Província de Jaén (Espanya)
Jaén és una província espanyola situada al noreste de la comunitat autònoma d'Andalusia, i al sur de la península ibèrica. Es tracta d'un dels històrics «Quatre regnes d'Andalusia». Llimita pel oest en Còrdova, pel nort, en Ciutat Real, pel este, en Albacete, i pel sur, en Granada. La seua capital és la ciutat de Jaén.
Va quedar constituïda com a província en la divisió administrativa de 1833, conformant-se en les viles i ciutats del Regne de Jaén més alguns municipis fins a llavors pertanyents al Camp de Montiel, com Beas, Chiclana i Montizón, i del Regne de Múrcia, el restant de la comarca de Serra de Segura. Administrativamente està dividida en 97 municipis, agrupats en 10 partits judicials.
La seua superfície és de 14 496 km², ocupant el 2,67 % del territori nacional. Té una població de 617 604 habitants a 1 de giner de 2025, dels quals aproximadament una tercera part viuen en la capital i la seua àrea metropolitana. cal destacar junt en la capital, les ciutats de Linares, Úbeda, Andújar, Martos i Alcalà la Real. Atres localitats destaquen pel seu patrimoni cultural i històric, com Úbeda i Baeza, reconegudes ciutats Patrimoni de la Humanitat. Ademés, també es troben en la província llocs històrics com La Carolina, en el terme de la qual va tindre lloc la batalla de les Navas de Tolosa, i Bailén, a on es va lliurar la famosa batalla de Bailén. Sobre patrimoni natural, la província conta en quatre parcs naturals, sent el més important el Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles, el segon més gran d'Europa.
Toponímia
[editar | editar còdic]L'etimologia de Jaén procediria, segons una hipòtesis, del nom llatí [vila] Gaiena, «la vila de Gaius» —el antropónimo llatí va seguit del sufix -en— que quedaria com Gaien, interpretat pels musulmans com Ŷaīiān (àrap جَإِيَّان), que s'usava durant l'época musulmana. Existix també la versió, per part d'algunes famílies sefardíés del nort d'Àfrica, de que tant el seu llinage com la seua ciutat d'a on provenen, referint-se a Jaén, tenen el seu orige en la paraula hebrea Dayan, que significa «juge» i derivaria en Yayyan o Djayyan. cal mencionar que el nom en que es coneixia la ciutat, capital de la cora de Yayyan en l'época de l'emirat, era حاضرة, «Ḥāḍira», que en àrap significa capital.
Els gentilicis vàlits per a la província de Jaén són jienense, jiennense, giennense, jaenés, -a o jaenero, -a.
Símbols
[editar | editar còdic]Bandera
[editar | editar còdic]La bandera de la província de Jaén va ser aprovada per la Diputació Provincial de Jaén, en el ple celebrat el 3 de març de 2014 i inscrita en el Registre Andalús d'Entitats Locals, complint en la Llei 6/2003, de 9 d'octubre de Símbols, Tractaments i Registre de les Entitats Locals d'Andalusia.[1][2]
La bandera es dispon en un pany rectangular de proporció 1/1,5 sent més llarga que ampla. Presenta una superfície de 10x15 sectors, ubicant-se l'escut a tres sectors de l'alt i a huit sectors de l'ample; i ocupant sis sectors d'alt i cinc sectors d'ample. La bandera és de color pantone vert 377, en referència al patrimoni natural de la província: els cultius de la Campiña, els extensos Parcs Naturals i, sobretot, el olivar.[3]
Plantilla:Colort capçalera
Plantilla:Colort
|}
Escut
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Escut de la Província de Jaén.
L'escut de la província de Jaén és un camp cuartelado, el primer i el quart quarter d'or i el segon i el tercer de gules (roig). Bordura de catorze compons: sèt de gules, en un castell d'or almenado de tres almenas, mazonado de sabre (negre) i aclarit d'azur, alternats en sèt d'argén, en un lleó rampante, de gules, linguado i uñado d'or, i coronat de lo mateix. Sobre el tot, en escusón d'argent el rostre de Jesucristo al natural, de carnación i pèl de sabre (negre).
El timbre, corona real, forrada de gules, o roig, tancada, que és un círcul d'or, engastat de pedres precioses, compost de huit florones de fulls d'acant, visibles cinc, interpoladas de perles i de cada una dels seus fulls ixen cinc diademes sumades de perles que convergixen en un món azur, en el semimeridiano i l'equador d'or, sumat de creu d'or.
Himne
[editar | editar còdic]L'himne oficial de la província de Jaén és la composició Andalusos de Jaén, realisada per Santiago José Báez que va incloure música al poema Aceituneros de Miguel Hernández, arreplegat en la seua obra Vent del poble. L'himne va ser presentat el 27 de novembre de 2012 en el Paraninfo del Conservatori Superior de Música de Jaén, contant en la seua primera versió en la veu de la cantaora Carmen Linares. Despuix d'ella, l'himne va ser interpretat pel tenor Miguel Arjona, acompanyat per l'Orquesta Simfònica del conservatori, el cor del conservatori i el grup polifònic de la Real Societat Econòmica d'Amics del País de la Ciutat i Regne de Jaén, dirigits per Ángel Luis Pérez Garrido.[4][5]
Geografia
[editar | editar còdic]La província de Jaén es localisa en el noreste d'Andalusia (Espanya). Cap al nort llimita en les províncies de Ciutat Real i d'Albacete, de la comunitat autònoma de Castella-la Mancha, a on serra Morena fa el paper de frontera natural entre la Replanell i la Depressió Bètica, ademés de, pas natural entre abdós, gràcies al desfiladero excavat pel riu Despeñaperros. En la direcció oest, fa frontera en les comarques cordoveses del Alt Guadalquivir i la campiña de Baena, que són la continuació de la campiña de Jaén; i la Subbética, que és la continuació de la Serra Sur de Jaén, dividides pel riu Guadajoz. Estes últimes, tenen la seua continuació en Els Montes granadins que marquen la frontera sur de la província. Per la seua banda, el llímit este provincial ho marquen les serres de Cazorla, que té la seua extensió en la granadina comarca de Huéscar, i de Segura, que continua en la homònima regió albaceteña.
Orografia
[editar | editar còdic]
L'orografia de la província esta marcada per serra Morena, la depressió del Guadalquivir i les serres de les cordilleres subbética i prebética.
En la zona nort, s'estén serra Morena, a on destaquen el pico Estrela, el més elevat d'esta zona, en 1289 m s. n. m.,[6] i el pas de Despeñaperros, format de forma natural i que servix de pas entre Andalusia i la Replanell Central.
La depressió del Guadalquivir s'estén en la regió central de la província, des de les lomas d'Úbeda i de Chiclana, separades per la vall del riu Guadalimar, i el passadiç de Pou Alcón, creat per la vall del riu Guadiana Menor i que dividix les cordilleres subbética i prebética. Des de la província, s'estén per la campiña cordovesa.
Al sur, la cordillera Subbética forma les serres Sur, la Pandera, Jabalcuz i Mágina, a on el pico Mágina, màxima elevació de la província en 2164 m s. n. m.,[6] descolla sobre uns atres de gran altitut com Almadén, en 2036 m s. n. m.; Miramundos, en 2077 m s. n. m.; o Aznaitín, en 1745 m s. n. m. Separada del massiç principal pel riu Jandulilla es troba la serra Creuada. Per la seua banda, el pico Jabalcuz alcança els 1618 m s. n. m.[6]
A l'est, el sistema Prebético forma les serres de Cazorla, Pou, Huebras i Segura, llocs de naiximent dels rius Guadalquivir i Segura. En Cazorla destaquen els picos Cerro Blanquillo, a 1830 m s. n. m.[6]Aguilón del Loco, a 1956 m s. n. m.; Les Empanadas, a 2106 m s. n. m. i Cabanyes que en 2027 m s. n. m.[6] és la màxima altura d'esta zona. En Segura, per la seua banda, descollen els picos El Yelmo en 1809 m s. n. m.[6] i Les Banderillas que en 1993 m s. n. m. és el de més altitut de la serra.
Geologia
[editar | editar còdic]La província de Jaén es troba dividida en tres unitats geològiques. Al nort de la província afloren roques que formen el relleu de serra Morena, compost principalment per quarsita, pissarra i granit del Paleozoico i formen una cordillera montanyosa que es va formar fa entre 354 i 292 millons d'anys, també cridada «cordillera Hercínica». Per la seua banda, al sur de la província es troba la segona unitat, corresponent a les zones externes de la cordillera Bètica, diferenciades entre Prebético[7] i Subbético.[8] Es compon de roques del Mesozoico, formades fa entre 251 i 65,5 Ma, principalment calcàreas, dolomías, calcàrees margosas i margas. Esta cordillera Bètica s'estén pel surest peninsular formant part de les cordilleres alpines que es varen formar en el Cenozoico, fa entre 34 i 14 Ma i que rodegen el Mediterràneu pel sur d'Europa i pel nort d'Àfrica. Formen un relleu abrupte i escarpado.[9]
Entre abdós unitats geològiques es troba la depressió del Guadalquivir, formada per roques sedimentarias més modernes, del Neógeno i Cuaternario, des de fa 23,3 Ma fins a l'actualitat, es varen formar a partir de sediment marins provinents de l'estret marí que conectava, fins a fa uns 5 Ma, l'antiga mar Mediterrànea en l'oceà Atlàntic en el lloc que actualment ocupa la conca del Guadalquivir.[10] Forma un relleu deprimit i alomado, en el que s'assenten grans extensions de cultiu de olivar.[9] Estes roques de margas, areniscas i conglomerats no presenten deformacions, són blanes i poc resistents a l'erosió.[11][12]
Hidrografia
[editar | editar còdic]Plantilla:Caixa de cita L'hidrografia de la província està marcada per les conques alta i mija del riu Guadalquivir, que ocupen la major part de la província. Ademés, en la província, naix el riu Segura, sent Jaén l'inici de la seua conca hidrogràfica.
Conca del Guadalquivir
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Guadalquivir.
El riu Guadalquivir naix en la serra de Cazorla, en la Cañada de les Fonts pertanyent al terme municipal de Quesada. Des d'ací, fluïx pels municipis de Mogón, Sant Vaig prendre, Chilluévar, La Iruela, Cazorla, Pont del Bisbe, Mengíbar, Espeluy, Villanueva de la Reina, Andújar i Marmolejo, per a passar a la província de Còrdova. En l'actualitat, el riu és navegable des de la mar fins a Sevilla, encara que en época antiga les embarcacions podien aplegar fins a Andújar i, inclús, fins a Cástulo, en el Guadalimar.[13]
A lo llarc d'este recorregut per la província, el riu rep l'aigua d'alguns dels seus principals afluents, com riu Aguascebas, riu Cerezuelo, riu Guadiana Menor, riu Guadalbullón, pel costat dret; riu Borosa, riu Aguamulas, riu Guadalimar i riu Jándula, pel costat esquerre. Ademés, en la província es troba el principal embassament del riu, el pantà del Tranco.
Conca del Segura
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Segura.
El riu Segura naix frut d'una resurgencia en una cova natural inundada d'orige càrstic a 1413 m s. n. m., en Font Segura, en el terme municipal de Santiago-Pontones. L'extrem noreste de la província de Jaén és part de la conca hidrogràfica del Segura, aportant 594 km², el 3,1 % del total de la conca, i 3422 habitants, lo que representa el 0,2 %. Inclou part dels térmens municipals de Benatae, Forns, Orcera, Santiago-Pontones, Segura de la Serra i Siles. Durant els seus primers quilómetros el riu transcorre íntegrament per la província de Jaén, per una vall estreta i profunt a on rep afluents curts d'abundant cabal. El principal afluent jiennense del Segura és el ric Fusta.[14]
Climatologia
[editar | editar còdic]El clima, pot classificar-se com de tipo mediterràneu en diferents subtipos (subtropical, templat i continental), està totalment influenciat per la Vall del Guadalquivir que, obert a l'oceà Atlàntic, condiciona la circulació atmosfèrica de la província. Aixina els vents humits oceànics circulen per la vall en primavera i autumne, produint abundants pluges (en periodos normals), sobretot en la vertent oest de les serres bètiques. De fet, la gran pluviosidad de la serra de Segura, resulta en que d'ella naixquen dos dels rius més importants de la península: El Guadalquivir cap a l'oest, i el Segura cap a l'est. L'orografia montanyosa és l'atre factor que complica el clima provincial.
Encara que en la província de Jaén no existix una diversitat climàtica tan àmplia com en atres províncies, es poden trobar distints climes:
·El clima mediterràneu subcontinental càlit es troba a la vora del riu Guadalquivir (fins a la desembocadura del Guadalimar). Presenta uns hiverns frescs i uns estius calorosos, per la lluntea de la mar i a la situació en el fondo del Valle, en una temperatura mija anual de 17-18 °C, i en una elevada amplitut tèrmica, tant diària com a anual. Aixina i tot, les temperatures màximes són una miqueta menys acusades que les del Valle del Guadalquivir cordovés, per la seua major altitut (200–300 m s. n. m.). La pluviometria mija anual se situa entorn als 600 mm.
·El clima mediterràneu subcontinental fresc es troba en la major part de la província: serra Morena, campiña, la Loma, i en les estribaciones de les Serres. Presenta uns hiverns frescs i uns estius càlits. La temperatura mija anual és de 15-17 °C, i les precipitacions oscilen entorn als 500 mm. També és un clima menys humit que l'anterior, ya que no s'expon a la presència d'un riu gran.
·El clima mediterràneu de montanya es troba en les zones més altes de les Serres de Cazorla, Segura, Les Viles, Mágina, Subbética (Serra Sur de Jaén) i Despeñaperros. La temperatura mija anual és inferior als 15 °C sempre, i les precipitacions aumenten en l'altitut. De fet, la serra de Cazorla és un dels llocs més plujosos d'Andalusia (1500 mm).
