Qart Hadasht

Qart Hadasht (en púnico: 𐤒𐤓𐤕 𐤇𐤃𐤔𐤕 [qart fadašt] ‘ciutat nova’) és el nom d'una antiga ciutat cartaginesa ubicada a on s'erigix hui dia la ciutat de Cartagena (Espanya). Va rebre eixe nom des de la seua fundació pels cartagineses en l'any 227 a. C. fins a la conquista romana en 209 a. C., en el marc de la segona guerra púnica, sent des d'eixe moment denominada Carthago Nova.

Història

Fundació

Segons les fonts clàssiques, la ciutat de Cartagena va ser fundada pel general cartaginés Asdrúbal el Bell en l'any 227 a. C.

Despuix de Abdera, ve la Nova Carthago, que va ser fundada per Asdrúbal, successor de Amílcar Barca, pare de Aníbal. És entre totes les ciutats de la zona la més poderosa; goja d'una situació natural forta i d'unes muralles bellament construïdes. Dispon de varis ports, d'un estany i de les mines d'argent (...)

Estrabón, Geografia 3, 4.6

El problema es planteja perque algunes fonts clàssiques també mencionen la ciutat de Mastia al voltant de el VI, relacionada en la cultura tartésica, i que el historiografia tradicional, hereua de les idees d'Adolf Schulten, associa geogràficament en Cartagena. Este fet induïx a pensar que Asdrúbal no va fundar la ciutat sobre un solar buit, sino que aprofitaria l'antic assentament de Mastia, influenciat per la cultura púnica, refundant-ho, reamurallándolo i convertint-ho en capital dels dominis cartagineses en Iberia.

En a penes 18 anys que els cartagineses varen estar en la ciutat, no era temps suficient per a construir una ciutat, un port, drassanes, i amurallar la ciutat. Qart Hadasht va tindre que ser fundada sobre una ciutat amurallada ya existent, donant lloc a la refundació de la ciutat, tal com ara és coneguda per el història.^{cita requerida}

No obstant el historiador Eulogio Saavedra i Pérez de Meca, en la seua obra Mastia i Tarteso i els pobles llitorals del Sud-Est d'Espanya en l'antiguetat, publicada per la Real Acadèmia d'Alfonso X el Sabio, va defendre que Mastia va ser en realitat la ciutat de Mazarrón, situada a 40 quilómetros de Cartagena.^{cita requerida}

Segona guerra púnica

Conjunt de monedes cartaginesas d'argent, una d'elles en la provable efigie d'Amílcar Barca, falcades en Cartagena. Colecció del Museu d'Albacete.

Qart Hadasht es va convertir en la base principal d'operacions de Cartago en Iberia i en font principal d'abastiment d'argent, procedent de les mines de Cartagena per al sosteniment de l'eixèrcit durant el transcurs de la segona guerra púnica.

En l'argent de les mines de Cartagena varen pagar ells els seus mercenaris, i, quan per la pren d'esta en 209 a.C. Carthago va perdre estos tesors, Aníbal ya no va ser capaç de resistir als romans, de manera que la pren de Cartagena va decidir també la guerra de Aníbal.

Schulten, Fontes Hispaniae Antiquae.

De Qart Hadasht va partir Aníbal en els seus elefants en la seua célebre expedició a Itàlia, que li duria a creuar els Alps, en començar la segona guerra púnica en l'any 218 a. C. Segons alguns historiadors, les possessions de Asdrúbal en la península ibèrica no depenien de Cartago, sino que formaven part del proyecte de Asdrúbal de consolidar en Iberia una monarquia de tipo helenístico en capital en Qart Hadasht. Assessinat Asdrúbal, es faria càrrec d'este regne el seu cunyat Aníbal.

Des de Qart Hadasht va partir Aníbal cap a Itàlia en la seua célebre expedició en elefants per a derrotar a Roma en l'any 218 a. C. en el seu propi terreny.

Pel contrari, Roma va enviar al general Publio Cornelio Escipión, qui va sitiar la ciutat tant per mar com per terra, i despuix d'una dura batalla va conseguir prendre la plaça. En la caiguda de Qart Hadasht, Roma va donar un pas definitiu per a acabar en el domini púnico en el sur de la península ibèrica.

