Serra minera de Cartagena-L'Unió
La serra minera de Cartagena-L'Unió és una formació montanyosa que s'estén en direcció este-oest a lo llarc de 26 km de costa des de la ciutat de Cartagena fins al veta de Pals, passant pel terme municipal de L'Unió, en la Regió de Múrcia en Espanya.[1] La seua màxima elevació es troba en el cerro del Sancti Spíritus en les rodalies de Portmán, a 431 m d'altitut.[2]
Esta serra va ser intensament explotada per les seues mines d'argent i plom i atres minerals metàlics en l'antiguetat. El control sobre estos recursos miners va ser una de les principals causes de l'establiment dels cartagineses en el sur d'Espanya i de la posterior ocupació romana. La prosperitat generada per la mineria va fer de la ciutat de Carthago Nova, actual Cartagena, una de les més florecientes de la Hispania romana, fins que a finals de el I l'agotament dels millors jaciments, unit a l'escassa tecnologia romana, varen determinar el seu abandó.
Les mines no es varen tornar a posar en explotació fins que, en el XIX, les noves tecnologies industrials varen permetre fer de nou rendable la producció de mineral en la serra de Cartagena, i es va produir un nou auge de la mineria i indústries relacionades. Despuix de la guerra civil espanyola es va passar a una explotació extensiva a cel obert que va generar greus problemes migambientals fins a la cessació definitiva de les activitats mineres en 1990.[3]
Com a conseqüència d'este dilatat procés històric d'explotació industrial, el paisage de la serra de Cartagena-L'Unió està marcat i transformat per sigles d'intensa activitat humana i atesora valiosos testimonis culturals, arqueològics i industrials del seu passat miner. Per totes estes raons, ha segut declarada be d'interés cultural en la categoria de lloc històric.[1]
Orige geològic
[editar | editar còdic]Orogénesis de la serra minera
[editar | editar còdic]
La serra minera forma partix de les últimes estribaciones orientals de les cordilleres Bètiques, sorgides en el Cenozoico durant la denominada orogènia alpina, per colisió de la microplaca mesomediterránea en la placa ibèrica. Geològicament la serra minera està composta per dos unitats tectónicas superpostes:[4]
- Una molt antiga pertanyent al complex nevat-filábride, originada durant el Paleozoico i composta per materials metamòrfics, micaesquistos principalment. Aflora en forma de roques d'aspecte pizarroso molt obscur en la zona més oriental de la serra, en l'entorn de Calblanque, Cala Reona i Veta de Pals.[5]
- Una atra secció més moderna, formada durant el Triásico i corresponent al complex alpujárride que se superpon en forma de mant a l'anterior. Està composta per roques metamòrfiques i sedimentarias, sobretot calcàrees. Sorgix en el centre de la serra, en el Mont de les Cendres, i s'estén cap a l'oest per la zona de Portmán, L'Unió, la serra de la Fausilla i aplega fins al port de Cartagena.[6]
Orige volcànic dels jaciments minerals
[editar | editar còdic]Durant el Mioceno superior, el Camp de Cartagena va sofrir un dels episodis més recents de vulcanisme de la península ibèrica. Fa uns sèt millons d'anys, varen començar a produir-se numeroses erupció volcàniques en tota la zona, de les que són restants: les illes de la mar Menor, la illa Grosa, El Carmolí o el Cabezo Beaza. Les últimes erupció es varen produir fa només un milló d'anys, en el Cabezo Negre de Tallante.