·El clima mediterràneu continental es troba en l'extrem surest de la província, concretament en el terme municipal de Pou Alcón. Este municipi és, geogràficament, la continuació del Altiplano granadí, en el que presenta major comunicació i similituts geogràfiques (entre elles, el clima). La temperatura mija anual se situa entorn als 13 °C, per la seua elevada altitut. Els hiverns són frets, i els estius càlits, existint una elevada amplitut tèrmica entre el dia i la nit, aixina com a lo llarc de l'any. El clima és àrit (<400 mm anuals), per la seua falta d'influència marítima i a la situació de Serres aldeañas (Cazorla, Segura, Castril, Basa, Orce i la Sagra), que fan un efecte barrera sobre les precipitacions.
No obstant, tots estos climes s'englobarien dins del mediterràneu, ya que posseïxen característiques comunes, com la distribució de les precipitacions en l'época freda, una temperatura mija anual ni molt alta ni molt baixa (15-18 °C), i una oscilació tèrmica no tan acusada (en comparació a atres zones climàtiques).
Flora
[editar | editar còdic]
Les serres estan dominades per boscs de pi laricio, negral i carrasco. En zones restringides del parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles existixen Ilex aquifolium i es poden trobar Taxus baccata molt disseminats. En la zona nort de la serra de Segura apareixen boscs de Quercus faginea i Quercus pyrenaica.[15] Les serres de Cazorla[8] i Segura presenten destacats endemismes com Viola cazorlensis, Hormathophylla baetica,[16] Geranium cazorlense, Erodium cazorlanum, Aquilegia cazorlensis, Narcissus longispatus, o Pinguicola vallisneriifolia.
Fauna
[editar | editar còdic]La província és llar del gat cerval ibèric, espècie en perill d'extinció que té el seu hàbitat en la serra de Andújar i en la zona del riu Guarrizas.[17] En una situació similar al gat cerval es troba el llop ibèric, que conta en chicotetes poblacions en serra Morena, no superant el mig centenar d'individus, dels que una part es troba en la província.[18][19][20][21]
Una atra espècie en perill d'extinció, en el continent europeu, que es troba en proyecte d'reintroducción i crío en captivitat en la serra de Cazorla, és el quebrantahuesos. En l'interior del parc natural, es troba el centre d'crío «Guadalentín» de la «Fundació Gypaetus», va ser creat en 1996 i va tindre el seu primer naiximent en 2009. Des de llavors més de quaranta eixemplars, naixcuts en el centre, s'han reintroducido en diferents llocs de la península i Europa.[22][23][24]
En els rius de les serra de Cazorla i Segura es troben espècies salmónidas, molt exigents en la calitat de les aigües, destacant la trucha comú, mermada per l'introducció de la trucha arc iris; i ciprínidos com cachos i barps. També es troba la lagartija de Valverde, un endemisme.[25]
Espais naturals
[editar | editar còdic]Jaén conta en una extensa superfície natural en alguna figura de protecció, superant les 300 000 ha, aproximadament la quinta part del territori, és la província espanyola en major superfície protegida. Entre ells destaquen els quatre parcs naturals i els dos parcs periurbanos. La província conta, ademés, en tres parages naturals, Alt Guadalquivir,[26] Estany Gran[27] i Cascada de Cimbarra;[28] varis Monuments Naturals, Bosc de la Bañizuela,[29] Chafades de dinosauris de Santisteban del Port,[30] El Piélago,[31] Quejigo de l'Amo o del Carbó,[32] Els Òrguens de Despeñaperros[33] i Pinada de Cánavas;[34] i dos chapulls declarats Reserves Naturals, Estany Fondo[35] i Estany del Chinche.[36]
- Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles
- Artícul principal → Parc natural de les Serres de Cazorla, Segura i Les Viles.
Va ser declarat en 1986. Conta en 214 300 ha, lo que ho convertix en el major espai natural protegit d'Espanya i un dels majors d'Europa. Va ser designat Reserva de la Biosfera per l'UNESCO en 1983. Presenta grans zones boscoses com les extensions autòctones de pi salgareño, de bosc mediterràneu i de bosc de ribera; en gran part de la superfície existixen boscs de pi negral i carrasco de reforestació.[8] El parc alberga un parc cinegético en el que es troben grans eixemplars, i els seus rius de montanya presenten una important riquea piscícola. Ademés, en el parc s'ubica el centre d'crío «Guadalentín», per a la reintroducción del quebrantahuesos. El parc conta en una de les flores més destacades de la conca mediterrànea en més de 1300 espècies catalogades i 24 endemismes. De la mateixa manera, presenta una gran riquea entomológica.[37]
- Parc natural de Serra Mágina
- Artícul principal → Parc natural de Serra Mágina.
Va ser declarat en 1989. Presenta una forta orografia en gran desnivell que favorix l'existència de diferents ecosistemes en funció de l'altitut. La vegetació és principalment forestal, conservant-se encinares entre cultius de les zones més baixes. Ascendint es troben quejigos, arces, cerezos selvats i cornicabras; mentres que en els cims apareixen endemismes d'espècies almohadilladas per a resistir el vent i la neu. cal destacar l'adelfal del ric Quadros, el de major extensió de la península. El parc alberga una important població de cabra montesa, aixina com, poblacions de rapaces. En els cims habita el merla capiblanco.[38]
- Parc natural de la Serra de Andújar
- Artícul principal → Parc natural de la Serra de Andújar.
Va ser declarat en 1989. Presenta extenses superfícies de carrasques, alcornoques i quejigos, aixina com, xara noble mediterrànea. cal destacar els boscs de ribera dels seus rius, en sauces, alisos, almeces, tamujos i baladres. Entre la seua fauna destaquen el gat cerval ibèric, el llop ibèric i les grans rapaces ibèriques, destacant la presència del àguila perdicera i l'àguila imperial ibèrica, i les grans aus carroñeras, com el alimoche, el buitre leonado i el buitre negre.[39]
- Parc natural de Despeñaperros
- Artícul principal → Parc natural de Despeñaperros.
Va ser declarat en 1989. Presenta importants desnivells creats pel riu Despeñaperros en el seu desfiladero que servix de pas natural entre Andalusia i la Replanell central. Este desfiladero crea perfils molt abruptes en els que es poden observar diferents formacions geològiques. Destaca la presencia espècies d'aus, mamífers, reptils i vegetació ibèrica.[40]
- Parc periurbano Mont La Serra
- Artícul principal → Parc periurbano Mont La Serra.
El parc periurbano va ser declarat en 1991. Comprén una superfície de 2720 hectàrees, sent el de major extensió. Està travessat per les valls del riu Quiebrajano i de la «Cañada de les Hazadillas».[41]
- Parc periurbano Santa Catalina
- Artícul principal → Parc periurbano Santa Catalina.
Este parc periurbano s'ubica en les rodalies de la ciutat de Jaén. Va ser declarat en 2005. Comprén els monts de Santa Catalina, El Neveral, La Imora i El Almendral En la geologia d'estos monts predominen les calcàreas del mesozoico que generen sols pobres. La vegetació predominant són els repoblaments de Pinus halepensis realisades en la década de 1950.[42]
Història
[editar | editar còdic]Prehistòria i Protohistòria
[editar | editar còdic]Les primeres manifestacions es remonten al Neolític en la presència d'alguns jaciments destacables com El Naiximent (Pontones), la cova del Canjorro, la cova de Guadalijar (Huelma) o vàries coves en la zona de Castell de Locubín com de la Ferralla, La Murcielaguina o la del Plat. En estos jaciments s'ha constatat la presència de ceràmica incisa, plana, impresa o en decoració plàstica. Un dels elements patrimonials més destacats del Neolític Final és l'art llevantí, en uns 42 eixemples ubicats en coves o abrics rocosos de serra Morena (Taula del Pochico, el Prat del Azogue o Poyo Mig de la Cimbarra), serra Mágina (La Graja) o la serra de Cazorla (cova del Rellonge, la cova del Encajero o l'abric del cerro Vítar).
Durant l'Edat dels Metals, trobem nous eixemples culturals desenrollats en la província de Jaén. Destaquem la macroaldea calcolítica de Marroquins Baixos en la capital i alguns jaciments pròxims com a Cerro Penell. En la transició del Bronze Antic al Bronze Final tenim la presència del Racó de Olvera a la vora del Guadalimar i Peñalosa[43] (Banys de la Carrasca) que va destacar també com un centre de la cultura del Argar. Esta cultura va estar present en la zona este i nort de la província de Jaén, caracterisant-se pels poblats en altura, els enterrament en cista, l'abundància d'armament militar i una progressiva estratificació social.
La província de Jaén va estar baix influència tartésica destacant assentaments com la necròpolis tartésica de Cerrillo Blanco, en Porcuna, que data de el VII o la relació comercial en Cástulo (Linares). Este assentament va destacar ya des del Bronze Mig com a centre de control dels filons metalúrgics de serra Morena, lo que va permetre entrar en contacte en cultures metalúrgiques com la argárica o la tartésica. Durant les colonisació fenicias i gregues, el territori jiennense es va beneficiar de les rutes comercials, especialment del comerç metalúrgic, documentant-se la presència de materials fenicios i grecs, especialment ceràmica, en els jaciments urbans i funeraris de la província com Peñalosa, Toya o Cástulo.
Edat Antiga
[editar | editar còdic]La cultura ibèrica
[editar | editar còdic]
La formació de la cultura ibèrica, segons la teoria autoctonista més acceptada, va tindre el seu orige en l'evolució de les cultures del Bronze Final. Un dels eixemples més clars seria Les Calañas de Marmolejo (sigles VII-VI), un jaciment a on ya existix una especialisació dels centres de producció i el procés cap a la nucleación poblacional, un dels pilars del iberismo del sur de la península ibèrica.[44]
La presència ibèrica en el territori es dividix entre oretanos, bastetanos i turdetanos. De la primera, la més numerosa provablement, destaquem el oppidum de Cástulo, ubicat en la ribera del riu Guadalimar. El lloc constituïx en este moment històric el principal núcleu de població de l'Oretania, sent el oppidum indígena més extens de la Península, contant en ceca a on falcava moneda pròpia. Les principals activitats econòmiques de Cástulo serien les agropecuarias i la mineria d'argent i plom de les mines de serra Morena en l'entorn d'El Centenillo. Un atre dels núcleus destacats seria el oppidum íbero de Pont Taules (VII-IV), que ha segut objectiu destacat de les campanyes arqueològiques de l'Universitat de Jaén. Elements característics són les seues muralles en bastions i l'entramat urbà en edificis d'entitat, com un possible centre de poder, i demés cases. Atres jaciments ibèrics importants serien Giribaile (Vilches), Iliturgi (Mengíbar) o Cerro de les Albahacas (Sant Vaig prendre); les necròpolis de Cerrillo Blanco, Toya (Peal de Becerro) o Castellones de Ceal (Hinojares); i, santuaris com El Collado dels Jardins en Despeñaperros, El Pajarillo (Huelma) o el santuari de Castellar.
La segona guerra púnica
[editar | editar còdic]Les conseqüències econòmiques del tractat de pau en els romans, despuix de la primera guerra púnica (264-241 a. C.), varen obligar als cartagineses a reforçar el control de la Península com a base de recursos materials (mineria i agricultura) i humans (mercenaris per a les seues tropes). L'acció diplomàtica i militar d'Amílcar Barca, primer, i del seu gendre Asdrúbal el Bell, despuix, varen permetre que els assentaments indígenes de la província de Jaén quedaren baix influència púnica. Sembla que, Aníbal, el fill de Amílcar Barca, va aplegar a emparentar-se matrimonialmente en l'èlit gobernant de Cástulo, per lo que esta ciutat es va convertir en la principal base cartaginesa en l'Alt Guadalquivir. L'accions militars del general cartaginés Aníbal en Itàlia durant la segona guerra púnica (218-202 a. C.) va obligar als romans a obrir un nou front en Iberia en l'objectiu de tallar les bases de recaptes cartaginesas. El territori jiennense es va convertir en un teatre d'operacions destacat a partir del desembarc romà.
Despuix dels primers enfrontaments al nort del ric Ebre, els germans Cneo i Publio Cornelio Escipión varen aplegar a l'entorn de Cástulo per a enfrontar-se a l'eixèrcit púnico i els seus aliats íberos (211 a. C.). La batalla de Cástulo va resultar un desastre per als romans que varen perdre a Publio. Llavors, Cneo va dirigir les seues tropes cap al nort, pero varen ser descoberts, obligats a retirar-se i resistir en un tossal propenc a Ilorca. En la batalla de Ilorca, els cartagineses varen acabar en l'eixèrcit romà inclós el seu líder Cneo. Existix diverses teories sobre l'ubicació de Ilorca, la més recent la situa en l'entorn d'Orcera.[45]
En el 210 a. C. es produïx l'arribada de Publio Cornelio Escipión Africà, fill de Publio Cornelio, i despuix de prendre la capital púnica en Iberia, Qart Hadasht, en el 209 a. C. va posar rumbo a la zona jiennense per a acometre a l'eixèrcit d'Asdrúbal Barca, germà de Aníbal. L'enfrontament en la batalla de Baecula (208 a. C.) va supondre la victòria romana encara que no va impedir que Asdrúbal abandonara Iberia en el seu eixèrcit per a unir-se al seu germà en Itàlia. Durant molts anys, els investigadors varen ubicar esta batalla en l'entorn de Bailén, pero des de 2001 Institut Universitari d'Investigació en Arqueologia Ibèrica, de l'Universitat de Jaén, va portar a terme un treball d'investigació (reelectura de les fonts clàssiques, estudi de material prospectado i excavacions arqueològiques) que va establir una nova ubicació de la batalla en el cerro de les Albahacas, pròxim al oppidum dels Turruñuelos en Sant Vaig prendre.[46] Esta nova ubicació no ha estat exenta de polèmica a nivell acadèmic i institucional.[47] Tornant al conflicte, els assentaments ibèrics de la zona es varen ser rendint als romans per mig de pactes de sumissió. No obstant, uns atres com Orongis (Giribaile) varen sofrir assalts violents per part de les tropes romanes; destacable és l'assalt a Iliturgi per Publio Cornelio que va comportar la destrucció del oppidum i la mort dels seus habitants com a castic per la defección que varen fer al seu pare i tio en el 211 a. C.
