Emigració

Emigrants suecs embarcant en Gotemburgo en 1905 en destí als Estats Units.

L'emigració consistix en deixar el país o lloc d'orige per a establir-se en un atre país, especialment per causes econòmiques o socials. Forma part del concepte més ampli de les migracions de població, les quals comprenen tant l'emigració (eixida de persones d'un país per a establir-se en un atre país) com l'immigració (persones aplegades d'atres parts). Podria dir-se que l'emigració termina a on comença l'immigració. Els països que registren més immigració en l'actualitat són els pertanyents al denominat Primer Món o països desenrollats, encara que en époques anteriors, varen ser les persones del Primer Món els qui varen emigrar a països del Tercer Món buscant una millor calitat de vida, pel conflicte i pobrea en la que estaven eixos països i molt abans, els africans i asiàtics que durant sigles i fins a mils d'anys, varen buscar nous llocs d'atres continents a on establir-se.

L'emigració ha existit sempre a lo llarc de l'història de l'humanitat. Cada volta que un grup humà, be per raons climàtiques, be per factors econòmics, polítics o socials, s'ha vist en la necessitat de traslladar-se del seu lloc d'orige per a heretar-se en un nou, està produint-se una emigració.

L'emigració és un fenomen social en el qual un grup de persones se sent motivat a moure's cap a un nou lloc (país, regió o ciutat), en busca d'una vida millor i de majors possibilitats de desenroll a nivell personal, familiar o professional, aixina com econòmic i social.

Les emigració poden ocórrer dins d'un mateix país, en desplaçar-nos d'una ciutat a una atra o d'una regió a una atra, o entre distints països i, inclús, continents. Per lo general, els destins elegits per a l'emigració solen ser llocs en millors condicions de vida.

Aixina mateix, és de destacar que l'emigració també pot donar-se en animals i plantes que emigren impulsats per un atre tipo de factors, com el canvi d'estació, la disponibilitat d'aliment, o per a la reproducció.

Història

Emigrants, per Ventura Álvarez Sala (1908).

Casi tota el història de l'humanitat és el història de les emigració. Suponent que el Homo erectus haja aparegut en Àfrica, el restant de la població mundial és descendent d'emigrants.

Les emigració massives recents reflectixen un dels problemes més greus que enfronta hui l'humanitat i que es referix a la desigualtat de la població des d'époques molt antigues des dels punts de vista indicats. Com va senyalar el geógrafo francés Pierre George en la seua obra Geografia de la Població: La font de desigualtat més inevitable (ineluctable en l'original) entre els hòmens és el seu lloc de naiximent ().

Les religions solen donar una explicació de molts moviments generals de població d'un lloc a un atre. Per eixemple, la tradició judeocristiana nos parla en els primers llibres del Pentateuco (els 5 llibres del Antic Testament) de l'expulsió d'Adán i Eva del Paraís Terrenal (en el Génesis), lo que podria considerar-se com la primera emigració en el història de l'humanitat, i també fa referència a la Fugida d'Egipte del poble judeu en l'Èxodo que, dirigida per Moisés, va emigrar en busca de la Terra Promesa.

En l'Edat Antiga es varen realisar moltes emigració massives per raons religioses o per guerres entre pobles de religió i/o cultura diferents.

I en l'Edat Moderna, moltes de les emigració més o menys massives varen obedir a expulsions per motius religiosos, com l'expulsió dels judeus sefardites i dels moriscos en el regne d'Espanya.

Per la seua banda, la religió musulmana comença en l'Hègira o fugida de Mahoma l'any 622 de nostra Era (precisament, la paraula Hègira en àrap significa emigració en espanyol). I l'expansió musulmana es va deure, fonamentalment, a la prédica de la Guerra Santa per part dels sultans musulmans, involucrant esta expansió a millons de persones en Àsia, Àfrica i Europa.

Els factors demogràfics i econòmics, com la pobrea de molts jóvens que busquen treball, seguixen sent actualment causants de l'emigració massiva, des de països econòmicament pobres cap a països en millors nivells de vida i de riquea material.En els últims anys varis països europeus han tancat les seues fronteres marítimes als emigrants procedents de països africans.Per lo que va aumentar significativament l'emigració per la Ruta Canària cap a Espanya, que ya és oficialment la ruta més mortífera del món per als emigrants.

