montevideo i Colónia entre uns atres. En Còrdova, en passejades pel llac Sant Roque. En Entre Rius, passejant pel riu Gualeguaychú. Casi al fi del món en Ushuaia es realisen passejades. I uns atres. En Veneçola, són comuns els catamarans des de l'illa de Margarita cap a l'illa de Coche o cap a l'illa de Cubagua. També hi ha catamarans en les poblacions de Tucacas i Chichiriviche (estat Falcón) per a enllaçar als cayos del Parc Nacional Morrocoy. Igualment, hi ha catamarans que operen en l'Archipèlec dels Roques.

Trimarán

Trimarán Bajamar Express, en les drassanes de Perth. Actualment realisa la ruta entre Gran Canària i Tenerife.

Un trimarán és un barco compost per 3 caixcos, un de central i dos patins per cada banda. En l'any 2005, l'empresa Fred Olsen Express encarrega a les drassanes Austal el Benchijigua Express sent el major trimarán del moment. A diferència dels catamarans, el trimarán pot tindre major eslora per lo que es reduïxen els moviments d'escora del barco, ideal per a la navegació en aigües en ones o mala mar. Actualment, els trimaranes s'estan expandint despuix dels bons resultats del Benchijigua Express, per lo que en 2020 Fred Olsen Express va encarregar dos models bessons més: el Bajamar Express i Bañaderos Express. Austal, la principal drassana per a la construcció d'este tipo de barcos, ha entregat també models de menor eslora com el Queen Beetle o el Condor Liberation. En general, les ventages dels trimaranes són major capacitat de càrrega, disminució dels moviments i millora de maniobrabilidad.

Ferry-travessia / RO-PAX

El ferry tipo RO-PAX MS Superfast XI.

Artícul principal → Ferry-travessia.

Dels conceptes roll on-roll off (Ro-Ro) i buc de passage va nàixer el concepte del buc de passage de transbordo rodat, que respon al nom tècnic de RO-PAX. Són els grans ferris convencionals cridats aixina per la seua capacitat per a dur càrrega rodada, tant coches com a camions o grans tráileres. També se'ls coneix com ferry-travessia perque combinen les característiques d'un travessia de passagers en les d'un ferry de càrrega rodada. També existixen ferries més chicotets que operen en rius i canals.

Transbordador ferroviari

Transbordador ferroviari en Noruega.

Artícul principal → Transbordador ferroviari.

Un transbordador ferroviari transporta vehículs ferroviaris de càrrega i passagers utilisant una coberta en rieles i rampes especials per a la càrrega i descàrrega.

Transbordador de cable

Artícul principal → Transbordador de cable.

Per a distàncies molt curtes, el transbordador és propulsado i dirigit per un o més cables que estan fixats en abdós vores, encara que a voltes és dirigit per personal des de l'embarcació. Els ferries a reacció usen la força perpendicular de la corrent d'aigua com a font d'energia. Els transbordadors de cadenes poden utilisar-se en distàncies curtes dins de rius ràpits. No posseïxen pont de mando, màquines ni timó.

Atraque

El pont levadizo del transbordador es troba en la grada. Este transbordador de doble banda medix 74 m × 17,5 m i transporta 2000 passagers i 60 coches.

Els transbordadors solen atracar en instalacions especialisades dissenyades per a colocar el barco en posició de càrrega i descàrrega, denominades grada. Si el transbordador transporta vehículs de carretera o vagons de ferrocarril, sol haver una rampa ajustable cridada plataforma que forma part del moll. En atres casos, la rampa de la plataforma formarà part del propi transbordador, actuant com a protecció contra les ones quan s'eleva i es baixa per a trobar-se en una rampa fixa en la terminal, un segment de carretera que s'estén parcialment baix l'aigua o es troba en la rampa del transbordador.

Sostenibilitat

Els transbordadors ràpits Ro-Pax, com el MS Star, produïxen notables emissions de CO₂.

