Cordillera Penibética

Archiu:Veleta desde cima Mulhacen.JPG

Cordillera Penibética

La cordillera Penibética és la més meridional de les cordilleres Bètiques, i discorre per la costa sur d'Espanya, des de la província de Càdis fins a la d'Alacant. Una miqueta més al nort, despuix de les denominades unitats intermiges (conjunt d'àrees deprimides, denominades hoyas, entre les quals es troba la Hoya de Basa i de Guadix), es troben les Cordilleres Subbética i Prebética.

Les serres principals que la conformen, d'oest a est, són Serra de Grazalema, Serra de les Neus, Serra de Tejeda, Serra de Almijara, Serra Nevada, Serra de la Contraviesa, Serra de Gádor, Serra de Basa, Serra dels Filabres i Serra de les Estàncies.

Des del punt de vista estructural, es troba constituïda per un complex apilamiento de mants de corriment que se superponen uns a uns atres, distinguint-se tres, estos són: el mant Alpujárride, el Nevat-Filábride i el Maláguide. El mant Alpujarride i el Filabride-Nevat afloren en Serra Nevada, constituint una finestra tectónica a on afloren materials molt metamorfizados, predominant els micaesquistos paleozoicos.

Situació

Constituïx l'eix fonamental de les cordilleres Bètiques. Està situada al sur del Subbético, podríem dir que queda separada pel Regata Intrabético del Subbético. S'estén paralela a la costa des del estret de Gibraltar fins a Almeria, per a continuar per Múrcia. És un conjunt allargat de SE-NE encara que en la part més oriental adopta una disposició O-E. Està formada per dos alliniacions distintes paraleles entre sí i al llitoral i sobretot estes alliniacions apareixen fins al riu Guadalfeo, a partir d'est i cap a Gibraltar podem parlar d'una alliniació encara que en algunes ocasions apareixen dobles. Aixina el sinclinal de l'Alpujarra està ocupat per dos valls: el Guadalfeo i l'Andarax, que separen Serra Nevada de les serres de Lújar i Gádor. La cadena en el seu conjunt apareix prou pròxima a la mar pero en els seus dos extrems les alliniacions principals se separen alguna cosa més del llitoral:

• En el sector granadí l'alliniació apareix molt pròxima a la mar; des de Nerja fins a Adra la costa és rocosa i apareixen penya-segats a on les montanyes afonen les seues raïls directament en l'mar. La poca existència de planures correspon a deltes dels rius que desemboquen en esta zona com el Guadalfeo; açò supon una falta d'espai per a l'agricultura, el turisme i la construcció de vies de comunicació.
• En el tram de Nerja a Gibraltar les montanyes se situen prop de la mar, pero hi ha zones a on s'allunten més com el vall del Guadalhorce, formant planures més àmplies.
• En el tram almeriense trobem planures més àmplies com el Camp de Dalías el vall del Andarax o el Camp de Níjar.

Característiques litològiques i estructurals

La zona bètica interna presenta una série de característiques litològiques i estructurals que la definixen. Alguna cosa que la diferència de les atres és la presència de materials del zócalo paleozoico formant part d'estes montanyes. Eixos materials han segut afectats per un metamorfisme prealpino al que se suma un metamorfisme coincidente en el propi moviment orogràfic. Açò supon que haja constituït una reserva important de minerals de distint tipo —ferro, plom, coure, ademés de marbre—, que estan lligats als processos metamòrfics.

Una atra característica de la cordillera Penibética és l'aparició en determinades parts de roques endógenas que en la força del plegament varen emergir —Serranía de Ronda— i també existixen materials d'orige volcànic —Veta de Gata—.

També cal destacar la carència casi absoluta de materials sedimentarios postriásicos que només apareixen en el cridat complex Maláguide; llògicament els materials postorogénicos són abundants i s'han produït a partir de l'erosió dels núcleus montanyosos. Existixen materials sedimentarios miocenos en forma d'aureola, pliocenos, pliocuaternarios —de transició entre el terciario i el cuaternario— i també al peu de les serres hi ha depositats materials cuaternarios molt tardans entorn a les deltes dels rius.

L'última traça que la definix és el fet de que tota la complexitat litològica es veu accentuada per una gran complexitat de les estructures tectónicas: formant grans mants de corriment desplaçats vàries decenes de quilómetros, somesos a forts processos erosivos per les grans pendents, donant lloc a les finestres tectónicas com és el cas del núcleu central de Serra Nevada.