Província de Còrdova (Argentina)
,_252_013,_005.jpg)
Còrdova és una província del sur d'Espanya, en la partix nort-central de la comunitat autònoma d'Andalusia. Llimita en les províncies de Sevilla, Badajoz, Màlaga, Ciutat Real, Jaén i Granada. La seua capital és Còrdova. La seua àrea és 13 771 km². La seua població és de 774 313 habitants (2024).[1] Més del 40 % viu en la capital, i la seua densitat demogràfica és de 56,23 hab/km².
Història
El Real Decret de 30 de novembre de 1833 va crear la província de Còrdova, que es va formar unint les localitats del Regne de Còrdova i els següents llocs d'Extremadura: Belcázar, Font la Llancha, Hinojosa del Duc i Villanueva del Duc. No obstant Chillón i el seu llogaret de Guadalmez,[2] llocs pertanyents al regne, varen passar a formar part de la província de Ciutat Real. Aixina mateix la nova província va incorporar dos enclavaments del Regne de Jaén que existien en el regne de Còrdova: Belmez (que incloïa Peñarroya-Pueblonuevo, segregada en 1886) i Villafranca de Còrdova. Actualment la província està composta pels municipis que poden vore's en l'anex Municipis de la província de Còrdova.
Geografia
La província es dividix principalment en tres zones geogràfiques: Serra Morena al nort, l'[[Depressió del Guadalquivir|entanque del Guadalquivir]] en el centre i les Serres Subbéticas al sur.
Clima
El clima és mediterràneu continentalizado en unes temperatures que en la capital oscilen entre els 9,2 °C de giner i els 27,2 °C de juliol i agost, en màximes que en relativa freqüència superen els 40 °C. L'amplitut tèrmica és molt freqüent, sobretot en estiu en diferència de 20 °C entre el dia i la nit. Les precipitacions en la província varien entre 400 a 600 mm a l'any, concentrant-se principalment d'octubre a abril.
Contaminació
Segons Ecologistes en Acció, al voltant d'una població de 330 000 persones han respirat aire en nivells de substàncies contaminants per damunt de lo establit. Açò afectaria als habitants de la zona de Còrdova capital i la central tèrmica de Pont Nou.[3] Esta última va ser desabastecida el 30 de juny de 2020 en la seua aposta per les energies renovables.[4]
Espais naturals protegits
Parcs naturals
La província conta en tres parcs naturals:
Parcs periurbanos
Parages
Monuments naturals i fenomens geològics
- Cova de l'Algeps (Baena)
- Clavill de Benamejí
Reserves naturals
Població
La província de Còrdova és la 11.ª d'Espanya en que existix un major percentage d'habitants concentrats en la seua capital (41,71 %, front a 31,96 % del conjunt d'Espanya). En 2012 la província va alcançar el seu màxim històric de població, en 802 719 habitants. Des de llavors ha anat disminuint considerablement, perdent en una década més de 20 000 residents. Entre les causes s'observa l'envelliment de la població, una baixa taxa de creiximent de natalitat i un exili paulatí de jóvens en busca d'ocupació, a atres zones d'Espanya o de l'UE. Despuix de la pandèmia de COVID-19, la situació no millora i la província de Còrdova es convertix, junt a la província de Jaén, en les úniques províncies andaluses que continuen perdent població, registrant un número d'habitants inferior al del començ de la pandèmia.[5]