Arqueologia

Exvoto del sigle III a. C. en forma de pebetero. Museu Arqueològic Municipal.

El Molinete

Artícul principal → Arx Asdrubalis.

Durant la dominació cartaginesa, nos diu Polibio que El Molinete (cridat Arx Asdrubalis pels romans) complia funcions d'acrópolis de la ciutat, i que com tal albergava el palau de Asdrúbal el Bell, fastuoso recint en el que va ser assessinat i que, no obstant, no ha segut trobat.

Les excavacions en el cerro a finals de el XX varen fer emergir numerosos vestigis d'época romana, i va ser baix estes a on va aparéixer una construcció de grossos murs de 2 metros d'altura alçada en rajoles de terracota, que es creu pertanyien a un santuari púnico. El descobriment d'una gran cantitat de bols d'argila para libacions alimenta el hipòtesis de que allí es realisaven rituals de fòc, puix la composició de la ceràmica nos remet a alfares de les colónies cartaginesas de Sicília que serien modelats en Qart Hadasht. De confirmar-se la seua cronologia i interpretació, est seria el major edifici d'época bárcida reconegut fins al moment en Cartagena.

En 2015, la Real Acadèmia de l'Història va publicar les investigacions de l'arqueòlec Iván Negueruela, en les que interpretava que el palau de Asdrúbal està construït sobre el tossal seguint un traçat basat en un sistema d'ànguls sexagesimals. L'arquitecte responsable hauria ideat un complex traçat basat en triànguls combinats en rectànguls, denotant un profunt coneiximent de la geometria. La mida és la del ___protected_title_1___, de prop de 52 cm, ben documentat en les excavacions de Cartago, i el monument s'hauria estructurat en sèt terrats escalonats que es varen tallar en la roca adaptant-se a l'abrupta topografia del cerro del Molinete.

Muralla

Artícul principal → Muralla púnica de Cartagena.

Dotada d'un centre d'interpretació propi, la muralla púnica conserva el llenç de la part del mur que s'estenia entre els cerros de Sant Josep i el mont Sacre, en l'entrada de l'antic istme. La construcció seguix patrons helenísticos: està composta d'un doble parament paralel d'arenisca que conserva una altura de més de tres metros.

Durant les excavacions en la muralla es varen trobar evidències d'un incendi provocat, que podria estar relacionat en la batalla que va dur a la pren de la ciutat pel general romà Publio Cornelio Escipión.

Vivendes

En febrer de 1986 va aparéixer en un solar de la carrer de la Serreta, en les faldes del monte Sacre, un jaciment púnico parcialment danyat per unes obres que havien ignorat els restants. Les prospeccions posteriors varen traure a la llum una série d'estàncies quadrangulars dotades de zócalos fets de grans pedres i parets d'atobó, i que presentaven signes de destrucció que els investigadors varen atribuir a l'assalt romà de 209 a. C. També es va averiguar que es tractava d'una casa de peixcadors.

En la Plaça de Sant Ginés va ser trobada una atra vivenda cartaginesa, esta volta d'una única habitació, mes lo verdaderament rellevant ho constituïx un tram pavimentado de carrer, lo que podria insinuar un ordenament urbà. Atres vivendes han segut excavades en els carrers de Faquineto i Sant Cristóbal Llarga, sobre les que estaven superpostes atres posteriors a la conquista llatina, i en 2014 es va trobar una atra edificació de caràcter residencial durant uns tasts arqueològics en la Plaça de la Mercé, en signes d'incendi derivat del citat assalt.

Referències

Bibliografia

Fonts primàries

• Estrabón (2003). Geografia, Madrit: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-1472-1.
• Polibio (1997). Històries, Madrit: Editorial Gredos. ISBN 978-84-249-1841-5.

Fonts secundàries

• Martín Camine, Miguel (1990). «Colonisació fenicia i presència púnica en Múrcia», El món púnico: història, societat i cultura, Editora Regional de Múrcia. ISBN 84-756-4160-1.
• Schulten, Adolf (1935). Fontes Hispaniae Antiquae, Barcelona: Llibreria Bosch.