La contribució dels viages en ferry al canvi climàtic ha rebut menys atenció que el transport terrestre i aéreu, i varia considerablement en funció de factors com la velocitat i el número de passagers transportats. Les emissions miges de diòxit de carbono dels transbordadors per passager-quilómetro semblen ser de 0,12 kg (4,2 oz). No obstant, els transbordadors de 18 nucs (21 mph; 33 km/h) entre Finlàndia i Suècia produïxen 0,221 kg (7,8 oz) de CO2, en unes emissions totals que equivalen a 0,223 kg (7,9 oz) de CO₂. 223 kg (7,9 oz), mentres que els transbordadors de 24-27 nucs (28-31 mph; 44-50 km/h) entre Finlàndia i Estònia produïxen 0,396 kg (14,0 oz) de CO2, en unes emissions totals equivalents a 0,4 kg (14 oz).

Combustibles alternatius

el MF Ampere és el primer ferri elèctric del món.

L'I-ferry Ellen.

Vore també: Barco elèctric

En el preu del petròleu a nivells elevats i la creixent pressió dels consumidors per a que es prenguen medides contra el calfament global, en la conferència Interferry d'Estocolm es varen presentar vàries innovacions per a l'energia i el mig ambient. Segons l'empresa Solar Sailor, l'energia marina híbrida i la tecnologia d'ales solars són adequades per al seu us en transbordadors, yates privats i inclús petrolers.

Els combustibles alternatius estan cada volta més estesos en els transbordadors. El transbordador de passagers més ràpit del món, Buquebus, funciona en GNL, mentres que la sueca Stena va transformar en 2015 u dels seus transbordadors per a que funcionara tant en gasoil com en metanol. Tant el GNL com el metanol reduïxen considerablement les emissions de CO₂ i substituïxen al costós gasoil. En Escandinavia operen transbordadors elèctrics de bateria de classe megavat, i està previst que operen varis més. En 2017, el major transbordador purament elèctric del món era el MF Tycho Brahe, que opera en la ruta de transbordadors Helsingør-Helsingborg a través del Øresund entre Dinamarca i Suècia. El ferry pesa 8414 tonellades i té una capacitat d'almagasenament elèctric de més de 4 MWh.

Des de 2015, la companyia noruega de transbordadors Norled opera l'i-ferry Ampere en la conexió Lavik-Opedal en l'I39 al nort de Bergen. Més al nort, en la costa occidental noruega, la conexió entre Vés i Lot serà la primera ruta del món servida únicament per i-ferries. El primer dels dos bucs, el MF Gloppefjord, va entrar en servici en giner de 2018, seguit del MF Eidsfjord. El propietari, Fjord1, ha encarregat atres sèt transbordadors alimentats per bateries que estaran en funcionament a partir de 2020. S'espera que per a 2021 estiguen operatius en Noruega un total de 60 transbordadors alimentats per bateries.

Des del 15 d'agost de 2019, el municipi de Ærø opera l'I-ferry Ellen entre els ports del sur de Dinamarca de Fynshav i Søby, en l'illa de Ærø. L'i-ferry pot transportar 30 vehículs i 200 passagers i funciona en una bateria "en una capacitat sense precedents" de 4,3 MWh (5.800 CV⋅h). El buc pot navegar fins a 22 milles nàutiques (41 km) entre càrregues, sèt voltes més de lo que era possible fins ara per a un i-ferry. Ara tindrà que demostrar que pot realisar fins a sèt viages d'anada i regrés al dia. L'Unió Europea, que ha recolzat el proyecte, pretén desplegar 100 o més d'estos transbordadors per a 2030.

