Espanya buidada

Archiu:Repoblación provincia de Ávila.jpg

Espanya buidada

Archiu:EspDens2.jpg

Mapa de la densitat de població en els municipis espanyols segons el cens de 2008.

El terme Espanya buidada o a voltes Espanya buida fa referència a les zones d'Espanya que varen sofrir emigració massives durant el denominat èxodo rural dels anys 1950 i 1960, que al començament de el XXI comprenen el 90 % del territori espanyol. Per antonomàsia, s'entén que, ya que quan les províncies varen ser formades en 1833 eren territoris homòlecs sobre població, superfície i desenroll, formen part de l'Espanya buidada totes aquelles províncies que elegixen 5 o menys diputats en les eleccions al Congrés dels Diputats.^{cita requerida}

El periodiste Sergio del Molino va publicar en 2016 un llibre de títul L'Espanya buida en el que feya un anàlisis de la situació de bona part de l'Espanya interior. Partint d'eixa idea, posteriors anàlisis reivindicatius varen senyalar que eixa part d'Espanya no solament estava buida, sino que successives polítiques de tot signe l'estaven buidant, tant de població com d'accions per a revertir eixa situació. El concepte va nàixer d'esta forma com un marc reivindicatiu contra l'abandó rural i la seua supeditació al desenroll urbà, i va ser utilisat com a lema en les marches que es varen portar a terme en 2019 per la visibilizaació d'estes àrees.

Delimitació

Existixen 6 grans zones del país a on el despoblació és un problema especialment accentuat, aparte d'atres zones aïllades: La Serranía Celtibérica comprén les províncies a on existix menor densitat de població en tota Espanya. Es tracta de la major regió escassament poblada de l'Unió Europea fora dels països nòrdics. Inclou les províncies de Soria i Terol en la seua totalitat, que són les dos més castigades pel despoblació en Espanya, en zones que no alcancen els 10 hab/km². També s'inclouen zones de les províncies de Conca, Guadalajara, Segòvia, Burgos, La Rioja, Saragossa, Valéncia, Castelló i el restant de les províncies de Castella i Lleó.

• La Ralla, nom baix el que es coneix a la zona fronteriça en Portugal, especialment afectades les zones fronterices de les províncies d'Orense, Zamora, Salamanca, Càceres i Huelva.
• Cordillera Cantàbrica i nort de Castella i Lleó, especialment la comarca castellana i lleonesa de Terra de Campos, la càntabra de Campoo-Les Valls, les palentinas de Páramo-Entanques, Montanya Palentina i El Cerrato i les burgaleses de la Bureba, Les Merindades, Odra-Pisuerga, Páramo i Valle del Esgueva.
• Pirineus, especialment el nort de les províncies d'Osca i Lleida.

Este d'Extremadura, Montes de Toledo i Serra Morena.

Conjunció de les províncies d'Albacete, Jaén, Granada i Múrcia.

No obstant, i ya que lo anterior no deixa de ser un criteri subjectiu, se sol considerar, a efectes objectius, com a part de l'Espanya buidada aquelles províncies que en les eleccions al Congrés dels Diputats elegixen a 5 o menys diputats,^{cita requerida} que en l'actualitat correspon a aquelles províncies en una població inferior a 700.000 habitants. Classificades per comunitats autònomes, són part de l'Espanya buidada:

En Galícia: les províncies de Lugo i Orense. En Cantàbria: la província de Cantàbria. En País Vasc: la província d'Àlaba. En Navarra: la província de Navarra. En Aragó: les províncies d'Osca i Terol. En Catalunya: la província de Lleida. En Comunitat Valenciana: la província de Castelló. En La Rioja: la província de la Rioja. En Castella i Lleó: les províncies d'Àvila, Burgos, León, Palència, Salamanca, Segòvia, Soria, Valladolit i Zamora. En Extremadura: les províncies de Badajoz i Càceres. En Castella-la Mancha: les províncies d'Albacete, Ciutat Real, Conca i Guadalajara. En Andalusia: les províncies de Huelva i Jaén.

Història

Archiu:Variación de la población española entre 1981 y 2005.svg

Variació de la població espanyola entre 1981 i 2005, a on es poden apreciar les províncies que major percentage de població han perdut en este periodo.