Atres processos històrics

Porta Real de Königsberg, actual Kaliningrado.

Molts fenomens històrics estan estretament lligats en l'emigració:

• Guerres. Els eixemples de la guerra civil espanyola (1936-1939) i de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) són molt clars en este sentit i varen donar orige a grans emigració d'Espanya i atres països europeus cap a atres països d'atres continents, principalment, als països americans. Com és sabut, la Segona Guerra Mundial va ocasionar el desplaçament (en la seua major part, forçós) de millons de persones. El història de Königsberg, que era la capital de la Prusia Oriental en Alemània fins a 1945 constituïx un cas típic d'estos desplaçaments: una ciutat alemana, pàtria chica del filòsof Inmanuel Kant va passar a ser en breu temps una ciutat russa en el nom actual de Kaliningrado, i la major part de la població de parla alemana va tindre que emigrar, va morir, o va ser expulsada, sent ràpidament substituïda per població procedent de l'Unió Soviètica, principalment de Rússia.

• Conquistes, invasions i descobriments. En molts casos, estos fets històrics estan estretament relacionats en les guerres. Tots estos processos històrics involucren processos migratoris. Des del punt de vista de la població emigrant ha vingut ocasionant en el cas dels països europeus, per eixemple, en Espanya, una verdadera despoblació, sobretot en el Replanell Central d'este país.

Eixida de Petra pel coll del Siq.

• Problemes migambientals (terremots, canvi en el curs dels rius, agotament dels manantiales d'aigua, etc.)

L'eixemple de la ciutat de Petra és emblemàtic en este sentit. En esta ciutat, que va aplegar a tindre una importància considerable en l'Edat Antiga (sigles VII a. C. a VIII d. C.), es varen ser agotant els manantiales que sortien les seues necessitats d'aigua potable (el torrent o rambla del Siq), va sofrir varis terremots i la ciutat es va convertir en una població fantasma, procés que es va vore accelerat per la decadència de la ruta comercial en la que Petra constituïa una escala obligada. Aixina, la població de Petra va ser redescubierta molt despuix, en 1812.

En Veneçola, la població originalment establida en la ciutat de Trujillo va tindre que abandonar-l'en vàries ocasions i emigrar a atres llocs pròxims durant el XVI, per causa dels terremots que varen ocórrer llavors, fins al punt de que se li va aplegar a denominar la Ciutat Portàtil abans d'establir-se en el lloc actual.

En els Estats Units, la Conquista de l'Oest va donar orige a una emigració creixent tant de la població de la costa atlàntica com d'immigrants aplegats del continent europeu (Irlanda, Alemània, Suècia, etc.). I en una data posterior despuix de la guerra de Secessió, l'emigració interna dels estats del sur cap al Nort buscant millors fonts de treball durant la primera mitat de el XX, es va invertir durant la segona mitat del mateix, buscant un millor clima, fenomen que ha segut descrit com l'atracció del cinturó del Sol, des de Califòrnia fins a Florida. I en Europa s'ha vist recentment una emigració dels països centrals i nòrdics cap als països meridionals, especialment pel que fa a persones jubilades que busquen també un millor clima.

