Serra de Lújar
Serra de Lújar és un massiç montanyós situat en el sur de la província espanyola de Granada. Forma part dels sistemes Bètics en la cordillera Penibética. Llimita al nort i a l'oest en el riu Guadalfeo, a l'est en la serra de la Contraviesa i al sur en el mar Mediterrànea. La cota màxima té una altitut de 1878 metros sobre el nivell de la mar, que s'alcança en el pico dels Peleu-vos. Es troba subdividida entre els térmens municipals de Lújar (d'ahí el seu nom), Gualchos, Rubite, Torvizcón, Órgiva, Vélez de Benaudalla i Motril.
Flora
[editar | editar còdic]Pel seu ranc altitudinal, variabilitat pluviométrica, orientació i exposició als oragets humits procedents de la mar Mediterrànea, es poden trobar representats en esta serra els pisos termomediterráneo, el mesomediterráneo, i el supramediterráneo. I es poden identificar ombroclimas que van del semiárido al subhúmedo.
Entre les espècies arbòrees es poden destacar la carrasca (Quercus rotundifolia), el pi carrasco (Pinus halepensis), l'algarrobo, com les més abundants. El encinar és el bosc potencial en esta serra i en l'actualitat s'està regenerant. Es poden observar que moltes són rebrots d'antigues carrasques que varen ser talades per al seu aprofitament. La pinada de pi carrasco domina gran part de la cara nort en la seua part baixa formant espessos boscs fomentat per repoblaments i per la fàcil germinació de les seues llavors despuix dels incendis. cal destacar també la presència del quejigo (Quercus faginea), del madroño (Arbutus unedo) i el durillo (Viburnum tinus). Algunes espècies herbáceas són l'tulipán, el cólchico, la malva de les Alpujarras i varis tipos d'orquídees.
En les parts més humides i resguardades de l'exposició solar directa, i en les zones altes sense aplegar a coronar la serra, existixen pinades de pi selvat (Pinus sylvestris), frut també de repoblaments. En alguns punts existixen valioses superfícies de alcornocal, com els de el Haza del Lli en Polopos i el de Lújar en la localitat homònima. Este últim va ser greument afectat per l'incendi de 2015, i ara està en vies de regeneració. En alguns punts, com en el barranc dels Castillejos, es troba un encinar mesclat en arces i espinos majuelos. La presència dels arces es dona en alguns punts diferents de la serra, i indiquen la varietat de la vegetació potencial d'esta serra.[1]
En cotes de major altitut, a partir dels 1600 metros es donen formacions arbustivas d'interés com el piornal, format per xares almohadillados de forma semiesfèrica i esclafats contra el sol, adaptats a les dures condicions ambientals que imponen els forts vents, les freqüents nevades hivernals i la sequia de l'estiu. Predominen espècies com Echinospartum boissieri, Bupleurum spinosum, Vella spinosa, Erinacea anthyllis...
Per la pressió de l'home, la serra ha anat perdent gran part de la seua cobertura vegetal original. La necessitat de combustible i de voltons per a l'activitat minera, que s'ha desenrollat en la serra des dels temps del antic Imperi romà i especialment durant el XIX, va ser satisfeta en els recursos naturals forestals de la serra. Actualment, el major risc que amenaça la conservació de la flora i la fauna existent són els incendis.
Fauna
[editar | editar còdic]A pesar de la forta pressió humana que queda manifesta en les explotacions mineres de el XIX i XX i els numerosos incendis que s'han produït en esta serra, existixen espècies faunísticas d'interés. Pot destacar-se la presència d'una important població de cabra montés i javalí, aixina com alguns carnívors com la garduña, la gineta, la comadreja, el teixó, el rabosot i el gat montés. Espècies menys abundants són el conill i la llebre, encara que poden trobar-se en zones de xara i pasturage de les zones baixes (com les rodalies de Rubite) en el cas del conill. També són freqüents les fardes en les zones de pinada i rosegadors com el talp mediterràneu, la rata de camp i el lirón careto. Entre els insectívors destaca la presència dels erizos comú i moruno i les musarañas. Es dona també la presència d'alguns rat penat com el Gran de Ferradura, el rat penat Orejudo i el Chicotet de Ferradura.[2]
D'entre les aus destaca una important variabilitat, trobant-se algunes rapaces nidificando en esta serra: azor, gavilà, àguila real, àguila perdicera, falcó pelegrí i cernícalo. Entre les nocturnes es conten el muçol chic, el muçol real, el mochuelo i el autillo. En els roquedos es troben aus com la collalba negra, el colirrojo tizón i el acentor alpí, mentres que en zones boscoses i xares estan presents el zorzal charre, el petirrojo, la merla comuna, el chochín, les currucas rabilarga, capirotada, carrasqueña i cabecinegra, i el mosquitero papialbo. També destaquen la golondina dáurica, a l'avió roquero i la falcia real, aixina com alguns córvidos com el gayo, la chova piquirroja i la urraca. D'entre els columbiformes trobem la coloma torcaz, la bravía i la tórtola europea. També és freqüent el chiulet real en diferents hàbitats arborats, aixina com la perdiu roja, que sofrix una forta pressió cinegética.[2]
Existix un llarc llistat d'espècies de l'orde dels passeriformes: pinzón vulgar, verdecillo, verderol, pardillo, jilguero, carbonero comú, carbonero garrapinos, herrerillo comú i capuchino, mit, reyezuelo llistat, agateador, piquituerto, cogujada comú, cogujada montesina, torruana, totovía, escribano montesino i soteño, bisbita campestre, lavandera blanca i cascadeña, capçot comú i real, tarabilla, mosquitero comú, palput, cuco, chotacabras pardo, abejaruco, collalba grisa i rossa, rossinyol comú i bastardo, papamoscas gris... són espècies relativament freqüents. De caràcter invernante trobem el acentor comú i alpí, el zorzal comú i el alirrojo en hiverns especialment durs, l'aguileta pàlida, el lúgano, i la bisbita comuna i campestre. Eventualment poden vore's buitres en els Tajos dels Vaus i excepcionalment grans grups, encara que no hi ha colónies nidificantes en este lloc.[2]
Entre els reptils i els amfibis cal destacar l'escurçó hocicuda, la culebra de collar i d'escala, les lagartijas colilarga i colirroja, i el fardacho bètic, aixina com els sapos corredor, comú i el sapillo pintojo.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Sierra de Lújar» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.