La dominació romana
[editar | editar còdic]La presència romana es va prolongar des de el III fins a el V quan es varen produir les primeres migracions bàrbares en el territori peninsular. Els oppida ibèrics mantenia relacions en Roma en base en diferents models de pacte, principalment estipendiarias, és dir, ciutats obligades a pagar tribut per la seua oposició inicial als romans. En el pas del temps, el procés de romanización va induir a les èlits indígenes a adoptar el model de vida romà gràcies a la concessió de càrrecs locals i atres prebendes. Este model es va reforçar en la creació d'un entramat urbà que garantisara el control territorial. L'organisació territorial imperial de Hispania, va dividir el territori jiennense entre la província senatorial de la Bètica (Baetica) i l'imperial de la Tarraconense (Tarraconensis); el territori havia segut inclós en la província republicana d'Hispania Ulterior (197 a. C.). El llímit entre abdós províncies estaria molt possiblement en el riu Guadalbullón a la llum del descobriment de la porta de Jano Augusto en Mengíbar, zona de confluència entre el Guadalquivir i el Guadalbullón.[48] En el nivell administratiu inferior, els assentaments jiennenses varen ser repartits entre els conventus de Corduba, Astigi i Carthago Nova. Entre les ciutats hispanorromanas en el territori destaquen: les colónies romanes de Tucci, Iliturgi i Salaria; i, els municipis d'Isturgi, Urgavo, Obulco, Aurgi, Mentesa o Cástulo.
La presència romana durant els primers sigles es va vore afectada per numerosos tumults i per les dures guerres de conquistes. Una d'estes, varen ser les cridades guerres lusitanas, especialment les campanyes de Viriato en la zona de Tucci (144-141 a. C.) que va mantindre en sus a les forces romanes. Assentat el domini romà, el territori jiennense es va incloure en l'entramat socioeconòmic romà, encara que en un marcat caràcter local, dedicat principalment a la producció d'oli d'oliva, l'explotació dels filons miners de serra Morena (creació d'una societat de publicanos per a la seua explotació, la societas castulonensis) i la producció agropecuaria. Al final de la República romana, el territori va ser testic de la segona fase de la guerra civil entre César i Pompeyo (52-45 a. C.) en el pas de les tropes pompeyanas i cesarianas, estes últimes establint el seu campament en la població de Obulco.[49] El desenroll municipal de la província va aplegar en época de Vespasiano (69-79) quan es va concedir el dret llatí a molts núcleus de població (municipis flavios) com Aurgi o Ilugo.
La cristianización de la zona jiennense va deure ser paralela al restant de la Bètica. Entre els primers membres destacables de la comunitat cristiana estaria Sant Eufrasio, qui hauria format part de la comunitat cristiana de Iliturgi (Mengíbar) durant el I. De les comunitats cristianes que varen assistir al concilie de Iliberris (300-313) figuren els bisbes de Tucci, Cástulo i Mentesa, i com a ranc no episcopal, Iliturgi. A finals de el IV, Iliturgi ya figura com a sèu episcopal, en detriment de Mentesa.
Tardoantigüedad: les invasions bàrbares
[editar | editar còdic]L'época final de l'Imperi romà es va vore afectada per una série de problemes com eren les invasions bàrbares, la pressió fiscal excessiva, les males collites i les plagues que varen afectar a la població romana. En el 409, els suevos, vàndals i alanos entren en Hispania despuix d'haver saquejat la Galia. En el 411, despuix del saqueig dels territoris hispànics, estos pobles varen acordar en Roma assentar-se en diverses zones, aixina, el territori jiennense va ser possiblement zona d'assentament de vàndals silingos i de alanos. No obstant, els romans no estaven disposts a acceptar esta situació. En el 415 varen pactar en els visigodos una campanya militar para expulsar a estos pobles de Hispania (415-418). Despuix de varis enfrontaments militars entre els pobles bàrbars, els vàndals asdingos varen fugir de la Gallaecia per a assentar-se en la Bètica (425), partint despuix cap al Àfrica romana (429). La zona jiennense va deure quedar en una situació complicada a on es mesclava el poder romà debilitat, la presència de població bàrbara residual i l'existència de potentados hispanorromanos que controlaven el territori. Un territori, l'Oróspeda, que mantindrà la seua independència fins a el VI.
Edat Mija
[editar | editar còdic]El regne visigodo
[editar | editar còdic]L'arribada dels visigodos al territori jiennense va deure produir-se a finals de el V en la desaparició del poder romà. El rei Eurico (466-484) va conseguir establir-se en diverses zones peninsulars, pero unes atres varen deure quedar en una situació de llim polític entre els restants de poder romà, l'existència de grups bàrbars residuals i l'existència de potentados rurals. Existix un consens historiográfico per a determinar que la Oróspeda va deure incloure's en la província de Jaén, ademés d'atres territoris com Còrdova, Albacete, Múrcia i Alacant. L'ocupació visigoda del territori va deure produir-se a finals de el V i principis de el VI, pero esta va deure ser molt dèbil.
No sabem si va ser la debilitat interna visigoda o la falta d'interés per este territori agrest, pero a principis de el VI la regió de la Oróspeda apareix com un ent políticament autònom controlat per potentados hispanorromanos. No va deure formar una unitat política sino més be una aliança entre diversos núcleus rurals i urbans. L'arribada dels bizantino a Spania (552) va alterar la situació política del sur peninsular. La regió de la Oróspeda es va convertir en un estat matalaf entre bizantino i visigodos, puix mai va formar part del domini bizantí encara que no podem descartar la colaboració militar entre abdós.
Esta situació va canviar a partir de la pujada al tro visigodo de Leovigildo (565-586). La primera acció militar de Leovigildo va ser una cavalcada que va travessar els territoris de la Oróspeda per a despuix aplegar a territori bizantí (570). La campanya definitiva es va produir en el 577, quan la regió va ser conquistada i anexionada. L'última acció dels orospedanos va ser una rebelió dels rustici, llauradors, que va anar ràpidament esclafada. El territori va ser repartit entre les províncies visigodas de la Bètica i la Cartaginense.
La dominació musulmana
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Cora de Yayyan.
EL territori jiennense va ser somés en l'any 713 per Abd al-Aziz ibn Musa, en el seu camí a Toledo, en la pren de Mentesa (La Guàrdia de Jaén), ciutat que havia resorgit com a centre urbà i religiós en época visigoda, i que es va convertir en capital de la cora (província) baixe administració àrap. És molt possible que la cora estiguera dividida en varis iqlims (districtes) entre els que destacarien al-Nîska, Andûyar (Andújar), Aryûna (Arjona), Bayyâsa (Baeza), Basta (Basa), Bulkûna, (Porcuna), Muntilûm, Qarsis (Garcíez), Qastalla (Cazalilla), Raymiyya (o Madinat Râsid), Sant-Astiban (Santisteban del Port), Sawdar (Jódar), Sumuntân, Tuss (Martos), Ubbada (Úbeda), Wâdi ‘Abd Allâh (La Guàrdia, cridada anteriorment Mantïsa)[50] i Yayyân.. A partir d'Abderramán II (822-852) capital de la cora va ser traslladada a Yayyan (Jaén). Les estructures socioeconòmiques del territori no es varen vore alterada en excés, seguiria predominant les activitats agropecuarias, encara que podem destacar l'assentament del yund siri dels Qinnasrin despuix de la tumult bereber (740-743).
Durant este periodo musulmà, les terres jiennenses varen ser escenari de tumults contra el poder cordovés, aixina, en el 788 es va produir la rebelió de Suyleman en Yayyan i en el 886 algunes poblacions com Yayyan, Tuss i Ubbada varen ser conquistades pel rebel Omar ben Hafsún (886). Yayyan va ser recuperada per l'emir Abd Allah en el 903 i Ubbada en el 906. Despuix de la crisis del califato, la província va estar baix l'òrbita cordovesa fins que pas a mans d'atres taifas: primer a la taifa de Granada (1013-1031) i despuix a la taifa de Sevilla (1031-1091). Els almorávides l'incorporarien al seu imperi en 1091. En el final de l'imperi almorávide, el territori es va constituir en la taifa de Jaén baixe el mandat d'Ibrahim ibn Hamushk (1145-1149), reyezuelo que va emparentar a la seua filla en el rei de la taifa de Múrcia, Muhámmad ibn Mardanís. El territori es va sometre als almohades a partir de 1149, pero temps despuix, el rei de la taifa de Múrcia va llançar vàries campanyes que varen acabar en la conquista d'Úbeda (1157) i Jaén (1164)
A finals del califato almohade, en la derrota front als cristians en la batalla de les Navas es varen constituir les terceres taifas. En el territori jiennense es va originar la taifa d'Arjona en Muhammad ibn Nasr (1212) qui va ocupar Jaén, traslladant allí la capital. Des d'este punt, Muhammad es va fer en el control d'atres territoris veïns com Basa, Màlaga, Almeria i Granada, a on traslladarà la capital, en guerra contra rei castellà Fernando III i el seu rival andalusí Ibn Hud.
L'incorporació a Castella
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Regne de Jaén (Corona de Castella).
Prèviament a l'arribada de Fernando III, els castellans dirigits pel rei Alfonso VII es varen internar per terres jiennenses en la seua campanya contra Almeria (1147) ocupant breument les poblacions de Baeza i Úbeda. Aplegat el XIII es produïx el gran alvanç cristià per terres andaluses, en general, i per terres jiennenses en concret, aixina, la derrota almohade en el 1212 va permetre als cristians realisar un alvanç ràpit per terres jiennenses: Vílches i Banys varen caure en 1212, despuix ocuaparon les poblacions d'Andújar i Martos en 1225, Baeza en 1226, Úbeda en 1233, Santisteban del Port en 1235 i les terres de la serra de Cazorla (1231). La defensa de la partix suroest de la província li va ser encomanada a l'Orde de Calatrava, que va establir la seua sèu en Martos. L'alvanç cristià es va fer en Porcuna en 1240 i Alcaudete en 1245. La ciutat de Jaén seguia en mans nazaríes i va ser somesa a dos seges dos seges en 1225 i 1230 prèviament al definitiu de 1245-1246, quan la ciutat va ser ocupada per Fernando III. La serra de Segura varen ser ocupades en posterioritat a 1246. El pacte de Jaén (1246), entre el rei de Castella, Fernando III, i el rei nazarí, Muhammad ibn Nasr, fixe la frontera entre abdós regnes.
El territori jiennense va quedar configurat com un regne dins de la Corona de Castella i el seu títul es va incloure entre els títuls que tenia el monarca castellà. No obstant, el regne no tenia els mateixos llímits que l'actual província, ni totes les ciutats i viles tenia igual ranc administratiu. Solament Jaén tenia vot en les Talles castellanes que era, junt a Andújar, Baeza, Úbeda, com a terres de realengo; Martos i el seu entorn varen quedar baix l'encomana de l'Orde de Calatrava, ademés de Bélmez; l'alvançament de Cazorla depenent del arquebisbe de Toledo; i, atres poblacions que varen quedar baix señoríos com la casa d'Arcs (Porcuna i Villafranca) o el ducado de Santisteban del Port (1371) en El Comtat. Els territoris de la serra de Segura, encomana de l'Orde de Santiago, varen ser inclosos en el regne de Múrcia mentres que poblacions com Alcalà la Real, Cambil, Huelma o Huesa seguia en mans nazaríes.
Baixa Edat Mija
[editar | editar còdic]La seua condició fronteriça va dotar a província de recursos econòmics i humans per a fer front a l'amenaça nazarí, a l'hora que va supondre un periodo d'esplendor per a la província. L'alvanç cristià va continuar durant el XIV en la pren de vàries poblacions en la zona de Quesada i en la pren de la ciutat d'Alcalà la Real (1341) a on va ser establida l'institució eclesiàstica i territorial de l'Abadia d'Alcalà la Real. Durant el regnat de Pedro I de Castella va esclatar un conflicte entre el rei i el seu mig germà Enrique de Trastámara, que tenia al seu costat a les ciutats Jaén i Úbeda. Com a conseqüència d'este canvi de bando, les dos ciutats varen ser saquejades en sengles atacs nazaríes liderats per Muhammad V, aliat del rei castellà. Durant el periodo de crisis que es va viure en este XIV, la convivència en la minoria judeua es va tornar encara més complicada, esclatant en 1391 varis pogroms que varen fer desaparéixer les juderías de Jaén, Andújar, Úbeda i Baeza.
Previ pas a l'Edat Moderna, la ciutat va ser la residència del condestable de Castella, Miguel Lucas de Iranzo, que va participar en les guerres civils castellanes de el XV, enfrontat a atres personages destacats com el marqués de Santillana, conquistador i alcaide d'Huelma (1438) o Jorge Manrique en Segura de la Serra. L'alvanç cristià es va completar en la pren de Solera (1433), Huelma (1438), Huesa (1455) i Cambil en 1485.
Edat Moderna
[editar | editar còdic]Esta nova etapa va supondre l'inici del llent decliu de la província en perdre la seua condició fronteriça despuix de la pren de Granada en 1492. El descobriment d'Amèrica va orientar els recursos castellans cap a les noves terres i el regne de Jaén va contribuir al poblament per mig de l'emigració d'uns 1104 jiennenses en els primers anys, aixina com la presència d'alguns conquistadors com Diego Palomino, fundador de Jaén de Bracamoros, Gil Ramírez Dávalos fundador de Conca, o el linarense Cristóbal de Olid que va participar en la conquista de Mèxic i Hondures. Els primers anys de Carlos I, les ciutats de Jaén, Baeza i Úbeda varen mantindre una posició canviant en la guerra de les comunitats, primer a favor dels rebels i després lleals a la Corona.
A nivell cultural, el regne de Jaén va destacar per la presència de coleges i residències dels jesuítas, orientats a l'educació, en Baeza, Jaén, Úbeda i Cazorla, aixina com per la fundació en 1538 de l'universitat de Baeza. La província també va destacar com a centre del renaixença andalús en les dos catedrals provincials de Baeza i Jaén. La primera va ser iniciada en 1545 per Andrés de Vandelvira i completada en 1593 per Alonso Barba. La sèu jiennense va ser iniciada també per Andrés de Vandelvira, pero, despuix de la seua mort, l'obra va ser continuada per atres arquitectes fins a la seua finalisació en el XVIII.