Servicis destacats de transbordador en el món

Àsia

En Hong Kong, Star Ferry transporta passagers pel Victoria Harbour. Atres companyies transporten viagers entre l'illa d'Hong Kong i les illes perifèriques, com Cheung Chau, l'illa Lantau i l'illa Lamma. L'estat malayo de Penang alberga el servici de ferry més antic del país. Este servici, ara rebatejat com Rapid Ferry, conecta la terminal de ferris de Raja Tun Uda, en Weld Quay, George Town, en l'illa de Penang, en la terminal de ferris de Sultan Abdul Halim, en Butterworth, en la Malàsia peninsular. També s'ha convertit en una atracció turística entre els estrangers. En Filipines, el Sistema d'Autopistes Nàutiques de Filipines constituïx la columna vertebral del sistema de transport nacional en integrar els ports en els sistemes d'autopistes. El sistema té tres rutes principals. Un atre servici de transbordadors conegut és el Pasig River Ferry Service, que és l'únic transport aquàtic de la Gran Manila. Este sistema navega pel riu Pasig.

Índia

El servici de transbordador de càrrega rodada de l'Índia entre Ghogha i Dahej va ser inaugurat pel primer ministre Narendra Modi el 22 d'octubre de 2017. El seu objectiu és conectar el sur de Gujarat i Saurashtra, actualment separats per 360 quilómetros (220 el meu) de carretera, en 31 quilómetros (19 el meu) de servici de ferry. Forma part del més ampli proyecte Sagar Mala. El transport aquàtic en Bombay consistix en transbordadors, aeroesgoladors i catamarans, operats per diversos organismes governamentals i entitats privades. El Departament de Transport Aquàtic de l'Estat de Kerala (SWTD), dependent del Ministeri de Transport del Govern de Kerala (Índia), regula els sistemes de navegació interior de l'estat indi de Kerala i oferix servicis de transport per aigües interiors. La seua missió és atendre les necessitats de tràfic de passagers i mercaderies dels habitants de les zones anegades dels districtes d'Alappuzha, Kottayam, Kollam, Ernakulam, Cananor i Kasargod. El servici de ferry de SWTD és també un dels modos més assequibles de gojar de la bellea dels pintorescs remansos de Kerala.

Federació russa

Per les seues característiques geogràfiques, Rússia conta en un gran número de travessies en ferry, tant marítimes com a fluvials. Els transbordadors d'automòvils operen des de la part continental de Rússia fins a Sajalín, Kamchatka i Japó. També circula el transbordador Ust-Luga - Kaliningrado; fins a febrer de 2022 també varen circular transbordadors des de San Petersburgo a distintes ciutats del mar Bàltica. Abans de la construcció del pont de Kerch, hi havia un transbordador que creuava l'estret de Kerch, el servici del qual es va recomençar despuix de l'explosió del pont de Kerch. També hi ha més de 100 travessies en transbordador per distints rius de Rússia. Solen ser transbordadors simètrics en dos rampes per a l'entrada i eixida ràpida dels coches. Per a algunes categories de propietaris, estos transbordadors poden ser gratuïts si no hi ha una atra alternativa per a creuar el riu.

