Èxodo rural
El èxodo rural (també coneguda com a migració del camp a la ciutat) és el patró migratori de persones de zones rurals a zones urbanes, descrit com una «disminució de la població del [camp], en el correlativo aument de la que residix en els centres urbans, en especial, en les grans ciutats».[1]
En les economies en vies d'industrialisació, com Gran Bretanya en el XVIII o Àsia Oriental en el XX, pot produir-se despuix de l'industrialisació d'indústries primàries com l'agricultura, la mineria, la peixca i la silvicultura -quan es necessita menys gent per a dur la mateixa cantitat de producció al mercat- i la consolidació de les indústries secundàries relacionades (refinat i processament). L'èxodo rural també pot seguir a una catàstrofe ecològica o provocada per l'home, com una hambruna o l'agotament dels recursos. Són eixemples de factors d'espente.
La gent també pot traslladar-se a la ciutat en busca de salaris més alts, accés a l'educació i atres servicis urbans, eixemples de factors d'atracció.
Una volta que les poblacions rurals cauen per baix d'una massa crítica, la població és massa menuda per a mantindre certs negocis, que llavors també es marchen o tanquen, en un círcul viciós. Els servicis a poblacions més menudes i disperses poden ser proporcionalment més cars, lo que pot dur al tancament d'oficines i servicis, que perjudiquen encara més a l'economia rural. Les escoles són l'eixemple arquetípico perque influïxen en les decisions dels pares de chiquets menuts: un poble o regió sense escola perdrà normalment famílies que s'aniran a ciutats més grans que sí la tinguen. Pero el concepte (jerarquia urbana) pot aplicar-se de forma més general a molts servicis i s'explica per la teoria del lloc central.
Les polítiques governamentals per a combatre la fugida rural inclouen campanyes per a ampliar els servicis al camp, com l'electrificació o l'educació a distància. Els governs també poden utilisar restriccions com els passaports interns per a illegalisar la fugida rural. Les condicions econòmiques que poden contrarrestar el despoblació rural inclouen l'auge de les matèries primeres, l'expansió del turisme a l'aire lliure i el canvi al treball a distància, o exurbanización. Fins a cert punt, els governs solen llimitar-se a gestionar la fugida rural i canalisar-la cap a determinades ciutats, en lloc de detindre-la directament, ya que açò implicaria assumir la costosa tasca de construir aeroports, ferrocarrils, hospitals i universitats en llocs en pocs usuaris que els respalen, mentres es descuiden les zones urbanes i suburbanes en creiximent.
Tendències històriques
[editar | editar còdic]
Abans de la Revolució Industrial, la fugida rural es produïa en regions majoritàriament localisades. Les societats preindustriales no varen experimentar grans fluix migratoris del camp a la ciutat degut principalment a l'incapacitat de les ciutats per a mantindre grans poblacions. La falta de grans indústries d'ocupació, l'elevada mortalitat urbana i l'escassea d'aliments controlaven que les ciutats preindustriales foren molt més menudes que les modernes. Els estudiosos estimen que les antigues Atenes i Roma tenien poblacions màximes de 80 000 i 500 000 habitants.[3]
L'inici de la Revolució Industrial en Europa a finals de el XIX va eliminar molts d'estos controls. A mida que aumentava i s'estabilisava el suministrament d'aliments i sorgien els centres industrialisats, les ciutats varen escomençar a mantindre poblacions més numeroses, lo que va desencadenar l'inici de la fugida rural a escala massiva.[3] A açò varen contribuir a sovint les recessions agrícoles periòdiques. El Regne Unit va passar de tindre un 20 % de la població vivint en zones urbanes en 1800 a més del 70 % en 1925.[4] Mentres que a finals de el XIX i principis de el XXl'èxodo rural es va concentrar en Europa Occidental i Estats Units, a mida que l'industrialisació es va estendre per tot lo món durant el XX, l'èxodo rural i l'urbanisació li varen seguir ràpidament. A principis de el XXI, la fugida rural va ser un fenomen especialment distintiu en China i el Àfrica subsahariana.[3][5]
Des de la Segona Guerra Mundial
[editar | editar còdic]L'èxodo rural posterior a la Segona Guerra Mundial s'ha degut principalment a l'expansió de l'agricultura industrialisada. Les menudes explotacions familiars, que requerixen molta mà d'obra, s'han convertit o han segut substituïdes per explotacions industrials fortament mecanisades i especialisades. Mentres que una menuda explotació familiar sol produir una àmplia gama de cultius, productes de l'horta i productes animals -tots els quals requerixen una mà d'obra considerable-, les grans explotacions industrials solen especialisar-se en unes poques varietats de cultius o ganado, utilisant maquinària de gran tamany i sistemes de confinament del ganado d'alta densitat que requerixen una fracció de la mà d'obra per unitat produïda. Per eixemple, la Universitat Estatal de Iowa informa de que el número de criadors de porcs en Iowa va descendir de 65 000 en 1980 a 10 000 en 2002, mentres que el número de porcs per granja va aumentar de 200 a 1400.[6]
La consolidació de les indústries de pensos, llavors, grans processats i ganaderia ha fet que hi haja menys menudes empreses en les zones rurals. Esta disminució va agravar a la seua volta la menor demanda de mà d'obra. Les zones rurals que solien ser capaces de proporcionar ocupació a tots els adults jóvens disposts a treballar en condicions difícils, cada volta oferixen menys oportunitats als adults jóvens. La situació empijora per la disminució de servicis com a escoles, negocis i oportunitats culturals que acompanyen a la disminució de la població, i l'aument de l'edat de la població restant estressa encara més el sistema de servicis socials de les zones rurals.