| N.º | Municipi | Comarca | Habitants | N.º | Municipi | Comarca | Habitants | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Còrdova | Còrdova | 323 763 | 11 | Aguilar de la Frontera | Campiña Sur | 13 282 | ||
| 2 | Lucena | Subbética | 43 086 | 12 | Peñarroya-Pueblonuevo | Valle del Guadiato | 10 317 | ||
| 3 | Pont Genil | Campiña Sur | 29 781 | 13 | Rute | Subbética | 9 779 | ||
| 4 | Montilla | Campiña Sur | 22 298 | 14 | Font Palmera | Entanque Mig del Guadalquivir | 9 850 | ||
| 5 | Priego de Còrdova | Subbética | 22 003 | 15 | Fernán-Núñez | Campiña Sur | 9 611 | ||
| 6 | Palma del Riu | Entanque Mig del Guadalquivir | 20 688 | 16 | Montoro | Alt Guadalquivir | 9 125 | ||
| 7 | Cabra | Subbética | 20 076 | 17 | Villanueva de Còrdova | Els Pedroches | 8 460 | ||
| 8 | Baena | Campiña Est | 18 533 | 18 | Almodóvar del Riu | Entanque Mig del Guadalquivir | 7 995 | ||
| 9 | Pozoblanco | Els Pedroches | 16 946 | 19 | Castro del Riu | Campiña Est | 7 665 | ||
| 10 | La Carlota | Entanque Mig del Guadalquivir | 14 258 | 20 | La Rambla | Campiña Sur | 7 473 |
.jpg)
-
Població per municipi -
Densitat de població per municipi -
Variació de la població entre 2001 i 2011 -
Variació de la població entre 2011 i 2021
Immigració
| País/Zona | Hòmens | Dònes | Total | % Total Ext. | % Total And. | % Pob. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Erro al crear miniatura: | 94 | 83 | 177 | 0,82 % | 0,73 % | 0,02 % |
| Erro al crear miniatura: | 184 | 128 | 312 | 1,44 % | 3,04 % | 0,04 % |
| Erro al crear miniatura: | 170 | 178 | 348 | 1,61 % | 2,53 % | 0,04 % |
| Erro al crear miniatura: | 218 | 129 | 347 | 1,60 % | 2,01 % | 0,04 % |
| Erro al crear miniatura: | 463 | 459 | 922 | 4,26 % | 0,93 % | 0,12 % |
|
3937 | 2870 | 6807 | 31,44 % | 8,60 % | 0,85 % |
| Erro al crear miniatura: | 5413 | 4161 | 9574 | 44,22 % | 3,11 % | 1,20 % |
| Erro al crear miniatura: | 58 | 117 | 175 | 0,81 % | 2,02 % | 0,02 % |
| Erro al crear miniatura: | 197 | 194 | 391 | 1,81 % | 3,75 % | 0,05 % |
| Europa No UE | 494 | 567 | 1061 | 4,90 % | 3,80 % | 0,13 % |
| Erro al crear miniatura: | 1498 | 882 | 2380 | 10,99 % | 2,57 % | 0,30 % |
| Àfrica | 2316 | 1049 | 3365 | 15,54 % | 2,80 % | 0,42 % |
|
229 | 224 | 453 | 2,09 % | 1,77 % | 0,06 % |
| Erro al crear miniatura: | 242 | 359 | 601 | 2,78 % | 2,72 % | 0,08 % |
| Erro al crear miniatura: | 530 | 872 | 1402 | 6,48 % | 6,72 % | 0,18 % |
| Erro al crear miniatura: | 892 | 1219 | 2111 | 9,75 % | 9,24 % | 0,26 % |
| Erro al crear miniatura: | 61 | 92 | 153 | 0,71 % | 3,38 % | 0,02 % |
| Amèrica | 2645 | 4088 | 6733 | 31,10 % | 4,77 % | 0,84 % |
|
336 | 281 | 617 | 2,85 % | 6,00 % | 0,08 % |
| Àsia | 523 | 380 | 903 | 4,17 % | 4,91 % | 0,11 % |
| Uns atres | 7 | 7 | 14 | 0,06 % | 4,35 % | 0,00 % |
| Total | 11398 | 10252 | 21650 | 100 % | 3,52 % | 2,71 % |
Organisació territorial
La província, formada per 77 municipis, està conformada administrativamente per 7 mancomunidades i judicialment en 12 partits judicials.
Municipis
- Artícul principal → Anexe:Municipis de la província de Còrdova (Espanya).
