Dust Bowl

Archiu:Mapa de estados y condados afectados por el Dust Bowl, hecho por el gobierno federal de los CAPS 0 ( CAPS 1 CAPS 2 ).svg

Mapa d'estats i comtats afectats pel Dust Bowl entre 1935 i 1938, preparat originalment pel Soil Conservation Service. Els comtats més afectats estan pintats en Plantilla:Quadro color roig obscur.

El Dust Bowl (lliteralment «tazón de pols» en anglés) va ser un periodo de forts tormentes de pols que varen danyar enormement l'ecologia i l'agricultura de les planures i praderies que s'estenen des del golf de Mèxic fins a Canadà, impactant principalment en els Estats Units. Es va prolongar a lo manco entre 1932 i 1939, i va ser precedida per un llarc periodo de precipitacions per baix de la mija. L'efecte Dust Bowl va ser provocat per condicions persistents de sequia, favorides per anys de pràctiques de maneig del sol que varen deixar al mateix susceptible a l'acció de les forces del vent. El sol, despullat d'humitat, era alçat pel vent en grans núvols de pols i arena tan espesses que amagaven el sol. Estos dies rebien la denominació de «ventisques negres» o «vent negre».

El Dust Bowl va multiplicar els efectes de la Gran Depressió en la regió i va provocar el major desplaçament de població hagut en un curt espai de temps en l'història d'Estats Units. Tres millons d'habitants varen deixar les seues granges durant la década de 1930, i més de mig milló va emigrar a atres estats, especialment cap a l'oest.

Factors climàtics

Els periodos recurrents de sequia són una característica comuna a les latitut miges, i són modulats pel fenomen ENSO (El Chiquet–Southern Oscillation). En Norteamérica, les condicions de forta sequia ocorren en el sur d'Estats Units quan les temperatures en la superfície de la mar en el Pacífic tropical oriental són més baixes de lo normal (com correspon a la Chiqueta, una fase de el ENSO). Esta sequia es veu reforçada quan coincidixen en l'Atlàntic nort temperatures en la superfície de la mar més altes de lo normal.

Les condicions en les que es va presentar el Dust Bowl en la década de 1930 resulten atípiques, puix la sequia es va centrar no en el sur sino en les àrees central i septentrional de les Grans Planures. Els canvis provocats per l'expansió de l'agricultura en la década prèvia podrien ser la causa d'esta anomalia.

Les gramíneas resistents a la sequia de l'ecosistema original de les praderies varen ser reemplaçades pels cultius de blat que, en fallar per la sequia, varen deixar el sol nuet, originant tormentes de pols d'una magnitut sense precedents.

Archiu:Dust storm approaching Stratford, Texas.jpg

Tormenta de pols en Texas, 1935.

Utilisant un Model de Circulació General de l'Atmòsfera (MCG), un estudi recent conclou que les anomalies tant espacials com d'intensitat (en temperatura i precipitació) podrien haver segut degudes a eixos canvis en la vegetació del sol i en els aerosols de pols en l'atmòsfera. La reduïda humitat del sol provocada per la sequia, les deficients pràctiques agrícoles i la substitució dels pasturages natius pels cultius de blat sensibles a la sequia serien la causa del gran aument experimentat per la taxa d'erosió eòlica.

Encara que són escassos les senyes sobre la magnitut de la pèrdua de collites o la càrrega d'aerosols injectada en l'atmòsfera, el citat estudi estima en 369 millons de tonellades per any l'emissió neta —emissió menys deposición— durant el Dust Bowl en les Grans Planures.

Antecedents històrics

L'extensió de la frontera agrícola

«La pluja seguix al llaurat». L'idea de que el clima de les Grans Planures (Great Plains) estava canviant en resposta a l'activitat humana, fent-se més favorable als objectius econòmics dels colon, es va popularisar enormement en l'última mitat de el XIX coincidint en l'ona colonizadora que va assaltar l'últim gran ecosistema durant la conquista de l'Oest.

Un sigle abans, el responsable de la Corona espanyola en els territoris patagónicos, Francisco de Viedma, argumentava sobre els efectes benèfics de poblar la Patagonia: «Els climes deserts varien pel concurs de gents i ganados: en els fòcs, hálitos i calor dels vivents poc a poc es va templant l'atmòsfera, i produïx en la terra vapors que li fan més benigno i li duen una atra fertilitat». (Dissertació de Francisco de Viedma, 1 de maig de 1784).

L'assentament d'esta idea es va traduir en lleis com la Timber Culture Act de 1873, que mantenia l'ilusió de que, si els colon plantaven arbres en les seues terres, podrien aumentar les pluges. Encara que els recurrents periodos de sequia en les Grans Planures eren reconeguts pels planificadores, la coincidència d'un llarc periodo plujós va contribuir a mantindre eixa ilusió de que la «tasca civilizadora» era recompensada en pluges.

