Serra Morena

Serra Morena

Serra Morena és una cordillera del sur de la península ibèrica, que separa la replanell Central de la depressió del Guadalquivir. Geològicament és la vora del replanell fracturat i alçat per l'espente de les forces alpines sobre el zócalo herciniano del Replanell. En esta predominen les fallas, a voltes una falla única, atres voltes un sistema de falles escalonades. Serra Morena seria un horst llimitat per falles, o en atres casos llimitada per plecs molt estirats formant plegues-falles.

Té uns 400 km de llongitut que marquen el contacte brusc entre els materials paleozoicos del Replanell i els sediment terciarios i cuaternarios de la Depressió Bètica i en la seua part més oriental el contacte es produïx en els materials secundaris i terciarios de les cordilleres Bètiques. Serra Morena separa l'Espanya herciniana (de la qual forma part) de l'Espanya alpina.

Cultural, geogràfica i etnológicamente es considera Serra Morena com la frontera natural entre Andalusia i La Taca. Ademés, és coneguda per haver segut un dels escenaris en que Cervantes va ambientar part de la seua novela Don Quixot de la Taca.

Etimologia

Des dels primers geógrafos grecs com Estrabón, que la flama Cotinas, fins a Plinio el Vell entre els llatins, que els crida Arianos tots han donat un nom a la més important cordillera de la Bètica cridada hui Serra Morena; la denominació antiga més general és la de Montes marianos, en el Itinerari de Antonino encara Arianos, convertits en Marianos i en Serra Morena molt provablement per etimologia popular o paretología. En texts de Claudio Ptolomeo i Tzetzes apareixen denominacions semblants.

Sectors de Serra Morena

Dins de Serra Morena podem distinguir quatre sectors:

Sector onubense

Archiu:Sierra de Aracena (Huelva España). CAPS 0

Serra de Aracena que forma part de Serra Morena.

Té una estructura relativament senzilla formada per plecs-falla.

Sector sevillà

És també relativament senzill i està format per una flexión.

Sector cordovés

Archiu:Valles típicos de Obejo, Sierra Morena. CAPS 1

Valls en l'entorn de la localitat cordovesa d'Obejo

Seguix sent relativament simple ya que està format per una falla típica en un llavi afonat (Valle del Guadalquivir) i un llavi empinat (Serra Morena) i entre abdós existix un bot de falla.

Sector jiennense

És el més complicat ya que està format per falles escalonades que van independisant una série d'escalons de falla que descendixen des de Serra Morena fins al vall del Guadalquivir.

Paisage en Despeñaperros

Alguna cosa comú són les falles transversal que formen una série de serres individualisades. En la zona de Jaén és a on este sistema de fractures i falles apareix molt més complicat. Podem trobar tres escalons distints en la penillanura, per lo que es pot classificar com una estructura en massiç tectónico.

• Escaló de Linares:

L'escaló inferior, que té una altitut d'aproximadament 600 metros i correspon a la penillanura pretriásica exhumada (posada al descobert) per l'acció de l'erosió, que va destruir la posterior cobertera mesozoica i triásica. Este escaló queda llimitat al nort per una falla de 200 metros de bot, per lo que l'escaló de Linares seria el llavi afonat de la falla. Pel sur no està tan clara l'estructura de falla i este primer escaló queda separat del Valle del Guadalquivir per un escarpe o rebanc d'un relleu en costera. Esta costera s'ha format per la reculada dels materials triásicos que apareixen en esta zona inclinada. Els llímits de l'escaló de Linares són menys clars cap a l'est. Quan alvancem cap a esta direcció apareix una série de blocs elevats constituïts sobre la penillanura finipontiense. L'escaló de Linares és prou estret. En la seua part més estreta té un esgambi de 5 km i la més ampla és de 20 km. No obstant és prou allargat (80 km). Està constituït per materials de l'era primària (paleozoicos), sobretot pissarres, quarsitas i granits. Per això en este bloc l'erosió ha adoptat una forma diferencial a on la pissarra actua com a material bla, donant lloc a depressió, i les quarsita i granit (en este clima sec) han donat lloc a resaltes (especialment les quarsita). Les pissarres presenten una potència de varis centenars de metros i pertanyen al silúrico inferior. Són arcillosas i micáceas i de poca esquistosidad. En la part més occidental d'este escaló apareixen atres pissarres del carbonífero, incrustant-se argila i conglomerats.

• Escaló de Santa Elena:

Sobre l'escaló de Linares s'alça un segon escaló llimitant al sur en est i alçant-se sobre ell uns 200 metros, per lo que la seua altura total és de 800 metros. Està compost per una série de blocs alternant en fosses entorn tant d'est a oest com de sur a nort. En la part més oriental, estos blocs apareixen afectats per distints desnivells per moviments post-alpins. El paisage d'este segon escaló és molt més monòton perque existix un predomini casi total de pissarres del silúrico i, puntualment, apareixen afloraments de quarsita i granit, que li donen un cert moviment al relleu.

• Escaló del Replanell:

El tercer escaló se situa al nort del de Santa Elena i s'allarga també d'oest a est formant les parts més elevades de Serra Morena (Almadén, Quintana, Els Òrguens, etc). Ocupa tot el nort de la província de Jaén i penetra pel sur de Ciutat Real. Està separat de l'escaló de Santa Elena per un bot que oscila entre els 200 i 300 metros, per lo que la llínea de cims se situa llaugerament superior als 1000 metros.