L'unitat administrativa bàsica en la que es dividix la província són els municipis. Existixen 77 en l'actualitat. El municipi en més habitants és la capital provincial. La província té un enclavament dins de la província de Sevilla en el qual es troba la localitat de Villar, pertanyent al municipi de Font Palmera. Els municipis de la província de Còrdova ordenats per població són els següents (d'acort al padró municipal del INE en 2020):
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.png){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
_2.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=small}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
.svg){kind=link}
Mancomunidades
- Artícul principal → Anexe:Comarques de la província de Còrdova (Espanya).
| Mancomunidad | Extensió | Població[9] | Densitat | Municipis | Mapa comarcal |
|---|---|---|---|---|---|
| Alt Guadalquivir | 1299 km² | 44 127 hab. | 33,9 hab/km² | 8 | .png)
|
| Campiña Este - Guadajoz | 725 km² | 39 260 hab. | 54,1 hab/km² | 5 | |
| Campiña Sur Cordovesa | 1101,8 km² | 104 062 hab. | 94,4 hab/km² | 11 | |
| Subbética | 1597 km² | 123 651 hab. | 77,48 hab/km² | 14 | |
| Els Pedroches | 3612 km² | 56 435 hab. | 15,6 hab/km² | 17 | |
| Valle del Guadiato | 2493 km² | 32 118 hab. | 12,88 hab/km² | 11 | |
| Valle Mig del Guadalquivir (Vega) | 1691 km² | 65 554 hab. | 38,76 hab/km² | 8 |
Partits judicials
En la província existixen 12 partits judicials:
| Partit judicial[10] | Municipis que comprén |
|---|---|
| Partit judicial d'Aguilar | Aguilar de la Frontera, Monturque i Moriles. |
| Partit judicial de Baena | Baena, Luque i Valenzuela. |
| Partit judicial de Cabra | Cabra, Donya Mencía, Nova Carteya i Zuheros. |
| Partit judicial de Còrdova | Castro del Riu, Còrdova, Espill, Obejo, Villaharta i Villaviciosa de Còrdova. |
| Partit judicial de Lucena | Benamejí, Carrasques Reals, Iznájar, Lucena, Palenciana i Rute. |
| Partit judicial de Montilla | Fernán-Núñez, La Guijarrosa, Montalbán de Còrdova, Montemayor, Montilla, La Rambla, Sant Sebastià dels Ballesteros, La Victòria i Santaella. |
| Partit judicial de Montoro | Adamuz, Bujalance, Cañete de les Torres, Cardeña, El Carpio, Montoro, Pedro Abad, Vila del Riu i Villafranca de Còrdova. |
| Partit judicial de Peñarroya-Pueblonuevo | Belcázar, Belmez, Els Blázquez, Espiel, Font la Llancha, Font Obejuna, La Granjuela, Hinojosa del Duc, Peñarroya-Pueblonuevo, Valsequillo i Villanueva del Rei. |
| Partit judicial de Posades | Almodóvar del Riu, La Carlota, Font Carreters, Font Palmera, Guadalcázar, Hornachuelos, Palma del Riu i Posades. |
| Partit judicial de Pozoblanco | Alcaracejos, Enyora, conquista, Dos Torres, El Guijo, Pedroche, Pozoblanco, Santa Eufemia, Torrecampo, Villanueva de Còrdova, Villanueva del Duc, Villaralto i El Viso. |
| Partit judicial de Priego de Còrdova | Almedinilla, Carcabuey, Font-Tójar i Priego de Còrdova. |
| Partit judicial de Pont Genil | Pont Genil. |
Símbols
Escude
En camp d'argent un lleó rampante de gules (roig o púrpura de la corona de lleó) ya que Còrdova va ser conquistada per Fernando III en soldats de la corona de León. Bordura componada en les armes reals de les corones de León i de Castella. Al timbre, corona real tancada. La boca de l'escut serà la de l'espanyol modern, és dir: cuadrilongo i redonejat per la seua base, en 6 unitats d'alt (de l'eix a la punta) per cada 5 unitats d'ample (del flanc destre al flanc sinistre).
Bandera
Pany rectangular volta i mija més llarc, de l'asta al batiente, que ample; de color morat. Centrat l'escut de la província de Còrdova en el seu corresponent timbre, sent les dimensions de l'escut, des de la corona del timbre a la punta, ½ de l'ample total de la bandera, i el restant de proporcions en concordancia.
