Complex alpujárride

El Complex alpujárride és una de les unitats d'jerarquización de les roques presents en la cordillera Penibética, organisades en conjunts en significat paleogeográfico, litològic i tectónico. Aflora principalment en les serres de les províncias de Granada i Màlaga. Pren el seu nom de la comarca de La Alpujarra, a on la seua presència és massiva.

Granada

Ocupa en la província de Granada la comarca de La Alpujarra, aixina com partix de les zones inferiors de Serra Nevadai La Contraviesa.

Es troba subdividido en dos grups de mants de corriment:

• La formació superior, de roques carbonatadas recristalizadas, especialment calcàreas, dolomías i marbreés.
• La formació inferior, de roques metadetríticas, filitas, micasquistos i quarsitas.

Màlaga

Els terrenys montanyosos de l'est de Vélez-Màlaga corresponen íntegrament a este domini, també afloren materials en els Montes de Màlaga, a l'oest de la capital en una àmplia zona prop de Pissarra i en la part occidental de la província apareixen en la franja montanyosa costera, des de la Serra de Mijas fins a Serra Bermeja, ademés d'algunes elevació interiors com la serra de Cártama. El complex alpujárride de la província de Màlaga es pot dividir en dos conjunts:

1. L'oriental: situat en la comarca de l'Axarquía.
2. L'occidental.

Alpujárrides orientals

Serra Tejeda, alpujárrides orientals

En la zona entre Vélez-Màlaga i Nerja, els materials alpujárrides són continuació dels que es troben en La Alpujarra, la seua àrea tipo. En abdós àrees tenen característiques comunes, aflorant àmpliament tant els materials del zócalo com de la cobertera:

1. Zócalo: té una litologia homogénea formada fonamentalment per esquistos, que són el resultat d'un metamorfisme de grau mig baix sobre argila i rovines, este metamorfisme ha borrat restants orgànics que són crucials en la datació dels estrats. Aflora especialment en els monts de Torrox.
2. Cobertera: constituïda per dos formacions, una inferior de filitas i una atra superior de materials marmóreos. Esta formació de marbres forma els principals relleus de Serra Tejeda i Serra Almijara. Els marbres es caracterisen per presentar en la seua part inferior una dolomitización important, i esquistos en la seua part superior.

Alpujárrides occidentals

Archiu:Pico de la Concha 1.215 msnm. CAPS 1

Pique la Closca en Serra Blanca, alpujárrides occidentals.

Les seues particularitats deriven essencialment de l'existència d'un important volum de peridotitas procedents de zones profundes, que ascendixen fins a la superfície. Este fet somet al restant de roques alpujárrides a metamorfisme. En esta zona, els alpujárrides es disponen en dos unitats tectónicamente superpostes:

1. L'unitat de Blanca: constituïx l'element tectónico inferior. Els principals afloraments són Serra Blanca, Serra de Mijas i Serra de Cártama. Litológicamente es poden distinguir dos grans conjunts de roques, els esquistos i els marbres. Abdós molt deformats. En les zones més profundes d'esta unitat es poden observar processos d'anatexia per contacte en les peridotita, lo que ha originat roques com els gneises i les migmatitas. Els marbres dels Alpujárrides occidentals formen la massa principal de serra Blanca i serra de Mijas.

1. L'unitat dels Reals: és el mant de corriment més alt. Està constituït per la massa de peridotita i les roques metamòrfiques que les envolen. Les peridotita formen afloraments extensos en serra Bermeja, serra Alpujata i serra Aigües, ademés d'atres afloraments menors en la serra de Mijas i la serra de Cártama. Tots els afloraments de les peridotita estan associats a la unitat dels Reals, encara que la unitat de Blanca els presenta en profunditat. Les roques metamòrfiques associades a les peridotitas afloren majoritàriament en la Serranía de Ronda, dins d'estos materials metamòrfics, les adjacents a les peridotita solen ser gneises, migmatitas i quarsita, mentres que la part superior del conjunt està formada per filitas.