Europa

La via marítima més transitada del món, el Canal de la Taca, conecta Gran Bretanya i Europa continental, en bucs que salpen dels ports britànics de Dover, Newhaven, Poole, Portsmouth i Plymouth cap a ports francesos, com Calais, Dunkerque, Dieppe, Roscoff, Cherbourg-Octeville, Cauen, Saint-Mal i Li Havre. La ruta de ferry més transitada a França és la travessia de Dover a Calais, en aproximadament 9.168.000 passagers que varen utilisar el servici en 2018. Els ferris des de Gran Bretanya també naveguen a Bèlgica, Països Baixos, Noruega, Espanya i Irlanda. Alguns transbordadors transporten principalment tràfic turístic, pero la majoria també transporten mercaderies, i alguns són d'us exclusiu per a camions de càrrega. En Gran Bretanya, els transbordadors que transporten coches es denominen a voltes RORO (roll-on, roll-off) per la facilitat en que els vehículs poden embarcar i desembarcar. La ruta de transbordador més transitada sobre número d'eixides és la que creua la partix nort del Øresund, entre Helsingborg (Escania, Suècia) i Elsinore (Dinamarca). Ans que s'inaugurara el pont de Øresund en juliol de 2000, els transbordadors de coches i "coches i trens" eixien fins a sèt voltes cada hora (cada 8,5 minuts). El recorregut és d'unes 2,2 milles nàutiques (4,1 km) i la travessia dura 22 minuts. En l'actualitat, tots els transbordadors d'esta ruta estan construïts de manera que no necessiten donar el regrés en els ports. Açò també significa que els transbordadors carixen de rodas i popes, ya que els bucs naveguen en abdós direccions. Les bandes d'estribor i babor són dinàmiques, depenent de la direcció en que navegue el ferry. A pesar de la curta travessia, els ferris estan equipats en restaurants (en tres de cada quatre ferris), cafeteries i quioscs. Els passagers sense coche solen fer un doble o triple viage d'anada i regrés en els restaurants; per a això, n'hi ha prou en un billet d'anada. Els billets per a passagers i ciclistes són barats en comparació a les rutes més llargues. Els grans transbordadors naveguen pel mar Bàltica entre Finlàndia, Aland, Suècia, Estònia, Letònia i Sant Petersburgo (Rússia) i des d'Itàlia a Cerdenya, Còrsega, Espanya i Grècia. En molts sentits, estos transbordadors són com a travessies, pero també poden transportar centenars de coches en cobertes per a automòvils. Ademés de transportar passagers i coches per la mar, les travessies del Bàltic són un popular destí turístic en sí mateixos, en múltiples restaurants, discoteques, bars, tendes i entreteniment a bordo. També operen molts transbordadors més chicotets en rutes nacionals de Finlàndia, Suècia i Estònia. Les zones suroest i sur de la mar Bàltica conten en vàries rutes destinades principalment al tràfic pesat i d'automòvils. Les rutes de ferry Trelleborg-Rostock, Trelleborg-Travemünde, Trelleborg-Świnoujście, Gedser-Rostock, Gdynia-Karlskrona, i Ystad-Świnoujście són totes elles típiques dels ferries de transport. En els trayectes més llarcs hi ha camarotes senzills. La ruta Rødby-Puttgarden també transporta trens de passagers diürns entre Copenhague i Hamburc, i en la ruta Trelleborg-Sassnitz, també té capacitat per als trens nocturns diaris entre Berlín i Malmoe. En al Àrea Metropolitana de Lisboa, Portugal, la ret de ferris conecta abdós màrgens del ric Tajo en servicis entre nueves terminals. En Estambul, els transbordadors conecten les vores europea i asiàtica del Bósforo, aixina com les illes dels Príncips i les ciutats costeres propenques. En 2014, ANAT va transportar 47 millons de passagers, el major sistema de transbordadors del món.