Expansió i èxodo

Archiu:George Catlin - Indian Family Alarmed at the Approach of a Prairie Fire - 1985.66.595 - Smithsonian American Art Museum.jpg

Família índia alarmada davant l'aproximació d'un fòc de praderia, quadro de George Catlin, 1846-1848.

Emerich de Vattel, teòric de Dret Internacional, va idear l'aplicació del terme Terra nullius a aquelles terres no cultivades pels pobladors indígenes. Suponent que una terra no cultivada carix de bon us, qualsevol que es dedicara a cultivar-la tindria dret sobre ella. La conclusió va ser declarar als pobles indígenes com a salvages en un estat previ a la civilisació: sense llei, ni drets de propietat, ni sobirania.

A diferència d'Austràlia —a on l'invenció de la Terra nullius va llegitimar la colonisació sense necessitat d'una guerra de conquista o d'acodir a un tractat—, en Amèrica el reconeiximent de la sobirania de les tribus índies va possibilitar la firma de tractats en els Estats Units, que comportaven la progressiva cessió de terres a canvi de distintes sumes de diners. A canvi d'estes cessions —conseguides per mig d'engany, pressió o soborn—, cheroquis, chickasaws, choctaws i atres tribus del surest serien civilisades i admeses en la societat blanca.

No obstant, esta política civilizadora va entrar en crisis a partir de la década de 1820. Els cheroquis i atres tribus varen intentar fer valdre eixa sobirania per a evitar les «cessions» obligades de terra. Pero el racisme i l'ideologia productivista cementaron el consens nacional i social entorn al dret d'expansió de la «república blanca», i els pobles indígenes varen ser espentats progressivament cap a l'oest i aniquilats (vegen-se el Sendera de llàgrimes o la Llarga Marcha dels Navajos).

El Gran Desert Americà

Durant la guerra civil nortamericana els generals varen deprendre que atacar els recursos de l'enemic anava més allà de la simple destrucció de productes materials, puix els sistemes socials i econòmics de l'enemic també resultaven destruïts. Eixemple d'esta estratègia varen ser les campanyes en la Vall de Shenandoah, a on es va fer us del concepte de guerra total amprant tàctiques de terra cremada per a destruir les fonts d'aprovisionament de l'enemic i la resistència de la població.

Archiu:Great American Desert, mapped by Stephen CAPS 7 Long.jpg

Mapa del Gran Desert Americà elaborat per Stephen S. Long en 1823.

El Tractat de Medicine Lodge, firmat en 1867 pel president dels Estats Units en les nacions comanche, kiowa, kiowa-apache i atres tribus, reconeixia drets de caça sobre la major part del territori conegut com «Gran Desert Americà» (Great American Desert), els àrits pasturages de l'Oest que ningú volia. El cor de tal àrea era coneguda com el Pla Estacado per les estacas que la gent clavava per a orientar-se en l'immensitat de la planicie.

Pocs anys despuix, els caçadors blancs i indígenes varen invadir les terres del tractat i varen matar bisontes per millons, apilant les pells per a vendre-les en gran benefici en l'Est. «Sèt millons de lliures de llengües de bisonte varen ser embarcades en Dodge City (Kansas) en 1872–1873, un periodo de dos anys en el que agents del govern varen calcular la matança en vinticinc millons de bisontes. Els seus ossos, blanquejats pel sol, s'amontonaven en grans piles en les estacions del ferrocarril per a ser venudes per fins a dèu dólars la tonellada. Un caçador professional cridat Tom Nixon dia haver matat 120 animals en quaranta minuts».

Una de les últimes batalles en les Grans Planures, la Guerra del Riu Rojo (1874), va supondre la derrota de la nació comanche. L'eixèrcit dirigit per Philip Sheridan va sacrificar més de mil cavalls en la batalla de Pal Dur Canyon, deixant als guerrers sense ensellaments. Els supervivents varen ser conduïts a camps del Territori Indi, Oklahoma, i alguns líders varen ser encarcerats en Florida.

Lo que el vent es va dur

La Llei Homestead, aprovada pel Congrés en maig de 1862, va oferir parceles gratuïtes als colon que s'establiren en les Grans Planures un mínim de cinc anys, cultivaren la terra i construïren una casa. Les vaques varen substituir al búfalo, i varen ser reemplaçades més tart per ovelles.

El gran desenroll de les màquines de cultivar i, en concret, l'introducció del full d'acer substituint als aperos de ferro que realisa John Deere a partir de 1837, varen facilitar el cultiu del sol de les Grans Planures, difícil de llaurar per la seua potència i caràcter arcilloso.

Archiu:Dust Bowl - Dallas, South Dakota 1936.jpg

Dallas, Dakota del Sur, 1936.

La llabor del llaurat va ser tan intensa que quan els conservacionista varen mirar cap al territori de les grans praderies, el triàngul en base en Indiana i Texas que es proyecta fins a Manitoba pel nort, l'ecosistema original de les praderies pràcticament havia desaparegut. En l'espai d'una vida humana un paisage edémico va ser pres pel sistema productivista i liquidat.