Associats a esta activitat volcànica, es varen generar potents processos hidrotermales, en els que l'aigua procedent de l'interior de la terra, en presència de minerals dissolts, somesa a fortes pressions i altes temperatures, va precipitar estos minerals en les falles i cavitats de la serra, i va donar lloc a rics filons de minerals metàlics.[7]
Jaciments minerals i mineralogia
[editar | editar còdic]La mineralogia de la serra de Cartagena-L'Unió és prou complexa, i l'aprofitament dels jaciments ha tingut distints enfocaments depenent de l'época. En época romana i prerromana, el mineral principal va ser l'argent, contingut en la galena argentífera i en el gossan. Junt en ella es varen extraure enormes cantitats de plom, pero també es varen abandonar escorias riques en este últim metal. Entre el final de l'explotació romana i el XIX les llabors mineres varen ser esporàdiques, fonamentalment per a obtindre galena per a alfarería (alcohol de alfareros) o inclús amatista, de calitat raonable en el context dels jaciments europeus, abans de l'explotació dels suramericans. En el XIX es va reprendre l'explotació de plom de les antigues escorias, posteriorment dels minerals secundaris (anglesita i cerusita) despreciats pels romans, i finalment de la galena, obtenint també argent. El zinc es va obtindre des de mediats de el XIX de minerals oxidados, les cridades calaminas (smithsonita i hemimorfita) i des d'inicis de el XX també de la esfalerita. Els minerals de ferro (limonita i siderita) també es varen extraure en moltes mines, especialment quan contenien manganeso (mescles de goethita i pirolusita). En alguns moments es va extraure també el mineral d'estany (cassiterita) en alguna mina concreta, aixina com minerals de coure (fonamentalment en época prehistòrica) i baritina. Des del punt de vista mineralógico, la Serra minera de Cartagena-L'Unió ha produït eixemplars notables de la major part de les espècies explotades, i d'atres minerals sense valor industrial, pero d'interés científic, com la greenalita, vivianita o ludlamita.[8]
Les mines de Cartagena en l'antiguetat
[editar | editar còdic]Primeres evidències arqueològiques de l'explotació i el comerç de minerals
[editar | editar còdic]Les primeres evidències arqueològiques d'explotació minera en el surest procedixen dels numerosos derelictes d'orige fenicio que atesten intercanvis comercials de productes miners en orient des de el VII Prova d'este tràfic comercial és, per eixemple, el carregament d'un barco fenicio afonat trobat en la illa Grosa, prop de veta de Pals, compost per lingots de plom i estany junt en manufactura púnicas i uns claus d'elefant en inscripcions fenicias. Este carregament es conserva en el Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica de Cartagena.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Un jaciment excepcional que també s'expon en el Museu Nacional d'Arqueologia Subaquàtica és el dels barcos fenicios de Mazarrón, el carregament dels quals de plom, encara que no procedix exactament de la zona minera de Cartagena, demostra l'existència d'explotacions mineres en la regió des de el VII[9]
La primera constància arqueològica d'un assentament dedicat a l'explotació minera de la serra data de la época ibèrica, ya que en el poble d'Els Nets, junt al mar Menor, es va descobrir en els anys xixanta un poblat que en el IV eixercia el paper de base comercial de la zona en la que s'intercanviaven productes derivats de la mineria per mercaderies procedents de Grècia, Campània i el Mediterràneu oriental.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
-
Coca de mineral de plom procedent del derelicte dels barcos fenicios de Mazarrón. ARQUA.
-
Claus d'elefant en inscripcions fenicias. ARQUA.
El domini cartaginés sobre les mines de Cartagena
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
Segons alguns historiadors, com el conegut arqueòlec Adolf Schulten, l'establiment dels cartagineses en el surest de la península ibèrica i la fundació de la ciutat de Qart Hadasht, l'actual Cartagena, en 227 a. C. per Asdrúbal va tindre com a objectiu principal el control de la riquea generada per les mines d'argent de Cartagena.[10]
En este argent s'hauria produït molt provablement l'acunyament en la ciutat d'una coneguda série de monedes cartaginesas en les efigies de la família Barca trobades en Mazarrón i en atres punts de l'Alce en el XIX.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
Les mines de Carthago Nova en les fonts clàssiques
[editar | editar còdic]Les mencions a l'abundància mineral de tota Hispania són una constant en les descripcions de la Península realisades pels historiadors clàssics en l'antiguetat. L'extraordinària riquea de les mines d'argent de Carthago Nova va atraure en seguida l'atenció dels geógrafos grecs i romans. Les primeres referències escrites que es referixen concretament a les mines de Cartagena procedixen de l'historiador Polibio de Megalópolis, qui va visitar la zona en 147 a. C. Despuix de descriure minuciosament la ciutat, l'escritor relaciona l'existència d'una tossal en un temple dedicat a Aletes, descobridor de les mines d'argent.
Un sigle més vesprada, el geógrafo Estrabón parafraseando a Polibio, descriu en una miqueta més d'extensió les mines d'argent de Carthago Nova.[11]
Tradicionalment s'ha considerat que el següent text de Diodoro de Sicília, contemporàneu de Estrabón, feya referència a les mines d'argent de Cartagena, encara que sense mencionar-les expressament.[10]
L'explotació de les mines de Carthago Nova durant la dominació romana
[editar | editar còdic]
En l'any 209 a. C., en el marc de la segona guerra púnica, Escipión l'Africà, mogut per l'interés de prendre el control de la producció d'argent de Cartagena, va conquistar la ciutat de Qart Hadasht per a la República romana, rebatejant-la en el nom de Carthago Nova i otorgant-li l'estatut de municipium.[12][13]
En un primer moment, el laboreo de les mines va estar baix control directe de l'Estat. Roma va explotar les mines de Cartagena tant en galeries subterrànees com "a cel obert". D'esta época procedix la famosa mina del Cabezo Rajao en a on es va buidar un filó superficial de galena argentífera que va deixar una gran raja en la montanya, orige de la seua etimologia actual.[14]
Com ya s'ha mencionat en el text de Estrabón, fins a quaranta mil esclaus treballaven en l'extracció de mineral en unes penoses condicions humanes.