La crisis del regne de Jaén es va agudisar en el XVII per l'expulsió dels moriscos, presents en la vall del Guadalquivir, i l'epidèmia de pesta de 1679-1680 que va afectar a poblacions com Andújar, Martos, Úbeda o Jódar.
Durant el XVIII, hi ha una certa recuperació, la província es manté com una de les més poblades (30 hab/km²), pero sense grans poblacions. Les reformes borbòniques es varen deixar sentir especialment en la millora i adequació dels camins (obertura del pas de Despeñaperros en 1780) i a a el foment de l'economia provincial com les explotacions mineres de Linares i les laneras d'Úbeda-Baeza, Iznatoraf, Andújar o Jaén capital. Açò va ser obra de la nova figura administrativa creada baix els borbones, l'intendent de províncies, que entre les seues tasques estava promoure qualsevol activitat que suponguera major rendabilitat per al Regne, contant en l'ajuda d'inversors locals i de reformistes ilustrats. D'estos eixirà l'iniciativa de fundar les societats d'amics del país en l'objectiu de fomentar el desenroll econòmic i cultural de les regions; la Real Societat Econòmica del País de Baeza (1774) i la Real Societat Econòmica d'Amics del País de la Ciutat i Regne de Jaén (1786) són eixemples d'això. No obstant, estos canvis no varen anar sempre acceptats i, unit a les crisis de subsistència pròpies de l'Antic Règim, provocaven regirades com les que varen afectar a Jaén, Taca Real, Andújar o Quesada durant el gresca de 1766.
Un de les fites històriques provincials va ser la fundació de les Noves Poblacions d'Andalusia i Serra Morena (1767) elaborat per Campomanes i encomanat a Pablo de Olavide baixe el regnat de Carlos III. L'objectiu era favorir la seguritat del tràfic de persones i mercaderies que circulaven pel camí d'Andalusia (Jaén, Còrdova i Sevilla), especialment dels perills derivats del bandolerismo. Per a això es va fomentar en eixos llocs l'agricultura i l'indústria, atraent colon centreeuropeus catòlics, principalment alemans, flamencs i suïssos. D'esta obra de repoblament varen nàixer les localitats de La Carolina (capital d'esta zona), Aldeaquemada, Arquillos, Carboneros, Guarromán, Miranda del Rei, Montizón, Navas de Tolosa, El Rumblar i Santa Elena.
.jpeg)
Edat Contemporànea
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Configuració històrica de la província de Jaén.
En l'Edat Contemporànea, el territori jiennense va ser camp de batalla, aixina, comença en la guerra d'Independència, destacant en sol jiennense la batalla de Bailén (1808), que va supondre la derrota dels eixèrcits francesos, al mando de Dupont, per les tropes espanyoles del general Castanyers. Les lluites posteriors entre lliberals i absolutistas, durant el Trieni Lliberal (1820-1823), també varen tindre com a escenari la província de Jaén en dos enfrontaments en Campillo d'Arenes i Jódar (1823), i en la detenció en Arquillos del tinent general Rafael del Rec, líder militar del bando lliberal. Finalment durant la primera guerra carlista (1833-1840), vàries partides carlistas varen travessar el territori en la seua lluita contra els isabelinos.
També durant el XIX es varen intentar vàries reformes en l'organisació territorial d'Espanya. La primera va ser obra dels francesos que varen intentar establir un model de prefectures; en el cas del regne de Jaén va ser proyectada la prefectura de l'Alt Guadalquivir. Seria en 1833 quan es va constituir la província de Jaén en els llímits actuals: va assumir el control de les poblacions del regne de Múrcia (Beas de Segura, Segura de la Serra, La Porta de Segura, Santiago-Pontones, Siles...), les Noves Poblacions, i els dos exclavaments, del regne de Granada, de Bélmez de la Moraleda i Solera. Per contra, Jaén va perdre la jurisdicció sobre Bélmez i Villafranca que varen passar a la província de Còrdova.
El procés d'industrialisació durant finals de el XIX va tindre escassa incidència en una província eminentment agrícola. A nivell financer, Jaén va ser centre de capitals durant el final del regnat d'Isabel II gràcies a les caixes d'aforros encara que despuix va perdre importància. El principal foc econòmic varen ser les empreses mineres, especialment de capital estranger, ubicades en el districte miner Linares-La Carolina. L'industrialisació va dur en si la millora dels camins, es va mantindre l'importància del camí d'Andalusia entre Madrit i Càdis, com la conexió en Granada a través del entanque del Guadalbullón. El ferrocarril va aplegar a partir de 1860 en la creació de l'Estació Linares-Baeza, un nuc ferroviari per a la llínea Alcázar de Sant Joan-Càdis de la MZA en 1866 i que despuix es va ampliar en la conexióLinares-Almeria en 1899. De Linares també va partir la llínea Linares-Pont Genil (1879) que va aplegar a Jaén capital en 1893. Esta llínea en el seu tram entre la capital i Alcaudete va ser desmantellada en 1986 i convertida actualment en una via verda. Un atre dels nucs ferroviaris va ser construït en l'estació de Espeluy convertida en un forcall que conectava la capital en la llínea Manzanares-Còrdova i Linares-Pont Genil. Durant la dictadura de Cosí de Rivera es va proyectar una llínea ferroviària entre Baeza i Utiel (en conexió també en Linares), pero en 1962 es va abandonar el proyecte quan estaven ya construïts el traçat, els túnels i els ponts. Va ser definitivament desmantellada en 1990.
Ya en el sigle XX supon una llenta modernisació, la mineria es manté com a principal força econòmica, fent de Linares la principal ciutat de la província en població i riquea, mentres que l'agricultura s'afiança com a base econòmica, especialment l'olivar que va aumentar la seua producció a partir de 1897. Açò va tindre una forta incidència en el desenroll del moviment obrer, ya que en carir d'indústria, la majoria dels sindicats socialistes i anarquistes varen tindre una base revolucionària cap al repartiment de terres, l'abolició dels latifundis i la defensa del treball jornalero. No obstant, la zona de Linares-La Carolina va mantindre una actitut reivindicativa obrera com es desprén de vàries folgues mineres.
Esta forta presència socialista-anarquista en el camp jiennense va fer que durant la Segona República els republicans d'esquerres i socialistes s'impongueren en la província durant les eleccions de 1931 i 1936, no aixina en 1933 quan es varen impondre els partits de dretes. En esclatar la Guerra Civil, la província llevat algunes poblacions com Porcuna o Alcalà la Real, va quedar en poder de la República. Els enfrontaments es varen localisar en el front de Lopera, la zona d'Alcalà la Real, el sege del Santuari de La nostra Senyora del Cap (1936-1937) i el bombardeig de Jaén (1937). En 1939, la província va ser ocupada per les tropes sublevades. L'enfrontament ideològic en la província va generar repressió per abdós bandos, aixina, destaquem: el fusilament de dretans en el cementeri de Taca Real despuix del bombardeig sublevat de Jaén (1937), els trens de la mort a Madrit (1936) i la repressió franquista posterior a la guerra, destacant la fossa 702 del Cementeri de Sant Eufrasio.
Despuix de la Guerra Civil, la província es va incloure en les regions devastes per lo que el règim franquiste va iniciar un procés de reconstrucció de localitats i edificis danyats durant la Guerra. Ademés es va establir el Pla Jaén en 1953. L'objectiu era fomentar la colonisació de terres en la fundació de noves pedanies (Els Villares de Andújar, Miralrío, Donadío, Sotogordo...) en la ribera del Guadalquivir orientades a l'agricultura de regadiu en la construcció de nous embassaments (Tranco de Beas en 1945 o Guadalén en 1961) i infraestructures de regadiu. No obstant la falta de treball i la pobrea generalisada obliguen a molts jiennenses a emigrar als centres industrialisats com les províncies vasques, Catalunya, Madrit, Vigo o Valéncia. Esta emigració tindrà el seu moment àlgit durant els anys 50, 60 i 70 com a conseqüències de la deterioració econòmica de la província despuix de la guerra civil.
El panorama provincial actual ha millorat considerablement gràcies a l'arribada d'inversió estatal, autonòmica i europea, pero seguix llastrada per la falta d'oportunitats, la baixa natalitat i l'envelliment de la població. Açò ha fet que s'enquadre dins de l'Espanya buidada i el sorgiment de plataformes reivindicatives com Jaén Mereix Més o Tots a una per Linares. La província seguix basant la seua economia en el monocultivo del olivar, molt depenent dels preus de mercat, el clima i les ajudes de la PAC. Els centres empresarials s'ubiquen en Jaén, Taca Real (mobles), La Carolina-Guarromán (llogístic), Martos (Valeo), Úbeda o Linares. Esta última es va vore afectada per la reconversió industrial dels 90 en la larguísima crisis de Santana, del tancament de les mines i de numeroses comerços com El Tall Inglés.
Demografia
[editar | editar còdic]Municipis més poblats
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Municipis de la província de Jaén.
El següent quadro mostra una relació els 20 municipis més poblats, dels 97 que conformen la província de Jaén.
Densitat de població
[editar | editar còdic]Genèricament, contrasten, des del punt de vista dels valors, dos zones en la província: la que pot denominar-se urbana i la d'eminent calat rural. La primera està formada per les concentracions de població situades en l'àrea centre-occidental i meridional, en ciutats històriques com la pròpia Jaén, Linares, Andújar, Úbeda, Martos, Alcalà la Real, Bailén i Baeza. L'atra, per les entitats de població de l'àmbit de la serranía jienense (coincidint en la mitat oriental de la província). No obstant, en l'adopció de comportaments estereotipats, consum, aspiracions laborals i atres manifestacions, la població jienense és prourbana. Per un atre costat, les majors densitat de població es donen en l'oest de la província i en la capital provincial.
Esperanza de vida
[editar | editar còdic]La població jienense es caracterisa per ser una de les més longeves del món ya que segons un estudi, els jienense superen en longevitat la mija d'Espanya i Europa igualant-se als japonesos.[52] La clau d'esta senya segons els investigadors es deu en part al consum d'oli d'oliva.
Distribució geogràfica
[editar | editar còdic]La forta dispersió poblacional fa que Jaén es trobe en un model alluntat d'aquelles províncies a on la capital té un pes enorme que condiciona fortament qualsevol tipo d'intervenció. També en el terreny de la vida sociocultural es vares agarrar a eixe fenomen d'centrifugación natural i espontànea, en l'aparició d'una ret de centres perifèrics dotats d'una certa consistència, quan no d'un protagonisme parell al de la pròpia capital. La manifesta diferenciació intraprovincial, també s'aplica segons la comarca que es considere, per la falta de vertebración del territori.
La província de Jaén és una de les províncies espanyoles en les que existix un menor percentage d'habitants concentrats en la seua capital, sobre el restant de la província, puix tan sol el 18,03% de la seua població residix en la ciutat de Jaén.
-
Densitat de població per municipis
-
![Mapa de població per municipis de la província de Jaén[53]](https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/8/82/Jaen-poblacion-2021.png/500px-Jaen-poblacion-2021.png?utm_source=commons.wikimedia.org&utm_campaign=imageinfo&utm_content=thumbnail)
Mapa de població per municipis de la província de Jaén[53] -
Variació de la població per municipi entre 2001 i 2011
-
Variació de la població per municipi entre 2011 i 2021
![Mapa de població per municipis de la província de Jaén[53]](/wiki/Archiu:Jaen-poblacion-2021.png)
Evolució demogràfica
[editar | editar còdic]
La principal nota que singulariza la demografia provincial és la seua inestabilitat durant l'últim sigle. Jaén és l'única província andalusa que pert població des de 1970 fins a 1991. Paradòxicament, en eixe mateix periodo de dos décades, Andalusia creix en aproximadament un milló d'habitants; és dir, que mentres el context sociocultural al que pertany Jaén té un impuls demogràfic rellevant, en un creiximent relatiu d'un 15,8 %, justament Jaén decreix en una proporció (-4,6 %) significativa. El resultat global que pot anotar-se és que, en poc més de sèt décades, Jaén ha passat de ser la segona província andalusa en efectius demogràfics (despuix de Sevilla, que llavors només tenia a penes 12 000 habitants més que Jaén), a estar hui en el penúltim lloc. Ademés, a nivell nacional, la província de Jaén es trobava en el lloc 9 de províncies més poblades en la década de 1950, previ al Èxodo rural, mentres que hui ocupa el posat número 27.
La província de Jaén manté comparativament una alta taxa d'envelliment. Des de l'any 1995, el descens dels habitants en la província ha segut paulatí i només a partir de 2003 la sifra escomença a recuperar-se llentament. L'explicació a este increment de població és senzilla. Per un costat, es manté el número de naiximent i el creiximent vegetatiu seguix sent positiu. A l'any naixien una mija d'uns 6600 chiquets i la variació entre uns i uns atres no és considerable. Per un atre costat, l'immigració suponia també una chicoteta pujada dels padrons municipals. Per una atra part, el creiximent poblacional de Jaén es basa en un descens del número de persones que deixen la seua terra natal per a buscar-se el futur en atres ciutats espanyoles.
En l'any 2010, la província alcança el seu pico màxim en 670 761 habitants. Des de llavors, la caiguda de població s'ha recomençat, perdent més de 50 000 habitants fins a les senyes més recents de 2023. Esta pèrdua de població és molt més acusada en les mitats nort i oriental de la província. A lo llarc de la década dels 2010 es consolida la tendència descendent en la població. Totes les grans ciutats de la província han sofrit significantes pèrdues de població, en excepció de Martos, que es manté estable, aixina com alguns municipis propencs a Jaén com Mengíbar o La Guàrdia de Jaén, que han vist incrementada la seua població considerablement. Linares i la pròpia Jaén es troben entre les ciutats d'Espanya que major població en térmens absoluts han perdut durant este periodo. Esta situació s'ha vist continuada en els primers anys de la década dels 2020. El número de naiximent s'ha reduït a poc més de 4000 anuals,[55] mentres que la taxa de defunció s'ha incrementat. Ademés, la taxa d'emigració interprovincial també s'ha vist incrementada.[56] La província de Jaén compartix numeroses característiques en térmens d'una forta pèrdua de població, baixa natalitat, alta emigració i falta de servicis que l'han dut a vincular-se en els últims anys en el terme de l'Espanya buidada.
