Anar al contingut

Vivianita

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Vivianita

La vivianita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la vivianita”. Va ser descoberta en 1817 en Cornualles (Anglaterra), sent nomenada aixina en honor de John H. Vivian, polític anglés i mineralogista que ho va descobrir. Sinònims poc usats són: glaucosiderita, mullicita i "blau-prusia natiu".

Característiques químiques

[editar | editar còdic]

És un fosfat de ferro hidratado, sense aniones adicionals. El grup de la vivianita al que pertany són tots fosfat o arseniats en un metal i huit molècules d'aigua que cristalizan tots en sistema monoclínic, dimorfo del grup de la simplesita en igual fòrmula química pero en triclínic.

Quan està recent extret este mineral pot ser incoloro o casi, pero una volta extret es oxida el Fe2+ a Fe3+, adquriendo una coloració blava obscur a blau-vert.[1]

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: manganeso, magnesi i calcio.

Formació i jaciments

[editar | editar còdic]

Apareix com mineral secundari comú en la zona d'oxidació de jaciments de minerals metàlics, en pegmatitas de tipo granit contenint fosfat, associat a materials orgànics reemplaçant a estos en fòssilés, o en argilas aluvials.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: metavivianita, ludlamita, pirita, pirrotita, siderita, santaclaraíta o limonita.


Referències

[editar | editar còdic]