Norteamérica

Pel número de grans llac d'aigua dolça i a la llongitut de les costes de Canadà, vàries províncies i territoris conten en servicis de transbordadors. BC Ferries explota el tercer servici de transbordadors més important del món, que transporta viagers entre l'illa de Vancouver i el territori continental de la Columbia Britànica, en la costa oest del país. Este servici de ferry opera a atres illes, incloses les illes del Golf i Haida Gwaii. En 2015, BC Ferries va transportar més de 8 millons de vehículs i 20 millons de passagers. En Vancouver està SeaBus. La costa este de Canadà ha albergat numerosos servicis de transbordadors i costers interprovincials i intraprovincials, inclosa una àmplia ret operada pel govern federal baix la direcció de CN Marine i, més vesprada, Marine Atlantic. Entre les companyies de transbordadors privades i públiques de l'est de Canadà figuren Marine Atlantic, que presta servici a l'illa de Terranova, aixina com Bay, NFL, CTMA, Coastal Transport i STQ. Les aigües canadenques dels Grans Llacs albergaven antany numerosos servicis de transbordadors, pero estos s'han reduït als oferits per Owen Sound Transportation i vàries operacions menors. També hi ha varis servicis de transbordadors de passagers de rodalies que operen en les principals ciutats, com a Metro Transit en Halifax, i Toronto Island ferries en Toronto. També existix la Société dones traversiers du Québec. Washington State Ferries opera el sistema de ferris més extens d'Estats Units continental i el segon del món per vehículs transportats, en dèu rutes en Puget Sound i l'estret de Juan de Fuca que donen servici a terminals de Washington i l'illa de Vancouver en 2016, Washington State Ferries va transportar 10,5 millons de vehículs i 24,2 millons de passagers en total. El Sistema d'Autopistes Marines d'Alaska presta servici entre Bellingham (Washington) i vàries ciutats i pobles del surest i suroest d'Alaska, incloses travessies del golf d'Alaska. El AMHS proporciona un accés assequible a moltes comunitats chicotetes sense conexió per carretera ni aeroport. El Staten Island Ferry de Nova York, que navega entre els districtes de Manhattan i Staten Island, és la ruta de ferry més transitada del país per volum de passagers. A diferència d'atres servicis de transbordador, els passagers del Staten Island Ferry no paguen billet. Nova York conta també en una ret de transbordadors més chicotets, o taxis aquàtics, que transporten als viagers pel riu Hudson des de Nova Jersey i el nort de Manhattan fins als centres de negocis de Midtown, Downtown i Wall Street. Vàries companyies de transbordadors oferixen també un servici que unix el centre i el baix Manhattan en els districtes de Queens i Brooklyn, creuant el East River. L'alcalde de Nova York, Bill de Blasio, va anunciar en febrer de 2015 que la ciutat posaria en marcha un servici ampliat de transbordadors, llançat com NYC Ferry en 2017, que conectaria comunitats fins a llavors relativament aïllades, com elower East Side de Manhattan, Soundview en el Bronx, Astoria i Rockaways en Queens i barris de Brooklyn com Bay Ridge, Sunset Park i Ret Hook, en els desembarcaderos de transbordadors existents en Lower Manhattan i Midtown Manhattan. Va haver una segona fase d'expansió que va conectar Staten Island en el West Side de Manhattan i va afegir una parada en Throgs Neck, en el Bronx. NYC Ferry és ara la major flota de passagers d'Estats Units. En la zona de Nova Orleans també operen numerosos transbordadors que transporten tant vehículs com a peatons. El més notable és el Algiers Ferry. Este servici funciona ininterrompudament des de 1827 i és un dels transbordadors en funcionament més antics de Norteamérica. En Nova Anglaterra, els servicis de transbordador de vehículs entre la Cap Cod continental i les illes de Martha's Vineyard i Nantucket corren a càrrec de la Woods Hole, Martha's Vineyard and Nantucket Steamship Authority, que navega tot l'any entre Woods Hole i Vineyard Haven, aixina com entre Hyannis i Nantucket. També opera un servici estacional entre Woods Hole i Oak Bluffs des del Dia dels Caiguts fins al Dia del Treball. Com no hi ha ponts ni túnels que conecten les illes en el continent, els transbordadors de la Steamship Authority, ademés de ser l'únic método per a transportar coches particulars a o des de les illes, també servixen com a únic enllaç pel que es poden transportar en camió a les illes mercaderies pesades i suministraments com a aliments i gasolina. Ademés, Hy-Line Cruises opera un servici de catamarans d'alta velocitat des d'Hyannis a abdós illes, aixina com transbordadors tradicionals, i vàries companyies més chicotetes presten servicis estacionals només de passagers, dirigits sobretot a turistes que viagen un dia des d'atres ports del continent, com New Bedford, (New Bedford Fast Ferry) Falmouth, (Island Queen ferry i Falmouth Ferry) i Harwich (Freedom Cruise Line). Els transbordadors també duen passagers i vehículs a través de Long Island Sound a ciutats de Connecticut com Bridgeport i New London, i a Block Island, en Rhode Island, des de punts de Long Island. En la zona de la baïa de Sant Francisco, els desplaçaments es feyen principalment en transbordador fins a l'arribada dels automòvils en els anys 40, quan la majoria dels ponts de la zona es varen construir per a suplantar als servicis de transbordador. En la década de 1970, els transbordadors eren utilisats principalment pels turistes i el Golden Gate Ferry, una organisació baix la propietat del mateix orgue de govern que el pont Golden Gate, va quedar com a únic operador dels desplaçaments. El terremot de Loma Prieta de 1989 va impulsar el restabliment del servici a East Bay. La moderna ret de transbordadors depén principalment de Sant Francisco Bay Ferry i conecta en ciutats tan lluntanes com Vallejo. La Flota Blava i Dorada i la Flota Roja i Blanca oferixen també excursions turístiques. Un transbordador dona servici a Angel Island (que també accepta embarcacions privades). Alcatraz està comunicada exclusivament per un servici de transbordadors administrat pel Servici de Parcs Nacionals. Artícul principal: Transbordadors de la baïa de Sant Francisco