Població immigrant
[editar | editar còdic]La població estrangera en la província de Jaén és de 17 665 habitants segons INE per a 2022, lo que supon un 2,84 % del total provincial. Es tracta d'un percentage que s'ha mantingut relativament estable des de finals de la década dels 2000.[57]
La població estrangera assentada en la província és encara, en térmens relatius, molt inferior a la mija andalusa i espanyola, segons un estudi de l'Universitat de Jaén, sent una de les províncies d'Espanya en menor població immigrant tant en térmens absoluts com a relatius.
També és un fet a destacar la població immigrant no empadronada que es desplaça a la província només en l'época de recolecció de l'oliva, encara que la seua residència és temporal i el número varia d'una campanya a una atra. Per lo general, el número ronda els 7000.
Per nacionalitat, els estrangers més numerosos en la província de Jaén, a data d'1 de giner de 2022, són els marroquins (5 674), seguits dels rumans (1 716), colombians (1 068).[58]
Religió
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diòcesis de Jaén.
La religió majoritària de la província és el catolicisme, encara que existixen un gran número de cults minoritaris. Aixina els cristians evangèlics tenen 48 llocs de cult en la província, els musulmans conten en 14 centres islàmics, els testics de Jehová en 13 temples, els budistes dos, mentres que adventistas i mormones conten en un temple cada u.[59]
Des de el I està documentada la presència cristiana en la província, existint diverses sèus episcopals: Iliturgi substituïda per la de Tucci, Mentesa Bastetana, Cástulo i Beatia. La diòcesis de Jaén va ser instaurada per Inocencio IV en 1249 i comprén tota la província,[60] des de l'anexió del Alvançat de Cazorla en 1954 que completava eliminació de les jurisdiccions especials, despuix de la supressió i anexió, en 1873, de l'Abadia d'Alcalà la Real i les vicarías de Segura, Beas i Martos.
La sèu episcopal es troba, des de 1249, en la ciutat de Jaén que va ser reconquistada per Fernando III en 1246. Va ser trasllada Baeza per la seua situació estratègica, que beneficiava a la reconquista. Per això, existixen dos catedrals, la Catedral de l'Asunción de Jaén i la Catedral de la Natividad de La nostra Senyora de Baeza. Són patrons de la diòcesis de Jaén, San Eufrasio i la Verge del Cap. El seu actual bisbe és Amadeo Rodríguez Magro que va prendre possessió de la diòcesis el 28 de maig de 2016.
Govern i administració provincial
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Diputació Provincial de Jaén.
La província de Jaén està formada per 97 municipis agrupats administrativamente en dèu comarques i judicialment en dèu partits judicials.
Municipis
[editar | editar còdic]
|
|
|
- Artícul principal → Anex:Municipis de la província de Jaén.
Comarques
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Comarques de Jaén.
| Comarca | Capital | Extensió | Habitants | Densitat |
|---|---|---|---|---|
| Metropolitana | Jaén | 1755,56 km² | 215 592 | 122,81 hab/km² |
| Serra Morena | Linares | 1396,7 km² | 96 409 | 68,98 hab/km² |
| La Loma | Úbeda | 1437,4 km² | 74 331 | 71,65 hab/km² |
| La Campiña | Andújar | 1741,7 km² | 61 372 | 35,05 hab/km² |
| Serra Sur | Alcalà la Real | 784,27 km² | 40 771 | 51,99 hab/km² |
| Serra Mágina | Jódar | 1389,4 km² | 36 800 | 30,66 hab/km² |
| Serra de Cazorla | Cazorla | 1330,72 km² | 29 818 | 22,41 hab/km² |
| Serra de Segura | Beas de Segura | 1931 km² | 22 340 | 11,57 hab/km² |
| El Comtat | Santisteban del Port | 1488,11 km² | 20 351 | 13,68 hab/km² |
| Les Viles | Villacarrillo | 556,38 km² | 19 989 | 35,93 hab/km² |
Partits judicials
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Partits judicials de la província de Jaén.
Judicialment, la província de Jaén està formada per dèu partits judicials: Jaén, Linares, Úbeda, Andújar, Bailén, Martos, Alcalà la Real, La Carolina, Baeza, Villacarrillo i Cazorla.
Economia
[editar | editar còdic]L'estructura productiva provincial presenta algunes característiques específiques:
- Un sector agrari dependent del monocultivo del olivar, en insuficient generació de valor afegit, principalment per la fase de comercialisació. El seu caràcter cíclico afecta al desenroll dels demés sectors, sobretot en les zones rurals.
- Un sector de la construcció molt lligat als cicles agrícoles.
- Un sector industrial en el que predomina l'empresa de reduïda dimensió i poc tecnificada:
- En Linares, Martos i La Carolina, predomina l'indústria metalúrgica i, en particular, la de l'automòvil, i entorn a esta una àmplia ret d'empreses auxiliars.
- En Jaén, Andújar, Úbeda, Arjona, Alcaudete i Linares descolla l'indústria de l'alimentació, encara que en estes tres últimes en forta estacionalidad (dolces de Nadal i sucre). En concret, la fàbrica de Valeo, ubicada en Martos, és l'empresa més gran de la província.[61]
- En Bailén, Arjona, Arjonilla i Vilches, pot destacar-se l'indústria de la ceràmica, ladrillera i de tejares, en una ocupació estacional estes últimes (abril a novembre), i basat fonamentalment en ocupacions de baixa qualificació (empaquetat i manipulat del producte).
- l'indústria textil i de la confecció es localisa en La Carolina, Andújar i la seua comarca i en serra Mágina (destaca Jódar). La comarca de La Loma, que havia segut potència textil, ha quedat a nivell testimonial (destaca Rus) despuix de les dures reconversions dels seus tallers i fàbriques textils.
- En Torredonjimeno existix l'única fundició de campanes del sur d'Espanya.
- En Taca Real, Huelma, Lopera, Marmolejo, Arjona i Andújar, se situa l'indústria del moble de fusta.
- En Jódar destaca l'indústria del esparto. Material usat per a molturar l'oliva en décades passades i, que hui dia, té us en la fabricació de parasols de plaja.
- Un sector servicis en creiximent, per subdesenroll de l'industrial, i que ocupa un de cada dos ocupacions existents. Es concentra bàsicament en el que generen les diferents administracions, el comerç i una incipient indústria hostelera que busca un espai en el món del turisme d'interior.
- Una forta reestructuració sectorial, activada pels canvis en el sector agrícola, en un notable transvasament de mà d'obra, que ha buscat eixida a través de la construcció i dels servicis.
- El sector tecnològic és de gran importància en la província, situant-se líder en la comunitat autònoma d'Andalusia en el 37,2 % del total de vendes en 2014.[62]
La província és, igualment, líder regional en la venda de productes d'orige animal, en el 55,5 % de les realisades per empreses andaluses. Per la seua banda, la fabricació i venda de filaments sintètics o artificials, en el 43,60 % de les vendes; els artículs de textil-llar i capcionaria, en el 81,90 %; les manufactura de cestería, en el 81,90 %; la fabricació d'atres fibres textils d'orige vegetal, en el 52,70 %; la peletería i les seues confecció, en el 68,70 %; i les manufactura d'estany, en el 95,90 %; representen part del potencial industrial de la província.[62]
El sector de l'automoció comprén entorn al 20-22 per cent del sector industrial de la província.
- Renda provincial
En 1977 el PIB per persona representava un 59,06 % de la mija nacional, mentres que en 1997 ha conseguit alcançar un 75,91 % Les sifres són més satisfactòries si el terme de la comparació és la comunitat autònoma, ya eixe percentage era del 79,06 %, i ha alcançat un 104,64 % en 1997, de manera que actualment el PIB per càpita jiennense supera a la mija de l'andalús. De fet, en els últims anys, Jaén ha experimentat un creiximent econòmic superior al nacional i al regional, havent-se intensificat el mateix durant els últims anys. Este fet —junt en la millora de les prestacions socials i les transferències— ha permés que la seua Renda Familiar Bruta Disponible (RFB) per habitant estiga més pròxima a la mija espanyola i que supere a la mija andalusa.
Olivicultura i elaiotecnia
[editar | editar còdic]
La província de Jaén és el major productor mundial d'oli d'oliva, d'això que gran part de l'economia jiennense es basa en el monocultivo del olivera. En l'any 2012 va produir 696 180 T d'oliva de almazara, que varen rendir 140 373 T d'oli d'oliva. En l'any 2013 va produir 3 595 872 T d'oliva de almazara, rendint 749 387 T d'oli d'oliva. En l'any 2014 es varen produir 1 015 697 T d'oliva de almazara, obtenint-se 227 050 T d'oli d'oliva.
La consideració de sector estratègic del olivar i del oli d'oliva és inqüestionable i no solament per la seua aportació a la riquea i a l'ocupació provincial, sino també per les repercussions socials, ambientals i culturals.
La província de Jaén, en 550 000 ha de olivar, representa més del 25% de la superfície espanyola i el 42% de l'andalusa, produint entorn al 50% del total nacional d'olis d'oliva, i més del 20% de tot lo món. Des d'una perspectiva interna, el 78% de la superfície agrícola de la província es destina al cultiu del olivar, que és majoritàriament d'oliva per a almazara. En l'any 2012, més del 43% de la superfície provincial es trobava cultivada de olivar. Per un atre costat, el concepte de «olis i derivats» representa més del 90% de la producció final agrícola de la província, percentage que adquirix una importància manifesta si es considera que el sector agrari en el conjunt d'activitats econòmiques supon al voltant del 20%.
Les sifres anteriors són clars indicadors de l'importància del sector olivarero i oleícola en l'economia provincial, constituint un recurs essencial per a una bona part de la població, ademés, per la gran cantitat de mà d'obra que ocupa tant directa com indirectament. En este sentit, una campanya normal genera, aproximadament, 8 millons de jornals de recolecció i més de 150 000 de molturación, el valor econòmic del qual és d'al voltant de 300 millons d'euros.
El poble jienense de Martos va ser el primer que produïa oli en tot lo món i el poble de Villacarrillo (Jaén) és indiscutiblement el principal productor d'oli d'oliva del món, posseint la cooperativa agrària de majors dimensions destinada a este producte i sector, sent esta la que més tonellades d'oliva moltura de totes. Coneguda com a Cooperativa Nostra Senyora del Pilar de Villacarrillo, la que és la major almazara del món, va ser inaugurada el 12 d'octubre de 2011. Conta en més de 1600 socis, i en ella es varen invertir 22 millons d'euros (6 millons d'ajudes públiques). És capaç de molturar 2´5 millons de quilo de massa d'oliva al dia, amprant tecnologia puntera capaç d'extraure fins al 99% d'oli del frut. Els seus cellers poden almagasenar fins a 17 millons de quilos d'oli. Dispon de 16 llínees de neteja i llavat i dos punts de descàrrega, permetent-li rebre oliva totalment neta.
En la província existixen tres Denominacions d'Orige per a l'oli d'oliva: DO Serra de Segura, DO Serra de Cazorla, i DO Serra Mágina. Esta denominació és un sagell qualitatiu que relaciona el producte i el seu lloc d'orige.
¿seran acàs solidaris?
¿digam el castanyer dels Campos Elíseos
en el quebrancho d'Entre Rius
o les oliveres de Jaén
en els sauces de Tacuarembó?
Viticultura i enotecnia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Anex:Vins d'Espanya.
El vi té molta menor importància sobre l'oli d'oliva en la província. Aixina i tot, existixen localitats en molta solera en la seua elaboració. Destaquen com a municipis productors: Torreperogil, Bailén, Lopera, la Serra Sur de Jaén (Alcalà la Real i Flares). En total són més de 440 ha de superfície de vinya cultivada en la província, que han produït uns 854 000 quilos de raïm de diverses varietats, obtenint-se d'elles 670 000 litros de vi en l'any 2015.
Existixen tres Indicacions Geogràfiques per al Va vindre de la Terra: IGP Vi de la Terra de Bailén, IGP Vi de la Terra Serra Sur i IGP Vi de la Terra de Torreperogil.
En localitats com Bailén, el raïm amprat per a extraure el most ha segut majoritàriament raïm blanc, si be en els últims temps existix la tendència a plantar ceps de raïm negre per a satisfer la major demanda del mercat de caldos d'este tipo.
En la campanya 2008/2009:
- Bailén disponia de 89 ha de superfície apta per a la producció de Vi de la Terra, en 65 viticultorés, un celler embotelladora inscrita i una producció obtinguda de 2010 hl.
- La Serra Sur disponia de 19 ha de superfície apta, 95 viticultores, 2 cellers embotelladoras inscrites i una producció obtinguda de 623 hl.
- Torreperogil gojava de 117 ha, amprant a 250 viticultores, en un celler embotelladora inscrita i una producció obtinguda de 3273 hl.
En la campanya 2012/2013:
- Bailén disponia de 44 ha de superfície apta per a la producció de Vi de la Terra, en 58 viticultores, un celler no embotelladora inscrita i una producció obtinguda de 1280 hl.
- La Serra Sur disponia de 19 ha de superfície apta, 18 viticultores, 2 cellers embotelladoras inscrites i una producció obtinguda de 836 hl.
- Torreperogil gojava de 69 ha, amprant a 156 viticultores, en un celler embotelladora inscrita i una producció obtinguda de 2223 hl.
En abdós campanyes el 100% del Vi de la Terra de la província es va comercialisar a nivell nacional. S'observa una clara recessió en el número d'hectàrees cultivades i en la producció obtinguda, en pro del cultiu del olivar i de l'oli d'oliva.