Encara que en alguns dels territoris que han perdut població els processos de decandencia econòmica i social tenen orige en époques anteriors, el història de la "Espanya buidada" té el seu començ en els primers anys de la dictadura de Francisco Franco i s'estén fins als nostres dies passant per diferents etapes en les que van canviant tant la dinàmica econòmica del país com la concepció social del món rural. No és possible entendre este fenomen sense contextualizarlo en l'época i la situació social que li corresponen: la destrucció heretada de la guerra civil espanyola, l'aïllament internacional, l'important tradició rural de la població (la gran majoria estava amprada en el sector primari) i la tendència modernizadora de les grans potències mundials.

En este preludi naix la primera etapa de la "Espanya buidada" en els anys quaranta, el nou règim manifesta la seua índole conservadora en intenció de preservar les formes de vida tradicionals reforçant la supremacia de les classes de terratinents sobre el chicotet campesinado (un problema heretat del Antic Règim i que necessitava d'una profunda reforma agrària), que serà qui protagonise les primeres migracions davant la seua impossibilitat de autoabastecerse quan apleguen la fam i les penúries de la primerenca posguerra.

Pero les aspiracions d'esta conservació de les formes de vida tradicionals tenien, per un costat, l'intenció de idealizar l'agricultura i la vida rural en un marc harmònic i pacífic al marge dels problemes que pogueren succeir en la societat; i per un atre costat amagaven el propòsit major de supeditar el sector agrícola a l'industrialisació del país, un canvi que va ser propiciat per el empoderamiento en els anys xixanta i setanta dels cridats "tecnócratas", els qui varen liderar la modernisació del país en pro del desenrollisme i la productivitat alimentant la superioritat moral i cultural de les noves societats urbanes en contrast en el supost retart del món rural i el seu conseqüent menyspree i acomplejamiento. En això la migració del camp a les ciutats es masificó despoblando el món rural en l'esperança de trobar formes de vida menys precàries en les oportunitats que oferien els núcleus urbans.

Poc despuix aplegarà la década dels huitanta en les ciutats saturades i sobrepobladas, el fi del règim franquiste, l'entrada del país en la Comunitat Econòmica Europea (1986) i noves tendències socials gestant-se en el panorama mundial. Tot això fa que la societat en el seu conjunt canvie el seu concepte de calitat de vida cap a l'idea que conservem hui revalorisant les tradicions i preocupant-se per conservar el mig natural, un impuls que permet als núcleus rurals resorgir del seu aïllament reinventant-se i oferint oportunitats noves per a escapar de les ciutats a través de l'oci, el turisme i el rescat de les tradicions. Esta apreciació actual per les zones rurals despobladas del nostre país és lo que ha permés a la "Espanya Buidada" ser el centre de numeroses manifestacions, moviments socials i inclús debats parlamentaris i decisions polítiques desembocant en importants proyectes neorruralistas que motiven a la reflexió sobre el passat i el futur d'estes terres que han segut despobladas.

Manifestació de tractors promoguda pel partit, en Segòvia front a el IES Andrés Estany

Manifestació de tractors promoguda pel partit, en Segòvia front al IES Andrés Estany.

Cartell de Plataforma Segòvia Viva, incorporada en Espanya Buidada a l'entrada a Caballar, província de Segòvia, municipi que ha perdut el 85% dels seus habitants en els últims anys

Cartell de Plataforma Segòvia Vixca, incorporada en Espanya Buidada a l'entrada a Caballar, província de Segòvia, municipi històric que ha perdut el 85% dels seus habitants en els últims anys.

Les reivindicacions de la "Espanya Buidada" passen per totes les dificultats a les que s'enfronta el món rural en la seua brecha en les condicions de vida urbanes: la degradació del mig natural (pèrdua d'ecosistema, descens de la productivitat, abandó de terres), les condicions de vida i de treball precàries, la falta de mà d'obra, la deslocalisació del model de producció i consum, l'alta pressió fiscal, en comparació al món urbà i l'imposició d'una Política Agrària Comuna (PAC) europea obsoleta en molts sentits i centrada en la productivitat i el rendiment econòmic de la terra.

L'abandó dels territoris hortícoles va començar en les polítiques desarrollistas dels anys xixanta, estratègies de gran èxit econòmic a curt determini que varen impondre la mecanisació del camp (en el conseqüent excedent de mà d'obra) i varen impossibilitar la rendabilitat econòmica del chicotet campesinado. La tendència d'abandó en l'actualitat, encara que hereta els problemes del passat, està molt lligada a la degradació de la calitat ambiental de la que depén el sector primari: la ganaderia intensiva, l'agricultura de monocultivo, l'us de fertilisants, la deforestación, la mineria, l'industrialisació, l'urbanisació i la contaminació de l'aire i de l'aigua, entre uns atres, són els causants de grans problemes com l'erosió dels sols, la pèrdua de fertilitat, l'aument de l'acidea i la salinitat del substrat, la desertificación, l'inestabilitat de el terreny, la merma de biodiversitat i el colapse dels cicles naturals, etcétera, una situació que es descentra del autoabastecimiento i impossibilita la subsistència de les poblacions rurals deixant com a única opció la migració a núcleus urbans a on s'assegure una mínima calitat de vida.

