Hoya de Guadix
La Hoya de Guadix és una depressió intramontañosa desenrollada entre les Zones Internes i les Zones Externes de les Cordilleres Bètiques, d'uns 500 km², formada per les conques dels rius Fardes i Guadix.[1] Es troba en la zona nort de la província de Granada, en la comunitat autònoma d'Andalusia (Espanya), encajonada (d'ahí el nom de Hoya) entre els relleus de Serra Nevada al sur, Serra de Basa a l'est, Serra Mágina al nort i Serra Arana, a l'oest. El mont Jabalcón la separa de la Hoya de Basa.
Geologia
[editar | editar còdic]La farcidura d'esta depressió es va produir simultàneament a la seua elevació. En la seua base es troben calcarenitas bioclásticas del Mioceno superior (Tortoniense superior (8 a 7.1 m.a.), que es indetifican en les proximitats de la localitat de La Peza, en el sector a on se situa l'assut de Francisco Abellán, i en l'assut del Negratín. Estos materials són depòsits típics marins en zones pròximes a la costa. A sostre d'estes roques es varen depositar margas marines. Sobre elles hi ha essencialment materials detrítics de mijos fluvialés continentals (argilas, rovinas, arenas, conglomerats i localment roques típiques de sedimentación llacustre en mijos àrits tals com els algepss. El depòsit d'estos materials indica una elevació de la regió que va començar en un mig de sedimentación marina i va terminar en un mig continental. Els caixers fluvials varen arrastrar paulatinament sediment de les serres circumdants que varen ser colmatando progressivament la conca i varen donar lloc a un fondo relativament pla o en pendent suau. Els glacis són formes de relleu en pendents suaus que disminuïxen progressivament conforme s'allunten de les vores de les montanyes. Este relleu es produïx per l'erosió dels sectors elevats i el depòsit en les zones deprimides i s'observa encara en molts sectors de la conca com a planures situades prop dels 1000 m s. n. m. En el sector oriental de la depressió de Guadix, en la zona ocupada per Charches i La Calahorra el relleu està determinat per este tipo de morfologia. Des de les ales septentrionals de Serra Nevada i les ales meridionals de Serra dels Filabres la pendent topogràfica disminuïx suaument cap a la zona central de la depressió constituint esta morfologia de glacis. Tal forma de relleu es pot observar be des de l'autovia A-92 Guadix-Almeria en el sector comprés entre els creus d'Exfiliana i Fiñana. Esta morfologia es va formar per la colmatación de la conca de Guadix-Basa que va constituir una gran conca endorreica en un llac situat en l'entorn de Basa.
Abunden materials del Burdigaliense, periodo geològic del Mioceno Inferior, datats en uns 20 millons d'anys. Durant este periodo s'observa la deposición de materials procedents del mig marí fins a fa aproximadament sèt millons d'anys, quan la conca queda aïllada totalment del mar. A partir d'eixe moment els materials depositats són exclusivament continentals, carrejats per formacions fluvials. L'actual configuració de La Hoya va poder escomençar a formar-se fa uns 500.000 anys quan es va produir una forta reestructuració paleogeográfica. La captura entre els 100.000 i els 17.000 anys de la conca endorreica de Guadix-Basa pel riu Guadalquivir a través del seu afluent el Guadiana Menor, va produir una gran erosió en els depòsits prèviament acumulats. L'erosió fluvial origina valls fortament encaixades en formes en artesa, entre els que es troben restants casi horisontals , en formes de taula i taula, dels depòsits prèviament acumulats. L'erosió de materials arcillosos i rovinasos origina una ret fluvial molt densa en menuts caixers llimitats per ales de forta pendent pràcticament desprovistas de vegetació. Els periodos de pluja tormentosa , separats per periodos de sequia, favorixen el desenroll d'este tipo de relleu . En este clima la coberta vegetal és escassa, per lo que l'existència de fortes tormentas fa que l'erosió siga molt intensa en els materials arcillosos. Menuts rius formats en els relleus que circundan la conca comencen un processe erosivo que és el que li va a conferir el característic paisage de cárcavas i malpaís de l'actualitat. En la carretera A-325 que va des de Guadix feya Benalúa i en la via férrea i en les proximitats de Purullena, existixen bons eixemples d'este tipo de relleu. Els nivells d'argila o de conglomerats en matriu arcillosa i els forts escarpes han permés l'ampli desenroll en esta comarca de vivendes de tipo troglodita. Els nivells d'argila són molt impermeables i fàcilment excavables. Els conglomerats en matriu arcillosa , ben consolidats i cementados , són un material que resistix forts pendents . Tenint en conte que el clima de la regió és àrit, els habitants han utilisat les escarpadas ales de les cárcavas per a excavar coves que els han servit de vivenda, com a alternativa a les construccions tradicionals. Les coves mantenen la temperatura pràcticament constant en les distintes estacions de l'any, per lo que protegixen de les inclemències del clima exterior. Ademés, els nivells arcillosos impermeabilizan este tipo de vivendes, l'us de les quals s'ha prolongat en alguns casos fins a l'actualitat.[2]
Hui dia, els sediment dels rius Fardes i Guadix han fet de la Hoya de Guadix una fèrtil zona de regadiu a on l'us del sol va des dels frutales (abunda el cultiu del bresquilla) fins a l'explotació maderera (choperas), passant per cerealés, leguminosas i hortaliças.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Hoya de Guadix» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.