En Lopera, l'alvanç del olivar està minvant fortament les hectàrees dedicades a la vinya. Les plantacions de vinya de la varietat de vi dolç blanc Pedro Ximénez, que va donar gran fama als vins loperanos, han segut arrancades a inicis de 2015. Actualment resten unes 20 ha de superfície de vinya cultivada. Va gojar a partir dels anys 70 de sigle XX d'una menció geogràfica vinícola, que més vesprada va perdre.
Cultiu de cereals
[editar | editar còdic]La producció de cereal cultivat en la província és molt important, en més de 25 000 ha, destacant blat bla i el blat dur que en els anys 2013 i 2014 varen produir prop de 20 000 t cada any. Per la seua banda, l'ordi tremesina, cultivada per a l'elaboració de cervesa, produïx entorn a 10 000 t anuals; mentres que l'ordi castellà presenta una producció inferior, variant entre les 8000 t de 2013 i les 5800 de 2014. La producció d'avena és aproximadament de 5000-6000 t anuals. Ademés d'estos, també existixen cultius de triticale, en unes 800 t, i de centeno, en poques hectàrees de cultiu que generen una producció d'unes 30 tonellades.
En térmens relatius aproximats, per cada hectàrea cultivada de cereal en la província existixen 25 ha cultivades de olivar. Les parceles cultivades de cereal suponen l'hàbitat, el refugi i una gran font d'aliment per a una variada fauna com aguileta cenizo, avutarda, sisón, perdiu roja, tórtola europea, triguero, calandria, guala, rata de camp, etcétera, cobrant major importància com a illes de refugi i aliment en els extensos olivares de la província. És per això que molts vedats de caça, associacions ecologistes, etcétera, incentiven estos cultius i lluiten per la seua permanència i manteniment, en contínua recessió pel fort alvanç del olivar.
Cultiu d'armela
[editar | editar còdic]En la província es generen de mija anual uns 2 millons de quilograms d'armela en les 3 229 ha plantades, que suponen en térmens econòmics uns 15 millons d'euros. Pocs agricultors es dediquen en exclusiva al seu cultiu, sino que més be constituïxen un complement de renda a l'oli d'oliva. Molts dels armelers es troben plantandos en linderos entre les olives o en espais que per accessibilitat o tipo de sol (rocós) no són tan aptes per al olivar, aprofitant aixina millor el terreny cultivable disponible.
Cultiu de la cirera
[editar | editar còdic]La província de Jaén és la primera andalusa en extensió de terreny dedicat al cultiu de la cirera, i la tercera a nivell nacional, en una miqueta més de 1 300 ha, representant un 63 % de la superfície total andalusa i un 5,4 % de la nacional. La producció mija anual de la província supera les 550 tonellades de cirera, si be en anys com el de 2011 es varen produir fins a 2 600 tonellades de cirera. Els principals municipis productors són Torres, Castell de Locubín, Alcalà la Real i Flares.[64][65][66][67]
Pels alts costs que han tingut que afrontar molts agricultors en els últims anys, el seu cultiu s'ha anat abandonant progressivament, passant, per eixemple, dels 4 a 5 millons de kg de cirera anuals que produïa la Serra Sur, a uns 300 000 o 400 000 kg, similar a la zona de serra Mágina. No obstant, la situació de desocupació i crisis econòmica ha fet que moltes persones recuperen el seu cultiu.[68]
Cultiu del cotó
[editar | editar còdic]El número d'hectàrees cultivades de cotó anualment en la província de Jaén sol rondar les 5 000.[69] En l'any 2016 varen ser 4 450, mentres que en el 2015 4 800 ha.[70] La majoria es localisa en la vall del Guadalquivir,[70] en localitats com Andújar, Marmolejo[71] i Espeluy. La producció sol rondar entre 1 500 i 2 000 kg per hectàrea.[70] En la campanya 2016-2017 s'estimava un preu per kg de cotó de 40 cèntims d'euro.[70]
Caça
[editar | editar còdic]La caça té una important influència en l'economia de la província. Jaén és una de les províncies més potents d'Espanya en este sector, lo que es manifesta en les següents senyes: 873 vedats de caça (dels quals 196 per a caça major) i més de 33 000 llicències de caça. Mou uns 200 millons d'euros anuals, lo que supon el 16% del volum de negoci en Andalusia. Els quatre parcs naturals de la província arrepleguen gran part de les monterías que es porten a terme en la província.
Anualment se celebra en la capital la fira de la caça i la peixca de la província de Jaén: Ibercaza, en més de 15 000 metros quadrats d'exposició, que va rebre en 2015 més de 15 000 visitants. En esta fira es pot trobar des de tot tipo d'armes fins a organisadors de safaris, taxidermistas, cuchilleros, concentració de gossos de caça, trofeus de caça, activitats com tir al plat, tir en arc, tallers de peixca, exposicions de pintura i fotografia, etcétera.
Sobre la caça menor, destaquen les següents peces: el zorzal (comú, charre, real i alirrojo), la perdiu roja, la coloma torcaz, la coloma zurita, la coloma bravía, el tordo o estornino pinte, la guala (en una forta minva en la seua població que se suplix en repoblaments de peces provinents de granja), la tórtola europea, etcétera, en lo que aus es referix. El conill i la llebre (comunament caçada per mig de llebrers) tenen una gran presència (la del conill a voltes excessiva i problemàtica con relación a els cultius) en gran part de la província i suponen d'igual manera una gran part de les peces abatudes o caçades.
En lo relatiu a la caça major, destaquen el cérvol, el javalí, i en menor medida atres cérvidos com el gamo i el cabirol, aixina com el muflón i la cabra montés. En 2014 es varen portar a terme 383 monterías, ganchos i batudes, en 116 rehalas contabilisades, en una mija de vint gossos cada una. Ademés, existixen 180 societats federades, en uns 16 000 federats.
El zorzal presenta poblacions molt importants en la província durant l'autumne i l'hivern, gràcies a l'abundància d'aliment que li proporcionen els olivares en la seua oliva madura i a les temperatures més favorables del sur d'Europa. La major part de l'oliva que ingerix procedix de la que ha caigut de l'arbre. Rara volta s'interessa per la que permaneix en l'arbre, en exigir-li un major esforç, per lo que no resulta un au amoladora per a l'agricultura. Al contrari, la seua alimentació basada tant en fruts i bayas com en insectes, cucs, etcétera, proporciona un equilibri en l'ecosistema, combatent plagues i possibles sobrepoblaciones d'insectes, que puguen ser potencialment enemics del olivar. Des de primers de novembre fins a finals de febrer està permesa la seua caça.
En llínees generals, per a la coloma torcaz es percep una població llaugerament ascendent en número d'individus. Pel contrari, la tórtola europea, la perdiu roja i la guala presenten una notable regressió en número d'eixemplars. Per a estes últimes dos espècies, són molts els vedats de caça que ampren part del seu presupost en repoblaments anuals en eixemplars criats en granges, per l'escassea cada volta major de peces selvades.
Com a eixemple de l'importància i calitat de la caça en la província, tant major com a menor, es pot advertir la presència de Francisco Franco per a realisar la caça de la perdiu roja, durant una semana a l'any (la semana d'any nou) a lo llarc de 20 anys (des de 1952 a 1972, interrompuda només un any), en la finca de Arroyovil, propietat del que era el seu gendre (comte de Argillo), junt a la localitat de Taca Real.
Peixca
[editar | editar còdic]La província conta en una gran tradició en peixca deportiva, en un gran número d'aficionats i més de 8000 llicències expedides i més de 40 associacions federades que organisen un gran número d'acontenyiments, concursos i competicions peixqueres, en algun dels vint vedats de peixca disponibles en la província en rius i embassaments. Algunes de les principals espècies que es capturen en la província són el barp, la carpa, la trucha arcoíris, la trucha comuna, el black bass, el lucio, el cacho, el carpín, la perca, la voga de riu, el carranc de riu americà i el cada volta més escàs carranc autòcton de riu.
Infraestructures i equipaments
[editar | editar còdic]Sanitat
[editar | editar còdic]En térmens de Sanitat, la província de Jaén conta en una ret d'hospitals que cobrixen les necessitats dels seus ciutadans. La capital conta en tres hospitals, unificats per mig del Complex Hospitalari de Jaén, a l'espera de l'actuació per part de la Junta d'Andalusia per mig de la construcció de la Ciutat Sanitària. Sobre la província, destaquen l'hospital de Sant Agustín de Linares, l'Hospital Comarcal de Sant Joan de la Creu en Úbeda, l'Hospital Alt Guadalquivir de Andújar i l'Hospital d'Alcalà la Real, estos dos últims d'alta resolució. Ademés, conta en una extensa ret de centres de salut repartits entre diversos dels 97 municipis de la província.
Educació
[editar | editar còdic]Seguritat
[editar | editar còdic]Mijos de transport
[editar | editar còdic]La «Orde de la Caminería» d'El Pany, ha organisat en un centre d'interpretació de la localitat un «Centre d'Interpretació de la Caminería», en diferents fites kilométricos de diferents époques.[72]
Carreteres
[editar | editar còdic]Les principals carreteres que travessen les àrees urbanes de la província permeten conectar-se ràpidament en atres territoris. Són les carreteres que formen els eixos Nort-Sur, N-IV-Bailén-N-323, i Oest-Este, N-IV-Bailén i N-322, de titularitat estatal.
Si be és cert que la conversió en via d'alta capacitat del primer eix ha respost a necessitats estratègiques de caràcter nacional, no cap dubte de que estes autovies han millorat la posició de la província de Jaén en el sistema nacional i internacional de territoris, puix han contribuït a incrementar la calitat de les relacions en els grans centres de demanda i servicis regionals i nacionals, especialment en Madrit, Còrdova, Sevilla i Granada, ciutats en les que la província manté obligades relacions administratives.
Queda per desenrollar no obstant una actuació vital, el principal eix vertebrador de la província d'oest a est, que és l'actual N-322 (futura A-32), que serà l'enllaç a través d'Albacete en Múrcia i el pròsper Llevant, tan vital per al desenroll de Jaén, encara que la seua eixecució va molt retardada. Una atra via important serà l'Autovia del Olivar, en procés d'eixecució per a unir Úbeda en Estepa (província de Sevilla) passant per la capital, numeroses localitats de la província i de la subbetica cordovesa.
Ferrocarril
[editar | editar còdic]
Sobre el ferrocarril, pot dir-se que les comunicacions férrees de la província de Jaén són prou deficients despuix del desplaçament de servicis cap al NAFA (nou accés ferroviari d'Andalusia) a través de Còrdova per la via de el AVE.
El major nuc de comunicacions de la província es troba en l'Estació Linares-Baeza, situada en la pedania homònima de la ciutat de Linares. Li seguixen l'Estació de Espeluy (en el municipi d'Espeluy) i l'Estació de Jaén en la Capital de la província. També subsistixen les estacions d'Andújar, Jódar-Úbeda i Vilches, encara que la reducció dels seus servicis fa que el seu futur siga incert.
La major inversió prevista per a la província sobre ferrocarril es referix és la futura llínea Llínea d'alta velocitat Madrit-Jaén i la conexió a la velocitat alta andalusa per Còrdova. A pesar de la demanda, el ferrocarril està molt relegat per les administracions, encara que històricament va tindre una gran importància.[73]
No obstant, les comunicacions han segut, i seguixen sent la gran rémora que no permet desapegar a la província Plantilla:Cita necessària.
Aeroport
[editar | editar còdic]En el territori provincial no existix aeroport propi; no obstant, com a mida singular es va designar simbòlicament al Aeroport de Granada com a Aeroport Federico García Lorca de Granada i Jaén, que dista 106 km de Jaén, 152 km de Baeza i més de 200 km de Cazorla; raó per la que seguix sent una llegítima reclamació provincial.
Atres aeroports propencs a la província, són el d'Albacete i el de Còrdova. No obstant actualment s'està construint un atre aeroport en la província de Ciutat Real, l'Aeroport Central CR, i un atre per a la ciutat de Antequera.
Patrimoni històric
[editar | editar còdic]Pintures rupestres tipo llevantí
[editar | editar còdic]Localisades en les Serres de Segura, Cazorla i Les Viles i en serra Morena. El conjunt de la pintura rupestre és important en esta província i està més estesa de lo que és el grup recentment declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Destaquen els abrics conservats en els municipis de Quesada, Santiago-Pontones, Segura de la Serra, Santisteban del Port i Aldeaquemada, a on es concentra el major número de pintures. Existixen conjunts com l'abric de la Taula de Pochico, un grup de figures alineades en dos blocs i en el conjunt s'aprecien tant figures llevantines com a esquemàtiques. Un atre eixemple es troba en la Cañada de la Creu, en Pontones, a on es plasma un conjunt de pintures entre les que destaca una figura femenina en el cos molt estilisat i apariència similar a atres trobades en Albacete i Múrcia.
Un cas de gran interés, per la seua proximitat a un grup demogràfic important com és Jaén capital, és el parage d'Otíñar a on se sumixca a este patrimoni, l'etnogràfic de montanya i ambiental de bosc mediterràneu, l'arquitectura megalítica funerària de l'Edat del Coure, i arquitectura medieval militar.
Patrimoni arqueològic íbero
[editar | editar còdic]Es coneixen 545 llocs en la província, dels quals només un dèu per cent és conegut per metodologia arqueològica, i una part important del mateix se supon ya hui irrecuperable.
Cualitativament, pel seu interés històric i per la seua monumentalitat, destaca pels edificis funeraris com la Cambra de Toya en Peal de Becerro o Castellones de Ceal en Hinojares, militars, cas de les fortificacions (oppidum) de Pont Taules en Jaén, Atalayuelas en Forta del Rei, Torrejón en Torredelcampo o Giribaile en Vilches. També pels de caràcter religiós com els santuaris de Castellar, Despeñaperros, en Santa Elena i el Pajarillo en Huelma, pero sobretot cal incloure l'interés del patrimoni escultòric de pedra de Porcuna i Huelma, ademés de la toreútica dels santuaris de Despeñaperros. Es tracta d'un patrimoni escultòric únic en tota l'àrea ibèrica i comparable a les millors coleccions mediterrànees de l'antiguetat clàssica. A tot això s'afig la promoció que ha tingut el conjunt escultòric gràcies a les exposicions internacionals dels anys 1997 i 1998 en París, Barcelona i Bonn que han contat en l'image de peces de Jaén en la cartelería de presentació.
