Baritina
La baritina o barita (del grec antic βαρύς, barýs, 'pesat',[1] paraula que també va donar orige al bari), és un mineral de la classe dels sulfats i del tipo AXO4. Químicament és el sulfat de bari (BaSO4). És la principal mena del bari.
S'inclou en el mateix grup que la celestina (SrSO4) i l'anglesita (PbSO4). En la celestina forma una série de solució sòlida substituint gradualment el bari per estronci.
Va ser descrit en 1800 pel mineralogista alemà Carl Karsten (1782-1853). El nom es va usar per primera volta en el XIX per a caracterisar un mineral que formava una ganga en certs jaciments metalíferos.
Propietats físiques
[editar | editar còdic]Cristaliza en la classe dipiramidal (2/m 2/m 2/m) del sistema ròmbic. Forma solucions sòlides en els atres membres del grup.
Formació i jaciments
[editar | editar còdic]És un mineral molt comú. Apareix freqüentment envolent els filons de minerals metàlics. És aixina una de les gangas filonianas junt en la calcita i el cuarzo, que apareixen junt a ella.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «MINER Database de Jacques Lapaire - Minéraux et étymologie». Archivat des d'el original, el 25 de juliol de 2013. Consultat el 16 de decembre de 2019.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Baritina» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.