Fins a la finalisació del pont Mackinac en els anys 50, els transbordadors s'utilisaven per al transport de vehículs entre les penínsules Inferior i Superior de Míchigan, a través de l'estret de Mackinac, en Estats Units. El servici de transbordadors per a bicicletes i passagers seguix creuant l'estret per al transport a l'illa de Mackinac, a on els vehículs motorisats estan casi totalment prohibits. Esta travessia és possible gràcies a dos llínees de ferry: Shepler's Ferry i Mackinac Island Ferry Company (abans Star Line). Hi ha un servici de transbordadors entre Milwaukee (Wisconsin) i Muskegon (Míchigan) operat per Lake Express. Un atre transbordador, el SS Badger, opera entre Manitowoc (Wisconsin) i Ludington (Míchigan). Abdós creuen ellac Míchigan. Mèxic conta en servicis de ferry operats per Baixa Ferries que conecten La Pau, situada en la península de Baixa Califòrnia, en Mazatlán i Topolobampo. També hi ha transbordadors de passagers entre Plaja del Carmen i l'illa de Cozumel.

Sudamérica

Hi ha varis transbordadors en Sudamérica. el Canal de Chacao (Chile) té llínees de ferry que enllacen la ciutat costera de Port Montt i l'illa de Chiloé. En el Riu de l'Argent hi ha servici de transport que enllacen les ciutats de Buenos Aires (Argentina) i Montevideo (Uruguay). En Veneçola des del Port de la ciutat de Port La Creu, ixen transbordadors de l'empresa Conferry cap a l'illa de Margarita. Fins a 1962 va existir un servici de transbordadors entre les ciutats de Palmarejo i Maracaibo en l'estat Zulia, els quals varen desaparéixer despuix de l'inauguració del Pont General Rafael Urdaneta (si be en 1964 es varen reprendre com a contingència despuix de l'incident ocorregut en el pont eixe any). També existixen transbordadors més chicotets ("chalanas") que enllacen la ciutat de Cumaná en el poble d'Araya (estat Sucre), aixina com un que enllaça la població de Cabruta (estat Guárico) en Caicara del Orinoco (estat Bolívar) travessant el Riu Orinoco. També hi ha atres empreses navieres privades com Naviarca, Navibus, Gran Cacic Express i Naviera Paraguaná que tenen servici des de l'illa de Margarita cap a ports com Cumaná, Guanta, Port La Creu i La Guaira.

Oceania

En Austràlia, dos transbordadors Spirit of Tasmania transporten passagers i vehículs 450 quilómetros a través de l'estret de Bass, la massa d'aigua que separa Tasmania del continent australià, a sovint en condicions marítimes turbulentas. Funcionen durant la nit, pero també inclouen travessies diürnes en hora punta. Abdós transbordadors tenen la seua base en Devonport, ciutat portuària del nort de Tasmania, i naveguen fins a Geelong. Abans de Geelong, este transbordador navegava a Melbourne. En Nova Zelanda, els transbordadors conecten Wellington, en l'Illa Nort, en Picton, en l'Illa Sur, unint les dos illes principals del país. El trayecte, de 92 km, ho realisen dos companyies: la governamental Interislander i l'independent Bluebridge, que asseguren que el viage dura tres hores i mija.