Com s'haurà observat, ademés, es tracta d'un patrimoni molt repartit territorialmente i en un desenroll potencial ampli, en a lo manco dos museus en coleccions moble d'alt valor: el Museu Monogràfic de Cástulo i el Museu Provincial de Jaén. En la ciutat de Jaén s'està construint un Museu Ibèric per a aglutinar tot el patrimoni íbero provincial. També està previst un parc temàtic sobre la zona de Marroquins Baixos, a propòsit de les grans troballes arqueològiques en esta zona de la capital.
Arquitectura renaixentista
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Andrés de Vandelvira.
Està també molt repartit territorialment, encara que presenta un foc base en Úbeda-Baeza, des del que es irradia al restant provincial. De fet, els caixcos renaixentistes d'Úbeda i de Baeza estan declarats Patrimoni de la Humanitat, destacant Sacra Capella del Salvador, el Hospital de Santiago abdós d'Úbeda i la catedral i el Palau de Jabalquinto de Baeza. Per la seua banda, en Jaén capital descolla la seua catedral, obra cim de Vandelvira, figura clau d'este moviment artístic en la província.
Al marge d'estes tres ciutats, en la renaixença en la província cal destacar les propenques localitats de Sabiote, en el castell palatí de Francisco dels Cobos i l'iglésia de Sant Pedro; Villacarrillo, en l'iglésia de l'Asunción, un dels grans temples proyectats per Andrés de Vandelvira; i Canena, en el castell palatí que el propi Francisco dels Cobos va encarregar construir a Vandelvira. Atres obres que destaquen entre les construïdes en esta época són l'iglésia de Santa María la Major d'Andújar, la casa consistorial de Martos, l'Antic Convent de Sant Dumenge de la Guàrdia de Jaén únic pel seu Ochavo de la Guàrdia obra de Vandelvira, el palau dels Marquesos de Viana en Garcíez, l'iglésia de Sant Pedro Apòstol de Torredonjimeno, l'iglésia Major Abacial d'Alcalà la Real i l'iglésia de l'Inmaculada Concepció de Huelma.
Llegat andalusí
[editar | editar còdic]Més concentrat pel suroest provincial, com el cas del Castell de Alcaudete, Banys de la Carrasca, o de l'Abadia i Castell de la Mota d'Alcalà la Real. En tota la província existixen numerosos eixemples de la cultura àrap, alguns d'ells són els següents:
Castells de frontera
[editar | editar còdic]Existix un important patrimoni cultural de naturalea militar, sobre la Ruta dels Castells de la Frontera, vinculat al paper jugat en l'Edat Mija per les Órdens Militars de Calatrava i Santiago i, ademés, un conjunt de castells que durant llarc temps va separar els regnes cristians dels islàmics.
Estos conjunts configuren un complex patrimonial que caldria definir com a Castells de l'Orde de Calatrava, Castells de l'Orde de Santiago i Castells de la Frontera. El primer grup conta en manifestacions en Lopera i Alcaudete. El segon contaria, entre uns atres, en els immobles de Segura de la Serra i Forns. El tercer, en llocs com Cazorla, Huelma, Albanchez, Jódar, La Guàrdia, Jaén i Alcalà la Real.
Patrimoni miner
[editar | editar còdic]La zona minera de l'àrea de Andújar, Banys de la Carrasca, Linares, Vilches i La Carolina, conta en un excelent patrimoni arqueològic de l'Edat del Bronze, descollant els casos de Peñalosa en Banys de la Carrasca, els castilletes miners ibero-romans d'Els Escoriales, Sales de Galiarda, El Centenillo o Palazuelos, i els complexos de fins de el XIX i inicis de el XX de la Rosa o La Tortilla.
El patrimoni arqueològic miner documentat és de gran calitat i cuantitativamente molt numerós, encara que adolix de restants significatius de fases intermiges entre l'etapa romana i contemporànea que pogueren definir un itinerari diacrònic de la mineria a través de l'Història. És possible que falte en este moment un major desenroll de l'investigació que complete estos buits de coneiximent. En tot cas, no existix en tot el surest espanyol un patrimoni miner tan important. (els únics equiparables fins a este moment de característiques semblants i que conten en una política de posada en valor mínimament desenrollada, serien els de León i Huelva entorn a Riotinto).
Llocs històrics de les batalles
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Batalla de Baecula.
Donada l'importància de la batalla de Baecula que va bolcar la segona guerra púnica a favor dels romans, de Navas de Tolosa que va obrir tota Andalusia a la conquista castellana o de Bailén que va significar el començ de l'ocàs de Napoleón, i la seua primera gran derrota, i la proximitat espacial de les tres, és possible contar en un patrimoni excelent que, no obstant, està per reconstruir.
A tot això cal afegir una atra série de llocs històrics que s'enquadren en el mateix marc territorial i temàtic i que han passat més desapercebuts, tals com és el cas del front Porcuna-Lopera durant la Guerra Civil, del sege al Santuari de la Verge del Cap, o del paper jugat per la Carolina, Jódar i Arquillos en els últims moments de les accions militars del general Rec. La detenció del general Rec es va portar a terme despuix de la derrota de Jódar i el general, en uns vint dels seus hòmens, va anar algun temps errante per les montanyes fins a aplegar a la Vila de Torreperogil. Allí, un veí de Vilches, cridat López Lara, ho va conduir al mas que hui du el seu nom i que antigament es va cridar Vaquerizones. Mentres descansava va ser delatat i detingut pels guàrdies realistes i autoritats d'Arquillos. Des d'este lloc va ser conduït a la Carolina i posteriorment li varen traslladar a Madrit, a on se li va jujar el dia 5, i el 7 del mateix més de novembre de 1823 va ser aforcat en la plaça de l'Ordi de Madrit. Aixina en 1833, la reina Isabel II li va concedir a Arquillos l'independència per haver entregat, dèu anys abans, al general Rec.
Patrimoni etnològic de l'oli
[editar | editar còdic]La cultura de l'oli, en tractar-se Jaén d'una zona en una agricultura de monocultivo del olivar, és de gran interés. En est, s'integren l'arquitectura rural (masos, caserías, facendes), distintes formes de cultiu reconeixibles en el paisage, tecnologies de producció com els distints tipos de molins, gastronomia, tradicions lúdiques, llegendes, métodos de treball, músiques i obres lliteràries associades a esta tradicional cultura mediterrànea definida pel cultiu i la producció del oli. L'ubicació d'un centre d'interpretació de la cultura de l'oli entorn al Museu de la Facenda L'Estany, en Baeza, permet plantejar un punt de referència clau per a la comprensió del modo de vida jiennense.[74]
El Centre d'Interpretació Olivar i Oli és un centre de caràcter turístic i museístic dedicat a divulgació de l'oli d'oliva verge i situat en l'edifici de la Casa de la Terça d'Úbeda. En l'actualitat consta de més d'1 200 metros quadrats incloent diferents sales entre les que destaquen un àrea de museu, sales d'exposicions, aules de cuina i infantils, sales de conferències i formació.
Cultura
[editar | editar còdic]No podem radiografiar, siquiera somerament, el perfil de la vida cultural jiennense sense fer referència als núcleus d'activitat existents en Úbeda, Baeza, Linares, Alcalà la Real, Andújar, Cazorla, etc. Les respectives Concejalies de Cultura, que conten per lo general en personal tècnic encarregat de la programació i coordinació de diverses activitats. Per lo general, les ciutats resenyades mantenen una programació global, integradora de música, dansa, teatre, arts plàstiques, exposicions, conferències, etc., encara que a lo llarc de l'any es dibuixa de forma destacada algun acontenyiment cultural de rellevància provincial, autonòmica o inclús nacional. A destacar:
- Jaén: Premi Internacional de Piano, Festival d'autumne de Jaén, Festival de Cine Documental, Festival de Teatre Alternatiu Jaén Subterrànea, Folk del Món, Festival de Música Fardacho Roc (ya desaparegut), Festival de Rockabilly Alligator Rockin Jaén en Dansa i Festival de Jazz Entre Oliveres.
- Úbeda: Festival de Música i Dansa, Cicle d'Música, Festival Internacional de Música de Cine, Festival de Contes i Lliteratura d'Úbeda, Mostra de teatre d'autumne, Marató de teatre Ciutat de Ubeda, Maranatha, Festival flamenc Actiu, Festes de la Renaixença, Jornades d'Astronomia i Astrofísica d'Úbeda.
- Baeza: Festival de Música i Cursos d'estiu de l'Universitat Internacional Antonio Machado, Folk del món, Skull of Metal, Festes del Concejo (medievals), Premi de poesia Antonio Machado.
- Úbeda i Baeza: Festival de Música Antiga d'Úbeda i Baeza, Festival de Jazz de Ubeda-Baeza, Semana Machadiana.
- Martos: AstroMartos. Trobada Astronòmica d'importància nacional, celebrat per primera volta en 2002, organisat per l'Associació Astronòmica Hubble, en sèu en la ciutat Tuccitana, pero que conta en socis de tota la província.
- Alcalà la Real: Etnosur.
- La Carolina: concurs d'Agrupacions Carnavaleras La Carolina, Ciutat del Carnestoltes, concurs de pintura ràpida Ciutat de la Carolina, festival de teatre Autumne cultural, cursos d'estiu de l'Universitat de Jaén Intendent Olavide.
- Villacarrillo: Corpus Christi. En fama a nivell nacional, conta en la distinguida Crida del Corpus Christi, al com assistixen personalitats de gran transcendència de la lliteratura en llengua castellana, aixina com també celebra el famós Premi Nacional de Poesia Corpus Christi de Villacarrillo.
- Jódar: Festival d'Art Flamenc, Cita en la música Folk, festival decà del sur d'Europa.
- Cazorla: Festival Internacional de Teatre, Bluescazorla.
- Linares: Festival de Dansa i Arts Escèniques i Certamen d'Escacs. Festival Internacional de Jazz Ciutat de Linares, Concurs de Tarantas, i sobretot el Torneig Internacional d'Escacs.
- Andújar: Universitat d'autumne, Festival de caixó, de Teatre Grecolatino.
- Segura de la Serra: Festival Internacional de l'Aire.
- Torres: festival de música funk.
- Porcuna: Miaque Festival.
Folclore provincial
[editar | editar còdic]El folclore de Jaén, ric i variat, conserva chafades de les distintes invasions i dominació que varen chafar el seu sol. Possiblement tinga que vore el fet d'haver segut durant anys, tant en la Baixa Edat Mija com a més tardíamente durant les repoblament de les noves poblacions, terra de colonisació, en la que es varen citar cristians vells procedents del nort de la Península, en especial presència d'aragonesos.
Les influències de les províncies limítrofes són fàcilment identificables en esta porta entre Andalusia i Castella. Els paraments, els instruments, les cançons, les tradicions, les romeria i demés manifestacions folklòriques de Jaén recorden a voltes a Castella, a voltes a Aragó i Llevant, a voltes a Andalusia. Jotas, boleros, melenchones i fandangos són els balls predominants en la província de Jaén. Les jotas, mogudes i de gran varietat de passos, tradicionalment ballades durant la recolecció de l'oliva, s'acompanyen d'instruments de corda i chicotetes castañuelas o crótalos. També són balls tradicionals els fandangos, el bolero, malaguenyes, toreres i seguidilles. El trage típic de la dòna jiennense està compost per unes chinelas, miges blanques, enaguas cobertes en vestits de fins dibuixos o ralles i grampañuelo de Manila. Com a complements usen preciosos zarcillos i una mantilla negra. Per la seua banda, els hòmens conserven el típic calzón curt de pany, faixa encarnada llarga i ampla, camisa abotonada al coll en dobles passadors d'argent, sabates blanques de becerro i botes cordovesa obertes als costats a manera de polainas, en flocs de correja cap a avall.
L'associació Lola Torres, ha fet la llabor d'arreplegar tota esta tradició des dels anys 40.
Varietats dialectals de Jaén
[editar | editar còdic]La província de Jaén, pel seu aïllament entre Alce i La Taca, presenta unes característiques perturbadoras o reforzadoras del dialecte meridional castellà. És una província condicionada pel vall del Guadalquivir; la feracidad d'esta vall va motivar que vingueren també repobladores d'orige lleonés des de Còrdova i Sevilla remontant el curs del riu fins a Baeza; d'ahí que en tota la conca del Guadalquivir, des de Baeza fins a Andújar, es troben fenomens llingüístics en algunes traces d'Andalusia Occidental, tals com el seseo, que en un principi es donava en nou poblacions, pero s'ha anat perdent en algunes ciutats, encara que encara preval en Torredelcampo, Bailén o Andújar. Ademés, en la Loma comencen fenomens manchec murcians que apleguen fins a les estribaciones últimes de les serres de Segura i Cazorla. Queda un reducte, despuix de la serra d'Alcalà la Real, en grans semblats a la vega granadina; i, per últim, les zones confrontants en Ciutat Real presenten fenomens nítidamente castellans.
La capital de la província està alluntada i equidistant de les àrees provincials anteriors, i el recent creiximent de la població li està donant un parla sintetizadora de totes les corrents llingüístiques de la província.
Gastronomia
[editar | editar còdic]- Artícul principal → Gastronomia de la província de Jaén.
La gastronomia de la província de Jaén són totes les costums i usos culinaris propis de la província de Jaén. La seua ubicació de pont entre Andalusia i Castella-la Mancha (ademés de pertànyer a l'interior) la fa molt rica i peculiar. Per un costat la cuina jienense de la franja nort i centre és pràcticament manchega.[75] Mentres que pel sur posseïx moltes influències granadines i a l'oest de la cuina cordovesa. Històricament alguns de les seues preparacions troben el seu orige en la cuina andalusí i mozárabe del periodo medieval, aixina com en les preparacions culinàries pastoriles típiques del nort de la província.
