La vivianita és un mineral de la classe dels minerals fosfat, i dins d'esta pertany al cridat “grup de la vivianita”. Va ser descoberta en 1817 en Cornualles (Anglaterra), sent nomenada aixina en honor de John H. Vivian, polític anglés i mineralogista que ho va descobrir. Sinònims poc usats són: glaucosiderita, mullicita i "blau-prusia natiu".

Erro al crear miniatura:
Vivianita

Característiques químiques

És un fosfat de ferro hidratat, sense aniones adicionals. El grup de la vivianita al que pertany són tots fosfat o arseniats en un metal i huit molècules d'aigua que cristalisen tots en sistema monoclínic, dimorfo del grup de la simplesita en igual fòrmula química pero en triclínic.

Quan està recent extret este mineral pot ser incoloro o casi, pero una volta extret es oxida el Fe2+ a Fe3+, adquriendo una coloració blava obscur a blau-vert.[1]

Ademés dels elements de la seua fòrmula, sol dur com a impurees: manganeso, magnesi i calcio.

Formació i jaciments

Apareix com mineral secundari comú en la zona d'oxidació de jaciments de minerals metàlics, en pegmatitas de tipo granit contenint fosfat, associat a materials orgànics reemplaçant a estos en fòssils, o en argilas aluvials.

Sol trobar-se associat a atres minerals com: metavivianita, ludlamita, pirita, pirrotita, siderita, santaclaraíta o limonita.


Referències