A pesar de que l'intensa i extensa activitat minera dels sigles XIX i XX va borrar molts dels jaciments arqueològics de la mineria antiga, per tota la serra minera i afores del Camp de Cartagena es troben encara numerosíssims vestigis de l'explotació minera en l'antiguetat. Eixos restants arqueològics es poden classificar en quatre tipos:Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
- Llabors i establiments miners. S'inclouen pous i galeries, aixina com explotacions a cel obert, terreras i escoriales de material. La major part dels jaciments es concentren en la zona del mencionat Cabezo Rajao i en el cerro del Sancti Spíritus.
- Instalacions per al tractament del mineral, tals com lavaderos de mineral, molins per a la trituración de la roca i depòsits d'estèrils.
- Fundició en les seues escoriales en a on es processava el mineral per a obtindre lingots.
- Dependències d'habitació dels treballadors de les mines i d'administració i almagasenage del producte miner.
En la reactivació de l'activitat minera a mitat de el XIX varen començar a aparéixer les primeres evidències arqueològiques de l'explotació antiga de la serra minera. Les excavacions sistemàtiques i els estudis arqueològics, tant de les mines de Cartagena com de les de Mazarrón, no es varen realisar de forma exhaustiva fins als anys quaranta de el XX.Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut El frut d'estes excavacions pot vore's actualment expost en el Museu Arqueològic Municipal de Cartagena, aixina com en el Museu Arqueològic de l'Unió, una singular colecció d'útils romans de la mineria, entre els que es troben peces com:Erro en la cita: Element <ref> no vàlit;
les referencies sense nom deuen de tindre contingut
- Ferramentes de ferro com a martells, picos, falques i campanes.
- Escales i poleas de fusta.
- Espuertas, cantimploras i penyores de vestir —espardenyes, gorros, agenolladers, etc.— realisades en esparto i fibra de margallonera.
-
Útils de la mineria d'época romana. Museu Arqueològic de l'Unió.
-
Lingots de plom procedents de les mines de Carthago Nova. Museu Arq. de Cartagena.
-
Útils de la mineria d'época romana fabricats d'esparto. Museu Arq. de Cartagena.
-
Capazo d'esparto usat en les llabors de la mineria romana. Museu Arq. de Cartagena.
-
Espardenya d'esparto usada en les llabors de la mineria romana. Museu Arq. de Cartagena.
Carthago Nova es va constituir en el centre econòmic de la mineria, no només de les propenques explotacions de la serra de Cartagena-L'Unió, sino també de les de Mazarrón, Àguiles i zones mineres d'Almeria —serra Almagrera i serra de Gádor—, i es va convertir en una de les més pròsperes ciutats de la Hispania romana.[15]
La creixent espenta econòmica i comercial de la ciutat va fer que en l'any 44 a. C. rebera el títul de colónia baixe la denominació de Colónia Vrbs Iulia Nova Karthago (C.V.I.N.K), sent la tercera ciutat en Hispania en rebre l'estatus colonial despuix de Corduba i Tarraco, i durant el principat de l'emperador Augusto (27 a. C.-14 a. C.), la ciutat va ser somesa a un ambiciós programa d'urbanisació i monumentalización, que va incloure, entre atres intervencions urbanístiques, la construcció d'un impressionant teatre romà i un fòrum de grans dimensions.[12] A la nova colónia se li va otorgar el privilegi d'emetre moneda pròpia en valors de torres, semisés i quadrants.[16]
L'agotament de l'activitat minera en l'antiguetat
[editar | editar còdic]Durant el I varen començar a donar-se els primers síntomes d'agotament de l'activitat minera en Cartagena. La menor rendabilitat va fer que l'estat romà abandonara l'explotació directa de les mines i les arrendara a particulars o a grans societats privades. La producció minera va continuar descendint fins a una total paralisació a finals de el II.[17]
La cessació de la mineria va supondre la ràpida decadència de la ciutat de Carthago Nova, l'abandó de la mitat de l'espai urbà i la ruïna de la majoria dels edificis construïts en época augustea.[18] Durant els sigles següents no hi hauria activitat en les mines de Carthago Nova més que d'una forma molt residual.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 «I. Comunitat Autònoma». Consultat el 24 d'agost de 2009.