Deport
[editar | editar còdic]El fútbol sala és un deport en gran tradició en la província en abundants equips professionals entre els que destaca el Jaén Fútbol Sala que viu en l'actualitat una época dorada en convertir-se en campeó de la Copa d'Espanya de 2015,[76][77] sent el club més laureado del fútbol sala andalús.[78] també va guanyar la de 2018 i va anar tres voltes seguides subcampeó de la copa del rei de fútbol sala. En el seu palmarés destaquen ademés, dos campeonats europeus de campeons UEFS, en les dos primeres edicions celebrades en 1991 i 1992. L'Unicaja Jaén és el club de la província més laureado en atletisme i llançaments. El Jaén Rugby es troba en la Segona Divisió de la lliga nacional. La província conta en dos vies verdes per a la pràctica del senderisme i el cicloturismo.
- La Via Verda de l'Oli aprofita els 55 km del traçat de l'antiga i desmantellada llínea ferroviària Jaén-Camp Real. Discorre per les serres bètiques al sur de la província, començant en la capital i concloent en el riu Guadajoz, en Alcaudete, despuix de passar per Torredelcampo, Torredonjimeno i Martos.
- La Via Verda del Guadalimar per la seua banda, conta en 15,3 quilómetros i discorre pels municipis de Linares, Ibros, Lupión, Torreblascopedro i Begíjar.
L'equip de fútbol 11 més destacat de la província és el Real Jaén Club de Fútbol. Va ser fundat en 1922, va militar tres temporades en la Primera Divisió d'Espanya, a on va estrenar el Camp Nou i el Sánchez Pizjuan. Actualment està en Tercera divisió. Atres equips representatius de la província són el Linares Deportiu i el CD Úbeda Vixca.
Mijos de comunicació
[editar | editar còdic]En prensa escrita i digital destaquen en la província els periòdics de tirada diària Diari Jaén i Ideal Jaén. En prensa digital destaca HoraJaén, com el mig de comunicació en més audiència en tota la província.
Persones notables
[editar | editar còdic]- Artícul principal → .
Agermanament i províncies homònimes
[editar | editar còdic]Jaén es troba hermanada, des de 2006, en la província italiana d'Arezzo.[79] Per la seua banda, en Perú existix la província de Jaén, que pren el nom de la seua capital, Jaén de Bracamoros, fundada en 1549 pel capità jiennense Diego Palomino.
Vore també
[editar | editar còdic]- [[Archiu:{{#switch:Jaén|20px|Vore el portal sobre Jaén]] Portal:Jaén. Contingut relacionat en Província de Jaén (Espanya).
- Incendi forestal de Jaén en 2015
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Diputació de JaénConsultat el 21 de juliol de 2015.
- ↑ ABCConsultat el 21 de juliol de 2015.
- ↑ Diutación de JaénConsultat el 21 de juliol de 2015.
- ↑ Diputació de JaénConsultat el 21 de juliol de 2015.
- ↑ El MónConsultat el 21 de juliol de 2015.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 Institut Geogràfic Nacional d'Espanya. «Principals Cims Montanyosos». Senyes Geogràfiques i Toponímia. Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 29 de juliol de 2015. «L'informació d'altituts ha segut extreta de la BCN500 (Base Cartogràfica Nacional a escala 1:500 000)»
- ↑ (1987).Journal of iberian geology: an international publication of earth sciences (Quaderns de geologia ibèrica).(11 (Dedicat a: Triásico i Pérmico en la península ibèrica))
- 445-458.ISSN 0378-102X.Consultat el 18 d'agost de 2015.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Gómez Mercat, Francisco(2011).Guineana.17
- 1-481.ISSN 1135-7924.Consultat el 18 d'agost de 2015.
- ↑ 9,0 9,1 Departament de Geologia. Universitat de Jaén(2010).Geolodía Jaén.10Consultat el 18 d'agost de 2015.
- ↑ Reolid, Matías. Departament de Geologia, Universitat de Jaén(2016).Journal of Iberian Geology.42(3)
- 275-290.ISSN 1886-7995.Consultat el 14 de giner de 2018.
- ↑ Departament de Geologia. Universitat de Jaén(2012).Geolodía Jaén.12Consultat el 18 d'agost de 2015.
- ↑ Cabanás Parella, Rafael(1954).Bolletí del Institut d'Estudis Giennenses.(4)
- 147-164.ISSN 0561-3590.Consultat el 18 d'agost de 2015.
- ↑ En busca de l'últim port romà del Guadalquivir
- ↑ Confederació Hidrogràfica del Segura. «CHS. Senyes bàsiques». Archivat des d'el original, el 19 de juliol de 2015. Consultat el 1 d'agost de 2015.
- ↑ Confederació Hidrogràfica del Segura. «CHS. Mig biòtic. Flora». Consultat el 1 d'agost de 2015.
- ↑ Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Mig ambient d'Espanya
- 35.Consultat el 1 d'agost de 2015.
- ↑ Ideal. «El gat cerval ibèric, de 'en perill crític' a 'en perill'; de 94 eixemplars a 327». Consultat el 2 d'agost de 2015. «Pese a la millora experimentada en la llabor de conservació de la seua població, encara hui queden reptes per superar i desafius per conseguir per a consolidar esta espècie»
- ↑ Ecoticias. «El llop ibèric a la vora de l'extinció en Andalusia». Consultat el 2 d'agost de 2015. «Les estimacions oficials basades en una metodologia de mostrejos indirectes, no demostradors»
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Programa de Conservació del Llop». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Ministeri de Mig ambient d'Espanya. «El llop en Serra Morena». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Alfredo Ybarra. «El Parc Natural Serra de Andújar reducte dels últims llops d'Andalusia». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 2 d'agost de 2015. «Mitificado negativament per la nostra cultura ha segut molt perseguit»
- ↑ «Fundació Gypaetus». Consultat el 16 d'agost de 2015.
- ↑ Europa Press. «Els tres eixemplars de quebrantahuesos lliberats en maig en Cazorla (Jaén) ya han iniciat els seus primers vols». Consultat el 16 d'agost de 2015. «Els tres eixemplars de quebrantahuesos (Gypaetus barbatus barbatus) lliberats el 31 de maig en el marc del Proyecte d'Reintroducción del Quebrantahuesos en Andalusia volen en normalitat per tota la serra despuix de permanéixer els primers mesos en l'entorn del punt de solta, una cova ubicada en el Parc Natural de les Serres de Cazorla, Segura i les Viles (Jaén).»
- ↑ El Món. «El quebrantahuesos 'reviu' en Jaén». Consultat el 16 d'agost de 2015. «Naix el primer eixemplar de la temporada a on fa un més va morir el més vell d'Espanya»
- ↑ Confederació Hidrogràfica del Segura. «CHS. Mig biòtic. Fauna». Archivat des d'el original, el 10 de setembre de 2015. Consultat el 1 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Parage Natural Alt Guadalquivir». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Parage Natural Estany Gran». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Parage Natural Cascada de la Cimbarra». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Monument Natural Bosc de la Bañizuela». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Monument Natural Chafades de Dinosauri de Santisteban del Port». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Monument Natural El Piélago». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Monument Natural Quejigo de l'Amo o del Carbó». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Monument Natural Els Òrguens de Despeñaperros». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «[http://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/site/portalweb/menuitem.7i1cf46ddf59bb227a9ebe205510i1ca/?vgnextoid=83i4a9db77d45010VgnVCM1000000624i50aRCRD&vgnextchannel=df26b924931f4310VgnVCM2000000624i50aRCRD Monument Natural Pinada de Cánavas]». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Reserva Natural Estany Fondo». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Reserva Natural Estany del Chinche». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Serres de Cazorla, Segura i Les Viles». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Serra Mágina». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Serra de Andújar». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Despeñaperros». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Parc Periurbano Mont La Serra». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ Junta d'Andalusia. Conselleria de Mig ambient. «Parc Periurbano Santa Catalina». Consultat el 2 d'agost de 2015.
- ↑ «Peñalosa».
- ↑ «Les Calañas de Marmolejo».
- ↑ Plin. Nat.Hist. 3.9. Durant sigles esta Ilorci es va ubicar preferentment en Lorca (Múrcia) i atres llocs. Per a la proposta de 1999 de localisar-la en Orcera-Segura de la Serra (Jaén), prop del naiximent del Guadalquivir, que arranca d'un reanálisis del citat text de Plinio i atres autors antics i ha alcançat prou acceptació, vore Alicia M. Vora, "Ilorci, Scipionis rogus (Plinio, NH III, 9) i alguns problemes de la segona guerra púnica en Hispania", Rivista Storica dell'Antichità XXIX, 1999, págs. 127-167, i els seus mapes.
- ↑ «Batalla de Baecula».
- ↑ «Polèmica pel lloc de la batalla de Baecula».
- ↑ «Porta de Jano Augusto».
- ↑ Dodge,, Theodore Ayrault (1900). Caesar: a history of the art of war among the Romans down to the end of the Roman empire, with a detailed account of the campaigns of Caius Julius Caesar, Boston: Houghton, Mifflin & Company.
- ↑ Arturo Vargas-Machuca Cavaller i Milacres Palma Crespo(2004).SUMUNTÁN. Revista d'Estudis sobre Serra Mágina.Colectiu d'Investigadors de Serra Mágina. «CISMA».(20)
- 29-104.ISSN 1132-6956.
- ↑ «Institut nacional d'estadística». Consultat el 12 de decembre de 2025.
- ↑ «Els rostres de l'oli d'oliva» — Artícul en el Diari Ideal.
- ↑ 53,0 53,1 53,2 Elaboració pròpia a partir de senyes de el IEA-SIMA
- ↑ Elaboració pròpia a partir de senyes de el IAE-SIMA
- ↑ Font: Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [1]
- ↑ Font: Institut Nacional d'Estadística. [2]
- ↑ Font: Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. Sifres de població estrangera segons l'Institut Nacional d'Estadística d'Espanya. [3] archivat en Wayback Machine.
- ↑ Font: Institut Nacional d'Estadística. [4]
- ↑ Les religions minoritàries tenen 79 llocs de cult en la província
- ↑ Oficina d'Informació. Conferència Episcopal Espanyola (ed.): «Municipis de la diòcesis de Jaén». Archivat des d'el original, el 7 d'agost de 2013. Consultat el 5 d'agost de 2013.
- ↑ Font: OK Diari [5]
- ↑ 62,0 62,1 Diari Jaén. «Els aparats elèctrics “made in Jaén” triumfen en l'exterior». Consultat el 16 d'agost de 2015. «Segons les senyes de la Conselleria d'Economia i Coneiximent, oferits a través de l'Agència Andalusa de Promoció Exterior (Extenda), Jaén va ingressar 968,2 millons d'euros gràcies a la comercialisació exterior de productes fabricats en terres jiennenses. Una sifra que situa a la província en cap del creiximent entre les huit regions andaluses en 2014»
- ↑ Mario Benedetti(1986).Preguntes a l'encert..Consultat el 16 d'agost de 2015.
- ↑ Agència EFE. (ed.): «Jaén, primera província productora de cirera d'Andalusia promociona el frut». Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ Multipress. Noticiasdjaen.és (ed.): «Les cireres de Torres i Castell de Locubín aplegaran a uns 20 municipis jienense en la III Mostra Provincial». Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ orgullososdejaén.és. «Jaén és la primera província andalusa i la tercera d'Espanya en producció de cireres». Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ Multipress. Noticiasdjaen.és (ed.): «Arranca la campanya de la cirera en la província de Jaén en perspectives a la baixa per la mala climatologia». Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ Ideal Jaen.és (ed.): «Èxit de l'I Mostra de la Cirera organisada per la Diputació Provincial de Jaén». Consultat el 17 de març de 2016.
- ↑ Miguel Ángel Contreras. Ideal Jaén (ed.): «L'atre camp de Jaén». Consultat el 7 de decembre de 2016. «i industrials, en 5000 per a cotó,»
- ↑ 70,0 70,1 70,2 70,3 Europa Press. 20minuts.és (ed.): «Comença la recollida de cotó en la província en una previsió de collita mija i de gran calitat, segons COAG». Consultat el 7 de decembre de 2016. «Enguany la superfície cultivada ha segut molt similar a la passada, en 4450 hectàrees front a les 4800 de l'anterior. Casi tota es localisa en les afores de la vall del Guadalquivir»
- ↑ Emilio Jesús Lozano. Diari Jaén (ed.): «El cotó crea interés». Consultat el 7 de decembre de 2016.
- ↑ Diari Ideal. «Dels romans a el XXI: l'història de les carreteres contada per les fites». Consultat el 29 d'agost de 2015. «L'Orde de la Caminería del Pany, una de les poques que existix en Espanya, els està recopilant per a que no caiguen en l'oblit»
- ↑ A. B.. Ideal Jaén (ed.): «Jaén pert el tren». Consultat el 12 de decembre de 2017.
- ↑ «Espais protegits. Patrimoni Històric. La cultura de l'olivera». Consultat el 12 de decembre de 2017.
- ↑ Carlos Pascual, (1977), Guia Gastronomia d'Espanya, Ed. Alborak, pag. 238-241
- ↑ As. «El Jaén guanya la Copa d'Espanya i es convertix en llegenda». Consultat el 17 de març de 2015. «Els andalusos es varen proclamar campeons de la Copa d'Espanya en Ciutat Real despuix de tombar al Barcelona (4-6). Un èxit sense precedents per al club.»
- ↑ Marca. «El Jaén regna en la Copa d'Espanya despuix de guanyar al Barcelona». Consultat el 17 de març de 2015.
- ↑ ABC. «Junta d'Andalusia felicita a Jaén Paraís Interior despuix de guanyar primer títul». Consultat el 17 de març de 2015. «"lo que representa tot un èxit del deport andalús i del jiennense en particular"»
- ↑ Diari Ideal. «vindre_20061030.html Jaén intercanviarà oli i vi en la província de Arezzo». Consultat el 5 de setembre de 2015. «fomentar programes conjunts per a distribuir productes agroalimentaris, potenciar el turisme i impulsar el desenroll sostenible»veent les extensions de olivares en Jaén em vaig sentir menut. Mai en la meua vida hi havia vist un oceà similar d'oliveres en un paisage tan bell que relaixa l'esperitClaudio Martini, president de Arezzo.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre la província de Jaén.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Provincia de Jaén (España)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.