Ferris afonats

Els següents desastres marítims importants varen involucrar a transbordadors:

Artícul principal → Naufragi.

• MV George Prince: va colisionar accidentalment el 20 d'octubre de 1976 contra el petroler MT Frosta en el riu Mississipi i va bolcar, 78 morts.
• MS Herald of Free Enterprise es va afonar accidentalment el 6 de març de 1987 degut a que va salpar en la porta de proa oberta del port de Zeebrugge, en resultat de 193 morts.
• MV Donya Pau: va colisionar accidentalment el 20 de decembre de 1987 contra el petroler MT Vector i despuix es va incendiar i va afonar, morint entre 4341 i 4375 persones. És el major naufragi sofrit per una embarcació en temps de pau.
• MV Donya Marilyn: es va afonar per un tifó el 24 d'octubre de 1988, uns 400 morts.
• Naufragi del Moby Prince: va colisionar accidentalment el 10 d'abril de 1991 contra el petroler Agip Abruzzo i es va incendiar, 140 morts.
• Salem Express: es va afonar accidentalment el 15 de decembre de 1991 despuix de chocar contra un sec en la costa de Safaga en el Mar Rojo egipcíac, entre 470 i 1000 morts.
• Empress of Austràlia: afonat accidentalment el 23 d'agost de 1992 despuix de chocar contra un peixquer, 30 morts.
• MS Jan Heweliusz: va bolcar el 14 de giner de 1993, 55 morts.
• MV Seohae: va bolcar el 10 d'octubre de 1993, 292 morts
• M/S Estònia: afonat accidentalment el 28 de setembre de 1994 despuix de perdre la visera de proa durant una travessia en aigües finlandeses de la mar Bàltica, 852 morts.
• MV Cebu City: afonat accidentalment el 2 de decembre de 1994 despuix de chocar contra un carguero, 140 persones.
• MV Bukoba: afonat el 21 de maig de 1996 en el llac Victoria, a 30 quilómetros de Mwanza, Tanzània, per anar sobrecarregat, entre 800 i 1000 morts.
• MV Princess of the Orient: afonat el 18 de setembre de 1998 per un tifó, 150 morts.
• MS Express Samina es va afonar accidentalment el 26 de setembre de 2002 despuix de chocar contra una roca, 81 morts.
• MV Li Joola: afonat per una tormenta a l'altura de la costa de Gàmbia el 26 de setembre de 2002, 1863 morts.
• MV Princess of the Stars: va bolcar el 21 de juny de 2008 pel tifó Fengshen en Filipines, 814 morts.
• MV Spice Islander I: va bolcar el 10 de setembre de 2011 front a les costes de Tanzània, 1573 morts.
• MV Rabaul Queen afonat el 2 de febrer de 2012 despuix de bolcar-se per unes ones grans, 183 morts.
• MV Karama: afonat per una tormenta el 18 de juliol de 2012 en Zanzíbar, uns 150 morts.
• MV St. Thomas Aquinas: afonat el 3 de setembre de 2013 despuix de chocar accidentalment contra el MV Sulpicio Express en la costa de Cebú, 137 morts.
• MV Sewol: va bolcar el 16 d'abril de 2014 per una esmonyida de la càrrega que duya a bordo en la costa de Corea del Sur, 306 morts.
• Naufragi del MV Nyerere: despuix de bolcar el 20 de setembre de 2018 en el llac Victoria, 228 morts.

Vore també

• Ferri elèctric
• Llancha colectiva
• Pont transbordador
• Cabotaje
• Travessia
• Yate de lux

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Transbordador.