A este problema de colapse ecològic se li suma la desplantada de tradicions rurals i el desinterés de la joventut per amprar-se en el sector primari: l'escassa mà d'obra local no està disposta a acceptar les condicions sociolaborals que s'oferixen de salaris mínims i treball intensiu a la parell que inestable, puix l'èxit depén tant de la prosperitat de les terres com de l'introducció d'innovacions tecnològiques i pràctiques de gestió, que busquen incrementar la productivitat de l'agricultura a el hora que reduïxen les possibilitats d'ocupació en la mateixa i la calitat del mig. La reticència de la població local i la seua insuficient mà d'obra du a una dependència de les empreses agràries de mà d'obra immigrant.

En 2020, durant la pandèmia de COVID-19 i el seu confinament estricte en el tancament de fronteres, la "Espanya Buidada" ha segut— i és— un punt clau per a l'abastiment d'aliments a les urbs. La situació va demostrar la necessitat d'una major mà de obra local tal i com varen denunciar els jornaleros, molts horts varen quedar abandonats i les seues collites sense arreplegar provocant l'aument del preu dels productes a el hora que s'esperava l'arribada de mà d'obra estrangera disposta a realisar dites tasques. En això s'ha demostrat que el sector primari, un sector ‘abandonat’, és fonamental per al país.

Para Jaime Armesto les polítiques històricament centralistes que favorixen a Madrit, entre unes atres les infraestructures radials -carreteres, ferrocarril, autovies, tren d'alta velocitat-, són una de les causes fonamentals del vaciamiento poblacional de moltes de les províncies espanyoles i fonamentalment dels seus territoris rurals.

Referències

Bibliografia

• Ángel García Sanz, Francisco Comín (ed. lit.), Ricardo Hernández García (ed. lit.), Javier Moreno Lázaro (ed. lit.), Vicente Pérez Moreda (ed. lit.), Ricardo Robledo Hernández (ed. lit.) Auge i decadència de Castella: estudis de història econòmica i social (sigles XVI-XX), Crítica, 2016. ISBN 978-84-16771-23-3.
• Carlos Taibo, Iberia buidada. Despoblació, afluixó, colapse. Editorial La catarata, ISBN 9788413521275, 2020.
• Diana Santiago Iglésies, Instruments jurídics per a la lluita contra el despoblació rural, Editorial Aranzadi, ISBN: 9788413902487, 2021. Pamplona.
• Fernando Collantes i Vicente Pinilla, ¿Llocs que no importen? El despoblació de l'Espanya rural des de 1900 fins al present. Societat Espanyola de Història Agrària (SEHA), Monografies de Història Rural 15. Prenses de l'Universitat de Saragossa, 2019, ISBN 978-84-17873-82-0.
• Fernando García-Moreno Rodríguez, El despoblació del món rural, Aranzadi, ISBN 9788413095783, 2019.
• Francisco Comín, Ricardo Hernández García, Javier Moreno Lázaro (coords.), Institucions polítiques, comportaments socials i retart econòmic en Espanya (1580-2000): homenage a Ángel García Sanz, Universitat de Salamanca, Edicions Universitat de Salamanca, 2017. ISBN 978-84-9012-781-0.
• José Luis Domínguez Álvarez, Comunitats discriminades i territoris rurals abandonats. Polítiques públiques i dret administratiu front al despoblació, ebook, Editorial Aranzadi/Civitas.
• Luis del Romero Renau, Despoblació i abandó de l'Espanya rural. L'impossible vençut, Editorial Tirant Humanitats, ISBN 9788417069896, 2018.
• Pablo Martín Hernández, Elena Avellaned Bibian, Població i despoblació. Editorial Círcul roig, ISBN 9788491605799, 2017.
• Sergio del Molino, L'Espanya buida. Viage per un país que mai va ser. Editorial Turner Noema, 2016, ISBN: 978-84-16354-14-6
• Sergio del Molino, Contra l'Espanya buidada. Editorial Alfaguara, 2021.
• Varis Autors, Els que varen deixar la seua terra: cròniques sobre despoblació en Aragó, Llibres.com, ISBN 9788417236670, 2018.