• Viages comercials. Ya des de l'Edat Antiga, el desenroll de la navegació, sobretot en la Mar Mediterrànea, va incidir en grans desplaçaments de persones, que emigraven del seu port d'orige per a establir-se en noves àrees costeres a on fundaven noves ciutats o s'establien en atres ciutats ya existents. Les noves ciutats servien d'enllaços portuaris als viagers i comerciants en els seus productes, que procedien de les civilisacions del Mediterràneu oriental. Aixina tenim que els fenicios es varen establir en Cartago, Gades (Càdis), Malaka (Màlaga), i moltes atres poblacions del Mediterràneu Occidental, aixina com els grecs comerciaven en poblacions de la península ibèrica ya existents o fundades per ells mateixos, com Empúries, Denia, i inclús en la península itálica, com és el cas de Nàpols, el nom original del qual (Nea Polis) significa Ciutat Nova en grec. Inclusivament, la part meridional de la península italiana es dia en un principi la Magna Grècia. A la seua volta, els cartagineses també es varen establir en atres parts: la ciutat de Cartagena (Qart Hadasht en púnico), en l'Espanya actual, significa Nova Cartago. I sobretot els romans varen crear un Imperi molt extens i varen ser establint i fundant ciutats a a on acodien emigrants de todas partes. Com a eixemple podrien senyalar-se els centenars de ciutats fundades en la península ibèrica: Tarragona (Tarraco), Barcelona (Barcino), Valéncia (Valentia), Sevilla (Hispalis), Osca (Osca), Mèrida (Emèrita Augusta), Astorga (Asturica Augusta) i moltíssimes més. Aixina, el desenroll de l'Imperi Romà durant l'Edat Antiga va significar el desplaçament o emigració de varis millons de persones, incloent tant militars, com a llauradors i famílies sanceres.
• Colonisació. El colonialisme va estar en el passat, tant en l'Edat Antiga com en la Moderna i Contemporànea, unit estretament relacionat en el procés anterior del desenroll del comerç, fins al punt de que en molts casos, es va tractar de processos similars o paralels i no existia una clara diferenciació entre ells.
• Exili (emigració per motius polítics)

El Dia Internacional del Migrant se celebra el 18 de decembre, des de la seua instauració en l'any 2000 per l'Assamblea General de les Nacions Unides.

Estat, nació i emigració

Un Estat és una institució jurídic administrativa que eixercix la sobirania en un territori determinat, mentres que una nació és una comunitat de persones que s'identifiquen entorn a uns valors comuns de tipo cultural, històric i, més que tot, a un sentit de pertinença a un país determinat, tenint este últim concepte, un sentit ampli, en part deslligat del concepte d'Estat. És per això que existixen estats nacionals en els que els territoris de l'Estat i de la nació són els mateixos, estats multinacionals en els que la sobirania de l'Estat s'eixercix sobre territoris en els que coexistixen distintes nacions o nacionalitats i, per últim, nacions dividides en varis estats, com eren abans Yugoslàvia i l'Unió Soviètica o com lo són ara els dos estats coreans: Corea del Nort i del Sur o com els dos estats chinencs (China i Taiwan).

D'estos conceptes sorgix l'idea de que s'emigra d'un Estat pero la nació es du a costeres i forma part del bagage que acompanya a l'emigrant; bagage que va disminuint o transformant-se en el temps, especialment si s'emigra a un país més desenrollat i es conseguix un nivell de vida superior al que es tenia en la pàtria original. Quan l'emigrant es convertix en exiliat, no sol acceptar de bona gana la seua condició perque es tracta d'una emigració forçada i no voluntària.

Bibliografia

• Pierre George. Geografia de la població. Barcelona: Oikos-Tau Editors, 1971.
• Petersen, William. La població. Madrit: Editorial Tecnos, 1971.
• Beaujeu-Garnier, Jacqueline. Les grans ciutats superpobladas en els països subdesenrollats. Revista Information geographique, 1968, N° 4.
• Josué de Castro. Geopolítica de la fam. Buenos Aires: Solar-Hachette, 1962.
• E. G. Ravenstein. The Laws of migration. Londres: Journal of the Royal Statistical Society, Vol. 48, june 188, pp. 167-227 i Vol. 52, june, 1889, pp 241-301.
• Kiser, Clyde V. Estudis de Demografia. Buenos Aires, Nova York: The Milbank Memorial Fund, 1967.
• Cristóbal Mendoza. Geografia de la població. En: Daniel Hiernaux i Alicia Lindón, Directors. Tractat de Geografia Humana. Barcelona: Anthropos, Mèxic: Universitat Autònoma Metropolitana, 2006.
• CZECHEWICZ GRYNSZPAN & PEÑA CZECHEWICZ. Inteligència migratòria ¿Em quede o em vaig?. Edicions B Grup Zeta. (2013)

Vore també

• Demografia
• Envelliment de la població
• Exili
• Èxodo rural
• Geografia de la població
• Geografia de l'envelliment
• Geografia humana
• Geografia urbana
• Geografia rural
• Immigració
• Migració
• Migració (demografia)
• Població
• Població (demografia)
• Població i recursos
• Xenofòbia