Hemimorfita
La hemimorfita, antigament coneguda com calamina, és un mineral del grup dels silicat, subgrup sorosilicatos. Calamina en realitat no és un sinònim; és el terme que usaven els miners per a designar la mescla que apareixia freqüentment de hemimorfita, smithsonita i hidrozincita, en la part alta de les mines de zinc.
És un hidroxisilicato de zinc hidratado, en aspecte de cristals llarcs disposts en costres radiadas, normalment blanques, pero és freqüent en costres massives de tonalitats verda o blava intens.
Va ser denominat hemimorfita pel desenroll hemimórfico dels seus cristals. Esta inusual forma de cristalisació fa que els cristals terminen en cares desiguals.
Història
[editar | editar còdic]La paraula hemimorfita és una combinació de les paraules gregues ἡμι- hémi i μορφή [morpʰɛ̌] morphé, forma, per lo que significa 'mija figura'. Este terme va ser falcat en 1853 per Gustav Adolf Kenngott.[1]
Baixe la designació en gerga minera de Kieselzinkerz, el mineral ya era conegut per lo manco des de 1823 per J. F. August Breithaupt i anteriorment en l'enganyós nom de Galmei (calamina). Per a distinguir la calamina noble smithsonita, James L. M. Smithson la va designar Kieselgalmei en 1802.[2]
La localitat tipo és el districte miner de Băița (hongarés: Rézbánya) en el comtat de Bihor, en Romania.[3]
Ambient de formació
[editar | editar còdic]Es troba formant vetas i llits en rocas calcàreas estratificadas, en la zona d'oxidació de sulfurs de zinc i de plom, associada a smithsonita, cerusita, anglesita, galena i esfalerita.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Adolf Kenngott: Hemimorphit, en: Dones Mohs’sche Mineralsystem, Verlag und Druck Wien (1853), S. 67-68 (PDF 120 kB)
- ↑ Helmut Schröcke, Karl-Ludwig Weiner (1981). Mineralogie. Ein Lehrbuch auf systematischer Grundlage, Berlin; New York: de Gruyter, pp. 718-719. ISBN 3-11-006823-0.
- ↑ Mindat - Typlokalität: Băiţa Mining District (Baita Bihor; Rézbánya), Nucet, Bihor Co., Romania
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hemimorfita» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.