Explicació
[editar | editar còdic]De la mateixa manera que ocorre en atres migracions humanes, diversos factors d'atracció i expulsió contribuïxen a la fugida rural: menors nivells d'oportunitats econòmiques (percebudes) en les comunitats rurals front a les urbanes, menors nivells d'inversió governamental en les comunitats rurals, majors oportunitats d'educació en les ciutats, matrimonis, major acceptació social en les zones urbanes i majors nivells de fertilitat rural.
Determinants econòmics
[editar | editar còdic]Alguns emigrants decidixen abandonar les comunitats rurals pel desig de buscar majors oportunitats econòmiques en les zones urbanes. Les majors oportunitats econòmiques poden ser reals o percebudes. Segons el model d'Harris-Todaro, la migració a les zones urbanes continuarà mentres «els ingressos reals urbans prevists en el marge superen al producte agrícola real».[7] No obstant, el sociòlec Josef Gugler senyala que, encara que els beneficis individuals de l'aument dels salaris poden superar els costs de la migració, si un número suficient d'individus seguix este raonament, pot produir efectes perjudicials com la superpoblación i la desocupació a escala nacional.[8] Este fenomen, quan la taxa d'urbanisació supera la taxa de creiximent econòmic, es coneix com sobreurbanización.[9] Des de l'industrialisació de l'agricultura, la mecanisació ha reduït el número de llocs de treball presents en les comunitats rurals. Alguns estudiosos també han atribuït la fugida rural a los efectos de la globalisació, ya que la demanda d'una major competitivitat econòmica du a la gent a elegir el capital en lloc de la mà d'obra.[10] Al mateix temps, les taxes de fertilitat rural han segut històricament més altes que les taxes de fertilitat urbana.[3] La combinació de la disminució de l'ocupació rural i una taxa de fertilitat rural persistentemente alta ha donat lloc a corrents migratòries del camp a la ciutat. La fugida rural també conté un bucle de retroalimentación positiva en el que els emigrants anteriors de les comunitats rurals ajuden als nous emigrants a adaptar-se a la vida en la ciutat. També conegudes com a migració en cadena, les rets d'emigrants reduïxen les barreres a la fugida rural. Per eixemple, una marejant majoria d'emigrants rurals en China va trobar treball en zones urbanes a través de rets d'emigrants.[11]
Determinants socials
[editar | editar còdic]En atres casos, la fugida rural pot produir-se en resposta a determinants socials. Un estudi realisat en 2012 va indicar que una proporció significativa de la fugida rural en l'Índia es va produir per factors socials com la migració en la llar, el matrimoni i l'educació. La migració en les llars i el matrimoni afecten en particular a les dònes, ya que la majoria de les voltes són elles les que es veuen obligades a desplaçar-se en les llars i a mudar-se per a casar-se, especialment en les regions en desenroll.[12]
Els jóvens rurals poden optar per abandonar les seues comunitats rurals com a método de transició a l'edat adulta, buscant vies cap a una major prosperitat. En l'estancament de l'economia rural i l'estímul dels seus pares, els jóvens rurals poden optar per emigrar a les ciutats per normes socials, demostrant liderage i amor propi.[13]
Per últim, les catàstrofe naturals poden ser a sovint acontenyiments puntuals que provoquen temporalment fluix migratoris massius del camp a la ciutat. En Estats Units, per eixemple, el Dust Bowl de 1930 va provocar la fugida de 2,5 millons de persones de les Planures en 1940, moltes d'elles a les noves ciutats de l'Oest. Es calcula que fins a un de cada quatre residents en els estats de les Planures es va marchar durant la década de 1930.[14] Més recentment, la sequia de 2006 a 2011 ha provocat un èxodo rural cap als grans centres urbans. L'afluència massiva a les zones urbanes, unida a les difícils condicions de vida, ha dut a alguns estudiosos a vincular la sequia en l'arribada de la Primavera Àrap a Síria.[15]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Achával, Luis G. (1950). “Èxodo Rural” (PDF). Revista d'Economia i Estadística 3 (1-2).
- ↑ «Share of the population living in urbanized areas» (en en).
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Weeks, John (2012). Population: an introduction to concepts and issues (en en), Belmont, Califòrnia: Wadsworth, Cengage Learning, pp. 353–391.
- ↑ Davis, Kingsley (1965). “The Urbanization of the Human Population” (en). Scientific American 213 (3): 40–53. doi:. Bibcode: 1965SciAm.213c..40D.
- ↑ Juan, Shan. Rural exodus to cities continue.
- ↑ «Living with Hogs in Rural Iowa» (en en). Iowa Ag Review. Universitat Estatal de Iowa (2003). Consultat el 11 de giner de 2025.
- ↑ Harris, John. «Migration, Unemployment and Development: A Two-Sector Analysis» (en en) (PDF). American Economic Association.
- ↑ Gugler, Josef. "Overurbanization Reconsidered." Economic Development and Cultural Change 31, no. 1 (1 d'octubre de 1982): 173–89.
- ↑ Davis, Kingsley, & Hilda Hertz Golden. "Urbanization and the Development of Pre-Industrial Areas." Economic Development and Cultural Change 3, no. 1 (Octubre de 1954): 6–26.
- ↑ Perz, Stephen (2000). “The Rural Exodus in the Context of Economic Crisis, Globalization, and Reform in Brazil” (en). The International Migration Review 34 (3): 842–881. doi:.
- ↑ «China Human Development Report 2005: Development with Equity» (en en) (PDF). UNDP.
- ↑ Hassan, Tarique. “Determinants of Rural Out-Migration in Índia” (en). International Journal of Advanced Research in Management and Social Sciences 1 (12).
- ↑ Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadaYouth - ↑ «Mass Exodus from the Plains» (en en). PBS.
- ↑ Aukalh, R.. A rural exodus as drought takes hold of Syria.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Éxodo rural» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.