Hoya de Basa
La Hoya de Basa és una depressió de la zona nort de la província de Granada (Espanya), encajonada en els Sistemes Bètics.
La Hoya de Basa forma part dels altiplans granadins que formen a la seua volta partix de l'alliniació de depressió que ocupen el Regata Intrabético (Hoya de Ronda, Hoya de Antequera, Depressió de Granada, Hoya de Guadix i Hoya de Huéscar).
Presenta un relleu tabular, aparentment pla, pero tallat per una densa ret hidrogràfica que forma un feltre de cárcavas i barrancs coneguda com terres baldías.
Al marge de les fèrtils vegas i les demés zones de llabor, està ocupada per la estepa, formació arbustiva pròpia de zones fredes.
Geologia
[editar | editar còdic]Es va formar gràcies a la fase de plegament alpí, ocorreguda durant la Era terciaria. En el seu moment va ser un gran llac que es va reblir de materials terciarios i cuaternarios.[1] Formava part de la conca marina mediterrànea, unida en el mar a través del corredor del Almanzora. Despuix, es va vore somesa a l'espente de les plaques tectónicas africana i euroasiàtica, elevant-se fins a convertir-se en un llac endorreico.
En el sector central de la depressió des dels peus del Jabalcón fins a les planures al nort d'Orce es poden observar unes roques de colors blanc-groguencs. Estan dispostes en bancs horisontals i en dies solejats donen menuts centelleigs/centellejos. Són calcàreas, margocalizas, argilas i algeps d'edat compresa entre el Plioceno i el Cuaternario (entre els 5.3 i 0.01 m.a.) i es varen depositar en un llac que ocupava durant eixe periodo la major part de la depressió.
Este llac es va formar fonamentalment per l'acció de la falla de Basa, falla que des de Caniles pansa per Basa i l'est del Jabalcón. La falla va invadir el costat oriental des del Mioceno superior (Tortoniense, 11.2 a 7.1 m.a.) a l'actualitat. Al mateix temps va elevar la Serra de Basa. L'afonament supera els 2000 m. La depressió de Basa estava conectada en la de Guadix i formaven un únic sistema en una ret de drenage endorreico que duya l'aigua cap al llac central de la depressió de Basa. Les diferents etapes de major o menor dessecació permetien que es depositaren o les calcàrees i margocalizas (en moments d'un elevat aporte d'aigua) o els algeps quan el llac s'evaporava. Els depòsits associats a este llac i als rius que confluïen en el varen ser omplint la conca fins a un nivell de colmatación que se situava a uns 1000 m d'altitut. En l'actualitat el sistema de drenage descrit (endorreico) ha desaparegut i en el seu lloc es troba una ret de rius que aboquen les seues aigües a la mar (exorreica). Concretament són rius que confluïxen en el Guadiana Menor que du les seues aigües fins al Guadalquivir i el Atlàntic. La ret que formen estos rius està encaixada 500 metros baix el nivell de colmatación que encara es percep com una superfície horisontal a uns 1000 metros d'altura en el paisage. El pas d'un sistema de drenage a un atre ho va produir entre els 100.000 i els 17.000 anys la erosió del Guadiana Menor, que va aplegar a capturar la ret de drenage antiga.
Els nivells llacustres estan molt relacionats en els jaciments de vertebrats de Orce. Els nivells de algeps corresponen als episodis de dessecació del llac; poden ser massius o be procedir d'acumulacions de cristals de algeps en forma de punta de flecha que són els que emeten centelleigs/centellejos en reflectir els plans d'exfoliació dels cristals la llum del sol.[2]
En esta zona es troben dos falles importants com són la de Basa i la de Galera, un estudi científic va estimar taxes d'esmonyida d'abdós falles que oscilen entre 0,3 ± 0,3 mm/any i 1,3 ± 0,4 mm/any. Para la falla Galera s'ha quantificat la taxa d'esmonyida com 0,5 ± 0,3 mm/any. Este estudi de geodèsia espacial mostra una discrepància per a la Falla de Basa entre les taxes d'esmonyida a curt determini i les taxes a llarc determini. Esta discrepància indica que la falla podria trobar-se actualment en un periodo en una taxa de desplaçament superior a la mija del cicle sísmic de magnitut 6. Ademés, els vectores de velocitat mostren l'importància tectónica regional de la Falla de Basa, ya que esta estructura alberga un terç de l'extensió regional de la Cordillera Bètica Central. L'estudi indica que les falles de Basa i Galera són cinemáticamente coherents i dividixen la subcuenca de Basa en dos blocs tectónicos. Açò apunta a un provable víncul físic entre les falles de Basa i Galera; per tant, es deu considerar una possible ruptura complexa que involucre abdós falles i que podria afectar a la zona [3]
Situada a una altitut d'uns 1000 m s. n. m., està rodejada per un imponent cinturó montanyós format per una série de serres que a sovint superen els 2000 m d'altitut: Serra de Basa, La Sagra, Cazorla, Orce i Les Estàncies. El Cerro Jabalcón la separa de la Hoya de Guadix.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Manschof, Peter: Granada, espais naturals, Corporació de Mijos de Granada, 2006, pag.104
- ↑ Jabaloy Sánchez (2008). Granada. Guies de la naturalea,Guia Geològica, Granada, Els Llibres de l'Estrela, Diputació de Granada. ISBN 978-84-7807-468-6.
- ↑ «Geodetic fault slip rates on active faults in the Basa sub-Basin (SE Spain): Insights for seismic hazard assessment».
- Este artícul conté una traducció derivada de «Hoya de Baza» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.