Anar al contingut

Ludlamita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Ludlamite-245656.jpg
Ludlamita

La ludlamita, un mineral, fosfat de ferro hidratado, va ser descrita com una espècie mineral a partir d'eixemplars trobats en la mina d'estany Wheal Jane, en Baldhu, Cornualles, Regne Unit, que conseqüentment és la seua localitat tipo. El nom és un homenage a Henry Ludlam (1824-1880), coleccioniste de minerals.[1]

Propietats físiques i químiques

[editar | editar còdic]

La ludlamita és un fosfat ferroso hidratado, a voltes en continguts variables de manganeso i magnesi substituyendo al ferro. Es troba en forma de cristals, i també com a masses exfoliables o granudas. Els cristals, de color vert i aspecte característic, varen ser estudiats per Maskelyne, que va determinar les seues propietats òptiques i la seua morfologia cristalina.[2]

Jaciments

[editar | editar còdic]

La ludlamita no és un mineral freqüent, encara que es coneixen unes 60 localitats en les que apareix.[3] En les pegmatita granítiques, es forma per processos hidrotermales d'alteració d'atres fosfat. Un jaciment notable és el de la pegmatita de Enio, en Laranjeiras, Galiléia, Mines Gerais (Brasil).[4] També es troba en jaciments de minerals metàlics en sulfur, associat a pirita, siderita i vivianita. D'este segon tipo de jaciment són molt apreciats els procedents de la mina de Huanuni, en Dalence, Oruro (Bolívia).[5] També s'han trobat eixemplars notables en la mina Sant Antonio, Santa Eulalia, Chihuahua, Mèxic.[6] En Espanya s'ha trobat com a cristals associats a pirita i siderita, en la curta Brunita, Cartagena - L'Unió (Múrcia).[7]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. The London, Edinburgh, and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science, Ser. 5, 3, (15), 52-57.
  2. The London, Edinburgh, and Dublin Philosophical Magazine and Journal of Science, Ser. 5, 3 (16), 135-137.
  3. «Ludlamite. Mindat».
  4. Mineralogical Record, 9, 41.
  5. The Mineralogical Record, 32, (6), 457-482.
  6. The Mineralogical Record, 14, 169-171.
  7. Calvo Rebollar (2015). Minerals i Mines d'Espanya. Vol. VII. Fosfat, Arseniat i Vanadatos., Escola Tècnica Superior d'Ingeniers de Mines de Madrit. Fundació Gómez Pardo, p. 294.