- ↑ «Relleu. Atles global de la Regió de Múrcia». La Veritat. Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 6 de setembre de 2009.
- ↑ Fundació Serra Minera. «Centre d'interpretació de la mina Les Matildes. La serra minera». Archivat des d'el original, el 4 de setembre de 2009. Consultat el 6 de setembre de 2009.
- ↑ Antonio del Ram i Francisco Guillén. «Geologia de la zona interna de les Cordilleres Bètiques en Múrcia». Regió de Múrcia Digital. Consultat el 20 d'agost de 2009.
- ↑ Institut Geològic Miner. «Mapa de l'Institut Geològic Miner. Zona del Pla del Beal. (És necessari donar-se d'alta com a usuari per a l'accés)». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 20 d'agost de 2009.
- ↑ Institut Geològic Miner. «Mapa de l'Institut Geològic Miner. Zona de Cartagena.(És necessari donar-se d'alta com a usuari per a l'accés)». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2014. Consultat el 20 d'agost de 2009.
- ↑ del Ram, Antonio. «Volcans en la Regió de Múrcia. Episodis volcànics». Regió de Múrcia Digital. Consultat el 20 d'agost de 2009.
- ↑ Bocamina, 2, 14-35.doi:10.5281/zenodo.4686809.
- ↑ Regió de Múrcia Digital. «El jaciment de la Plaja de l'Illa en Mazarrón». Consultat el 27 d'agost de 2009.
- ↑ 10,0 10,1 Erro en la cita: L'element
<ref>no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenadablazquez - ↑ Benito Morón Clemente. «Les terres d'Alacant i Múrcia segons la geografia de Estrabón». Consultat el 27 d'agost de 2009.
- ↑ 12,0 12,1 «Carthago Nova 'L'esplendor d'una era'.». Regió de Múrcia Digital. Consultat el 27 d'agost de 2009.
- ↑ «La ràpida marcha de Escipión per a conquistar Cartagena obedix molt possiblement, no tant a la necessitat de privar als cartagineses del millor port del que disponien en la costa llevantina en les seues relacions en Àfrica i Itàlia, quant a la necessitat de controlar les riques mines d'argent de les afores que varen finançar la segona guerra púnica. Perdudes estes, Aníbal es va mantindre pràcticament a la defensiva en Itàlia».BLÁZQUEZ, José María. «Explotacions mineres en Hispania durant la República i l'Alt Imperi Romà.» Anuari d'Història Econòmica i Social en Espanya 2, (1969).
- ↑ López Sánchez, Pedro Antonio. «El districte miner de Cartagena». Grup Mineralógico d'Alacant. Consultat el 26 d'agost de 2009.
- ↑ El districte miner de Carthago Noua ho conformava la serra de Cartagena, els vedats miners de Mazarrón, Àguiles i, provablement també, les zones mineres d'Almeria, en particular la serra Almagrera i serra de Gádor.
- ↑ «Moneda hispànica: Carthago Nova.». Archivat des d'el original, el 6 d'octubre de 2008. Consultat el 27 d'agost de 2009.
- ↑ En la pax romana les explotacions mineres entren en un llent declinar. La mà d'obra ya no és tan fàcilment localisable per l'absència de guerres (...) En el sigle I a. C. els arrendaments a particulars són freqüents, possiblement perque no donen a l'erari públic el rendiment suficient i una accelerada manumisión fa descendir alarmantemente la mà d'obra disponible. (...) A principis del sigle III d. C. les mines de Carthago Nova i les seues instalacions metalúrgiques són vestigis d'un fulgurant passat.
- ↑ A partir de la documentació arqueològica coneguda pot deduir-se actualment que des del sigle II d.C. es va ser produint una progressiva deterioració de l'urbanisme de Carthago Nova. (...) Una de les causes d'esta situació pot atribuir-se inicialment a la decadència de la classe curial que, al llímit de les seues possibilitats financeres, havia invertit, voluntàriament, gran part de les seues riquees en el desenroll i embellecimiento de les ciutats. Això vinculat a la crisis de les seues principals fonts d'enriquiment, sobretot de la mineria que ya no alcançava la rendabilitat de sigles passats.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra minera de Cartagena-La Unión» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.