La destrucció de les comunitats de gramíneas, que mantenien el sol cohesionado i atrapaven humitat, va deixar el sol sense protecció. La sequia va reduir les capes superiors de sol a pols que va ser desplaçat cap al sur i l'est, formant núvols jagantescs que varen acabar depositant gran part del sol en l'Atlàntic. Una interessant seqüència animada mostra el moviment de les tormentes ocorregudes en els mesos de primavera i estiu de 1934.

Mides administratives

Archiu:Farmer walking in dust storm Cimarron County Oklahoma2.jpg

Granger i els seus dos fills durant una tormenta de pols en el comtat de Cimarrón, Oklahoma, en 1936.

l'administració Roosevelt va establir el Soil Erosion Service en 1933 i va començar a popularisar les tècniques de conservació del sol entre els agricultors: rotació de cultius, bancalés, tècniques de laboreo i atres mides per a combatre l'erosió. La carn de sis millons de porcs sacrificats per a estabilisar els preus va ser a parar a l'abocador.

Les protestes varen conduir a la creació del Federal Surplus Relief Corporation (FSRC), que va canalisar productes agrícoles a les organisacions d'auxili social. El programa de compra de reses del Drought Relief Service (DRS) va permetre subvencionar als grangers, i una part de la carn apta per al consum va ser distribuïda per el FSRC.

La Soil Conservation and Domestic Allotment Act, aprovada en 1936, va oferir pagaments als agricultors per transformar les superfícies agrícoles en pèrdua de sol cap a cultius de leguminosas i gramíneas promotors de la conservació del sol, i per implantar bones pràctiques agrícoles en pasturages. Mides que haurien rendit més beneficis d'haver segut adoptades abans de l'inici del cicle de sequia. La plantació de més de 200 millons d'arbres des de Canadà fins a Abilene (Texas) va ser una atra de les mides adoptades per l'administració del New Deal.

Impacte cultural

Archiu:Lange-MigrantMother02.jpg

Mare migrant, emblemàtica fotografia de Dorothea Lange presa en Nipomo, Califòrnia (1936).

El Dust Bowl va afectar a 400.000 quilómetros quadrats, i moltes famílies de grangers —conegudes com Okies perque Oklahoma va ser dels estats més afectats— varen iniciar l'èxodo cap a Califòrnia i atres estats. Artistes com la fotógrafa Dorothea Lange, el cantant Woody Guthrie o l'escritor John Steinbeck —en les seues noveles Els raïms de l'ira i De rates i hòmens— varen retratar les conseqüències d'esta catàstrofe humana i ecològica.

El llaurat que va trencar les planures

The Plow that Broke the Plains, del cineaste Pare Lorentz (1905–1992), va ser realisada per al Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA). Lorentz no tenia ofici cinematogràfic, encara que havia segut crític de cine i escrit The Roosevelt Year abans de ser contractat per l'administració de Franklin Roosevelt per a realisar la primera película finançada pel govern nortamericà per a ser exhibida comercialment.

Lorentz també havia escrit Censored: The Private Life of the Movies, sobre l'amenaça que alguns grans estudis representaven per a la llibertat d'expressió, i Hollywood va respondre intentant que no trobara venedor per als metros de celuloide que necessitava o negant-se els estudis a distribuir comercialment la película, tildada cínicamente com a «peça propagandística». Ademés, el Congrés d'Estats Units era hostil al New Deal i a l'idea de que el govern produïra la película. L'escàs presupost (uns 6.000 dólars) va fer que Lorentz acabara posant els seus propis diners per a finalisar-la.

Tres dels quatre operadors de cambra que varen rodar per a Lorentz varen ser despedits, entre ells el famós Paul Strand, reflectint els múltiples problemes que es varen acumular en el rodage. Els 25 minuts de metraje varen ser filmats en Montana, Wyoming, Colorat, Kansas i Texas, en les polvorientas Grans Planures roturadas per l'ignorança i la codícia d'un sistema depredador que va arrastrar a centenars de mils de famílies en el gran desastre del Dust Bowl.

La música composta per Virgil Thompson —que es va mostrar dispost a treballar en l'escàs presupost disponible— va ser gravada per la Filharmònica de Nova York, treballant els músics debades una part del temps necessari per a completar la gravació, que Thompson va dividir en Preludi, Pastoral (Herba), Ganado, Blues (Especulació), Sequia, i Devastación. Estrenada en la Casa Blanca en març de 1936, Lorentz va conseguir convéncer al propietari del teatre Rialto de Nova York per a que exhibira la película.

The Dust Bowl (miniserie documental)

La miniserie documental The Dust Bowl (2012), de quatre parts, documenta l'impacte que la sequia i les tormentes de pols dels anys 30 varen tindre sobre les Grans Planures dels Estats Units durant la Gran Depressió. Inclou entrevistes en alguns dels afectats per eixa catàstrofe agrícola i moltes de les fotografies que el govern federal va prendre per a documentar el desastre.

Vore també

• Climatologia de precipitacions en els Estats Units