Logotip
Elogotip està constituït per un símbol que representa la figura sintetisada d'un lleó rampante de color groc (Pantone 117), que s'alça front a una massa de color roja (Pantone 485), que en la seua part dreta, per la seua forma, dibuixa l'inicial de la paraula Còrdova, unit a la llegenda Diputació de Còrdova en la tipografia Trade Gothic Bold 2 per a la paraula «Diputació» i Trade Gothic Light per a «de Còrdova», abdós de color negre.
Educació
Universitat de Còrdova
- Artícul principal → Universitat de Còrdova (Espanya).
L'Universitat de Còrdova va ser fundada com a tal en 1972, encara que conta en dos sigles d'història que avalen una trayectòria que afona les seues raïls en l'Universitat Lliure, la qual va funcionar en la província a finals d'el XIX i conta en estudis centenaris com els de la Facultat de Veterinària, únics en Andalusia. La seua joventut i les seues dimensions miges -la UCO té 21 000 alumnes, una miqueta més de 1200 professors i 700 treballadors- l'han dotat del dinamisme necessari per a anar adaptant-se i entrar en el XXI com una universitat d'alta calitat docent i provada solvència científica. Els estudis de l'Universitat de Còrdova van des de les Humanitats i les Ciències Jurídic-Socials a les Ciències de la Salut i les carreres científic-tècniques, tres àrees que es corresponen en la seua estructuració en tres grans campus: el Jurídic social, integrat en el centre urbà; el de la Salut, a l'oest de la capital, i l'Agroalimentari, Científic i Tècnic de Rabanals, en l'àrea este. Ademés, la UCO conta en l'Escola Politècnica de Belmez, situada a xixanta quilómetros de la capital cordovesa.
Vore també
Referències
- ↑ «ine. es/jaxiT3/Datos. htm? t=67988 Cense anual de població 2021-2024» (en és). INE. Consultat el 31 de decembre de 2024.
- ↑ com/site/index. php? option=com_content&task=view&id=39&Itemid=58 Chillón i el seu llogaret de Guadalmez, actualment separats, pertanyien llavors al mateix terme. com/site/index. php? option=com_content&task=view&id=39&Itemid=58 archivat en Wayback Machine.
- ↑ «diariocordoba. com/noticias/cordobalocal/ecologistas-accion-senala-cordoba-lugar-mas-contaminacion-ozono_1257777. html Ecologistes en Acció senyala a Còrdova com a lloc en més contaminació per ozon» (en és). Diari Còrdova. Consultat el 18 de juny de 2020.
- ↑ «es/2020/02/28/el-gobierno-aprueba-el-desmontaje-de-la-historica-central-de-puente-nuevo-a-partir-de-este-verano/ El Govern aprova el desmontage de l'històrica central de Pont Nou a partir d'este estiu» (en és-és). CORDÓPOLIS, el Diari Digital de Còrdova. Consultat el 30 d'abril de 2020.
- ↑ «juntadeandalucia. es/institutodeestadisticaycartografia/salud/static/resultadosProvincialesCovid_14. html5 Institut d'Estadística i Cartografia d'Andalusia». www. juntadeandalucia. es. Consultat el 2021-06-28.
- ↑ «es/jaxiT3/Datos. htm? t=2882 Institut nacional d'estadística». Consultat el 4 de giner de 2024.
- ↑ 7,0 7,1 Elaboració pròpia a partir de senyes del IEA-ALVENC
- ↑ Elaboració pròpia a partir de senyes del IAE-ALVENC
- ↑ Font de l'INE Institut Nacional d'Estadística d'Espanya (01-01-2006)
- ↑ archive. org/web/20010701000744/http://dgraj. mju. es/consultas/Partidos/DatosPobla. asp Partits Judicials d'Andalusia - Ministeri de Justícia - Centre d'Anàlisis i Documentació Política i Electoral d'Andalusia.
Bolletí Oficial de la Junta d'Andalusia
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre la província de Còrdova.- dipucordoba. es Diputació Provincial de Còrdova
- ateneodecordoba. com Enciclopèdia de l'Ateneu i la ciutat de Còrdova
- cordobapedia. es Enciclopèdia lliure de Còrdova
- camaracordoba. com Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Servicis de Còrdova
- embalses. net/provincia-11-cordoba. html Estat dels embassaments de la província de Còrdova
Referències
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Córdoba (España)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.